Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris capitalisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris capitalisme. Mostrar tots els missatges

divendres, 2 d’octubre del 2026

La clau de volta

L'alerta de pluja del color variant d'ahir va fer que el bar de la plaça acabara tancant per falta de públic. Hui torna a estar ple, a pesar que també hi ha un cert grau d'alerta. La caiguda dels decrets pegot sobre l'habitatge ha segut «molt greu», diuen alguns mitjans, però eren pegots a una llei que només es va arribar a aprovar fa tres anys i es veu era una obra d'art del cinisme constituent de l'estat espanyol —«estat» com a estructura i «estat», vaja, moltes voltes sembla més una manera de ser que d'estar—, aixina que, tira milles, no t'estranye que demà torne a eixir el sol sobre la plaça —que no s'ha omplit de tendes de campanya, sinó de la clientela habitual del bar— i que troben alguna excusa per al «porco governo» tòpic i que deixem de vore l'abre o el bosc, té igual.

I ara una relectura de l'article de «Les trampes de la Ley Vivienda» de Montserrat Vinyets (17.05.2023) 🔗 il·lustra el camí de llambordes de la desprotecció dels drets immobiliaris del comú dels mortals:

La solució no passava per aquí, sinó que implicava blindar un parc públic potent de lloguer, de titularitat pública, a uns preus decents, que anés arraconant el mercat immobiliari privat. L’administració ha d’entrar amb força a satisfer la demanda d’habitatge amb immobles que siguin de la seva propietat. I això, donat el context d’emergència climàtica que anem patint, no cal que pivoti sobre la nova construcció: cal fer revertir l’acaparament fet pels grans fons voltor.

Es pot fer més i millor. I els vots no són paper mullat, però no arriben encara a ser la clau de volta de l'edifici democràtic.

divendres, 18 de setembre del 2026

Memòria per a quan muiguen

Un monument a un veí sollaner mort a Gusen (Mauthausen-Gusen) 🔗 als vint-i-set anys l'any 1941, Joan Andrés Córdoba, 🔗 inaugurat fa una vintena d'anys ha patit els efectes de la intempèrie. La figura humana desnerida carregant un bloc petri cúbic que aguanta sobre l'ossamenta arquejada de l'esquena intentant alçar-se de terra, era discreta i estava situada en un lloc de pas, assenyalat i camuflat alhora per tres palmeres fil·liformes d'una vintena de metres que ballen amb el vent.

No és cosa de fer memòria, sinó d'haver rebut uns mínims d'educació democràtica: no hi havia espai en la samarreta per a recordar les 141 víctimes del règim marroquí i de la desídia egocèntrica de les polítiques elitistes i desigualitàries d'Espanya i de la Unió Europea. Pareix mentira, però encara sort d'Mbappé, Vinícius i Konaté, que pel motiu que siga han posat un poquet de perspectiva en la inflamació patriotera. 🔗 Estan alçant la pedra uns atres de més al sud. Com si estiguérem mirant si mos solidaritzem compartint la vida o erigint-los un monument quan muiguen. 🔗

diumenge, 13 de setembre del 2026

Cita dominical / 930: Cédric Tourbe i Estelle Galarme

Mirant els enganys dels valors humans.

I, com en el passat, la filantropia ostentosa servix per a neutralitzar qualsevol crítica.

Cédric Tourbe i Estelle Galarme, Capitalisme américain, le culte de la richesse, 3. 📽

dimecres, 26 d’agost del 2026

Els patiran

El documental Capitalisme américain, le culte de la richesse 🎬 té tres episodis. En el primer pots enllaçar amb l'actualitat perquè comproves com de cert és això que està tot inventat: el cleptòcrates pagats d'ells mateixos, l'elusió fiscal que es vist de filantropia, les temors contra els migrants que no són rics, l'explotació i el paternalisme laborals, la depredació dels recursos naturals i del medi ambient...

