El cas que m'acabe de trobar afecta la tramitació d'un document que no s'ha produït tal com establix la legislació lingüística vigent, és a dir, no s'ha dut a terme en valencià. El primer full de la documentació de l'Ajuntament de València que m'ha tramés la sindicatura està redactat únicament en castellà, fet que contravé la legislació lingüística vigent. Això és una mancança que, passats ja uns quants anys de gestió lingüística suposadament democràtica, el mateix Síndic de Greuges hauria de poder detectar i reclamar, vist que eixe document va adreçat a eixa sindicatura i que eixe document mostra un incompliment dels drets i deures objecte de la queixa.
A més, quant al contingut, el document municipal era una pretesa acceptació de la recomanació feta per la sindicatura. Però el cas és que l'Ajuntament de València no explica que haja compromés cap mitjà ni esforç per a corregir els errors del passat ni per a evitar-los en l'actualitat i en el futur. L'única cosa que diu és que és molta documentació, molt antiga (de fe trenta anys) i que no la tenen sempre ben escanejada.
Llegit això, veig que ara mateix, en la pàgina web d'Urbanisme hi ha un enllaç per a «Consulta del Pla General i els seus instruments de desenvolupament». Eixe enllaç mostra un document en PDF sense data de tres pàgines (perfectament escanejat amb OCR): només presenta la versió en castellà.
És un document creat en juny del 2016. Per tant, és vigent i actual i correspon a una informació que no entra dins de les excuses adduïdes per l'ajuntament per a incomplir els seus deures lingüístics. Eixe document contradiu l'última afirmació de l'informe municipal:
La informació urbanística, a la que té accés la ciutadania, està plenament garantida en compliment de la implantació real i efectiva del règim de cooficialitat d'ambdós llengües.
Podem vore que, tant en la gestió del procediment administratiu com en la documentació antiga i, pitjor encara, en la documentació actual, l'Ajuntament de València contravé els drets lingüístics dels ciutadans valencians. I el Síndic de Greuges ho té davant dels ulls, però pareix que no ho veu. Els drets lingüístics dels ciutadans valencians no pareixen drets, sinó veŀleïtats o excentricitats d'una població més acostumada a la gresca i la xerinola, que és al que volen les «autoritats» que mos dediquem, no tant il dolce far niente com el servil acatxar el cap.
Com pegue en cabut, li torne a enviar al síndic el peu de queixa recurrent:
Per això, vos demane que prengau ara les mesures adients per a fer que l'Ajuntament de València resolga estes mancances i que adopte les mesures disciplinàries corresponents per a corregir i renyar els càrrecs i funcionaris públics que discriminen lingüísticament els ciutadans valencians.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada