No pareix que massa gent s'hi haja fixat ni haja sentit tremolors inteŀlectuals —sí que ho comenta Alberto Prieto en El Món—, 🔗 però a mi em costarà recuperar-me de l'ensurt que em van provocar les paraules d'Alba Riera en el Col·lapse de dissabte passat, quan estaven tractant la condemna penal que va patir una persona per haver fet un web satíric sobre el negoci mediàtic que es va fer amb la «violació de la manada» durant les festes de Pamplona del 2016. La intervenció comença en el minut 21:50: 🔗
Alba Riera:
Buenu, jo simplement crec que a vegades et surt el tiru de per la culata, i és el que va passar. Llavors, jo crec que, per mi, aquí, l'aprenentatge és una mica aquet, si..., res, (gestualització, inintel·ligible) ...la llibertat d'expressió, no sé què, no sé quantus... Bueno, és aprendre on estan els límits, perquè després hi haja una persona que no ho torni a fer. És així... Ja ho sé que no és..., o sigui, ja sé que no...
Anónimo García:
...ahora me he perdido esto último.
Alba Riera:
Jo crec que, al final, que això... O sigui, entenc... No em vull posar en si la condemna penal era exagerada, no, aquí no entraré, perquè de veritat que desconec el tema i no em vull... Però sí que el que veig des de fora és com..., que a vegades, aquest..., hi ha una persona que li surt el tiru per la culata i això serveix perquè després no torni a passar i no hi hagi..., no es torni a tractar o abordar una, en aquet cas, paròdia artística-activista des d'aquet costat...
Bob Pop:
Ostras, Alba, pero eso me parece superpeligroso, porque...
Alba Riera:
No, no, clar, però jo dic...
Bob Pop:
...en realidad lo que está evitando no es que vuelva a pasar un caso como este, sino...
Alba Riera:
Jo crec que no..., que hi han temes...
Bob Pop:
...al próximo que se le ocurra.
Alba Riera:
Clar, però... No, si, crec que hi han temes...
Bob Pop:
Però, els temes, és que no...
Alba Riera:
Perdona, però violació grupal és..., és més fort que...
Bob Pop:
...un juez no puede... Sí, estoy de acuerdo contigo, Alba.
Alba Riera:
...la tauromàquia.
Bob Pop:
Pero, fíjate, ese mismo tema, una violación grupal, que para ti es tan grave, para muchos jueces, en el primer momento, en la primera sentencia, no lo fue... Y esos mismos..., es el mismo estamento el que llega a considerar más grave o igualmente grave una tortura física a una mujer que una parodia como esta, que, por otro lado, no hubiera llegado tan lejos sin la complicidad y el sensacionalismo de los medios.
Si este grupo de muchachos...
Alba Riera:
Això, desde luego.
Bob Pop:
...y muchachas hace su web, nadie le hace ni puto caso, la web queda ahí, lo ponen en un libro, y pa alante.
La periodista Alba Riera convertix la seua idea de reparar o evitar la «(re)victimització» en una limitació penal de la llibertat d'expressió a qualsevol actuació reivindicativa que «a ella» li semble que afecta un tema greu o que, per la difusió que en fan els mitjans, afectarà negativament la víctima, o que ella crega que afectarà negativament la víctima del delicte.
Sembla que la periodista no s'adone que està condemnant la denúncia, la paròdia, la sàtira que el web d'Anónimo García provava de fer contra els mitjans que havien creat un espectacle mediàtic amb la violació grupal. A més, ni tan sols per ser un poc més coherent, la periodista no va reclamar cap condemna o persecució penal d'eixos mitjans.
Per tant, la periodista combina en el seu còctel ideològic les bones intencions, la ignorància jurídica sobre la penalització que està validant i, al capdavall, la validació de la persecució ideològica (ei, contra les idees que no coincidixquen amb les seues). En cap moment va exposar que li semblara un abús o un excés que s'aplicara el codi penal per a perseguir i atacar les persones que mantenen opinions diferents, o per a castigar-los per tindre poca traça o mal gust.
El camí del «feixisme roig» —del «roig-i-brunisme»— també està empedrat de bones intencions.
