dijous, 29 de febrer del 2024

Tanta escola...

En valencià-català la normativa està encara massa lligà i focalitzà en els registres formals. Però el cas és que la normativa ha de tindre solucions per a la llengua, per a tots els dialectes i per a tots els registres. I sense confondre dialectes i registres. Encara ara tinc la sensació que el valencià, en general, està encara penalitzat en la docència. Encara es transmet la idea que el valencià no té registres, que eixa variant dialectal tan sols és, tota ella, un registre col·loquial. Si no és que l'arriben a qualificar de vulgar.

Pam dalt, pam baix, ma uela diria: tanta escola (de sociolingüística) que tenim... I encara estem aixina.

dimecres, 28 de febrer del 2024

Icones i estrelles

El disc In the Court of the Crimson King (1969) 🔗 del grup King Crimson té una les portades icòniques de la música en vinil, als anys huitanta del segle xx, quan comprava discs a bon preu al mercat dels dijous en Tavernes de la Valldigna. No me'l vaig comprar mai. Un gran disc, però el tema de King Crimson que més em va atrapar anys després és «Starless» 🔗 del disc Red (1974). 🔗

dimarts, 27 de febrer del 2024

Un poc de pop nòrdic

Raymond & Maria, W ja han desaparegut com a grup. Fan companyia mentres vas descobrint un poc de la música dels països de més al nord.

dilluns, 26 de febrer del 2024

Accanto al fuoco

Descobríem la poesia i la música sense saber-ho. Branduardi canta Yeats. W

diumenge, 25 de febrer del 2024

Cita dominical / 797: Mercedes Flor Ugarte

Mirant les debilitats dels parlaments.

Sense anar més llunt, ací mateix, en les Corts, les netejadores dels vostres despatxos van estar cinc mesos sense cobrar i recorrent a Càritas per a menjar.

Mercedes Flor Ugarte, discurs en una comissió de les Corts Valencianes, 20.02.2024. 🔗

divendres, 23 de febrer del 2024

Sobretot si no fem res

L'article «La Fundació Nexe alerta d’una desigualtat lingüística 'in crescendo'» de Sebastià Carratalà (Diari La Veu, 22.02.2024) 🔗 i els comentaris que li fan em desperten l'interés i la idea d'enviar un comentari, per torbna-li a pegar la volta al gosset aquell:

La pràctica fa els mestres, que diuen. Fa més de trenta anys que vixc en Valéncia ciutat. A pesar de la propaganda negativa que mosatros mateixos mos fem, no és cert que, com a ciutadà, calga parlar en castellà. N'has de saber, tal com diu la Constitució espanyola, encara vivim en una immersió castellana. La sort és que vivim en una societat democràtica on podem ser humils o reivindicatius, exemplars o transparents, cívics o apegats a roda... I tot en valencià. No són heroïcitats, són els valors ètics de cada u i les decisions personals de cada dia.

Pot passar, rarament, que algú que et necessita no t'entén en valencià i demana que li parles en castellà. No cal negar-s'hi ni canviar de llengua, es poden utilitzar altres recursos: repeticions, tria de vocabulari semblant al castellà, senyes... Ja dic, en trenta anys crec que em deu haver passat una o dos voltes.

Això sí, pot ser un poc més comú topar amb algú que entén la llengua i que s'ofén perquè la parles davant seu. És el seu problema. Em sembla que en molts casos els cou que poses en evidència la seua submissió o la seua renúncia. O la seua impossibilitat d'imposar-te res, perquè no solen entendre massa de què va la democràcia. I no comente res dels imbècils i estúpids per als quals la llengua és una més de les coartades que utilitzen per a manifestar la seua manera de ser.

En canvi, és prou habitual trobar persones asserenades que «descobrixen» que poden parlar en valencià amb algú, que s'alegren de sentir parlar en valencià, que practiquen el poc valencià que van apendre a escola... Coses que hi ha qui es perd si fa cas de la propaganda eixa que amaga que a Valéncia n'hi ha molta gent que s'alegra de parlar en valencià. Encara n'hi ha molta.Això no lleva per a que tingam clar que les dades són les que són i que no n'hi ha res a fer, sobretot si no fem res.

dijous, 22 de febrer del 2024

Últimes cançons

Per a dies en què el fum de l'incendi amaga l'horitzó de la ciutat, Jessye Norman 🔗 canta els Vier letzte Lieder 🔗 de Richard Strauss. 🔗

dimecres, 21 de febrer del 2024

Cada moment i circumstància

El dnv inclou la paraula puter -ra 🔗 i indica que és una paraula «vulgar» —el diec no inclou esta paraula, però sí el sinònim putaner -ra, 🔗 amb la mateixa marca valorativa—. El dnv explica el valor de la marca:

La marca vulg. (vulgar) s’aplica a mots considerats habitualment malsonants, grollers i poc o gens assumits pel bon gust majoritari, especialment aquells de caràcter escatològic o sexual

Esta setmana s'ha debatut en les Corts Valencianes sobre la prostitució 🔗 i el terme usual per a referir-se als hòmens que utilitzen les prostitutes sexualment ha segut «puter» (i en castellà, putero, que el drae amb marca com a malsonant).

Per tant, les intervencions parlamentàries han fer ús d'una paraula qualificada per algú de «vulgar» o «malsonant». Pel fet d'aparéixer en el llenguatge parlamentari, ¿ha deixat la paraula de ser vulgar o malsonant o ha convertit les intervencions parlamentàries en vulgars o malsonants? Sembla prou clar que l'ús intencionat d'una paraula tan marcada com esta en un registre formal té la intenció d'emfasitzar la denúncia i la crítica contra els clients de la prostitució (i contra la prostitució mateix).

No sé si els els parlamentaris legislaran com en Suècia o en Noruega —si ho fan, que siga amb el mateix suport de mitjans econòmics i socials que em sembla que preveuen allà—, però abandone el tema per a centrar-me en les meues coses: la paraula provessó és una variant de professó, que al seu torn és una paraula «popular» (diu Coromines) originada per una confusió de sons i de conceptes provinents del llatí.

Per tant, la variant provessó, que és la general al País Valencià, hauria de formar part del diccionari igual que la variant professó, que sí que apareix en el dnv, encara que l'han marcada com a coŀloquial: ¿a on és coŀloquial? ¿a Catalunya? ¿és «col·loquial» o més bé estan diguent que és «dialectal» i es pot deduir que, en conseqüència, correspon a un registre informal? La típica confusió entre dialectes i registres.

Si acceptem que un dialecte té registres, la variant provessó és la paraula general del País Valencià en qualsevol registre, formal o coŀloquial. És un error pensar que tot allò que mos sembla «dialectal» s'ha d'encasellar com a registre «col·loquial». Damunt, ves a saber què és això de «vulgar»... Ara, si ni tan sols apareix en el diccionari, ¿què és la paraula «provessó»?

Si en lloc de tanta pretensió d'«estàndard» i de «normativa de manualet» visitàrem més els dialectes i les converses en situacions i contexts diferents —al bar, al despatx d'advocats, al súper, a la prefectura de policia, al futbet, al gimnàs, al conservatori de música...—, podríem assimilar i practicar la variació i la utilitat d'uns altres, de dialectes i de registres, en cada moment i circumstància.

dimarts, 20 de febrer del 2024

Dies de Colònia

Per a dies com hui, The Kölln concert de Keith Jarret. 🔗 Dies com demà i dies irae 🔗 en suma.

dilluns, 19 de febrer del 2024

Retorn per un dia

En algun moment convé harmonitzar la mirada amb la imatge de la portada del disc Return to forever de Chick Corea. La música oceànica t'envia pels aires. Hui ho he fet fàcil.

diumenge, 18 de febrer del 2024

Cita dominical / 796: Gràcia Jiménez Tirado

Mirant l'agricultura política.

Es barregen molts temes que s’haurien d’analitzar i resoldre amb urgència: l’ús de pesticides —amb exempcions autoritzades per la UE a favor de la potent indústria química—, els beneficis excessius dels intermediaris, la manca de protecció enfront de les importacions d’Àfrica o Amèrica, les subvencions que afavoreixen les grans explotacions —en mans de latifundistes rancis o empreses de nou encuny—, les dificultats per fer cultius orgànics i recuperar espècies autòctones… I no s’albira una política europea clara.

Gràcia Jiménez Tirado, «Aquells paisatges, aquests consumidors», Diari La Veu, 15.02.2024. 🔗

dissabte, 17 de febrer del 2024

divendres, 16 de febrer del 2024

La incultura és compatible amb la democràcia

La crònica «La 18a trobada d’escriptores de la Ribera» de Salvador Vendrell (Diari La Veu, 15.02.2024) 🔗 em fa pensar, després d'agrair la iniciativa estellesiana de Josep Lozano i la persistència dels que participen en esta reivindicació lletraferida, en l'expressió «dreta extramadament inculta» que utilitza Vendrell, com si els mals vingueren de la incultura:
Hauríem de revisar algunes consideracions sobre les persones cultes, sabudes o doctes. Perquè tots som «incults» respecte d'algú. El problema no és si eres incult, si tens prou o poques qualitats derivades de la cultura. El problema és que eixes «qualitats» siguen la intolerància, la intransigència, el menyspreu, la prepotència, la petulància, l'odi, el racisme, la misogínia, l'homofòbia, l'aporofòbia, la xenofòbia, el masclisme, el dogmatisme... Tot això també ho cria la cultura. I encara podem trobar més d'eixes qualitats. Ara bé, cap d'eixes qualitats negatives implica incultura, però moltes d'elles tenen a vore amb una concepció diferent i probablement malaltissa d'això que pensem que és la cultura.

Sí, un comentari que pareix marginal per a la crònica, però a mi m'ha semblat central ressaltar que l'argument de Vendrell sobre la «incultura» és defectuós i negatiu. No podem concloure de cap manera que una persona inculta no respecte els valors democràtics, les llibertats i els drets. De fet, sovint són persones amb molta «cultura» les que actuen contra la democràcia. I contra la cultura. Al cap i a la fi, la incultura és compatible amb la democràcia.

dijous, 15 de febrer del 2024

Notes al diccionari

Coincidint amb la neura que tinc últimament amb la desatenció acadèmica del registre col·loquial —pense sobretot en el valencià—, m'arriba per diferents vies l'apunt «El diec i els col·loquialismes» de Gabriel Bibiloni (12.02.2024). 🔗

Encara que entenc que critique en part el centralisme barceloní de l'iec, em sembla estrany que no reclame que el diccionari de l'institut s'amplie per a tindre en compte de manera més clara i útil la distinció entre registres i dialectes. Això em mou a enviar-li un comentari:

Deu ser que van ampliant el contingut per a atendre les necessitats d'escriptura dels diferents dialectes i registres. Però no van tan ràpid com voldríem... Haurien de fer cas de la vostra pregunta per a anar donant informació dels usos informals «en relació amb col·loquialismes o dialectalismes del català central i (no) de tots els dialectes».

De moment, pel que fa a les varietats dialectals no toquen gens el central o oriental (com bé dieu, per a ells no és dialectal)... Toquen poc el balear (11 registres: cartenir, contenir, detenir, entretenir, estar, mantenir, menystenir, obtenir, retenir, sostenir, viltenir). El valencià menys: 9 registres. El nord-occidental apareix en 8 registres.

És gros que encara associen un comentari d'una varietat dialectal (que no diuen a quin registre correspon) amb un comentari sobre un «registre informal» (que no identifiquen on s'utilitza).

Si vullgueren fer un diccionari d'ús ben fet pensant en el conjunt dels parlants que vivim immersos en realitats tan diferents, seria una gran faena. De moment ho hem anat apedaçant.

Espere que pugam millorar-ho per a l'ús real de tots els registres i varietats, i que no arribe ja quan només servixca per a documentar i desxifrar com es parlava i s'escrivia en el passat.

dimecres, 14 de febrer del 2024

Peus de gat

L'alimanya que alguns portem dins mos fa buscar inútilment els treus peus del gat en qualsevol qüestió que mos interesse, per poc que siga. Alguns ho fan per exhibicionisme i petulància; altres tenen el profit propi, la comoditat i el servilisme per consigna; encara uns altres, més silenciosament i fugint dels foscus, pensem que el món no ha d'anar necessàriament ni inevitablement a pitjor. Acceptem que tenim capacitats molt limitades i que no solem encertar el camí a la primera —ni a la segona— o que estem barallats amb la teoria dels jocs, amb la tàctica i amb l'estratègia. Però aspirem als impossiles, pretenem que la cabuderia ètica siga més consistent que l'estupidesa, inclús més persistent.

Massa donats m'estic atribuint sense acríticament. Però estic segur que tinc bona intenció i que sempre respecte que el mitjà siga compatible amb la finalitat. Aixina anem, de toll en toll.

El gat, bé, en té dos o quatre, segons com es mire.

dimarts, 13 de febrer del 2024

Els encerts més freqüents

«Encara» abunden les llistes i receptes sobre «errors més freqüents» o «dubtes més freqüents» 🔗 en valencià-català. Són llistes repetides i repetitives que diria, d'entrada i quasi com a prejuí ideològic o perceptiu només creen l'associació persistent del valencià-català amb el concepte d'error o dubte.

A pesar que l'error o el dubte són fenòmens universals, podem pensar un decàleg d'aclariments que resol qualsevol dubte raonable mantenint la idea que el valencià-català és una llengua a disposició de la humanitat:

  1. La meua llengua millora amb l'ús.
  2. Parlant en la meua llengua millore l'ecologia lingüística.
  3. La democràcia millora amb el respecte lingüístic.
  4. Tots són capaços d'entendre i respectar el valencià-català.
  5. La incomoditat lingüística és millor que la submissió lingüística.
  6. Els desconeguts també són persones democràtiques.
  7. El valencià-català és tan fàcil d'apendre i d'usar com qualsevol altra llengua.
  8. La meua llengua descriu el món tan bé com qualsevol altra llengua.
  9. No s'ofén per la llengua, s'ofén perquè té idees totalitàries.
  10. El castellà-espanyol també és una llengua com el valencià-català.

Ho deixem amb un decàleg. Car revisar-ho, tenint sempre en compte que els aclariments sobre el valor i la possibilitat d'usar el valencià-català són infinits com l'espai sideral. I més enllà.

dilluns, 12 de febrer del 2024

La palometa del baül

Després d'agrar-mos la mirada havent de vore amb impotència com la guerra i l'assassinat s'institucionalitzen com a única «raó» dels estats criminals contra la democràcia i els drets, hi ha dies aixina, de ponentà, amb flamencs volant per la marjal vora el Palmar cap al sud o bambant pels carrers.

Volteta pel riu. Passem per El Rastrell, per aprofitar el passeget pegant una «miraeta» a eixe bagul del tresor on podem trobar tant la llàntia màgica, els doblons rescatats del fons de la mar o la palometa de Peter Pan que s'emporta una xiqueta anglesa com a mostra de simpatia davant dels pares que s'enduen una panera per a alçar els joguets de la xiqueta.

diumenge, 11 de febrer del 2024

Cita dominical / 795: Joan Canela Borrull

Mirant el feixisme de les democràcies.

El feixisme del segle XXI no arribarà per la via de militars i camises negres desfilant pels carrers, sinó per la involució dels sistemes democràtics fins a esdevenir un decorat, una carcassa buida des d’on seguir acusant els països enemics que són totalitaris.

Joan Canela Borrull, «La broma», Diari La Veu, 27.01.2024. 🔗

dissabte, 10 de febrer del 2024

divendres, 9 de febrer del 2024

Objectius boirosos

Els trens van en retard, hi ha vaga de maquinistes, que s'apeguen a roda de les protestes d'hivern. Molts llauradors trauen el tractors sense saber massa bé si els estan enganyant contínuament amb la dependència dels pesticides, tal com exposa Michelangelo La Spina en «El negoci del pesticida etern» (Diari La Veu, 09.02.2024). 🔗 És una faena de contacte solidari i conversa honesta:

Els investigadors no ens podem quedar només al laboratori, en la conferència de control biològic a Alemanya o en el simpòsium de Phytoma patrocinat per 20 empreses de productes químics, hem de parlar amb els agricultors i on siga, hem d’anar al camp amb ells i parlar-los en el seu idioma.

La reforma s'ha de fer de baix cap amunt, tenint en compte que sol ser habitual que qui arriba amunt ja no vol reformar res.

dijous, 8 de febrer del 2024

Evolució discreta

Comprovant la validesa de les regles ortogràfiques del 2017 o del 2021 de l'Institut d'Estudis Catalans m'adone que l'última revisió de l'estiu del 2021 pot no ser realment l'última, sinó que poden haver anat afegint modificacions. El cas és que avisen un poc d'aquella manera en el web on tenen penjada l'ortografia: 🔗

Actualitzacions

D’ençà de la publicació de l'Ortografia catalana de l’iec, el juny de 2017, la Secció Filològica ha aprovat modificacions al text de l’obra. A mesura que s’aproven, aquestes modificacions s’incorporen al text de l'oiec consultable en línia.

És a dir, que cal estar atents, perquè sempre hi ha la possibilitat de topar amb casos dubtosos que no es resolguen d'acord amb la regla general, sinó que «requerixquen» creativitat per a proposar excepcions que compliquen l'aplicació de les regles i devaluen les regles generals. Em cou això que a les excepcions tradicionals «la una, la ira i la host» hagen afegit sense raonar «L'Haia > La Haia». Delirant (¿per a quan de l'Iran > del Iran?).

dimecres, 7 de febrer del 2024

La formalitat i els dialectes

L'Optimot comenta en diversos apunts el seu interés per documentar, explicar o resoldre dubtes i casos relacionats amb el registre coŀloquial. 🔗 El que em continua semblant un poc desenfocat quant a la vitalitat i l'ús d'eixe registre funcional —que tanta connexió i interrelació té amb cada varietat dialectal— és que s'analitza generalment per a comentar els errors i, més encara, les interferències d'altres llengües, del castellà, particularment. Hi ha excepcions, com és el cas de l'apunt «Pronoms febles i llengua coŀloquial: aturem’s-hi» de l'Optimot (02.09.2020) 🔗 que no es centra a condemnar o corregir la llengua amb el calçador de la normativa, sinó que mostra diverses possibilitats del registre coŀloquial associades a diferents dialectes.

A poc a poc espere que anem ampliant l'estudi del registre més general de la llengua, i que això servixca tant per a que deixe de ser tractat com una versió «errònia» d'un altre registre més formal, com per a que deixe de confondre's amb les varietats dialectals. Segons com, moltes voltes pareix que el valencià col·loquial no és un registre del valencià, sinó que la varietat dialectal valenciana en bloc es manifesta tan sols en un registre, el coŀloquial —i que no siga qualificada de vulgar, que els valencians també tenim una fama, vaja: ¡puja ahí dalt i voràs a ta uela!—. 🔗 Hauríem d'aprendre a documentar i valorar els elements de formalitat dels nostres dialectes.

dimarts, 6 de febrer del 2024

Les aulors

La paraula aulor, variant d'olor —i segurament pronunciem les dos com la primera— no apareix encara en els diccionaris, però és la forma oral general des d'antic i, a més, ara ja té representació en això que hem entronitzat com a «llengua literària» —de l'estil i registre que siga—, volen dir que l'escriuen persones que tenen escola. Per tant, a més que aparega en Lo diccionari lleidatà, espere que els diccionaris generals i els escrits amb voluntat d'acostar-se al llenguatge planer facen ús d'esta possibilitat quotidiana. Ara falta l'onomatopeia per a aulorar.

dilluns, 5 de febrer del 2024

La mar salà

El dia 5 del mes passat em va pegar pel coŀloquial i hui, vaja, també dia 5 però de febrer, em torna a passar pel cap, no casualment, sinó arran de la lectura de l'article «Un corpus col·loquial i dialectal del valencià: parlars» de Sandra Montserrat i Carles Segura (Zeitschrift für Katalanistik, 33, 2020), 📜 article que, a més, aporta unes quantes dades sobre la faena que s'està fent per a documentar i conéixer l'oralitat coŀloquial.

L'article comenta que ja hi ha diverses bases de dades (CorValc, 🔗 CCCUB, 🔗 COLC),🔗 sobretot catalanes, i que ells estan treballant per omplir el panorama del valencià, on també hi ha alguns projectes en marxa, però «no existeix un corpus textual de grans dimensions, prou representatiu per a poder estudiar les varietats valencianes, tant la variació dialectal com la funcional (coŀloquial)».

A banda d'eixe propòsit general, hi ha un detall que em sembla significatiu i em fa pensar que estem condicionats en la recerca per una confusió —un prejuí de tants— que mos du a no tindre en compte una varietat funcional, la versió formal del valencià «no interferit», que és una versió que convindria tindre en compte abans que desaparega ofegada per la interferència del castellà o per la versió formal que oferix una escolarització en eixe valencià «d'escola» que deixa la llengua com a clossa auxiliar de formalitat precària i forçada.

Llegint l'article, tinca la sensació que estan pensant que «la llengua en l’estat menys interferit possible» és una llengua que varia diatòpicament només per la banda «coŀloquial», com si eixa llengua no interferida no tinguera també marques lèxiques, fonètiques i morfològiques de respecte, d'atenció, d'importància, de seriositat, com si en el valencià no interferit tot fora «gresca i xerinola» o cagar-se «en la mar salà».

diumenge, 4 de febrer del 2024

Cita dominical / 794: Lucy Barton

Mirant què no sabem de la vida.

És així, la vida; si n'hi ha, de coses que no sabem fins que ja és massa tard.

Lucy Barton, personatge de la noveŀla Ai, William d'Elizabeth Strout, segons la traducció de Núria Busquet Molist.

divendres, 2 de febrer del 2024

Al caure

Gel per als colps, és el millor antiinflamatori i inclús analgèsic, em diu la infermera. El morat del bac no s'haguera fet tan fosc. La gelor li la van aplicar a la gramàtica de Manuel Sanchis Guarner de l'any 1950, i això no va desinflamar res —al contrari— però sí que va desunflar el gramàtic i moltes de les possibilitats posteriors de l'ús de la llengua quan va arribar la possibilitat d'ampliar els coneiximents i l'ús. Ho conta, ho raona i ho mostra Abelard Saragossà en el llibre que ha escrit sobre Sanchis Guarner. N'hi han que deu fer més de trenta anys que ho saben, que li adjudiquen un pompós «don», com si això ho compensara tot, i per contra els està costant molt esmenar o reparar els errors comesos. Deu estar al caure, que no mos faça massa mal el bac.

dijous, 1 de febrer del 2024

Es pot fer

Una mascletà en Madrid. L'any passat la mascletà va ser a Barcelona. Captació amb barcos d'aigua de la mar vora una reserva natural per a omplir piscines. No n'hi ha mans. ¿Hi ha restriccions d'aigua a causa de la contaminació i de l'emergència climàltica? Empitjorem-ho amb qualsevol estupidesa que li dona diners a algú mentres destrossa la natura on hauríem de poder viure tots. ¿No està prou contaminat? Ampliem ports i aeroports, però no per a que és ventilen millor o que l'aigua es puga reciclar, sinó per a generar més tràfec i més contaminació. Encara hi ha qui pot respirar massa a gust. ¿De veres que no existix cap iniciativa festiva, cultural, econòmica o social positiva per a la societat i que, a més, millore el medi ambient? Fa anys, ma mare comentava que un cosí meu agarrava el cotxe per a anar a pixar. I encara pensem que s'han de fer les coses només perquè es puguen fer.