Els que mos poblen

Hi ha dies que l'algorisme massiu o com vullgues dir-li —en diuen ia—, fa patir. És tan amable, la servicial, tan animós, et suggerix i t'invita a renovar, revisar, refer, construir... Bé, en el meu cas només parle de fer macros en vba per a Word, però inclús en eixe àmbit tan delimitat, restringit i controlat, cada «conversa» que mantinc acaba amb una cortesia i un incentiu per a fer més i millor.

I això fa patir, si penses que es tracta d'un espill de la humanitat, una mitjana de mosatros mateixos i, de moment, no està eixint-li la vena caníbal, egocèntrica, depredadora, acomplexada i narcisista, incoherent, demagògica... Quan aparega, farà por, perquè serà pitjor: nos mos reconeixerem, reconeixerem eixos «atres» sartrians que poblen les nostres vides.

Codis brutals

Pel que sembla, un text en el format json és una variant dels documents que servixen per a estructurar dades, com ara els formats csv o inclús html. Pel que he vist amb les llistes que pots crear en la Viquipèdia, l'embolic de dades que apareix es resumix aixina:

{"readingListsV1":
[
{"name":"Les misérables",
"description":"Diccionari de la novel·la de Victor Hugo",
"pages":
[
{"title":"14_juillet","lang":"fr"},
{"title":"1789_en_France","lang":"fr"},
{"title":"Abbaye_de_Cîteaux","lang":"fr"}

Ho he separat amb bots de línia per a que s'entenga. Una volta vist i sabut, ara és possible crear una macro (o buscar un conversor) que fa que torne a tindre un aspecte llegible i amb una edició mínimament agradable.

He resolt això abans d'entrar en alguna de les obres de Theweleit, com ara Fantasmâlgories (versió francesa de Männerphantasien), 🔗 que també pareix que serà cosa de poder arribar a entendre els codis d'una època de brutalitat humana (Le monde de pierre de Tadeusz Borowski), 🔗 que no acaba de passar i que de tant en tant mos s'oblida.

La macro i la missa

Acabe una macro ben content i pagat, que funciona perfectament en el meu ordinador. Però arriba el moment de trasplantar-la a un atre ordinador i, ¡crac!, la cosa no funciona. Em toca repassar i acabar d'entendre a què es deu eixa divergència de funcionament. La conclusió és que són debilitats del codi que es poden millorar amb paciència i un poc d'ajuda experta.

Aixina es fa una macro i, tirant cap amunt —mirant l'actualitat— una catedral. Ara bé, la macro no cal que la beneïxca el papa de Roma, que ara està empastrat amb la missa de la Sagrada Família de Gaudí... La van fent en català —també les primeres paraules i algunes més del papa—, espere que no siga només com a deferència amb l'arquitecte. Més avant, també hi ha el castellà de rigor.

Mos encantem un poc amb la missa, per sentir la música i vore l'edifici. L'«évêque de Digne» de Les misérables de Victor Hugo n'haguera dit alguna bona. Per la part sociolingüística, l'antífona laica de Míriam Nogueras en el senat espanyol, parlant de coses de missa, hauria de fer repicar algunes campanes democràtiques:

Que el Sant Pare hagi parlat més català en una hora que vostè i Feijóo junts en tota la seva carrera política...

La tauleta

«Al qui no té faena, el dimoni li'n dona», era la versió de ma mare. N'hi ha qui la diu amb algun déu que atre, però trobe que la idea és la mateixa.

La cosa és que m'ha arribat l'hora d'obrir la capsa de la tauleta gràfica XP-Pen i, per tant, no és només la instal·lació, sinó el munt d'opcions configuració i les decisions impossibles de pendre mentres no entenga què estic fent o què estic tractant de fer. Si es tractara només d'un teclat, encara, però la part de la llapissera i la superfície on l'he de fer anar són la part que necessitarà un poc d'entrenament. I més encara en Ubuntu, on caldrà descobrir quins programes són més apanyats i útils.

Espere no torbar-me massa, que ja tenim una edat per a segons què i m'arriben miraes maliccioses des de les estanteries. No sé si els deportaré aprofitant el desastre ètic europeu.

Una torcaeta al disc

Intenten posar-me un ordinador nou. Comencen per traslladar tota la meua informació a un disc dur extern. Es passen tot el matí per tal d'aconseguir-ho, primer, perquè el disc dur portàtil no funcionava bé i, després, perquè tinc una acumulació d'arxius que tomba de tos. M'hauria d'haver enrecorda't fa uns dies de traslladar bona part d'eixes carpetes a un disc, cosa que solc fer un dia abans d'anar-me'n de vacances. Els el podria haver deixar netet i el tràmit haguera anat com una seda.

Hi ha hagut un moment llarg en què s'ha bloquejat el trasllat d'arxius en un pdf titulat «Russie en 1829»... M'he quedat pensant què devia ser això, em sonava, però no m'ha vingut al cap. M'he de preocupar un poc de centrar més les meues apetències ocasionals i, si és possible, de pegar-li una torcaeta al disc dur abans de rebre visites.

Amb Zotero de nou

Ho torne a intentar amb Zotero, 🔗 per a la biblioteca d'obres de ficció i d'eixe estil. Ho vaig provar fa uns anys,🔗 però no era gens còmode.

No ha acabat de millorar com deuria, has d'anar amb el tabulaor —crec que no hi ha combinacions de tecles per a accedir a les caselles—, veig que continua sense incloure el camp per al títol original, cosa que sorprén un poc en una programa de codi font obert i mantingut per una organització sense ànim de guany, perquè en algun fòrum del programa n'hi ha més d'un que ho demana. Espere que siga que torne a ser nou en l'ús del programa i que trobaré eixa casella per algun costat.

Segueix! Poblet

Afegint un poc de condiment a la setmana de la llengua 🔗 que han activat durant uns dies en tv3, afigc la notícia d'Aitor Muñoz 🔗 sobre el web i app Segueix! 🔗 que servix per a localitzar els continguts audiovisuals que hi ha en valencià en la xarxa.

Amb això i amb la plataforma Poblet 🔗, també mos podem deixar absorbir per la sensació que aquella «normalitat» sociolingüística de fantasia política està a un colp de clic. A pesar que sabem que hauria d'estar a l'abast d'un munt de vots —o de bots, si convé.

Cels electrònics

L'Onyx Boox Note 13.3 encara resistix. Ara essencialment em servix per a escoltar la ràdio per internet, música i poc més, algun dibuix, alguna consulta al correu, però res ja de llegir llibres, perquè va lentíssima i necessita estar endollat per a mantindre's despert. A més, la lectura en paper continua sent més còmoda, agradable i absorbent, a pesar de les esperances lectores amb què m'il·lusionava —i encara ara— vegent els aparells.

Tots estos trastos envellixen, però este ho ha fet més ràpid del que jo esperava. A banda, la gran pega que li trobe és que sembla que no puc canviar-li el sistema operatiu ni activar-li res que li done un poc més de vida i aire, tal com he fet en ocasions anteriors amb altres aparells que vaig poder posar el dia pel meu compte. En el cas d'este aparell, tal com solen fer algunes empreses de les quals hauríem de fugir, l'han deixat de costat, ja no el posen al dia i busca qui t'ha pegat.

I ara, no sé si per parlar d'estes coses, l'ordinador està començant a imitar una tórtora. Trobe que l'hauré d'obrir i pegar-li una tocaeta. Té cels electrònics.

El bagatge públic

Tope amb l'article «Sobirania digital: una responsabilitat inajornable per a la universitat pública» d'Immaculada Coma (dlvpv, 20.02.2026) 🔗 que em fa pensar en la pràctica de l'externalització de funcions i recursos de l'administració pública.

Caldria acumular, consolidar, augmentar i millorar el batgatge de coneiximents i pràctiques laborals i professionals com una part més de les funcions de l'administració a disposició de tota la societat i que molt sovint provenen de la mateixa societat.

No acabe d'entendre com és possible que encara hi haja administracions públiques que tenen com a única via de connexió amb la ciutadania portals o programes privats que només permeten accedir a la comunicació amb l'entitat pública si et subscrius a una empresa privada. Encara que siga de forma gratuïta, perquè aleshores la mercaderia són les nostres dades, som la ciutadania que eixes institucions haurien d'atendre i protegir.

Hi ha prou programes i coneiximents de codi obert en molts àmbits de la gestió pública que garantixen que els coneiximents elaborats per la mateixa administració enriquixquen el funcionament de la institució i, en conseqüència, de la societat per a la que treballa. S'haurà de vore.

Tinta amb endoll

Llevat que trobe una solució millor —o l'algoritme informàtic me'n proporcione una—, utilitze l'Onyx Boox 10.3 Note com a aparell de ràdio per internet amb el programeta VRadio. Amb les limitacions actuals del meu aparell de tinta electrònica, pareix que va més fi que el Radio Garden que use en el mòbil. La idea és escoltar France Culture, Jazz Radio Classic Jazz i variacions sobre el tema.

Les limitacions de la tauleta deuen vindre de la bateria, perquè per a funcionar sense penjar-se necessita estar endollà. No crec que em pegue per canviar-li la bateria, espere trobar recursos per a poder continuar utilitzant-la en lloc d'haver de malbaratar-ne seguint el corrent mercantilista depredador i contaminant que incentiva el recanvi constant. Ja sé que les satisfaccions que prometen les versions actuals de les tauletes es neularan amb les primeres pluges.

Al cabàs

Remate la setmana amb millores en les macros de Word (dos de noves fetes amb la col·laboració del Copilot), amb algunes ampliacions de «coses» del Multicerca —uf, que encara manté el format que ja pegava en obsolet quan el vaig crear; a vo si enguany...—, amb algun article més sobre sociolingüística al cabàs del material d'obra i amb una còpia de seguretat ocupa ja més giges que vides em queden per davant.

Revise les poques llums que tinc entre les orelles i veig que encara tinc molta confiança en el sistema democràtic —americà, particularment—, ara que s'està vegent el llautó petrolier, avariciós, classista o sexista de les forces polítiques dretanes i ultradretanes. Amb tant confiança, vaja, que el dia que mos la peguem oblidant posar en el vot una dosi suficient de comunitarisme, redistribució, proximitat i equitat, em quedaré més allà que ací.

Reviscola entre decandiments

Estos dies l'Onyx Boox m'ha servit per a escoltar la ràdio amb l'aplicació Radio Garden. Però l'aparell ha agarrat el costum de quedar-se bloquejat si el desconnecte de la llum. No sé si és senyal que va perdent bateria o coses de l'obsolescència. No crec que arribe a poder-los-ho consultar als d'Onyx: per la xarxa diuen que el seu servici tècnic és molt roín. No cal que perga el temps.

Per a tancar l'any o per obrir el que ve n'havia de fer una o atra. Esta volta li ha tocat a l'Onyx Boox: l'he reiniciat amb els ajusts de fàbrica amb l'esperança que agarrara un poc d'aire. No ho tinc clar encara. De moment he eliminat un munt de càrrega que es veu que l'aparell ja no sabia com gestionar, i jo encara menys. Però estic tornant a posar-li programetes i detalls que han desaparegut. Amb un poc d'embolic entre mesures de seguretat, li he reinstal·lat el Google Play. A banda, he pogut tornar a fer anar les notes del Keep de Google (gràcies a que no havia eliminat una apk antiga), he sincronitzat els comptes de la xarxa—que serà el millor lloc per a alçar i classificar els continguts— i torne a tindre els deu gigues del compte d'Onyx oberts.

No ha segut mai un aparell massa àgil i pareix que va decandint-se, però espere traure-li encara alguna utilitat.

Impunitat manifesta

La imatge que adjunte l'ha «plagià» —o com li vullguen dir— una de les versions d'algoritme massiu de la xarxa. Mirant-ho sense massa deteniment, podria condensar un relat de misteri o de por amb alguna d'eixes sentències del Tribunal Suprem espanyol que proclamen que les arbitrarietats i el prejuí són la font suprema del dret penal. Poden sentenciar per violència imaginària o per autoria possible, com si recrearen un plagi del dret democràtic amb informació deficient i impunitat manifesta.

Animadversions

Hi ha qui usa les animadversions com a vara de mesurar dels seus punts de vista i les seues posicions polítiques, ideològiques i inclús científiques —que aleshores deixen de ser científiques, deixen de tindre ni cap ni peus—. En un atre àmbit, m'ha semblat descobrir hui que l'algoritme del Copilot (de Windows) també té sentiments i estats d'ànim: ha estat més d'una hora negant-se a fer-me una macro en vba de Word responent-me que no podia parlar d'això amb mi, que li proposara un tema diferent.

Mentrestant he provat a vo què feen ChatGPT i Gemini amb la mateixa petició, i m'han oferit diverses versions de la mateixa macro. Aleshores, per mirar d'atenuar l'animadversió que pareixia tindre'm Copilot, li he demanat per què no em podia fer la macro. M'ha oferit un seguit d'excuses —basades en les instruccions amb què li havia definit els termes de la conversa: centrada en el lleguatge de les macros de Word— i, al final del somiqueig, m'ha proposat que li demane alguna cosa. Ahí va la bona: li he tornar a introduir la mateixa petició i, vaja, s'ha afanyat a respondre'm amb una versió ben consistent de la macro.

L'algoritme deu estar experimentant a vore fins a quin punt mos pot fer xantatge sentimental.

Deixarem d'estar disponibles

Un dia algú comenta que l'xml dels documents de Word consevol dia el modifiquen, el deixen caducar o el transformen i mos l'inutilitzen. La tauleta Fire hd 8 d'Amazon no vol encendre la pantalla i ara només fa sorollets. El boox Note Pro 10.3 pareix que va degradant-se i cada volta li costa més mantindre's despert. El mòbil, com em sol passar amb els models actuals, cada dia va més lent... Wacom m'avisa hui, per sorpresa:

Lamentem informar-vos que Wacom Notes/Bamboo Paper/Inkspace deixaran d'estar disponibles. A partir del desembre de 2025, les aplicacions ja no estaran disponibles per a descarregar ni per a rebre actualitzacions ni assistència tècnica.

Per contra, la càmera Nikon L820 encara funciona com el primer dia: amb limitacions per a algunes pretensions d'enfocament i de precisió —cosa sabuda—, però aguanta, encara no li s'ha trencat res. O el televisor Philips Q528.2E.LB que vaig comprar d'unes rebaixes fa no sé quants anys, aguanta amb diverses llapisseres que el connecten a la xarxa.

Encara que mos semblen diferents i una transformació incomparable, si ho mires bé anem traslladant a l'àmbit digital les mateixes capacitats, talents, ànsies, ambicions, afectes, avarícies, enveges i malíccies que humanament anem conreant en els nostres petits caps biològics, que tampoc tenen recanvi. Deixarem d'estar disponibles a força de posar-mos al dia.

Patiment artificiosos

En un ordinador funciona del tot bé, però en l'atre el Chrome ara dona un error de congelació de pantalla, de congelació de tot. I és estrany, perquè els dos tenen la mateixa versió de l'Ubuntu i l'Ubuntu no sol quedar-se bloquejat. Deu ser cosa de les actualitzacions. Trobe no li podré preguntar a l'algoritme universal res d'això, per molt que li ho demane per favor i que li done les gràcies al final: el professor d'automatització de Word diu que preferix que quan arribe Terminator —que assegura que arribarà— que el final siga ràpid i que no el faça patir.

Diria que Terminator no arribarà mai, perquè ja va arribar fa temps. En síntesi: som aixina. A la vista està i el recompte diari és una manifestació tan evident com l'aire que respirem, i per això no mo n'adonem. La inteŀligència artificial no és més que una versió edulcorada de parlar de l'estupidesa de sempre. Per molta eletrònica que li posem, continuarem amb els patiments naturals.

La macro de la sopa d'all

És ben probable que consevol cosa que penses ja l'haja pensà algú abans i que, a més, l'haja duta a la pràctica. Takse volia obrir en Windows amb una macro vba del Word en el navegador Firefox —es pot fer amb atres navegadors— un document en pdf del seu ordinador i, a més, que s'obrira per la pàgina 4. Doncs, una cosa tan peculiar i concreta que no pareix que siga una necessitat gens general, ja hi havia qui l'havia duta a terme. 🔗

Afegint els dos dim i la ruta concreta del document ("file:///D:/..."), la macro ha quedat aixina:

Dim WSHShell
Dim SFFExe

'Ruta per a obrir el Firefox en Windows
Set WSHShell = CreateObject("WScript.Shell")
SFFExe = WSHShell.RegRead("HKEY_LOCAL_MACHINE\SOFTWARE\Microsoft\Windows\CurrentVersion\App Paths\Firefox.EXE\")

'Obri l'adreça URL local
Shell """" & SFFExe & """" & " -new-tab """ & "file:///D:... .pdf#page=4" & "", vbHide

Algun dia serà de veres que descobrirem la sopa d'all. Mentrestant, podem aprofitar les receptes que funcionen.

A mà i amb algoritmes

Korben proposa usar els logaritmes informàtics —mal anomenats «intel·ligència artificial»— per a elaborar webs complets. 🔗 El cas és que he intentat instaŀlar-me en l'Ubuntu l'entorn que proposa per a fer webs directament en l'ordinador, però no m'ha funcionat la instaŀlació. Ho apanyaré. O no.

En tot cas, amb eixes provatures he descobert el web Deep Site 🔗, que permet provar i entendre les possibilitats dels recursos que obrin algunes automatitzacions. Provant provant, anem avançant. Encara que per a apanyar el ventilaor que no arranca l'hauré de desmuntar, mirar si li trobe el condensaor i vore si el puc canviar, que això no ho fan encara el algoritmes.

La finestra conspirativa

L'Ubuntu no es connectava a internet, ni tan sols apareixia en la configuració la icona de connexió. Canvie al Windows, que es connecta sense cap problema. Trobe un xic que explica els passos per a crear una connexió en Ubuntu amb el terminal. Un pèl embolicat i no sé si realment necessari. Un atre xic comenta que és cosa de la gola del Windows, que és més possessiu —diu— «que una ex»... Demana que canviem una casella en la configuració de l'energia. Lamentablement, el seu Windows és anterior al meu: en el meu em sembla que han eliminat eixa opció. No veig què puc fer.

Abans de tornar a l'Ubuntu, hi ha qui comenta que una possibilitat és posar en marxa una versió anterior del kernel que funcione normalment i posar-la al dia, perquè és possible que siga un problema amb l'actualització. Torne a l'Ubuntu, però active una versió anterior, tal com diu. Efectivament, la pose al dia i tot torna a la normalitat: connexió sense cap problema.

Encara que m'ho havia cregut, pel que diuen i perquè era una possibilitat amb antecedents —no és la primera cosa que el Windows decidix acaparar alguna fase inicial de l'ordinador—, era més simple i només calia anar escalant en la complexitat de les opcions, però començant per la més simple i poc conspiranoica. Ha funcionat i no cal anar més enllà. Però no descarte la conspiració, perquè sé que esteu ahí.

La fase terminal

Vaig resoldre de forma permanent —si més no, fins al pròxim terrabastall— el problema informàtic en Ubuntu amb les unitats d'emmatzematge que no detectava amb una instrucció diferent de la que vaig provar en el terminal fa uns dies («El muntatge de la unitat»). 🔗 Era encara més simple, segons vaig trobar en la xarxa:

$ ntfsfix -d /dev/sda1

Amb això ja he pogut usar la unitat externa i la unitat del Windows que tinc en l'atre disc dur. I tot per a anar acumulant espai digital, com si això haguera de resoldre la falta de memòria de la unitat central biològica que tinc al cap i que deu anar perdent neurones i connexions a la carrera. Crec que no n'hi ha instruccions a fer en el terminal per a això. En canvi, la fase terminal està garantida.