Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sous. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sous. Mostrar tots els missatges

dimarts, 1 de setembre del 2015

La recompensa del mèrit públic

A pesar del que puga semblar, els sous públics es poden preveure, mesurar, quantificar i justificar de manera objectiva. I s'hi poden afegir recompenses per la bona gestió. Els millors, contra el que diu la retòrica capitalista en què vivim immersos, no són els qui més cobren, sinó els qui gestionen millor. I la recompensa del mèrit ha de ser posterior a la gestió i no com fins ara, en què el demèrit dels dèficits, la desocupació i les retallades de l'estat social i de dret han generat sous i dietes elitistes. Feudals.

El govern valencià està a punt de posar-se realment en marxa. Espere que estes vacances hagen servit per a aprovisionar-se de criteris objectius, valorables i revisables. Si fóra possible, podríem no haver de lamentar que l'alcalde València no sàpia justificar amb dades i referències exactes el seu sou més enllà d'un «sembla» o del fet que l'haguera decidit Rita Barberá. El canvi es suposa que consistix precisament a millorar i no a fantasiejar ara cap a l'esquerra. Cal evitar que continuem amb el descontrol dels sous públics i la mala política de les impressions, la irresponsabilitat i la demagògia.

dijous, 6 de desembre del 2012

Vigències

Tirant la Constitució al fem

Estic revisant el text del Tirant lo Blanch per millorar la versió per al Kindle que estic preparant. He de restituir els signes d'admiració i interrogació i fer algunes esmenes de transcripció. Seguixc les edicions de Hauf (1992 i 2005), el facsímil de París-València (2003) i el que podem trobar en la Biblioteca Valenciana Digital. És una faeneta un poc mecànica que accelere amb algunes macros en Word i fent l'edició final amb l'Open Office per a crear el pdf final. Revisant dubtes i comparant versions, veig que en el facsímil de París-València em falten almenys els capítols clviii a clxi.

Per això, hui he aprofitat per a no moure'm de casa. Malauradament han entrat per les finestres informatives l'actualitat de Wert fet un bouet —diu—, el desballestament de l'estat social i de dret, els sous de Miguel Soler i Francesc Romeu en les Corts valencianes de 2.500 euros per «assessorar», la pensió «alimentària» de 2.500 euros de Gonzalo Pascual (el còmplice de Díaz Ferrán), el dia de portes obertes de les Corts valencianes que Cotino no vol pagar als uixers, una independència política negada per a Catalunya però instaurada i ovacionada en Alcorcón per al negoci de Sheldon Adelson i còmplices polítics implicats... ¿Quina Constitució està vigent?

dimarts, 24 de juliol del 2012

Intencions ineficients



N'aprenem bona cosa cada dia que passem immersos en esta crisi social i política. Ara diu que el president de les Corts, Juan Cotino Ferrer, ha utilitzat l'oficina per a l'eficiència eixa que va crear per a fer creure alguna cosa sobre res —encara no ha nomenat el lletrat major adjunt ni ha constituït l'oficina oficialment, però ja la fan rodar— per a anunciar les seues bones intencions, que és el que compta:


[...] ha anunciat este matí la intenció de rebaixar-se el sou com a president de les Corts entorn d’un 25% respecte al sou actual i de reduir en un 20% els càrrecs de confiança que depenen del president d’esta institució.


La «intenció», i a més, un ¡25%! Dins de poc mos els trobarem captant a la porta de la catedral... Quant als càrrecs de (des)confiança, una despesa inútil i perjudicial per a l'erari, per molt que la rebaixes, continua sent inútil i perjudicial per a l'erari. Per cert, eixa eficiència del president Cotino es veu que no inclou la transparència: no trobem en el web els sous dels parlamentaris (que sí que podem localitzar en altres llocs, com ara en Sueldos Públicos).

dijous, 11 de febrer del 2010

Flexiseguretat parlamentària

El carrer de Baix

Parlen de nou els diputats dels seus sous. (¡Uf!, com pot arribar a sonar això.) Podem pensar que com que no els retallaran els guanys als banquers, però sí que ho faran amb els controladors aeris, han considerat que era el moment de vore què podien fer amb eixos diners que tan esforçadament guanyen ses senyories parlamentàries. Segons el diari El País (10.02.2010):


«Des de l'any 1977 hi ha hagut 3.609 parlamentaris (diputats i senadors) dels quals només 70 tenen reconegut un complement de pensió, amb una aportació mitjana de les Corts de 1.066 euros mensuals». Els diputats quan es jubilen, només cobren este complement si no arriben a la pensió màxima, cosa que la majoria d'ells té pels seus propis mèrits com a treballadors.


És a dir, «mitjana» de 1.066 euros, que és un sou màxim per a molta gent; «pensió màxima», que es veu que han de cobrar caiga qui caiga; i «propis mèrits com a treballadors», com si la resta dels ciutadans que veuen barrat el seu pas a l'activitat política no facen mèrits com a treballadors i, a més, no aconseguixquen eixa magnànima «pensió màxima». Per cert, el president del Congrés dels Diputats cobra —amb ¡«despeses de representació»!— 13.856 euros mensuals. I el salari brut d'un diputat oscil·la entre 3.996 4.996 euros. Morralla, ¿no?

I és cosa digna de vore amb quina habilitat manegen les xifres allà on els cou: els diputats tenen 1,26 assessors per parlamentari, molt per baix d'altres parlaments europeus dels 5,96 de la Unió Europea. Bé, eixos mateixos comptes podrien explicar per què no és igual parlar de flexiseguretat si eres obrer o diputat a Dinamarca, a Holanda, al Regne Unit, a Grècia i ací.

dijous, 5 de març del 2009

La quitança, els greuges i la crisi moral

Sous parlamentaris

El nou i flamant síndic de greuges, finalment, José Cholbi Diego, sap parlar en valencià. De fet, és la seua llengua primària, per dir alguna cosa. Tanmateix té un costum estrany: quan veu un funcionari de les Corts que no coneix, li parla en castellà. Si això ho fa amb els funcionaris que tenen l'obligació de conéixer les dos llengües, sembla evident —excepte incongruència inversemblant— el que deu fer en la seua vida pública i privada. Planificació de l'estatus, en diuen d'això. El senyor Cholbi Diego planifica quin estatus vol per a cada llengua i actua en conseqüència.

El senyor Cholbi Diego va «acceptar» el requisit lingüístic per als funcionaris de les Corts en la futura relació de llocs de treball. No s'ha fet res, ni RLT ni requisit. El senyor Cholbi Diego ha passat dos dies en l'atur, temps durant el qual ha aprofitat per a demanar la quitança (Levante d'ahir) de la seua ocupació de diputat, uns 114.000 euros de la crisi. Ho ha fet en eixos dos dies, perquè eixa demanda era incompatible amb l'ocupació d'un càrrec públic com el que ara ocuparà de síndic de greuges. ¡Quina agilitat en els terminis i les tramitacions quan volen!

El colp de cinisme de la mesura apareix en el diari El País de hui:

La indemnització per desocupació per als diputats autonòmics estava prevista com una contribució mensual al llarg de dos anys per a ajudar ses senyories en el trànsit cap a una altra ocupació, pública o privada.


I ara, a pesar de la crisi, Cholbi Diego necessita eixa ajuda per a passar no dos anys, ¡dos dies!

Mentrestant, ma mare, que té la mateixa edat que Cholbi Diego i va ser de la Secció Femenina quan era jove, beateta fins i tot, però després va emigrar a França i es féu republicana i atea, ha cotitzat com a treballadora tota la seua vida, ara cobra la pensió mínima de jubilació (amb plusos, de tan mínima com és), i li la retallen de tant en tant, quan es dóna el cas que arriba a ingressar més de sis mil i tants euros a l'any —lloga un pis que té—. Més de quinze anys de la pensió de ma mare s'ha posat al sarró el senyor Cholbi Diego en dos dies, hores abans d'obrir-se un nou compte públic com a síndic de greuges. ¿Què cobra un síndic de greuges valencià?

dissabte, 24 de gener del 2009

Fanfara comuna

L'Asus.

Mentre sona Fanfare for the common man de Copland en l'Ipod el vent assola les antenes de València. Després canvia a Den enda som ser de Bo Kaspers Orkester, que em sembla que vol dir alguna cosa com 'l'única visible'. No sé a què es referix, però és un dels tants temes de la banda que em torben des que els vaig descobrir. Passen els núvols a tota virolla contra el sol espentats pel vent de ponent.

Toca fer dissabte, com diuen, aixina que pose l'Asus en marxa amb el Windows xp, per a que s'actualitzen la caterva d'estupideses que s'hauran de posar al dia i que ajudaran a entrebancar el funcionament de l'ordinador, que és que sol fer el Windows i que és el motiu, entre altres, pel qual faig servir l'Ubuntu habitualment.

Vaja, Alba Camañas (Canal 9) diu que el vent ha tombat un «poste» de formigó vora Cullera. I una notícia esperançadora, també ha tombat el bou d'Osborne, «emblemàtic» diu, i lamentablement té raó, és emblemàtic d'una ideologia que no voldríem tindre tan tatuada al moll del nostre territori. Més avant, una altra intrèpida locutora parla d'unes «tarees» de neteja de les destrosses del vent. El vent s'endú les paraules també, però mos deixa meravellats de la capacitació lingüística que cal per a posar-se davant la càmera.

Parlant de capacitacions i diners públics, El País (20.01.2009) destaca per algun motiu que desconec els diners que s'embutjacaran alguns membres polítics de l'administració valenciana: 79.546 euros el president Francisco Camps Ortiz; 67.764 euros els vicepresidents i consellers; 63.984 euros els secretaris autonòmics; 62.728 euros subsecretaris; 60.207 els directors generals. Esmenten un portaveu d'ugt... Caram, el sindicat que ha firmat en les Corts que no ens pagaren un 0,5 % de la massa salarial pactat en l'acord de condicions de treball. Bé, fa uns dies un tècnic municipal ens explicava —parlant de la gestió lingüística— la política d'imatge d'eixos sindicats i la dels fets, del tot discordant.

Ja posats a perdre el temps, faig una còpia de la música del meu Ipod en l'Asus. Hi ha més de vint gigues, aixina que la cosa tardarà.