diumenge, 31 de desembre de 2017

Cita dominical / 476: Luci Anneu Sèneca

Mirant de fer bé les coses.
Hi ha mercès perjudicials als qui les assoleixen; el benefici consisteix no a donar-les, sinó a negar-les; per això tindrem més en compte la utilitat del demandant que el seu desig. Car sovint desitgem coses nocives i no ens és llegut de conèixer el mal que ens fa, perquè la passió pertorba el coneixement; però quan la cobejança s'encalma, quan s'esmorteeix aquell emportament de l'ànima inflamada que foragita el seny, maleïm els funestos donadors de mercès malastrugues.
Luci Anneu Sèneca, Dels beneficis, segons la traducció de Carles Cardó.

dissabte, 30 de desembre de 2017

Llibres amb l'excusa nadalenca

Aprofite que el dia no ha tingut res sociolingüísticament rellevant —o és que hui no he fet massa cas de res— per a fer un sumari dels llibres que he comprat per a regalar este Nadal, i aixina intentaré evitar repetir-los l'any que ve, almenys a les mateixes persones:

  • Aquesta és la meva carta al món d'Emily Dickinson (trad. ca.: Marcel Riera)
  • Joc de trons. Cançó de gel i foc 1 de George R. Martin (trad. ca.: Mercè Santaulària, Esther Roig i Anna Llisterri)
  • L'imprevist cas del noi a la peixera de Lisa Thompson (trad. ca.: Joan Josep Mussarra Roca i Esther Roig Giménez)
  • Matilda de Roal Dahl (trad. ca.: Ramon Barnils)
  • Comptem! (¿sense autor?)
  • Arrugues de Paco Roca (trad. ca.: Tina Vallès)
  • La casa de Paco Roca (trad. ca.: Tina Vallès)
  • Els llibres d'A de J. L. Badal
  • La invenció de l'Hugo Cabret de Brian Selznick (trad. ca.: Josep Sampere i Martí)
  • Astèrix a Itàlia d'R. Goscinny i A. Uderzo (trad. ca.: Daniel Cortés Coronas)
  • Bola de Drac 01 d'Akira Toriyama (trad. ca.: Helena Jürgens i Batlles)
  • Com a nota final, com sempre, fent això de les bibliografies m'adone de la invisibilitat editorial habitual dels traductors. Haurien d'aparéixer al voltant del nom dels autors i a voltes no apareixen ni a les pàgines web de les editorials.

    divendres, 29 de desembre de 2017

    El deute que no acabem de pagar

    La segon tongada de llibres que escampe enguany com unes llavoretes que espere que tinguen una formigueta o un gafarronet que les aprofite. Molta gent al restaurant i, malauradament, la sociolingüística explica què havia de passar i, efectivament, està passant sense remei. El bilingüisme passiu és el favor que a voltes mos fan; en canvi, pareix que els apeguem mosatros mateix un monolingüisme castellà actiu, no com un favor, sinó com un deute, de tants interessos que els paguem.
    Quatre llibres per al silenci. Un silenci elegant i literari, vaja, que no mos abandone l'estètica.

    dijous, 28 de desembre de 2017

    Les raons que es perden

    A força de participar sense gens de ganes en estes coses sindicals, estic concloent que, molt sovint, una de les tàctiques del debat i la negociació més efectives és el silenci. No parle del fenomen sonor, sinó de callar a temps.

    És habitual que hi haja qui entenga el debat com una competició en què u ha de resultar vencedor dialècticament —i no tant per la força o validesa dels arguments—. Una volta detectat això, convé intuir què dirà l'altre o deixar-lo dir en primer lloc, perquè si resulta que el seu argument era el teu, el que anaves a exposar, t'estalvies haver-lo de donar i pots reforçar-lo amb la teua adhesió.

    Sol passar que m'avance massa, pensant que l'exposició que faig és ferma i resistent com una mata de joncs. M'adone massa tard que no he tingut en compte que l'altra part pensa més que jo en la competició i no en les raons que componen la mata. Observe que desviarà l'afer de manera que la meua exposició siga accessòria i insuficient. És possible que es centre en un cas paraŀlel que no s'ajuste a la qüestió que del debat, però que siga vàlida en un altre àmbit i en el nou al qual m'estarà portant. És clar, com que no solc debatre aixina, faré per admetre-ho i renunciaré a tornar a l'exposició inicial, perquè sé que he comés l'error d'enraonar massa prompte.

    Estic parlant, per tant, de perdre la competició a canvi d'aconseguir l'objectiu en debat. Es suposa que és més important l'objectiu que el debat sobre com aconseguir-lo. Per exemple, observe que en una proposta hi ha una disfunció, però no l'assenyale directament. Això sí, esmente els elements que la componen (que si això va seguit d'això altre, que si això ha de combinar amb això altre...), i espere que l'altre veja la disfunció i l'expose ell mateix. Llavors, li done la raó i ja li puc demanar com corregir-la. M'evite que, si esmente directament la disfunció —certament, que es veu a una hora de camí— l'altre la negue, em diga «exagerat» o «tremendista» i busque qualsevol mitjà per a convertir-la en un símbol de la seua víctòria dialèctica.

    Bé, este debat no el guanyaré tampoc, perquè tot açò són impressions variables que no arriben mai a formar una badia de coneiximent tranquil·la i segura.

    dimecres, 27 de desembre de 2017

    El braseret que no s'apaga

    Amb una raó que sona a excusa anuŀlen al reunió negociadora de hui: no tenen la documentació. Amb tot, hem vist que continua vigent en alguns sindicats apegats a la nostàlgia l'estil típic de les negociacions per darrere, de taula braser —ho solen denominar aixina—: s'han quedat a parlar de les seues coses amb la representació empresarial. Algun empastre deuen estar preparant.

    Per tant, puc dir que he descansat un poc, perquè anava a la reunió amb una perspectiva lamentable al vore que, mentres em preocupe pels drets, l'eficiència i l'equitat, estan apanyant-se els saquet i els prejudicis. El relax m'ha deixat atovat. I per a tancar el dia lligc amb un poc de confort el titular d'Eldiario.es (27.12.2017): «Pedir que los médicos y enfermeros hablen la lengua autonómica es cumplir con la ley». Complir la llei és notícia lingüística. ¡I tant!

    dimarts, 26 de desembre de 2017

    Al gra

    Al gra, això m'agrada, com un pardalet. Al mateix, una paciència molt flexible i extensible per a presenciar amb amabilitat i cara de circumstàncies les exhibicions de festeig i encantament sense niu que fan alguns polits incansables. Ah, no els talles la cerimònia, que no te la resumiran, sinó que l'ampliaran. I jo patint, que els grans se'ls endú el vent. Els pardalets provenen dels dinosaures, perquè volien anar al gra. Els remugants persistixen.

    dilluns, 25 de desembre de 2017

    Estrena amb gràfics

    Toca de nou el repartiment dels llibres nadalencs. Enguany hi ha poca novetat extraordinària. El cas més extraordinari ha segut com ha botat algun dels nebots amb les estrenes després de quedar-se més o menys parats amb els llibres. Ai, capitalisme de nebots més que d'amiguets. Al final, la dita de la nit: «Quan la uela torne de missa», és a dir, puga ser que no mai.

    diumenge, 24 de desembre de 2017

    Cita dominical / 475: Gordon Gordo Mosley

    Mirant el verí de les idees.
    ¿Veus què passa quan enverines els caps dels altres amb idees?
    Gordon Gordo Mosley, personatge del film The gift de Joel Edgerton.

    dissabte, 23 de desembre de 2017

    Entonant i a ritme

    Assage «Bizkaia maite» de Benito Lertxundi amb la guitarra i provant a entonar i mantindre el ritme. És cosa de contraatacar el clima de Nadal —¿ja són «Nadals» en lloc de «Nadal»: pluralitat emocional—, tan convencional i que tant trastoca la competència entre certeses amargues i falsedats fantasioses. Es inevitable caure en els tòpics en un sentit i altre, perquè la vida és possible que s'alleuge en algun sentit, però no es paralitzen el clima hivernal ni el capitalisme fred d'amiguets i misèries.

    I faré un cap de setmana un poc més llarg per mirar d'allunyar el cap de les negociacions laborals que continuen envitricollant-se sense atendre a raons ni pactes, com si les veritats dels qui més criden són més certes i menys negociables. Dilluns tastarem un poc de vi negre dolç que promet. Espere que mos se regire l'esperit per la bona cara per a les reunions sindicals i laborals que s'acosten.

    divendres, 22 de desembre de 2017

    Ecologia entre taules

    El cambrer de Sueca treballa amb una xica croata jove. Li sol parlar en castellà, però es veu que també parla sovint en valencià, perquè mentres estem parlant amb ell la xica entén què estem diguent. Ell mos està fent un repàs a tota la maldat política que hi ha «escampà» pels carrers i les places de València. I quan Takse li diu que un problema és que l'esquerra té massa mirament quan governa, ell assentix. Allà en el bar n'ha de vore i de sentir de tots els colors. Però sobretot agraïx poder notar la resposta amable i agraïda dels qui poden parlar amb ell en valencià. A pesar de tot, pensa que la ciutat està perduda.

    A més, somia que l'emt amplie i millore el parc mòbil amb vehicles elèctrics; i que millore les rutes. Un bon servei públic permetria fer un gran centre per a vianants i, a més, llevar bona cosa de la poŀlució que ofega la ciutat. Ara, quan es jubile, se'n van a la tranquiŀlitat del poble d'Extremadura de la dona. Un cambrer per l'escologia lingüística i ambiental.

    dijous, 21 de desembre de 2017

    La terra es desfilassa

    El món, la terra ferma del globus terraqüi, s'estreny i s'allarga o s'eixampla i s'acurta segons la perspectiva que fem servir, segons la projecció cartogràfica utilitzada. Vullc pensar que eixa terra ferma ho aguanta tot i continua terra i ferma, perquè només s'altera o varia el punt de vista, la manera de mirar el mateix objecte. Al final, és cert també, el concepte es concreta d'acord amb una perspectiva o altra, i la discussió es pot embrancar si no estem atents al fet que depenem de la manera d'aprendre, de captar els objectes de la vida, de mirar-ho i pensar-ho tot.

    Hui hem de mirar de nou cap a Catalunya. Mentrestant, topem ací i allà amb idees tan estretes com un món que no s'aguanta i es desfilassa mentalment i ambientalment.

    dimecres, 20 de desembre de 2017

    Mosques i maldecaps

    No sé per on començar, aixina que millor que ho acabe ràpid: me s'excusen perquè em parlen en castellà, i com són tantes voltes, no deu ser tant que es pensen que jo sóc un racista lingüístic sinó una manifestació d'algun prejuí que tenen ells mateixos. En fi, això té a vore amb les coses que hauria d'estar tractant jo, perquè la indignació laboral i sindical —i el maldecap consegüent— m'obliguen a distraure'm amb qualsevol mosca lingüística que passe. En faré una fitxa, de la mosca i de la indignació.

    dimarts, 19 de desembre de 2017

    L'oficina amb drets

    Ja que s'ha creat realment l'Oficina de Drets Lingüístics (dogv número 8.192, 18.12.2017) valenciana (Decret 187/2017, de 24 de novembre, del Consell, pel qual es regula el funcionament de l’Oficina de Drets Lingüístics. [pdf]), estic pensant que, d'entrada, tindrà alguna utilitat que trobava a faltar: denunciar els incompliments lingüístics del Síndic de Greuges o de les Corts Valencianes. Com que no hi havia qui vigilara el vigilant, era complicat mostrar-li els incompliments al síndic i fer que els corregira. D'altra banda, com que el síndic és un comissionat de les Corts per a eixa funció, doncs, resulta que el síndic no vigilava ni fiscalitzava l'actuació de les Corts.

    El nou web del síndic continua tenint mancances lingüístiques en el seu web. Cert és que l'ha anat millorant, però —tal com vaig dir— fan les coses sense control de qualitat ni protocol d'actuació lingüística i ixen com ixen. Espere que l'observatori que ha creat la Generalitat tinga alguna utilitat en este sentit. I aixina, creuant queixes entre uns i altres, arribarem a implosionar i crear un forat negre que mos durà al futur. ¡I més enllà!

    dilluns, 18 de desembre de 2017

    Encerts erronis

    Els encerts i els errors són els elements alternatius amb què anem jugant. La llàstima és que els encerts i la correcció no són necessàriament conceptes sinònims. Em sembla que hui he estat correcte amb els arguments que he exposat, però no sembla que haja estat encertat en la tàctica expositiva o retòrica. Em console pensant que el meu desencert —no arribe a pensar que es tracta d'un error— prové de la manca d'arguments contraris i de la manca de poder —personal, administratiu, polític o sindical— de la meua posició.

    Com és costum, acabe baldat i dubtant de la qualitat ètica de les persones que dirigixen habitualment les institucions polítiques democràtiques. I això que dic que tinc dubtes és també un recurs retòric.

    diumenge, 17 de desembre de 2017

    Cita dominical / 474: Daniel Innerarity Grau

    Mirant els valors polítics.
    La legalitat és un valor polític quan inclou procediments de reforma de resultat obert; si no, apeŀlar a ella és pur oportunisme.
    Daniel Innerarity Grau, «Contra el antipopulismo», El País, 09.12.2017.

    dissabte, 16 de desembre de 2017

    De bar en bar

    Takse opina que mosatros ja no ho vorem i, per tant, podem sentir un cert alleujament davant la perspectiva que, al final, al centre de València desapareixeran els usuaris del valencià. M'ho diu mentres parem a fer-mos dos cerveses al mercat de Mossén Sorell, inaugurat en castellà —tal com indica la placa— per l'anterior alcaldessa, Rita Barberá, que exhibia un valencianisme castellà peculiar com a arma contra el valencià i els qui el parlen.

    Les cambreres mos diuen «adéu», tal com ha fet el de la botigueta on hem comprat aiguada destiŀlada. Per contra, en un altre baret, del carrer dels Serrans, el xicon s'ha posat a parlar en valencià (¿de la Safor?) quan m'ha sentit parlar, però el seu hàbit és atendre directament en castellà.

    La recepta de Takse, lògica i festiva, és que hem d'anar de bar en bar, pel futur de la llengua. Jo tinc més afició al tecleig que a la conversa, però està clar que mos haurem de fer «eixidors», tal com dien abans dels qui no paraven en torreta.

    divendres, 15 de desembre de 2017

    Ventilació imprescindible

    Arriba la revista Mètode, excel·lent en tantes coses, però que, quan la trac del parquet de plàstic en què te l'envien, continua desprenent una olor petroquímica insuportable que m'obliga a deixar-la una nit oberta en el balcó ventilant-se. Els ho he dit alguna vegada, però no m'han respost mai. No sé quina classe de paper deuen fer servir, però diria que convindria millorar-ho.

    Per a ventilar-me jo també de la setmana laboral i sindical, me'n vaig a volar un poc al riu. Ho faig més llarg (50:03): 14:34 + 15:07 + 15:18 + 05:04. I a rastrons vaig repassant les inconseqüències interessades que ha hagut de llegir estos dies. Hi ha qui sap com s'ha de fer bollir l'olla: com menys arguments té, més indignació exhibix. La qüestió és saber-ho detectar i contindre's.

    Estornells pasturant i parelles de merles que em miren passar i no s'espanten. El riu em deixa més baldat que relaxat.

    dijous, 14 de desembre de 2017

    Al servei de l'ús i del desús

    La Generalitat valenciana té un Servei d'Ús i Drets Lingüístics. La informació que donen en el web sobre eixe servei és:

    Vetla per l'aplicació de la normativa legal sobre l'ús de les llengües, assessora sobre els drets lingüístics i canalitza, en l'àmbit administratiu, les reclamacions per discriminació lingüística. Fa el seguiment de la normativa legal per a garantir la transversalitat de la política lingüística de la Generalitat. També dóna suport tècnic a la Comissió Interdepartamental per a l'Ús del Valencià en l'àmbit de la Generalitat. Cap del servei Ferran Bargues Estellés (tel 961970093)

    ¿No té adreça electrònica ni pàgina web? Ah, té un número de telèfon. ¡Vaja, sí que s'ho han agarrat seriosament!

    dimecres, 13 de desembre de 2017

    Dret a renunciar-hi

    Ja vaig comentar l'altre dia que el Síndic de Greuges valencià ha renovat el seu web sense control de qualitat lingüística —estèticament pots dir que és més bonic, però si no funcione correctament, és un error de disseny—. No podíem esperar que l'alta institució que ha de vetlar per fer que l'administració pública valenciana respecte els drets dels ciutadans fóra la primera que els incomplira. Sí, l'última frase és retòrica, ja que està clar que mos en podíem esperar d'eixes i de pitjors encara, ja que els drets lingüístics no pesen com un kilo de ferro o un kilo de palla sinó d'acord amb el volum dels prejudicis i presumpcions de la llengua de què es tracte.

    M'ha fet tornar a pensar en això la notícia del juí al suposat instigador dels xiulits durant la final de futol masculí de la copa del 2015 entre el Barça i el Bilbao, Santiago Espot. La cosa era la forma com donaven la notícia en alguna televisió, en què insistien que l'acusat, a pesar que li van insistir per a que parlara, si volia, en castellà, no va voler... Els periodistes no es fixaven en el fet que un jutge persistia en intentar que un ciutadà renunciara als seus drets lingüístics. Ja ho dia aquell, els espanyols eren lliures de triar la religió que vullgueren, mentres triaren la catòlica.

    dimarts, 12 de desembre de 2017

    À Punt Ràdio no està a punt

    La nova ràdio pública en valencià À Punt Ràdio ha començat a emetre. La periodista Jèssica Crespo no ho fa malament. Segurament devia estar un poc nerviosa i encara no té el rodatge suficient ni l'equip de suport necessari. Haurem de confiar que amb un poc d'estudi i pràctica millore l'estil locutiu fins a aconseguir una personalitat i un ritme que no sonen a l'estil juridicoadministratiu tan típic de la contornada, fins i tot que no sone al programa La Llavor en valencià de la ser en castellà, programa en què pareix que ho proven, però es veu que realment no ho intenten: mos fan un favor i poc més. Llàstima, perquè trobe que podrien arribar a fer-ho bé.

    De tant en tant tope amb locutors que sonen a parlants reals interessats pel mitjà i per la llengua que fan servir de suport comunicatiu i cultural. En general, tot això s'aprén, perquè no ve donat per haver naixcut ací o allà. Al cap i a la fi, si jo em posara a fer ràdio en castellà o francés, dos llengües que parle de tard en tard, trobe que tampoc no donaria el nivell requerit per a fer de periodista radiofònic.

    Bé, es tracta d'un mitjà public de la Generalitat. El president de la Generalitat, Ximo Puig, està demostrant amb els fets quin és el rigor de la seua administració en este tema i pareix incapaç d'aconseguir que els continguts que elaboren i pengen en el seu web estiguen en valencià. —Ara mateix, la versió en valencià del web presidencial té tres notícies en castellà: he hagut de reobrir la queixa que el síndic es pensava que havia resolt.

    dilluns, 11 de desembre de 2017

    Abans del juí escrit

    Acabe el dia amb mal de cap. No m'acabe d'acostumar a la tensió de les reunions sindicals. I això que hui han estat més plàcides del que preveia. Pareix que hi ha qui comença a entendre la faena de transcripció correcció parlamentària —podem debatre si no és una recialla d'altres èpoques— és una faena especialitzada que requerix formació i professionalitat i no tan sols un menyspreu mecanicista pels prejuís sobre la naturalitat dels discurs oral i la reproducció escrita. I és més prejuí encara si és que cal gestionar eixos coneiximents en dos llengües oficials.

    No em confie, però, espere que la resposta em farà parlar més del que voldria. A pesar de tot, anem avançant. Al parlament espanyol, al basc, al català. Al valencià li ha d'arribar l'hora.

    diumenge, 10 de desembre de 2017

    Cita dominical / 473: Keetie Roelen

    Mirant la pobresa política.
    Només quan els gestors polítics comprenguen que la dignitat i l'autoestima són requisits previs i inevitables en la lluita contra la misèria —i no el resultat d'alleujar-la— el món tindrà una oportunitat real d'erradicar totes les formes de pobresa.
    Keetie Roelen, «Poverty Is Also a Psychosocial Problem», Project Syndicate, 20.11.2017.

    dissabte, 9 de desembre de 2017

    Ocells calcats

    Trobe que hui hem vist uns uns tords. Pensava que serien estornells, però no, em sembla que eren tords. Sort que en castellà es diuen tordos, perquè si els picaports es digueren picaportes en castellà no serien tan recurrent sentir que els anomenen «morets».

    Un company em demanava que corregira una frase en castellà, perquè havien fet un canvi de redacció. El canvi consistia en una sinonímia més llarga i embolicada. Coses de l'estil administratiu i dels qui encara en fan un recurs classista. El company volia canviar també la redacció en valencià i li vaig dir que no calia, que el valencià no és un calc del castellà... Ho pense, però no sé si m'ho crec sempre.

    divendres, 8 de desembre de 2017

    Picaports pasturant

    M'he firat una tauleta Fire d'Amazon. No té configuració en català i la deixe en francés perquè no me se perga el costum. Sí que permet tindre el teclat, els suggeriments d'escriptura i la revisió ortogràfica en català. Hi ha una diferència respecte al francés que no sé si deu haver segut induïda per la interferència espanyola: l'apòstrof apareix en el teclat numèric i no en el teclat de lletres.

    A banda d'això, em sembla que és un trastet aconseguit, a bon preu, amb algunes mancances de connexió, segons alguns comentaris que he llegit (no té HDMI) i sense Google Play d'entrada, però que s'hi pot instal·lar fàcilment. I això faig: ja tinc el Blogger, el Drive, el diccionari de l'AVL... Poc més li posaré, que la volia per al maneig documental de l'activitat sindical: gastava un Kindle, per em resultava poc àgil a l'hora de localitzar res.
    I amb un suport per a mòs i tauletes de bambú d'Ikea i la llapissera Jot Pro d'Adonit —per a teclejar sense el corrunxet—, la cosa pareix que funcionarà.

    Ha fet un dia de ponentada i no m'he enterat de si ha passat res d'interessant. M'ha arribat el llibre Els estranys de Lluís Garrigasait, per la subscripció a Núvol, i esperava poder-me'l llegir, perquè no arriba a dos-centes planes, però també és possible que em distraga amb qualsevol mosca que passe, com ara vegent com pasturen els picaports (Plegadis falcinellus) per l'albufera, prop de Cullera. I les gavines marejant-los i llevant-los el menjar del bec.

    dijous, 7 de desembre de 2017

    Bricolatge ideològic

    M'he agafat el matí de moscós. Me s'ha passat volant fent alguna d'eixes faenetes casolanes que fa temps que tinc pendents: una estanteria allà dalt de tot. Hi havia massa coses a fer en un matí i sort que n'he acabat una. Roba estesa i cartons de retallar. S'acosta el Dia dels Drets Humans, el dia 10, i continuem amb polítics presos i molts catalans manifestant-se en Brusseŀles per a demanar que els alliberen. L'estat espanyol continua amb el pas tentinejant dels zombis ideològics: lloes a la sentència argentina que condemna els crims contra la humanitat de la dictadura i n'empresona els culpables mentres ací el president «M. Rajoy» dels papers de Bárcenas exhibix un cinisme immensurable en pretendre salvar el carrer dedicat a un colpista franquista.

    Almenys, a pesar del bricolatge del dia, he pogut fer una petita lectura profitosa, d'eixe pediodisme que tant necessitem per a combatre la demagògia dels polítics sense escrúpols: «Las medias verdades de Ciudadanos sobre el adoctrinamiento: así crean su discurso contra la escuela catalana» de Pau Rodríguez (Eldiario.es, 06.12.2017). Fan bricolatge ideològic amb fantasies i mala intenció.

    dimecres, 6 de desembre de 2017

    Gestió lingüística sense control de qualitat

    El síndic de greuges ha renovat el web de la institució. No puc dir que no m'ho esperara, sinó que, al contrari, tenia la iŀlusió que eixa institució hauria actuat amb més rigor del que habitualment fan servir les administracions públiques en este país i en este estat espanyol. Rigor entés en positiu, no el rigor que apliquen a desatendre les seues obligacions envers els ciutadans en molts aspectes bàsics i essencials alhora. Doncs, la iŀlusió de nou s'ha vist frustrada, tal com havia previst per al cao d'una administració, la de la Generalitat valenciana, que encara no ha incorporat realment la gestió de les llengües oficials de manera sistemàtica i protocolitzada a totes les seues actuacions i produccions.

    En este cas del síndic, són qüestions menors, però simptomàtiques, i més simptomàtiques encara perquè no les han vistes després del meu primer avís. Els he hagut d'enviar les imatges d'una pàgina web amb els errors encerclats en roig a fi que es fixaren en el detall, perquè pareix que, quan es tracta de la gestió del valencià, fan alfarrassos i senten campanes. Amb la rèplica que m'han obligat a fer hi hauria d'haver prou. Són amables en les respostes; per al futur —primer desig per a l'any que ve—, que siguen eficients.

    dimarts, 5 de desembre de 2017

    En valencià passat per Requena

    La dependenta que mos atén en la crisi xocolatera al centre de València comença parlant en castellà d'algun lloc que no identifique, però canvia al català de Barcelona per a respondre-mos. Takse li demana d'on és i mos diu que de Barcelona, que es considera castellanoparlant i ni allà ni ací sol parlar en català. Dit això, mos informa que, curiosament, va aprendre i practicar el català de menuda amb l'àvia, que era de Requena. Ja fa anys d'això —deu rondar la quarantena— i sa uela va morir, aixina que no li pot demanar com és que parlava en català.

    Abans, sense tanta conversa, el cambrer del baret on hem parat a pegar un mos després del cine ha seguit un camí paregut: comença en castellà i continua en valencià. Hem parlat poc i no hem pogut localitzar de quin lloc.

    Com a conclusió podem pensar que, a pesar de la submissió lingüística evident, es suposa que conéixer les dos llengües ha de permetre obtindre llocs de treball, ¿oi? Bé, no posaria la mà en el foc. Deu ser més casualitat afortunada que una selecció de personal que avalue eixa capacitació.

    dilluns, 4 de desembre de 2017

    Els noms que no volem escoltar

    Estava pensant en la meua quotidianitat laboral i sindical, però veig en les notícies que el jutge deixar anar —amb fiança— uns presos polítics catalans, però en manté uns altres en la presó. En dic «presos polítics» conscient que els «demòcrates» d'etiqueta s'escandalitzen d'eixa denominació, que no ho volen escoltar. S'haurien d'escandalitzar de la institució legislativa i judicial que engarjola persones sense cap fonament objectiu que això siga útil i just per a millorar una societat en cap sentit polític o organitzatiu. Cap dada objectiva, i una renúncia evident a evitar el prejudici i la faŀlaçament carregada d'ideologia.

    diumenge, 3 de desembre de 2017

    Cita dominical / 472: Paul Krugman

    Mirant semblances.
    Si preferiu la cultura popular a les estadístiques dels sondejos, penseu en això: Déu solia semblar-li a Charlton Heston, però ara li té una retirada a Morgan Freeman, i crec que això és important.
    Paul Krugman, «On Feeling Thankful but Fearful», The New York Times, 23.11.2017.

    dissabte, 2 de desembre de 2017

    Mos fem fora

    Algun dia demanarem no que incloguen el valencià, sinó que no l'expulsen. La convivència cultural hauria de ser igual de bona si u recorda la seua infantesa en castellà de Jaén com si és valencit dels Ports. El detall que resulta molt rellevant és que ací escoltem i entenem el castellà de Jaén, però en un restaurant de Jaén no trobarem la carta en valencià... Ai, no mos hauríem d'expulsar mosatros mateixos, però ho estem fent tan bé...

    divendres, 1 de desembre de 2017

    Une pouillerie pleine de chaleur humaine

    La faena mal fet sempre porta destorb. La negociació sindical i laboral en l'administració pública sempre entropessa amb el fals dilema entre correcció i perjuí, confusió terminològica que massa vegades amaga l'opció pel favor personal a pesar de la incorrecció que això implica. Al cap dels anys invertim temps i paciència per a mirar de resoldre el dilema sense ofendre a ningú.

    En pressupostos, temps d'esmenes. A vore si l'encertem esta volta.