Ix a la llum un nou cas de corrupció administrativa en València, que involucra alts càrrecs del govern local. També pot ser una tradició, del pp i en València. El cas apunta cap a l'exalcaldessa Rita Barberá, que és ara senadora en una cambra legislativa que té com a funció servir d'asil a polítics veterans que puguen contribuir amb la seua experiènci i aforament a mantindre la tradició democràtica. Tot queda en casa.Boris Izaguirre Lobo, «Investigación y tradición», El País, 30.01.2016.
diumenge, 31 de gener del 2016
Cita dominical / 377: Boris Izaguirre Lobo
dissabte, 30 de gener del 2016
El blauet botiguer
En la Ribera li diuen «muixa» (o «moixa», no ho sé cert) a l'òvila. I l'arpella (o l'arpellot) és «esparver». En una guia de l'albufera de València diuen que el gomet es diu també «baoret», però no veig d'on han tret eixe nom, perquè trobe que siga una forma dialectal documentada, llevat que apareix en alguna documentació oficial. Quant a la resta de noms, ja sabem que hi ha molta variació, com ara en el cas del palput, però em sorprén el blavet, que diu el dnv que rep també les denominacions blauet, alció, arner, blavenca, blaveta, botiguer, dormissó, martinet, passa-rius i reiet.
Mirant els ocells, sense trobar els flamencs (o àlics), podem jugar amb les paraules, que s'envolen i varien, que no es degraden i viuran molt més que el medi ambient.
divendres, 29 de gener del 2016
Acudits del destí
dijous, 28 de gener del 2016
La tranquil·litat dels lladres
Flamencs roses
dimarts, 26 de gener del 2016
La democràcia a mossegades
dilluns, 25 de gener del 2016
Grau d'exigència
diumenge, 24 de gener del 2016
Cita dominical / 376: Rafael Chirbes Magraner
La meua única propietat és això que em falta. Això que no sóc capaç d'aconseguir, això que he perdut, això tinc, això és verdaderament meu, eixe el buit que sóc.Rafael Chirbes Magraner, En la orilla.
dissabte, 23 de gener del 2016
Contaminació cultural
divendres, 22 de gener del 2016
L'àmbit de comportament social
Em diuen que hi ha qui està pensant privatitzar —no sé si en diuen «externalitzar»— la traducció dels documents de la Generalitat valenciana. Serà cosa de vore, perquè es suposa que la formació dels funcionaris públics hauria de donar per a que foren capaços d'escriure en les dos llengües oficials —que a això es suposa que es dedica l'educació pública també—. Pot ser que es tracte de llevar-se de damunt els tècnics lingüístics sense resoldre la causa que va justificar que s'incorporaren a l'administració. De passada, eixa traducció documental pot donar lloc a un nou nínxol de negoci empresarial, un negoci «captiu», ja ho sabem. ¿Clientelar? Bé, crec que açò no dóna tant com les ressonàncies magnètiques de la sanitat. Però.
S'havia de fer una reunió per a explicar el pla, perquè els tècnics lingüístics de la Generalitat, fins ara dedicats a la traducció, entre altres tasques, pareix que havien de centrar-se en l'«acompanyament». Una notícia del setembre passat relacionada amb els refugiats sirians parlava d'eixe concepte, però no sé en què s'ha concretat, i em sembla que no han arribat eixos refugiats. No crec que això tinguera cap relació amb els tècnics lingüístics de l'administració, que fins ara han «acompanyat» la resta de funcionaris patint la «mala companyia» dels càrrecs polítics de l'anterior administració del pp.
Una política lingüística que es centre en «l'àmbit del comportament social» hauria de començar valorant i aprofitant la gestió que han dut a terme els tècnics lingüístics de l'administració pública valenciana que han treballat des de fa més de trenta anys per una gestió lingüística democràtica al servei dels ciutadans i contra la discriminació dels qui no eren castellanoparlants. Sovint han mirat de torejar com han pogut, amb més o menys encert i professionalitat, decisions polítiques contràries al bé públic i als deures de l'administració. No ha estat fàcil, però si no han pogut arribar més llunt, ara seria l'hora d'impulsar la seua faena amb fonament, diàleg i claredat de propostes. «Acompanyarem» el cas, és clar.
dijous, 21 de gener del 2016
¿Està Amparín?
Després de contar-li l'acudit de la supercreïlla disfressada, li'n conte a la filla d'una amiga de ma mare de tota la vida: Sona el telèfon. ¡Ring, ting! —¿Està Amparín? —¡No, ací tots som hòmens i estem sopant!... Segur que li ha fet gràcia.
Mos repassen per la tele i les ràdios la telefonada a Rajoy dels humoristes d'El Matí i la Mare que el va Parir, un programa d'una ràdio de Barcelona. Em sembla que, quan van demanar pel president del govern espanyol, Rajoy hauria pogut dir que allí només estava ell... Haguera semblat també un acudit, o una descripció sincera. Estem esperant el canvi o el recanvi, i els jocs de mans parlamentaris necessiten un poc d'humor, perquè, tristors, en tenen bona cosa.
El mal és que la broma no li ha semblat seriosa a Rajoy... ¡És clar!, ¡d'això es tractava! En tot cas ha quedat demostrat que la (pretesa) seriositat no sempre equival a eficàcia: vaig a vore què diu si demane per Amparín.
dimecres, 20 de gener del 2016
El triumf que ofega
dimarts, 19 de gener del 2016
Ja farem
dilluns, 18 de gener del 2016
La tria dels temes
Mentres mire de triar una plantilla «adaptativa» Wordpress per al bloc de les fitxes, lligc els «fils» de comentaris que van fent sobre la llengua en dos llistes diferents. En una estan debatent què fan amb el castellà en la futura Catalunya independent; en l'altra, estan pensant de quina manera es pot aconseguir que els qui aprenen valencià en escola o després tinguen una fonètica «estàndard» (en diuen «estàndard», però trobe que volen dir que siga una fonètica més àmplia que la del castellà que fem servir per ací).
Vaig fent proves amb els temes, però això dóna un poc de faena i encara no n'ha cap que m'acabe de convéncer del tot. Ara tinc una adaptació del Clean Simple White, però només va bé en les pantalles dels ordinadors i en voldria un que s'adaptara als mòbils i les tauletes. El contrast dels debats en les llistes és l'habitual: el debat amb més activitat és el que té menys fonament i que es centra en les baralles i les desqualificacions ideològiques sense presentar mai proves i propostes contrastades amb un mínim d'experiència. En canvi, el debat menys «sorollós» (tot i que tracta la fonètica), menys àgil en l'enviament de rèpliques, està més atent a les dades i a la prova i refutació científica i, posem que això és possible fins a un cert punt, «sociolingüística».
Tant en el cas de les plantilles de Wordpress com en el cas dels debats en les llistes, si vols un producte elaborat, comprovat i adaptat als teus interessos i necessitats, sempre costa un poquet més de temps i estudi del que voldries disposes o del que hi voldries invertir.
diumenge, 17 de gener del 2016
Cita dominical / 375: Bertrand Russell
Això del seny és un terme molt relatiu.Bertrand Russell, La meva concepció del món, segons la traducció de Llorenç Carbonell i Torras.
dissabte, 16 de gener del 2016
Desidentitat ofegada
divendres, 15 de gener del 2016
Isetes de xiquets
Es constituïx el parlament espanyol i l'escàndol d'alguns és que Carolina Bescansa, nova diputada de Podemos, porta a l'escó el seu xiquet de cinc mesos. Els d'uns altres són les rastes d'un altre diputat del mateix partit. Si això és un símptoma de canvi polític, anem bé, més encara si també hi ha més dones que mai en l'hemicicle.
Les inèrcies jurídiques, polítiques i administratives ho intentaran, però es suposa que aprendre a evitar que els ofeguen serà la primera faena que tenen per davant. Això costa, però no és una excusa, ha de ser un repte, una oportunitat. A pesar de les rabinades dels instal·lats per les isetes dels xiquets.
dijous, 14 de gener del 2016
Algicet secretament
Els dies que tens més al cap del que sabries concretar, si tens un poc de sort, obris un diccionari i trobes un paraules, com ara algicet, que té una definició com esta:
m. Quantitat de diners o coses comestibles que es guarden secretament.
Es tracta del Diccionari valencià de la Generalitat valenciana-Edicions Bromera (segona edició, 1996). Com que no localitze el terme enlloc més i tampoc la definició, em demane si no deu ser una entrada fictícia, tal com hi ha «pobles de paper», que només apareixen als mapes perquè servixen de prova de plagi... Bé, si fóra per això, el diccionari en qüestió, elaborat a força de compilar diccionaris, no podria demanar massa explicacions a ningú.
Ara només cal que algú faça servir algicet i el popularitze. Un poc com el poble americà aquell, Agloe, que quasi va acabar existint de veres. I ara podria ser que fóra independent i tot.
dimecres, 13 de gener del 2016
Columnes polítques
dimarts, 12 de gener del 2016
El paradís en català
Totes les llengües s'assemblen i totes són diferents. Però, tal com les persones, les llengües es poden mesclar i combinar com si foren peces de Lego, o puzles que sempre acaben encaixant. I segur que els nostres sentits acabarien acceptant eixa confusió. En el programa documental televisiu «Les explorateurs du goût» (també denominat «Taste Hunters») ambienten uns minuts (cap als minuts 17 i 22) amb la cançó El paradís de Mishima. I diria que ho han fet perquè han pensat que la cançó era en portugués. Doncs, clar, tal com han anat les coses, podríem pensar que el català haguera pogut ser el portugués de l'altra banda de la península, ¿no?
Veig passar de raspadallada l'Eliseu Climent que saluda amb una copa de cava a la mà el nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont i Casamajó, que no pareix que el reconega.
dilluns, 11 de gener del 2016
Unitat metafòrica
diumenge, 10 de gener del 2016
Cita dominical / 374: Álvaro Marcos
Com s'esdevé amb la partícules quàntiques, no som de pedra ni immunes a l'observació, el mesurament i l'avaluació de la nostra conducta.Álvaro Marcos, «Cómo hacer cosas con números», El Estado Mental, 7.
dissabte, 9 de gener del 2016
La pàtria de cada dia
divendres, 8 de gener del 2016
Repàs del joc
dijous, 7 de gener del 2016
A cal Savater
dimecres, 6 de gener del 2016
La realitat té truc
dimarts, 5 de gener del 2016
Mos fa forat
dilluns, 4 de gener del 2016
Això que penses
diumenge, 3 de gener del 2016
Cita dominical / 373: Societat Catalana de Biologia
I aquest nou ús que se'n fa, que en principi podria no ser encertat, amb el temps pot esdevenir normatiu; al capdavall, les llengües les fan les persones que les utilitzen.Comissió de Lexicografia de la Societat Catalana de Biologia, «Què cal saber?», número 99, octubre de 1996.