Es veu que cap allà els huitanta s'estilava fer treballets sobre els malnoms del poble. No sé si hi deu haver cap poble valencià sense un treballet sobre això. En vam fer un la meua amiga Peneca i jo i mos va servir per a aprovar alguna assignatura. No el vam publicar. Per contra, més o menys per la mateixa època, o pocs anys abans, en va fer un altre María José Terrés Gascón: «Malnoms de la Vall de Tavernes». Em sembla que devia recollir el mateixos que vam arreplegar mosatros, amb una diferència segura: el meu cognom, Cogollos, jo no el vaig incorporar com a malnom. En aquell temps, ja em dien Golls (o pot ser que encara fóra Gollos, que va durar poc). En general, em van dir Cogollos, perquè és molt més sonor i menys confús —és clar, en la Vall— que el meu Boronat de l'Alqueria de la Comtessa o de la Vall de Gallinera.
dijous, 30 d’abril del 2015
Malnoms a doll
dimecres, 29 d’abril del 2015
El taxi de les excuses
És habitual haver de sentir l'excusa que amollen algunes persones —sense que els l'hages demanada— quan pretenen justificar per què no parlen en valencià en alguna situació: «És que els meus pares eren andalusos», i també val si eren extremenys, gallecs o murcians i també servix si ho eren els avis. Sabem que l'impediment per a parlar en valencià no està en la procedència sinó que és polític i el tenim en el lloc de residència, és a dir, al País Valencià, on la discriminació lingüística dels catalanoparlants té el correlat físic indefugible de la substitució pel castellà. Si no fóra això, també podria donar-se el cas que algú diguera: «A pesar que els meus pares eren andalusos, sóc doctora en física nuclear i treballe en Suïssa». Algun dia ja no caldrà sentir excuses aixina. Almenys entre els taxistes, perquè els fan una prova bàsica d'idiomes (R 22.2012.2014): valencià i anglés. Si encara no és massa tard, els podem dir «bon dia» i «hi!» amb la mateixa tranquiŀlitat.
dimarts, 28 d’abril del 2015
La menjadora
dilluns, 27 d’abril del 2015
Turment estètic
diumenge, 26 d’abril del 2015
Cita dominical / 337: Léon Bloy

Els abismes de la llum són invocats pels avencs de la seua estupidesa.Léon Bloy, Exégèse des lieux communs.
dissabte, 25 d’abril del 2015
Pensament gratuït
No sé si sóc jo o és el món: quan una empresa de viatges anuncia «xiquets gratis», no puc evitar pensar que això és pederàstia o canibalisme. La redacció resumida dels missatges, l'excés de síntesi... Vaig a pensar que no sóc jo a soles, que el mercantilisme i el capitalisme desregulat modulen el llenguatge, el pensament i les relacions humanes.
divendres, 24 d’abril del 2015
Imaginari humorístic
dijous, 23 d’abril del 2015
L'edició del temps
Fa uns dies em sentia decebut per la qualitat de l'edició digital en qualsevol de les llengües que utilitze per a llegir a trossos i mossos. I hui, per l'altra banda, amb l'excusa d'eixa sant del llibre que diuen Jordi, he topat amb un llibre que m'ha semblat bonic, atractiu, que m'ha volat a la bossa i me l'he hagut d'endur a casa: Punts de fuga. 20 relats sobre viatges en el temps. 26 autors catalans actuals. No té res d'especial, editorial Males Herbes, col·lecció Distorsions, tapes blanetes de color verd, un gruix de vora quatre-centes pàgines de paper grosset, grandària menuda (13 × 19), color blanc trencat (grogós), lletres romanes de cos 12 —trobe—, marges generosos per tots els costats i contes curts d'autors naixcuts a Catalunya (llevat d'un, d'Osca).
¿El contingut? Com que són coses de viatjar en el temps, m'agrada ja sense haver-lo llegit. Si mai torne del futur, completaré l'apunt amb un comentari crític.
dimecres, 22 d’abril del 2015
Cosconelles de punts volats
dimarts, 21 d’abril del 2015
La mala edició digital
Sóc prou aficionat al llibres electrònics i vaig ampliant la meua biblioteca amb les versions electròniques de llibres que m'interessen i que sovint són massa cars o no localitze en paper. Ara, he de reconéixer que l'edició electrònica està encara bastant endarrerida, sobretot quant a la qualitat de l'edició. Quan faig l'adaptació dels llibres en pdf a la grandària del Kindle, he de fer bastant faena no tan sols de maquetació, sinó fins i tot de correcció ortogràfica. Comprove sovint que el procés d'adaptació digital s'ha fet amb una escàner i sense revisar el text resultant. I això que estic parlant de llibres en francès (accents i guionets perduts o trabucats), on sembla que tenen un poc més de temps de pràctica en estes coses. De fet, les versions en català són poques (i prou mal fetes), però les versions en castellà també solen ser un desastre.
Tot arribarà, segur, i aniran millorant a poc a poc les versions digitals dels llibres, perquè la professionalitat i la qualitat haurien de tonar a ser factors importants per al funcionament del negoci.
dilluns, 20 d’abril del 2015
La lluita sincera i pacífica
Mos quedarem per a llavor, que diu ma mare, i això ha fet el company Pep Tur Vives, deixar la seua llavor en els companys que hem tingut la sort d'aprendre l'art de la paciència, el sarcasme innocent i el trellat pacient i ben dosificat. Ah, exclamaria obrint els ulls de bat a bat, ¿vegeu com...? La lluita sincera i pacífica de la raó, el to mesurat, alt, suaus, sempre obert a la rèplica i a la reflexió. Mos deixà la seua paraula i la seua mirada profunda.
diumenge, 19 d’abril del 2015
Cita dominical / 336: Manuel Jabois Sueiro

El mal va perdre la característica de ser una temptació, així que, en lloc de tindre la temptació de robar, el que hi havia era la temptació de no fer-ho.Manuel Jabois Sueiro, «Juguetes para un tiempo prohibido», El País, 18.04.2015.
dissabte, 18 d’abril del 2015
Romans, visigots i musulmans
divendres, 17 d’abril del 2015
Empedreir-se negociant
Reunió sindical per a no res i, immediatament, després de converses de corredor, faig el comunicat sobre el resultat de la reunió. La reunió ha estat una petita frustració més, perquè havíem d'haver arribat a un acord, però els polítics —que ja estan pensant només en la campanya electoral— no han fet cap oferiment i simplement mos han dit que mos tornarem a reunir tan prompte com siga possible. Tenint en compte que dins de poc més d'un mes les Corts hauran canviat, no esperem milacres.
Eixe deu ser el mèrit d'algunes reunions, haver d'assumir la frustració, endurir-se, empedreir-se... I no hem acabat el dia, que hui n'hi ha futbet, farà calor i en som pocs. De pedra.
dijous, 16 d’abril del 2015
Lectures ancorades
dimecres, 15 d’abril del 2015
Els bons dies
dimarts, 14 d’abril del 2015
Del noruec a l'anglés al català
Anna Llisterri explica en «El noruec (reconcentrat) que t’explica la vida» (en el seu bloc Per a lectura i decoració) que ha aparegut la traducció que ha fet de la novel·la La mort del pare de Karl Ove Knausgård. Més encara, explica que ha fet la traducció no a partir de la llengua original (noruec), sinó de la versió anglesa de Don Barlett. I és bo que ho diga, atés que l'editorial sembla que ha oblidat eixe indicar detall en la nota de premsa i en la portada del llibre.
Supose que si l'editorial ho amaga, deu ser que els sembla que li s'ha d'amagar eixe detallet al lector.
dilluns, 13 d’abril del 2015
Ara i adés
diumenge, 12 d’abril del 2015
Cita dominical / 335: Inés Fernández Ordóñez

Les coses bones són boniques, i també són veritat.Inés Fernández Ordóñez, segons Juan Cruz en «De frente. Inés Fernánddez Ordóñez», El País, 12.04.2015.
dissabte, 11 d’abril del 2015
Assassins amb robots
divendres, 10 d’abril del 2015
Dreta amb mà esquerra
Ciutadans nous amb idees velles. I la dreta escarotada. Els molesta que els vullguen civilitzar una mica.
dijous, 9 d’abril del 2015
Del gens a l'a més a més
La retòrica que fan servir molts polítics consistix a anunciar o prometre sempre «un plus», «un esforç», «un extra», i la causa sol ser la desafecció dels ciutadans. Bé, si regularen l'administració i l'actuació política amb normalitat, no caldria que anaren sempre amb la màquina retòrica revolucionada. No cal ser més rigorós, més exigent, més qualsevol cosa, només tant com siga necessari cada dia. Però, no, els hem de sentir sempre passant del «gens» a l'«a més a més».
dimecres, 8 d’abril del 2015
Recompte de traïcions
Esta huitena legislatura m'ah deixat un regust amarg particular i concret: la principal usuària de la paraula traïció durant la legislatura ha estat Mónica Oltra Jarque. Fent un recompte ràpid, 6 de 13 casos en el Diari de Sessions.
Vaja, vaig fer unes consideracions sobre l'ús d'eixe concepte en l'àmbit parlamentari en una fitxa i en diversos apunts d'este bloc. A pesar que l'afectada pel virus haja estat la que es suposa que és la meua candidata per a dur avant les millores polítiques i socials que necessitem, no em desdiré de les consideracions que vaig fer. Això sí, espere que li se passe prompte i que no continue amb eixa cançoneta la legislatura que ve.
Ampliaré la fitxa i, si veig que cal, pot ser que li escriga directament, a vore què diu. Qui avisa...
dimarts, 7 d’abril del 2015
Les xitxarres ja no estridulen
dilluns, 6 d’abril del 2015
Olora bé
diumenge, 5 d’abril del 2015
Cita dominical / 334: José-Luis Mendívil Giró

Ni la tradició gramatical índia ni la grega sorgixen realment com un esforç per entendre les regles i estructures de les llengües, sinó com un intent de preservar-les del canvi.José-Luis Mendívil Giró, Origen, evolución y biodiversidad de las lenguas. Una aproximación biolingüística.
dissabte, 4 d’abril del 2015
Li se veu...
És possible que destigem que el català siga una llengua oficial i d'ús general quotidià; com a mínim, d'ús lliure i de disponibilitat pública. Ara, pel que fa a la forma, no serà mai la llengua que desitgem. L'accentuació oriental, l'ordre dels pronoms, els incoatius amb -e i els participis -ert no compensen un «del qual», un «del mateix», un «allò» o un «immiscit» calcats del castellà. Cert, fan un català que sembla tot lo del món, però hi ha encara alternatives a l'abast que podem practicar i estendre. En lloc d'escriure «se li veu debatre» podem provar amb «el veiem debatre». Li se veu...
divendres, 3 d’abril del 2015
La nostàlgia dels manaments
dijous, 2 d’abril del 2015
Disgust primari
dimecres, 1 d’abril del 2015
Cinema japonés
Recorde que fa molts anys ja em va agradar Ran d'Akira Kurosawa. No tinc molts més records del cinema japonés d'aquella època d'estudiant i versions originals subtitulades. Volia trobar ara un film policíac que anava del suposat segrest del fill d'un empresari ric, si no recorde malament, en blanc i negre dels anys cinquanta o sixanta. L'he trobat: Tengoku to Jigoku (1963) (versió espanyola: El infierno del odio). A més d'eixa, ja posats a entrar en eixa filmografia (prou accessible per Internet), faig una consulta per la xarxa i faig una petita llista de peŀlícules que es veu que caldria vore o tornar a vore:
- Rashomon d'Akira Kurosawa (1950) - Youtube
- Tokyo Monogatari de Yasujiro Ozu (1953)
- Ugetsu monogatari de Kenji Mizoguchi (1953) - Youtube
- Sansho dayu de Kenji Mizoguchi (1954)v - Youtube
- Shichinin no Samurai d'Akira Kurosawa (1954)
- Ningen no joken I de Masaki Kobayashi (1959) - Youtube
- Ningen no Joken II de Masaki Kobayashi (1959) - Youtube
- Ningen no Joken III de Masaki Kobayashi (1961) - Youtube
- Midaregumo de Mikio Naruse (1967)
- Dersu Uzala d'Akira Kurosawa (1975) - Youtube
- Ran d'Akira Kurosawa (1985)
- Mononoke-hime de Hayao Miyazaki (1997)
- Sen to Chihiro no kamikakushi de Hayao Miyazaki (2001)
I més que n'hi han en les llistes de «Las 50 mejores películas japonesas de la historia» (veg.) i «Nippon Cinema - My All-Time Favorite Japanese Films». Per a compensar la sobredosi de «bon» cinema, peguem una mirada al repertori del cinema japonés roín. També té bon nivell...