Si va tot aixina en els episodis següents, pareix que seria sobrer vore'l, perquè mos ho sabem i vivim encara enganxats a la mateixa corretja de transmissió mental. En canvi, no està mal repassar-ho per no deixar que les calors i les vacances que mos paguem mos facen perdre de vista que els excessos no els paguen, però els patim i els patiran.

dimecres, 5 d’agost del 2026

El preu de les bajoques

Les bajoques de ferraüra a vint-i-dos euros el kilo al mercat central de Valéncia... Ben tendres han d'estar. En canvi, els kiwis que venen de l'atra banda del món, els tens per la mitat de preu —tirant per dalt—. El capitalisme contamina i funciona per a malmetre l'aire, la terra, la mar i el clima. El preu d'eixes bajoques hauria de ser el que correspon per a que els productors estiguen rebent un preu ajustat que els siga rendible, que supose que deu ser el cas d'esta paraeta.

El corredor central del mercat no és tant un mercat com un punt d'avituallament dels grups que fan rutes turístiques travessant la ciutat. El web de Consum oferix les bajoques de ferraüra d'Anna al voltant dels quinze euros —si els de Simple etiquetaren en valencià, la seua retòrica «naturalista» tindria més sentit—. 🔗 Hi ha mons alternatius en la ciència-ficció, que en la realitat també estan ahí, en paraŀlel, 🔗 esperant que fem una passa al costat.

dimarts, 28 de juliol del 2026

Incendis impersonals

Els incendis s'apaguen a l'hivern... Sí, bé, és una expressió retòrica, paradoxal, hiperbòlica, metonímica o metafòrica, es pot mirar des de diversos angles, però el cas cert és que els focs sí que s'encenen a l'hivern, i tant és un imatge travessada de literatura com un contrapunt de la dita inicial. Vaja, deixem les frases impersonals: qui encén què i qui apaga què.

dilluns, 20 de juliol del 2026

Mos la bufa

La contaminació agreuja l'emergència climàtica. I hem estat mirant el mundial de futbol masculí d'estos dies escampat entre diversos països americans sense cap escrúpol ambiental. Li preguntaven a un ecologista en el 30' «Grècia, illes al lími» 🔗 si els turistes sabien que estaven tombats en unes platges ocupades iŀlegalment... Més o menys va respondre «els la bufa», encara que eixos diners maten els peixets de colors que tant mos enlluernen. Ja plorarem més avant, ¿oi?

dijous, 16 de juliol del 2026

L'emergència de la calor

Cauen quatre gotes, puja i puja la calentor cap a l'interior del pis quan trac el nas pel finestral. El meteoròleg que ix ara en La Selva parla del fenomen de la virga, w paraula de l'àmbit de la meteorologia que no apareix encara en els diccionaris generals, però que sembla que l'haurem d'introduir, en vista que l'emergència climàtica pareix que va a convertir-se en una estranya normalitat.

Bé, les «normalitats» són apreciacions que fem. L'emergència de la calor n'és una, conseqüència necessària del sistema de desigualtats socials absurdes que mantenim. La Terra no serà mai prou plana.

diumenge, 12 de juliol del 2026

Cita dominical / 921: Bel Zaballa i Madrid

Mirant les solucions del capitalisme.

Les solucions basades en el consum van aparellades a la desigualtat i no són efectives.

Bel Zaballa i Madrid, «No és la calor, és el capitalisme», Vilaweb, 07.07.2026. 🔗

dimecres, 8 de juliol del 2026

Molt desiguals i massa avaricioses

L'afirmació de Bel Zaballa i Madrid per a un article seu, «No és la calor, és el capitalisme» (Vilaweb, 07.07.2026), 🔗 és com un sentit comú que s'estén però va contra de l'església ideològica del consens armamentístic i dels mitjans de difusió de les convinences. En podem trobar molts tremolons bessons:

  • «No és la calor de sempre, és el capitalisme que ens mata» diu Adrià Piñol, geògraf i tècnic en transició energètica.
  • «No es mata la calor, es mata el capitalisme», cgt de la Universitat de València 🔗
  • «Tsunami de calor: Europa crema, el capital factura», Aitor, Esquerra Diari.cat 🔗
  • «Treball o clima, ens diran», Albert Botran, 26.09.2022 🔗
  • «24 de setembre. Vaga climàtica estudiantil internacional: El capitalisme mata el planeta, hem de defensar-lo!», Sindicat d'Estudiants, 24.08.2021 🔗
  • «Capitalisme i la crisi ecològica global», Corrent Roig, 23.06.2015 🔗
  • «El problema no és el clima ... el problema és el capitalisme. Actes i convocatòries», cgt, 25.09.2019 🔗
  • «El Capitalisme contra el cicle global del carboni», Ian Angus, L'Accent, 27.09.2019 🔗

Molts etcèteres d'incendis, contaminació i calor incomprensibles, però explicables i esmenables; innecessaris i absurds, però derivats de les necessitats gens quitatives, molt desiguals i massa avaricioses.

dimecres, 24 de juny del 2026

Evocacions decoratives

Tem Joan Garí que el mercat central de Valéncia es convertixca en un souvenir. 🔗 No patix perquè acabe sent un record, que això també li passarà al mercat com passa amb tot el que deixem arrere mentres continuem vivint, sinó que es convertixca en una evocació decorativa per a turistes.

Una evocació, una nostàlgia, aixina és com poden acabar els llocs en què vivíem i on es fea la cultura social i humana, aixina és com acaben si coŀlabrem i votem propostes per a que que siguen devorats pels interessos polítics o els negocis depredadors —i lamentablement, ara mateix, capitalisme i depredació és una redundància inevitable— que expulsen el veïnatge i imposen l'hostalatge.

La cosa és que els amos dels gossos escampen pixarraes i cagueraes els quatre carrers del centre de la ciutat pels que passegem. Ara els turistes passavolants dels apartaments turístics omplin de bosses de fem els racons on hi ha una paperera, no sé si per desconeiximent o per gossera d'acostar-se als contenidors. Eixes olors, volums i textures no ixen en les evocacions decoratives per als turistes.

diumenge, 1 de febrer del 2026

Cita dominical / 898: Joan Burdeus Soler

Mirant les condicions de la democràcia.
Només hi ha democràcia quan una nació té un model econòmic basat en la producció de tecnologies estratègiques i, a més a més, el poble s’organitza en sindicats, associacions civils i partits polítics que defensen els interessos d’aquesta majoria productiva contra l’extracció de les elits i d’altres nacions rivals.
Joan Burdeus Soler, «No és Trump, estúpid!», Núvol, 20.01.2026. 🔗

dimecres, 21 de gener del 2026

Refent l'ensomni

Refent l'ínici tan bell i tan colpidor d'A tale of two cities de Dickens, 🔗 són els millors temps, són els pitjors temps, l’era dels sabuts, l’era dels estúpids, l’època dels creients, l’època dels incrèduls, l’hora de la claror, l’hora de la fosca, la primavera de la iŀlusió, l’hivern del desencant, tot ho teníem davant, no teníem res davant, tots havíem d'anar cap al cel, anàvem de cap a l’infern... Els temps de la «magalomania».

Espere que es confirme que les mostres de prepotència i tirania dels dirigent de l'antiga potència política americana siguen l'anunci de la decadència d'una ideologia nociva que ha acabat de rebentar un ensomni de manera tan faŀlaç que n'ha fet un malson.

diumenge, 18 de gener del 2026

Cita dominical / 896: Paco González

Mirant els parcs naturals.

El concepte de parc natural com a espai imposat per polítiques verdes de l'Europa i de l'estat, vist com uns terrenys on no poder traure rendiment econòmic de mercat, i per descomptat ignorant tant el valor econòmic dels serveis ambientals que proporcionen com la necessitat vital que tenim d'aquests, està en l'adn dels nostres governants.

Paco González, «Parcs naturals valencians: espais protegits? Útils?», Saó, 518.

diumenge, 4 de gener del 2026

Cita dominical / 894: Jackie Cogan

Mirant de concebre un país.

Visc als Estats Units d'Amèrica i, als Estats Units, estàs sol. Els Estats Units no són un país, són només un negoci.

Jackie Cogan, personatge del film Cogan: Killing Them Softly d'Andrew Dominik.

diumenge, 21 de desembre del 2025

Cita dominical / 892: Gil-Manuel Hernàndez Martí

Mirant el sistema.

El sistema és l’error. La nostra civilització va interioritzar, en el seu nucli cultural, un patró sistemàtic d’acumulació per despossessió, de construcció per destrucció, d’estratificació per explotació: una manera de veure, pensar, actuar i habitar el món que només podia culminar en l’esgotament i devastació de les condicions per a una vida humana digna.

Gil-Manuel Hernàndez Martí, «El desordre implicat», Diari La Veu del País Valencià, 06.12.2025. 🔗

diumenge, 14 de desembre del 2025

Cita dominical / 891: Bel Zaballa i Madrid

Mirant el mercat editorial.

El més fotut de tot és pensar que un llibre que va sortir fa un any ja és massa vell per parlar-ne.

Bel Zaballa i Madrid, «La colònia i la revifalla d'una llengua moribunda», Vilaweb, 09.12.2025. 🔗

diumenge, 7 de desembre del 2025

Cita dominical / 890: Josep Antoni Nebot Garriga

Mirant el ric hipotètic.

El ric hipotètic es queixa dels impostos que amb prou faenes paga, però defensa les rebaixes fiscals als més rics perquè espera, algun dia, estar prou amunt per aprofitar-les.

Josep Antoni Nebot Garriga, «Com els suïssos», Diari La Veu del País Valencià, 05.12.2025. 🔗

dimarts, 2 de desembre del 2025

Deixarem d'estar disponibles

Un dia algú comenta que l'xml dels documents de Word consevol dia el modifiquen, el deixen caducar o el transformen i mos l'inutilitzen. La tauleta Fire hd 8 d'Amazon no vol encendre la pantalla i ara només fa sorollets. El boox Note Pro 10.3 pareix que va degradant-se i cada volta li costa més mantindre's despert. El mòbil, com em sol passar amb els models actuals, cada dia va més lent... Wacom m'avisa hui, per sorpresa:

Lamentem informar-vos que Wacom Notes/Bamboo Paper/Inkspace deixaran d'estar disponibles. A partir del desembre de 2025, les aplicacions ja no estaran disponibles per a descarregar ni per a rebre actualitzacions ni assistència tècnica.

Per contra, la càmera Nikon L820 encara funciona com el primer dia: amb limitacions per a algunes pretensions d'enfocament i de precisió —cosa sabuda—, però aguanta, encara no li s'ha trencat res. O el televisor Philips Q528.2E.LB que vaig comprar d'unes rebaixes fa no sé quants anys, aguanta amb diverses llapisseres que el connecten a la xarxa.

Encara que mos semblen diferents i una transformació incomparable, si ho mires bé anem traslladant a l'àmbit digital les mateixes capacitats, talents, ànsies, ambicions, afectes, avarícies, enveges i malíccies que humanament anem conreant en els nostres petits caps biològics, que tampoc tenen recanvi. Deixarem d'estar disponibles a força de posar-mos al dia.

divendres, 29 d’agost del 2025

Llevem nyenya del foc

No ho he mirat, però estic segur que hi deuen haver festes populars organitzades per institucions públiques que no consistixen en abusar, depredar, malmetre o malbaratar el medi natural, els productes del camp, l'aire o l'aigua, sinó que poden acabar al revés: reparant un entorn, millorant l'aigua, la terra o l'aire, retirant i reciclant residus contaminants o plàstics... Bé, si no sembla prou satisfactori o divertit per a ser una festa, sempre s'hi pot afegir una banda de música, algú que faça volantins o algú que conte xistes. El cas és que les festes del poble també poden fer aportacions positives per al futur en lloc de seguir la inèrcia habitual de gastar recursos públics o privats destruint lo que es presente.

Volcans, bombes, inundacions, incendis: podríem llevar nyenya del foc.