La política i les institucions de l'estat estan absolutament amarades d'aquesta cultura jurídica de via estreta, que podem denominar la cultura Aranzadi. Es tracta d'una concepció de l'estat de dret que porta el positivisme jurídic fins al paroxisme. En aquesta tradició jurídica, els principis i l'esperit de les normes són menys importants que la literalitat i els detalls procedimentals.Això ressona harmònicament amb el suport anímic que mire d'oferir-li a una companya d'un ajuntament de l'Horta de València que «s'ha atrevit» a fer un informe sobre unes bases de provisió de llocs de treball que no s'ajusten al que establix el reglament lingüístic municipal. Per algun motiu, el fet que la tècnica exposara per escrit la hipocresia amb què els gestors polítics i jurídics tracten els deures lingüístics de les administracions que dirigixen, els ha cogut a alguns (tot hòmens: ¿m'estranye?) més del que la funcionària esperava.
En el fons crec que els ha molestat molt no tan sols que es veja que violen l'esperit i els principis democràtics en l'àmbit dels drets i deures lingüístics, sinó que s'haja plasmat per escrit que tampoc no complixen la «literalitat i els detalls procedimentals» que manegen amb tanta devoció. El cas és que quan no es complix amb el principi democràtic ni amb el de legalitat, arribem fàcilment a l'arbitrarietat i l'autoritarisme.
No cal haver vixcut o naixcut en el franquisme per a comportar-se aixina. El passat que va deixant de ser recent va fent un solatge mental que ressona en les mentalitats, i en un altre passatge del llibre:
La veritat és que la transició transaccionada va suposar una continuïtat en bona part dels òrgans de l'anomenat estat profund i, per tant, va derivar en una democratització imperfecta de l'estat espanyol. [...] és evident que aquestes continuïtats han limitat la qualitat de la democràcia espanyola. El preu, el paguem avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada