Bé, ara ja sé que, per a esta qüestió, són quantitats o capacitats equivalents, però segurament són resultat de partir de percepcions del món diferents. Tot és relatiu, doncs, però això es referix a la unitat de mesura, que no es única, al fet que n'hi han moltes i que són utilitzades amb intencions diferents o per a necessitats diferents. Per això tot és relatiu, relatiu a alguna unitat de referència, de mesura, de percepció. Per tant, relatiu no vol dir arbitrari o discrecional.
L'altre dia debatia un poc amb un company que estava trist per la manera tan negativa com es transmet en l'ensenyament l'estat quantitatiu del nombre de parlants de valencià en la nostra societat. La llengua està ben viva i n'estava ben pagat. Tant el nombre com la situació d'eixos parlants tenen molts aspectes mesurables. El xic pensava que l'estadística que diu que hi ha vora un 40 % de parlants de valencià en casa, era una dada engrescadora, que calia valorar com un fet ben positiu. Vaja, vaig pensar que tot és relatiu, certament, i li vaig intentar mostrar que les dades estadístiques s'han de comparar històricament, perquè el punt de partida pot modificar el punt de vista respecte al moviment que estem avaluant, no és igual si anem cap amunt o si anem cap avall.
Vaig buscar un poc i vaig vore que l'any 1995 l'estadística indicava més d'un 50 % de parlants de valencià en casa. Mirant-ho aixina, em caldria alguna dada més per a evitar recordar que en aquell moment lamentàvem la situació i que ara hajam de creure que la gestió lingüística està sent eficaç i positiva pel que fa a l'ús del valencià. Encara que siga relativament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada