diumenge, 31 de gener del 2016

Cita dominical / 377: Boris Izaguirre Lobo

Mirant la corrupció tradicional de la dreta valenciana.
Ix a la llum un nou cas de corrupció administrativa en València, que involucra alts càrrecs del govern local. També pot ser una tradició, del pp i en València. El cas apunta cap a l'exalcaldessa Rita Barberá, que és ara senadora en una cambra legislativa que té com a funció servir d'asil a polítics veterans que puguen contribuir amb la seua experiènci i aforament a mantindre la tradició democràtica. Tot queda en casa.
Boris Izaguirre Lobo, «Investigación y tradición», El País, 30.01.2016.

dissabte, 30 de gener del 2016

El blauet botiguer

En la Ribera li diuen «muixa» (o «moixa», no ho sé cert) a l'òvila. I l'arpella (o l'arpellot) és «esparver». En una guia de l'albufera de València diuen que el gomet es diu també «baoret», però no veig d'on han tret eixe nom, perquè trobe que siga una forma dialectal documentada, llevat que apareix en alguna documentació oficial. Quant a la resta de noms, ja sabem que hi ha molta variació, com ara en el cas del palput, però em sorprén el blavet, que diu el dnv que rep també les denominacions blauet, alció, arner, blavenca, blaveta, botiguer, dormissó, martinet, passa-rius i reiet.

Mirant els ocells, sense trobar els flamencs (o àlics), podem jugar amb les paraules, que s'envolen i varien, que no es degraden i viuran molt més que el medi ambient.

divendres, 29 de gener del 2016

Acudits del destí

En les notícies que estem vegent estos dies hi ha prou del passat i del present de la política, l'economia, i un retrat de fira de la part de la societat valenciana, que es mou per les clavegueres i es pensa que no se'ls nota, que no els agarraran mai, que és el seu mèrit i la seua natura, la de Rus, d'Alcón, de Barberá, de Grau, de Garcia-Fuster, de Serra, de Costa... «Siats de natura d'anguila». I no és cosa de natura, sinó d'educació, de dret, de justícia, d'ètica i de respecte, un cabal que no tenen i que menyspreen. I en realitat deu ser interessant ara mateix mirar el segon pla o els laterals. Si no milloren molt les coses, hi podem vore un dels futurs possibles, el futur de la claveguera i el de la societat, si no hem aprés que hem d'evitar no els somriures, sinó eixos acudits del destí, per molta gràcia que facen.

dijous, 28 de gener del 2016

La tranquil·litat dels lladres

Diu ma mare que la policia està escarbant en el serrell de la dona de Rus. La pobra dona, que no deu saber realment a què es dedica el seu marit, forma part de la farsa. Mos riguem i no mos alterem ni mos posem nerviosos. Els inversors internacionals, les grans multinacionals, eixos sí que deuen estar patint. O pot ser que no, el lladronici institucional ja el incorporat en el preu dels seus serveis. I mos el descompten dels pressuposts públics a la resta.

Flamencs roses

Diu que ahir n'hi havia flamencs roses en l'albufera, pel tancat de Mília. Acuamed i Sedesa són socis del projecte de filtre verd que hi han instaŀlat. La natura s'agarra les coses humanes amb ironia. Elefants roses és el que diu el tòpic que hauríem de vore, bufats de la corrupció que remou les entranyes de la societat valenciana. No se'n va la boira de les justificacions etíliques d'una dreta que pareix afectada per un delírium trèmens políticament irresponsable.

dimarts, 26 de gener del 2016

La democràcia a mossegades

Les «mossegades», diu Rosa Pérez Garijo, parlant dels suborns i estafes organitzades per empresaris i dirigents, afiliats i simpatitzants del Partit Popular al País Valencià; el regidor Giuseppe Grezzi, que ha aprés a parlar valencià en pocs més de quinze anys, diu «mordides». El valencià s'enriquix en accepcions i termes gràcies a la corrupció política, que caldrà admetre que no és cap corrupció, que és el sistema de finançament i enriquiment d'una colla política. Pareix que corrupció, per a ells, seria no fer-ho. Ma mare diu que no cal calfar-se el cap per a explicar per què continua guanyant les eleccions eixe partit polític: perquè tots eixos que els voten participen del negoci. De la democràcia a mossegades.

dilluns, 25 de gener del 2016

Grau d'exigència

Em resulta bastant curiós el grau d'exigència que els periodistes estan aplicant en les entrevistes a Podem i en els comentaris sobre la seua activitat política. Em sembla molt bé, però trobe que a la resta de partits polítics no els demanen no sé quantes voltes seguides (tal com féu Ana Pastor amb Errejón anit) en quin punt s'alçarien i deixarien la taula de negociació per a formar govern. Ah, si els periodistes hagueren aplicat eixe grau de no-complaença en general des de fa anys... Bé, el ciutadans també tenim faena a fer, vist els vots que encara arreplega el partit de la dreta nacionalista espanyola (o saudita, si tenim en compte la ideologia i les relacions comercials).

diumenge, 24 de gener del 2016

Cita dominical / 376: Rafael Chirbes Magraner

Mirant el buit que omplim.
La meua única propietat és això que em falta. Això que no sóc capaç d'aconseguir, això que he perdut, això tinc, això és verdaderament meu, eixe el buit que sóc.
Rafael Chirbes Magraner, En la orilla.

dissabte, 23 de gener del 2016

Contaminació cultural

Per si no contaminem prou respirant, necessitem inventar sacrificis d'aire, de vegetació, d'aigua, malbaratem la vida, primer la dels altres i, al capdavall, la nostra. Allà on mires pareix que totes les cultures hagen de cremar i contaminar per a festejar o per a crear desigualtats i esclavituds. Falles, fogueres, bous i ofrenes de la ficció coŀlectiva. L'«externalització» irresponsable de l'ús i consum de les matèries primeres deu ser el llegat de les estrelles. Hauríem d'anar pensant si només volem ser una espurna que s'apaga en la fosca de l'espai.

divendres, 22 de gener del 2016

L'àmbit de comportament social

Em diuen que hi ha qui està pensant privatitzar —no sé si en diuen «externalitzar»— la traducció dels documents de la Generalitat valenciana. Serà cosa de vore, perquè es suposa que la formació dels funcionaris públics hauria de donar per a que foren capaços d'escriure en les dos llengües oficials —que a això es suposa que es dedica l'educació pública també—. Pot ser que es tracte de llevar-se de damunt els tècnics lingüístics sense resoldre la causa que va justificar que s'incorporaren a l'administració. De passada, eixa traducció documental pot donar lloc a un nou nínxol de negoci empresarial, un negoci «captiu», ja ho sabem. ¿Clientelar? Bé, crec que açò no dóna tant com les ressonàncies magnètiques de la sanitat. Però.

S'havia de fer una reunió per a explicar el pla, perquè els tècnics lingüístics de la Generalitat, fins ara dedicats a la traducció, entre altres tasques, pareix que havien de centrar-se en l'«acompanyament». Una notícia del setembre passat relacionada amb els refugiats sirians parlava d'eixe concepte, però no sé en què s'ha concretat, i em sembla que no han arribat eixos refugiats. No crec que això tinguera cap relació amb els tècnics lingüístics de l'administració, que fins ara han «acompanyat» la resta de funcionaris patint la «mala companyia» dels càrrecs polítics de l'anterior administració del pp.

Una política lingüística que es centre en «l'àmbit del comportament social» hauria de començar valorant i aprofitant la gestió que han dut a terme els tècnics lingüístics de l'administració pública valenciana que han treballat des de fa més de trenta anys per una gestió lingüística democràtica al servei dels ciutadans i contra la discriminació dels qui no eren castellanoparlants. Sovint han mirat de torejar com han pogut, amb més o menys encert i professionalitat, decisions polítiques contràries al bé públic i als deures de l'administració. No ha estat fàcil, però si no han pogut arribar més llunt, ara seria l'hora d'impulsar la seua faena amb fonament, diàleg i claredat de propostes. «Acompanyarem» el cas, és clar.

dijous, 21 de gener del 2016

¿Està Amparín?

Després de contar-li l'acudit de la supercreïlla disfressada, li'n conte a la filla d'una amiga de ma mare de tota la vida: Sona el telèfon. ¡Ring, ting! —¿Està Amparín? —¡No, ací tots som hòmens i estem sopant!... Segur que li ha fet gràcia.

Mos repassen per la tele i les ràdios la telefonada a Rajoy dels humoristes d'El Matí i la Mare que el va Parir, un programa d'una ràdio de Barcelona. Em sembla que, quan van demanar pel president del govern espanyol, Rajoy hauria pogut dir que allí només estava ell... Haguera semblat també un acudit, o una descripció sincera. Estem esperant el canvi o el recanvi, i els jocs de mans parlamentaris necessiten un poc d'humor, perquè, tristors, en tenen bona cosa.

El mal és que la broma no li ha semblat seriosa a Rajoy... ¡És clar!, ¡d'això es tractava! En tot cas ha quedat demostrat que la (pretesa) seriositat no sempre equival a eficàcia: vaig a vore què diu si demane per Amparín.

dimecres, 20 de gener del 2016

El triumf que ofega

Titula el diari, en menudet i baix esta volta, però en portada: «El español se adueña de las redes sociales». Hagueren pogut dir que es difon, que s'impulsa. O que les ofega. Perquè hi ha moltes maneres de contar la varietat lingüística, la diversitat, el nombre d'usuaris, els registres i la importància relativa de les llengües. ¿Relativa? No, pareix que només els interesse l'absoluta, l'absolutista, que només en quede una i que siga la d'ells. I després malparlen de la immersió lingüística, de l'altra que no ofega. Ja tenim ganyes, com el de la peŀlícula roín aquella, i no entenen per què volem traure encara el cap per a respirar.

dimarts, 19 de gener del 2016

Ja farem

El reglament del parlament espanyol està donant molt de joc, perquè servix per a una cosa i la contrària alhora, tot depén de l'interessat i de l'interés conjuntural. Això sí, a mi, mirant-ho des de fora, em molesta vore que n'hi ha polítics que es posen solemnes i malcarats per a afirmar —falsament— que sempre s'aplica «estrictament», com si la política tinguera res d'estricte i no sabérem que és negociació, compromís i pacte. De moment, tot això no avança massa en el nou hemicicle. Els ciutadans hem posat els vots. Els polítics encara van un poc a fosques. Ara quan troben l'interruptor la cosa segur que és posarà ben interessant. No hi haurà una llum nova sobre la societat, però amb unes quantes espurnes engrescadores ja farem.

dilluns, 18 de gener del 2016

La tria dels temes

Mentres mire de triar una plantilla «adaptativa» Wordpress per al bloc de les fitxes, lligc els «fils» de comentaris que van fent sobre la llengua en dos llistes diferents. En una estan debatent què fan amb el castellà en la futura Catalunya independent; en l'altra, estan pensant de quina manera es pot aconseguir que els qui aprenen valencià en escola o després tinguen una fonètica «estàndard» (en diuen «estàndard», però trobe que volen dir que siga una fonètica més àmplia que la del castellà que fem servir per ací).

Vaig fent proves amb els temes, però això dóna un poc de faena i encara no n'ha cap que m'acabe de convéncer del tot. Ara tinc una adaptació del Clean Simple White, però només va bé en les pantalles dels ordinadors i en voldria un que s'adaptara als mòbils i les tauletes. El contrast dels debats en les llistes és l'habitual: el debat amb més activitat és el que té menys fonament i que es centra en les baralles i les desqualificacions ideològiques sense presentar mai proves i propostes contrastades amb un mínim d'experiència. En canvi, el debat menys «sorollós» (tot i que tracta la fonètica), menys àgil en l'enviament de rèpliques, està més atent a les dades i a la prova i refutació científica i, posem que això és possible fins a un cert punt, «sociolingüística».

Tant en el cas de les plantilles de Wordpress com en el cas dels debats en les llistes, si vols un producte elaborat, comprovat i adaptat als teus interessos i necessitats, sempre costa un poquet més de temps i estudi del que voldries disposes o del que hi voldries invertir.

diumenge, 17 de gener del 2016

Cita dominical / 375: Bertrand Russell

Mirant el trellat.
Això del seny és un terme molt relatiu.
Bertrand Russell, La meva concepció del món, segons la traducció de Llorenç Carbonell i Torras.

dissabte, 16 de gener del 2016

Desidentitat ofegada

La cosa seria que, com a bons germans, puguérem debatre recordant que algú ha dit que ho som, i que cadascú interprete quin valor li dóna a eixe lligam. Sobretot qui tant ho diu i tan poc ho practica. La identitat valenciana es definix amb la diversitat, com totes les identitats. Li peguem voltes a la recerca de la unicitat, la uniformitat i la unanimitat com si encara esperàrem l'arribada d'eixe món de fantasia. En les aigües del Mediterrani, o al mig de l'Europa poregosament democràtica, s'estan ofegant les diversitats, perquè els recomptes de les borses tremolen i l'ibex va de capa caiguda amb les inestabilitats desinteressades de la identitat democràtica.

divendres, 15 de gener del 2016

Isetes de xiquets

Es constituïx el parlament espanyol i l'escàndol d'alguns és que Carolina Bescansa, nova diputada de Podemos, porta a l'escó el seu xiquet de cinc mesos. Els d'uns altres són les rastes d'un altre diputat del mateix partit. Si això és un símptoma de canvi polític, anem bé, més encara si també hi ha més dones que mai en l'hemicicle.

Les inèrcies jurídiques, polítiques i administratives ho intentaran, però es suposa que aprendre a evitar que els ofeguen serà la primera faena que tenen per davant. Això costa, però no és una excusa, ha de ser un repte, una oportunitat. A pesar de les rabinades dels instal·lats per les isetes dels xiquets.

dijous, 14 de gener del 2016

Algicet secretament

Els dies que tens més al cap del que sabries concretar, si tens un poc de sort, obris un diccionari i trobes un paraules, com ara algicet, que té una definició com esta:

m. Quantitat de diners o coses comestibles que es guarden secretament.

Es tracta del Diccionari valencià de la Generalitat valenciana-Edicions Bromera (segona edició, 1996). Com que no localitze el terme enlloc més i tampoc la definició, em demane si no deu ser una entrada fictícia, tal com hi ha «pobles de paper», que només apareixen als mapes perquè servixen de prova de plagi... Bé, si fóra per això, el diccionari en qüestió, elaborat a força de compilar diccionaris, no podria demanar massa explicacions a ningú.

Ara només cal que algú faça servir algicet i el popularitze. Un poc com el poble americà aquell, Agloe, que quasi va acabar existint de veres. I ara podria ser que fóra independent i tot.

dimecres, 13 de gener del 2016

Columnes polítques

Hi ha a qui la diversitat de les idees i propostes polítiques i la visibilitat dels problemes els sembla el tràiler d'una peŀlícula que no volien vore, encara que estiga basada en «fets reals». En l'escó, que si samarretes, que si xiquets de bolquerets... La política ja no és aquell negoci. O sí, amagat darrere d'una de les columnes que encara aguanten hi havia De la Serna.

dimarts, 12 de gener del 2016

El paradís en català

Totes les llengües s'assemblen i totes són diferents. Però, tal com les persones, les llengües es poden mesclar i combinar com si foren peces de Lego, o puzles que sempre acaben encaixant. I segur que els nostres sentits acabarien acceptant eixa confusió. En el programa documental televisiu «Les explorateurs du goût» (també denominat «Taste Hunters») ambienten uns minuts (cap als minuts 17 i 22) amb la cançó El paradís de Mishima. I diria que ho han fet perquè han pensat que la cançó era en portugués. Doncs, clar, tal com han anat les coses, podríem pensar que el català haguera pogut ser el portugués de l'altra banda de la península, ¿no?

Veig passar de raspadallada l'Eliseu Climent que saluda amb una copa de cava a la mà el nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont i Casamajó, que no pareix que el reconega.

dilluns, 11 de gener del 2016

Unitat metafòrica

Per sorpresa, quasi en l'últim sospir, tenim president de la Generalitat de Catalunya sense noves eleccions. La cosa es posa interessant en un altre sentit, ja que ara serà cosa de vore com reaccionen els qui confonen les metàfores amb els desitjos, com ara els qui defenen una unitat d'Espanya metafòrica que no ha de ser democràtica, sinó dogmàtica o, millor encara, demagògica, pròpia de líders que arrosseguen un ramat que no vol expressar-se democràticament. La democràcia, tanmateix, es demostra amb el vot, i es desmentix no amb l'essencialisme patrioter.

diumenge, 10 de gener del 2016

Cita dominical / 374: Álvaro Marcos

Mirant els efectes de les dades.
Com s'esdevé amb la partícules quàntiques, no som de pedra ni immunes a l'observació, el mesurament i l'avaluació de la nostra conducta.
Álvaro Marcos, «Cómo hacer cosas con números», El Estado Mental, 7.

dissabte, 9 de gener del 2016

La pàtria de cada dia

«A vore els espanyols què diuen« sospira Takse mentres obri la tauleta per a mirar els titulars dels diaris després de la notícia que investiran president de la Generalitat de Catalunya l'actual alcalde de Girona, Carles Puidemont i Casamajó. Mosatros no és que no «sigam» espanyols, sinó que es veu que conformem la nostra «necessitat de pàtria» —ni tan sol es tracta d'una identitat— amb altres ingredients: llibres, llengües, justícia, records, impost de béns immobles, declaració de la renda, els anys de tocar el clarinet en la banda del poble... Una pàtria sense fronteres, sense bandera, del dia a dia. Els «espanyols» eixos pretenen que la tenen més mudadora. Espere que la catalana tinga més a vore amb la Gramàtica del català contemporani que amb les estelades.

divendres, 8 de gener del 2016

Repàs del joc

Mos peguen un repàs al futbet: set a un. I sort del sol de cara que tenia el porter en el gol que hem marcat quasi des del mig del camp. Però hi ha qui no es fixa prou en els detalls i es pensa que, si li hagueren passat les pilotes correctament, n'hauria marcat set o huit. Certament, no està malament que reforcem allò que fem bé, però primer mos hem de fixar que el porter no sempre tindrà el sol de cara i no portarà gorra. Hem fet bé ha de valorar les condicions i aprofitar el moment. Però no sempre convé tirar a gol. En general hauríem de pilotejar un poc més, hauríem de compartir el joc, no repetir l'error esperant que siga un encert casual. La vida és un reflex del joc que fem, amb l'avantatge que podem millorar la vida encara que continuen clavant-mos-en un cabàs en cada partit. Faig de porter durant la primera part. Me'n claven cinc.

dijous, 7 de gener del 2016

A cal Savater

Em passa amb molts articles de Fernando Savater: m'interessen les dades que dóna, les reflexions generals que fa, les seues idees de fons; en canvi, em resulta incoherent i xocant que tot això li servixca només per a fer quantes apreciacions incorrectes sobre els que no compartixen el seu nacionalisme. Sí, a pesar que ell es declara no nacionalista espanyol, pareix més aviat que pretenga participar en un nacionalisme (espanyol) de marca blanca. No cal dir que estaria d'acord amb ell en el cas que fóra cert que la resta de nacionalistes són com ell els pinta, però el cas és que això de l'estat comú hauria de ser Europa i el món i no una simple Castella benevolent ampliada. Espere que algun dia arribem a prescindir d'eixa Espanya suposadament comuna que tan sols és una expansió d'una castellanitat en lloc d'una comunitat d'interessos versionable on no es pressupose que «la cursiva és nostra». Totes les versions haurien de ser originals.

dimecres, 6 de gener del 2016

La realitat té truc

Hi ha uns quants programes de màgia en la tele, uns mags propers, que topes amb ells pel carrer i fan milacres casolans amb els objectes del dia a dia. És sorprenent vore-ho en la tele, perquè és un mitjà de ficció, però t'oferixen verisme, quotidianitat, persones que podrien ser veïns o familiars teus i que «actuen» amb tanta naturalitat que admets que has d'oblidar que és una ficció, que és un truc, perquè no hi ha manera de vore el filet, l'espill, el tall, l'engany. És la vida, Antonio Baños que dimitix perquè es complix el seu pronòstic, Oriol Junqueras que s'afilla l'Artur Mas, Susana Díaz disposada a dinamitar la poca credibilitat que li queda al psoe, Ada Colau que hauria de ser presidenta d'un govern europeu... Ai, ahí ja mos s'ha vist el truc. I això és, mos deixem enganyar, però sabem que la realitat té truc.

dimarts, 5 de gener del 2016

Mos fa forat

Abans que alguns periodistes els demanaren la versió espanyola del que havien estat repetint en català, un dels representants de la cup que van eixir despús-ahir a explicar el resultat de l'assemblea del «no» a Mas, utilitzava el pronom mos. El xic devia ser de les Terres de l'Ebre o de la rodalia, trobe. Amb un poc de sort el pronom acabarà sent normal en els mitjans i en el discurs polític i literari. Amb un poc de sort, és a dir, abans que desaparega l'ús del català dels mitjans. Aixina i tot, segur que el menyspreu que ha rebut durant tants anys eixe pronom encara es mantindrà prou de temps. Pareix que va fent forat, però. Ara bé, no sé si tant de forat com està fent la «independència», que vorem si no és el de la pica.

dilluns, 4 de gener del 2016

Això que penses

La vida hauria de poder ser un entreteniment divertit, tal com dia el baixista de Motörhead. Fins i tot un tedi divertit, que és eixe avorriment amb què aprenem maneres d'aquetar el mal geni i de bufar sobre el fogueret on es cova el sentit de l'humor. El pensament és un entreteniment pacient que s'ha de conrear amb dedicació i constància, perquè la vida és això que penses.

diumenge, 3 de gener del 2016

Cita dominical / 373: Societat Catalana de Biologia

Mirant com canvien les normes.
I aquest nou ús que se'n fa, que en principi podria no ser encertat, amb el temps pot esdevenir normatiu; al capdavall, les llengües les fan les persones que les utilitzen.
Comissió de Lexicografia de la Societat Catalana de Biologia, «Què cal saber?», número 99, octubre de 1996.

dissabte, 2 de gener del 2016

El vudú encara

Entre la tornada de Guns N' Roses i les votacions de demà de la cup s'han colat notícies com l'execució massiva a l'Aràbia Saudita i l'ús del vudú per a esclavitzar o prostituir les dones nigerianes o del Benín. Es veu que els desitjos que hem llançat telepàticament per a l'any nou no han estat massa coherents ni conseqüents. Al cap dels anys l'ajuntament urbanitza una plaça i la deixa lliure per als vianants. ¿Lliure? No patixques, que els mateixos veïns no voran inconvenient a anar aparcant-hi motos —i cotxes, si cal—, els que ixen de la discoteca del cantó l'ompliran de pixarrades, els gossos d'uns i altres hi afegiran els seus excrements. Ara ja sabem que la plaça no s'enrunava pel trànsit dels cotxes. Els vudús reforcen les conviccions, però empitjoren la vida dels qui hi creuen.

divendres, 1 de gener del 2016

Ginkgo desfullat

El ginkgo dels jardins de Montfort està plomat, quasi del tot desfullat. Costa de vore els teuladins per la ciutat, però per ací encara n'hi han. Els jardins estan tancats el primer dia de l'any. No ha fet massa sol de matí. A la ràdio sonen les simfonies dels referèndums necessaris impossibles i dels pactes democràtics temibles o desitjables. Repassem una llista musical per al final de la vida. Mos aborronem amb el cinqué moviment de la segona de Mahler en la versió dels Proms de Gustavo Dudamel i l'Orquestra Simón Bolívar. I mos cau la llagrimeta amb Nacha Guevara i amb Ovidi Montllor. A partir d'ara, l'any anirà rodant cap avall.