dijous, 30 de juny del 2011

Vocabulari d'economia

Economia acadèmica

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua sembla que finalment podrà fer la presentació del llibre que va haver d'ajornar:


L'Acadèmia Valenciana de la Llengua presentarà el Vocabulari d'economia el pròxim dia 6 de juliol. Adjuntem invitació. Salutacions.

Gabinet de Comunicació


A les 13:00 en l'edific de la Borsa de València. Un bon lloc per a comprovar si ja hi han inclòs, entre altres termes ben actuals, opacitat, obstrucció, confidencialitat, en negre, corrupció, desviament, malbaratament, comptabilitat creativa, endeutament productiu, demora ruïnosa, frau fiscal, clientelisme i tants altres termes que es mouen en eixe cavall que va de la política a l'economia, passant pel populisme.

Sobre la transparència —l'actitud contrària de l'opacitat—, que sembla que és finalment un dels punts claus de les noves exigències democràtiques, el diari El País («La información oficial no es secreto de Estado» de Francesco Manetto, 23.06.2011) publicava un dossier que continuava iŀlustrant-mos sobre el que ja sabíem:


Hi ha un inconvenient substancial: Espanya encara no té una llei de transparència, fet que suposa una anomalia en Europa. Dimarts, el ple del Congrés dels Diputats va reprendre la iniciativa i va instar el govern a presentar la norma, que fa anys que està gestant-se, abans d'agost. I ahir confirmaven des del Ministeri de Presidència la voluntat de fer-ho. Però crida l'atenció, segons juristes i experts, que els partits i els grups parlamentaris, d'iu al pp, passant pel psoe, advoquen per esta llei i que, tanmateix, encara no s'haja aprovat.

[...]

Els experts recorden que, a Europa, Suècia i Noruega són els models que compten amb la legislació més avançada en este sentit. De fet, Suècia va aprovar la primera llei de transparència en 1766. Però l'accés a la informació està hui reconegut també pels governs de Bulgària, Sèrbia, Perú, Mèxic, Nigèria o Mongòlia.

dimecres, 29 de juny del 2011

La llengua com a indici

Tristor

Em mostrà en l'apunt d'ahir el company Jesús un fragment calcat de la Wikipedia en una intervenció del senador Ferrada Gómez:


Los extranjerismos existen en todas las lenguas, ya que de esa manera se enriquecen y llenan sus vacíos de designación, pero cuando se introducen sin necesidad, existiendo ya un término o varios, la lengua en la cual repercute se empobrece y se desnaturaliza.


Supose que no arriba al nivell de confegir amb plagis una tesi doctoral o un llibre, tal com sabem que s'ha esdevingut en altres casos, però el senador, que supose que està tan preocupat pels drets d'autor com diu el seu grup polític que ho està, hauria d'haver tingut en compte la llicència Creative Commons de la Wikipedia i hauria d'haver esmentat la font.

La cosa és que la pregunta era sobre problemes que, segons el senador, patix el castellà, i no sobre els problemes lingüístics que patixen els ciutadans valencians que el van elegir com a representant. Per això, ara mateix em resulta obscé i trist haver hagut de sentir el senyor Ovejero Adelantado (també membre del Partit Popular) en un dels exercicis habituals de cinisme que tant els agrada practicar a estes polítics que, no, no mos representen gens:


¿Trabajaría desde su escaño por una comunitat que tenga una educación moderna, avanzada, sin prejuicios, pensando, además de en uno de nuestros signos de identidad, nuestra lengua, el valenciano, en aquellas otras que preparen a nuestros niños y jóvenes para un mejor futuro vital y profesional?


Esta vegada no ho traduïxc, perquè la intervenció és en castellà, que no sembla que siga cap signe d'identitat per a Ovejero Adelantado, tot i que el retrata perfectament en el que diu i, més encara, en la demagògia que fa. A més, això li ho pregunta a la possible senadora suplent Sanchordi García (del pspv), que fins ara ha parlat quasi sempre en català en les seues intervencions parlamentàries. Almenys això ho té fet, la futura senadora.

dimarts, 28 de juny del 2011

Lere, lere, Leiré...



Han de vindre hui a comparéixer els senadors proposat per les Corts Valencianes. Curiosament, després de tot el rebombori que armaren l'any passat els del Partit Popular per a que compareguera Leire Pajín, com que enguany no compareix perquè renuncia a ser senadora, doncs, han previst que tota la transcendència d'eixa inquisició fingidament valencianera se'n va pel desaigüe per on s'escolen normalment els fonaments, l'ètica i la representació polítiques.

És a dir, que reduiran les intervencions dels futurs senadors al màxim i no caldrà ja que els funcionaris facen hores extres —era una possibilitat— per a atendre l'esquarterament de Leire Pajín, que per a això era la comissió parlamentària. En resum, com que no compareix, no tenen ocasió de muntar cap numeret, amb la qual cosa mos estalviem un poc de vergonya pública per la política que tenim. I ara, si ja no servix de res la comissió, també l'haurien de suspendre, però, ai, això faria massa explícit i visible per a què servix tota eixa pantomima.

Quant als senadors compareixents, doncs, una petita cerca em fa topar amb una part de la seua activitat «valenciana» en Madrid. Segons el diari de sessions (número 74, 2009) del senat espanyol (que necessita millorar molt per a ser llegit en la pantalla):


- DEL SENADOR DON ALFONSO GUSTAVO FERRADA GÓMEZ, DEL GRUPO PARLAMENTARIO POPULAR EN EL SENADO, SOBRE LAS RAZONES DEL ABUSO DE ANGLICISMOS EN ALGUNAS RETRANSMISIONES DEPORTIVAS DE TELEVISIÓN ESPAÑOLA (TVE). (Número de expediente del Congreso 178/000266 y número de expediente del Senado 681/001252.)

La señora PRESIDENTA: Pasamos a la pregunta número 12, que formula el senador Ferrada Gómez.

El señor FERRADA GÓMEZ: Señor presidente, empiezo con dos frases: «El idioma es el bien más preciado de una comunidad», y «Uno de los objetivos más importantes que tiene es poner en valor el español en el mundo», que se dijeron en el seminario de San Millán de la Cogolla —imagino que se acordará—, y que yo comparto.

Entrando en materia, extranjerismo es aquel vocablo o frase que un idioma toma de otro, generalmente para llenar una vacío de designación. Los extranjerismos existen en todas las lenguas, ya que de esa manera se enriquecen y llenan sus vacíos de designación, pero cuando se introducen sin necesidad, existiendo ya un término o varios, la lengua en la cual repercute se empobrece y se desnaturaliza.

El diccionario de la lengua española contiene en su última edición 223 extranjerismos, muchos de ellos anglicismos. De lo que se trata es de no difundir extranjerismos innecesarios. El problema ha sido abordado por la Asociación de academias de la lengua española, que consideró al deporte como un ámbito de urgente intervención en la regulación sobre la defensa del idioma, por ser un foco de extranjerismos que muchas veces son sustituibles por voces españolas.

Hablando de voces, hay voces como la del señor Lázaro Carreter que dice que el tema de los anglicismos es una batalla absolutamente perdida, que la ciencia y la técnica y también los aspectos de la vida —en este caso el deporte— los están marcando personas de lengua anglosajona. Esto me viene bien para el tema del motociclismo, al que en este caso razones no le faltan. Pero también hay otras personas, como el presidente del BBVA, que dice que es necesario potenciar el uso del castellano en Internet, donde se está jugando la posición geoestratégica del futuro. Entiendo que la Corporación Radiotelevisión Española tiene un papel muy importante de difusión y, como ya hemos dicho, de poner en valor el español en el mundo.

El profesor Chris Pratt, doctor en filología de Oxford y profesor de la Universidad de Madrid, dice que hay unos 2.000 anglicismos detectados en diversos medios de comunicación, sobre todo en televisión en general, que es su principal foco de radiación. Tengo constancia de la creciente preocupación deontológica profesional de los medios de comunicación. Hay que tener en cuenta que tanto en televisión como en radio funciona un tipo de lenguaje escrito-hablado, donde el locutor lee un texto, y es ahí donde tenemos que incidir.

Si me lo permiten —creo que voy bien de tiempo—, hay dos palabras que quisiera plantear, como es, por ejemplo, en el fútbol, el hat trick, cuya traducción es el truco del sombrero y, sin embargo, en España se entiende como 'tres goles en un partido'. También está backstage que es un innecesario anglicismo, ya que su pronunciación no está muy adaptada a nuestro idioma y existen frases con significado prácticamente idéntico; además, hay una traducción que a mí particularmente me gusta mucho, que sería entre bambalinas, lo cual daría una connotación. Pero ya entrando...

La señora PRESIDENTA: Ha consumido su tiempo, señor senador. Puede acabar en cinco segundos.

El señor FERRADA GÓMEZ: Me refería a warm-up, paddock, box, pit lane, set up, setting, motorhome, mapping, safety car, slick, slider, stop and go, que se utilizan en el motociclismo y que posiblemente es muy difícil temporizar y mucho más conjugar. Entendería que, si no fuera necesario, se tomaran las medidas oportunas.

La señora PRESIDENTA: Señor presidente.

El señor PRESIDENTE DEL CONSEJO DE ADMINISTRACIÓN Y DE LA CORPORACIÓN RTVE (Fernández Fernández): Señoría, me parece muy oportuna su pregunta, su reclamación y sobre todo quiero poner de manifiesto el interés por parte de esta corporación para extremar las cautelas y la prudencia en el uso del lenguaje y de la defensa del español, que además es una obligación legal que tenemos, tanto en la ley como en el mandato marco aprobado por este Parlamento. Daré instrucciones, a raíz de su pregunta, para que se extreme el celo y se trate de evitar en el futuro en la medida de lo posible, sobre todo siempre que exista la alternativa en español, porque siempre tenemos dudas.

PC llamamos al ordenador y es un anglicismo que viene de personal computer. Voleibol es un deporte olímpico que no tiene traslación de momento al castellano. (Varios señores diputados y señores senadores: «Balonvolea.») Todo el mundo conocemos por fútbol lo que tendría que llamarse, según su teoría y en defensa del uso del español, balompié. Muchos de los deportes de hoy en día tienen su origen en Gran Bretaña, entre ellos dos de los más populares, el fútbol y el tenis —usted ha citado también las motos—, la mayoría conserva aún esa terminología originaria y, aunque en buena parte se ha traducido al español, hay algunos términos que se siguen utilizando en inglés.

Este asunto nos ha llevado a desarrollar algunas iniciativas en colaboración con la Fundéu y el propio consejo de administración ya ha tomado algunas iniciativas que pueden ayudar a mejorar precisamente el trabajo de los profesionales de Radiotelevisión Española en este aspecto.


Sembla que s'interessa el senador Ferrada Gómez pels problemes lingüístics valencians més acuciants:


  • Pregunta sobre las razones del abuso de anglicismos en algunas retransmisiones deportivas de Televisión Española (RTVE).
    Expediente: 681/001252
  • Pregunta sobre las gestiones para mejorar el uso del idioma en las retransmisiones deportivas de RTVE.
    Expediente: 681/001367


  • A pesar del que indiquen les dades del síndic de greuges sobre la discriminació lingüística que patim els ciutadans valencians, al senador Ferrada Gómez només sembla que li preocupen els anglicismes que detecta en castellà. Eixa és la representació política que tenim. Ai, quin pesar, Maluenda Verdú —el president de la comissió— s'ha quedat sense Leire Pajín. Tant com li agradava jugar amb eixe cognom...

    dilluns, 27 de juny del 2011

    Tintamarro

    Angelet tintamarro

    M'avisa el company Josep Lluís Marín que l'avl ha fet canvis en el seu web i, com a conseqüència, he de fer modificacions en el Multicerca per a continuar enllaçant correctament el dopv. A més d'altres canvis en la configuració del web, observe que ara la cerca en el dopv s'ha de fer amb la codificació utf-8, amb la qual cosa continua el desconcert en català entre fer servir eixa codificació o l'iso 8859.

    Pel que fa al cercador del dopv —eixe diccionari d'intuïcions semàntiques que no sé si sabrem mai per a què aprofita—, estem de sort i puc apanyar-ho amb un petit canvi de codi respecte al que ja tenia. Entre unes coses i altres, codis per ací i codis per allà, m'acoste cada vegada més al tintamarro valler ('grandàs') passant pels tamarro italià ('vulgar') i castellà ('tamañito') i per l'occità tintamarra/tintamarro ('soroll fort') i el francés tintamarre ('soroll fort').

    diumenge, 26 de juny del 2011

    Cita dominical / 140: Justo Zambrana

    Mirant els deutes.

    Mos hem endeutat fins a les celles i, encara que este endeutament en els sectors privats ha computat com a inversió, en realitat no ho era. Era habitatge, i a través de l'habitatge, majoritàriament consum. Com tota bambolla, la nostra també ha afectat el sistema financer i, especialment, les caixes d'estalvi. Feliçment, les pràctiques incorporades a la banca espanyola durant el «felipisme ens han lliurat del pitjor. No obstant això, la factura ja està a la vista.

    Justo Zambrana, «La factura política de la crisis económica», El País, 18.06.2011.


    Hui mateix, la Generalitat valenciana no complix els terminis per a pagar uns quants serveis públics; els bòlids de la fórmula 1 està a punt d'eixir en el circuit de la ciutat de València: el negoci privat d'alguns el paga Francisco Camps Ortiz amb els diners públics i sense donar cap explicació argumentada i fonamentada sobre el cost real i el benefici social d'eixa inversió improductiva i contaminant.

    dissabte, 25 de juny del 2011

    Tapetes

    Taps i tapetes

    M'instaŀle en l'Ubuntu l'última versió del programa Calibre per a la conversió de formats de llibres electrònics. Ho faig des de la pàgina del programa, perquè els repositoris de l'Ubuntu encara no tenen eixa versió.

    Dinem al Lienzo (idea d'Emili) pel meu aniversari. Unes tapetes ben bones, res en català, llevat d'alguna etiqueta de vins. De fet, un dels cambrers parla un espanyol tan ràpid que quasi no entenem què diu, però les sardines marinades o les vieires no necessiten més explicació. Fem passar les tapetes amb Ànima Negra (2008). M'enduc els dos taps a casa. Passem abans pel Mercadona del centre, que sí que té bona cosa de retolació en català, com si estiguérem en un país «normal».

    Quan arribem, els del pub adn tenen faena amb la furgona. Se'n van a la marxa de l'orgull gai que hi ha hui per València, amb tota la solana.

    divendres, 24 de juny del 2011

    ¿Anirem tots cap al cel del Kindle?

    Kindle en català

    Continue debatent amb els encarregats de l'atenció als usuaris de Kindle i Amazon, ja que, a més de dir-me que no, em donen una explicació ben estranya sobre l'existència de llibres en català en la seua botiga:


    Kindle books available in Catalan in the Kindle Store were published through a platform which no longer accepts new submission. Further, we’re constantly working to remove the titles available in unsupported languages on our Kindle Store.

    At this time, you can upload and sell books in English, French, German, Italian, Portuguese and Spanish to customers worldwide in the Kindle Store. We're working to add more languages to this list in the future.


    Per tant, els he hagut de demanar més explicacions, perquè, és clar, si no hi ha impediments tècnics de cap tipus, podria acabar entenent jo que les limitacions lingüístiques no tenen motiu o, pitjor encara, tenen algun motiu ideològic que podria entrar dins de l'àmbit de la violació dels drets comercials o humans —que no són ben bé el mateix, a pesar de tot—. Estic quasi segur que deu ser més cosa d'ignorància i falta de previsió que altra cosa. Per això insistixc a demanar-los més explicacions.

    Al cap i a la fi, després de no sé quantes conversions que he provat pujant i baixant documents al servei de Kindle, tots els formats de partida permeten fer servir el català, i el conversor convertix sense cap problema tot el repertori català (ja que està dins de la codificació ISO 8859 que fan servir). Fins i tot reproduïx correctament l'ele geminada, tant si és la bona (ŀl) com si és la versió «fabricada» amb el teclat (l·l).

    dijous, 23 de juny del 2011

    Kindle en català



    Hui em passen les hores, primer, mirant la millor manera i més econòmica de renovar-me l'ordinador aprofitant la pantalla i el teclat; i, després, comprovant els formats que accepta el Kindle amb ele geminada (ŀl), és a dir, en català. Tot perquè el sistema de publicació de llibres d'Amazon per a Kindle diu que només permet les llengües següents:


    Authors and publishers can upload and sell books to customers in the Kindle Store worldwide which are written in these languages:

    • English
    • French
    • German
    • Spanish
    • Portuguese
    • Italian

    We're unable to support character-based languages or entries (including Eastern European characters, Japanese letters, Russian characters, etc.). We are working to add this option in the future.


    Com que veig en la botiga de llibres per a Kindle que n'hi han en català, tot i que la informació dels llibres diu que estan en anglés o castellà, prove la conversió al format azw des dels formats rtf, doc i pdf: funciona correctament en tots els casos. Per tant, supose que l'únic inconvenient que tenen és que no han estudiat el cas específicament i no volen reclamacions per si alguna cosa no ixquera bé durant la conversió. Els tornaré a escriure, a vore si s'aclarixen sobre això. Per ara m'havien contestat:


    Hello Miquel,

    At this time, you can upload and sell books in English, French, German, Italian, Portuguese and Spanish to customers worldwide in the Kindle Store. We're working to add more languages to this list in the future.


    Vist això, ja puc recomanar-li a un company de tfv que hi publique un llibre antic que té ja exhaurit editorialment. Estic segur que, posant-hi un preu raonable —fàcil, si tenim en compte que actualment el repartix debades en pdf—, tindria eixida i seria una referència molt recomanable.

    dimecres, 22 de juny del 2011

    L'economia s'endarrerix

    Cigne econòmic

    M'arriba un missatge de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua amb l'avís següent:


    La presentació del Vocabulari d'economia prevista per a hui, dia 22 de juny, a les 12.00 hores, en l'edifici de la Borsa de València, ha quedat desconvocada fins a nova data.

    Gabinet de comunicació avl


    Després del jurídic, nàutic, de futbol i del joc de pilota, s'endarrerix l'aparició del vocabulari d'economia. Deu ser cosa de la crisi. Segurament li han de pagar alguns bonus a alguns financers o directius bancaris més escrupolosos dels seus ingressos que del benefici que reporten a la societat.

    En tot cas, espere que no siga greu i que l'acadèmia dispose prompte de les energies suficients i que no caiga en el que comentava Paul Krugman fa uns dies (El País, «Contra la impotencia aprendida», 05.06.2011):


    Els responsables polítics s'estan afonant en una mar d'impotència apresa pel que fa al problema de l'ocupació: com més incapaços són de fer-hi res, més es convencen que no hi ha res que hi puguen fer.

    dimarts, 21 de juny del 2011

    Diccionaris i andragons

    Entre punxes

    Un company em pregunta pels problemes que té per a instaŀlar el Salt 4.0 en el seu ordinador, si és normal. Recorde que vam tindre alguns problemes i que, per no complicar-mos la vida, em vaig conformar amb la versió 3.0 de l'Open Office en castellà, versió on l'informàtic va aconseguir que funcionara el Salt. Al cap i a la fi, no el gaste gens i només el vullc per a saber què deuen estar coent els cuiners de la conselleria valenciana del ram lexicogràfic.

    D'altra banda, un altre company ens demana a través de Migjorn si tenim idea sobre què ha passat amb el web de Trobat, que contenia diversos diccionaris i que ara mostra una pantalla de denúncia contra el proveïdor de serveis d'allotjament. Els vaig escriure als proveïdors, Infortelecom Hosting, però no m'han contestat i no sé què deu haver passat. Per sort, en el Multicerca (¡que ja té tretze anys!, i encara resistix i dóna servei) hi ha moltes alternatives de recerca lingüística ben útils.

    Finalment, em permet aportar-li documentació a l'Emili Llorca per a afinar les seues fitxes oliveres sobre l'andragó. Això, just després de la investidura del nou president de la Generalitat valenciana, que hui no ha tirat pel Llach sinó per marxes cadencioses més habituals. A l'Emili Llorca li agrada pensar que l'an- de l'andragó té a vore amb el tractament de respecte. No m'estranyaria, doncs, que també li tocara una conselleria. A l'andragó, vull dir.

    dilluns, 20 de juny del 2011

    El basc que fa pensar

    Polítiques lingüístiques

    Per algun motiu o per alguna casualitat arreplegue dades sobre la situació del basc:


    El euskera en la Comunidad Autónoma Vasca (2009). Una apuesta por la diversidad lingüística de Miquel Gros i Lladós
    «Indicadores de situación y evolución del euskera» de la Viceconsejería de Política Lingüística (12.04.2011)


    Ho compare un mica amb les dades d'ací (les que dóna l'AVL en el seu llibre blanc, per exemple, que és de l'any 2004), ara que Font de Mora Turón mos amenaça amb el trilingüisme tot i que encara no sabem què s'ha fet del xinés mandarí. Pel que diuen les dades, el País Valencià del 2004 té les de la Guipúscoa del 2006, és a dir, mentres ells van millorant, ací estem sentint els efectes de les polítiques lingüístiques del Partit Popular.

    Han passat ja dos legislatures polítiques i la institució acadèmica va fent vocabularis i editant llibres, però no sabem com han quedat les propostes que féu:


    1. Fomentar, des de la Generalitat Valenciana, la coordinació de les diferents administracions públiques per a dissenyar actuacions conjuntes per al foment del valencià.
    2. Dissenyar i realitzar actuacions dirigides a augmentar la sensibilitat social respecte al fet plurilingüe de la societat valenciana i europea, i a propiciar una actitud positiva i compromesa amb la promoció de l’ús del valencià.
    3. Promoure, des de l’administració pública, l’elaboració d’estudis sociolingüístics i actualitzar-los periòdicament, a fi de planificar actuacions de foment del valencià basades en fets reals.
    4. Difondre els acords normatius i el model de llengua de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’ens oficial de referència normativa del valencià.
    5. Potenciar la participació social per a aprofundir en el compromís pel valencià i en el seu foment.
    6. Garantir el dret dels ciutadans a usar el valencià i a ser atesos en valencià en tota l’administració pública, assegurant a este efecte la capacitació lingüística adequada dels funcionaris i treballadors públics.
    7. Definir el perfil lingüístic dels llocs de treball de l’administració pública i establir el sistema per a accedir-hi garantint els coneixements bàsics de valencià.
    8. Impulsar actuacions perquè s’establisca entre totes les administracions una xàrcia de tècnics de dinamització i de promoció de l’ús del valencià.
    9. Difondre els drets lingüístics reconeguts en l’ordenament jurídic i garantir l’assessorament i la defensa jurídica dels valencianoparlants a través d’un organisme integrat en la Sindicatura de Greuges.
    10. Incentivar els sectors socials que s’incorporen al procés de normalització lingüística i que adopten preferentment l’ús del valencià.
    11. Establir, en totes les administracions, uns criteris d’ús de les dos llengües oficials i aprovar reglaments de promoció del valencià.
    12. Determinar si els diferents models d’escolarització garantixen que, en concloure els estudis obligatoris, els alumnes coneixen les dos llengües oficials de la Comunitat Valenciana de manera suficient i en condicions d’igualtat i, en cas contrari, aplicar criteris eficaços per a corregir les possibles deficiències que s’hi observen.
    13. Donar suport especial als programes d’escolarització que tenen el valencià com a llengua bàsica d’ensenyança.
    14. Catalogar els llocs de treball d’Educació Infantil, Primària i Secundària com a bilingües, i garantir que tot el professorat que els ocupe tinga un coneixement suficient i adequat de valencià oral i escrit.
    15. Dotar els centres de Secundària, Batxillerat i cicles formatius amb el professorat suficient per a cobrir l’ensenyança en valencià, i que eixe procés tinga continuïtat en la universitat, a fi que els alumnes que opten a estudiar-hi en valencià ho puguen fer efectiu.
    16. Incloure les titulacions universitàries específiques dels estudis superiors de valencià, així com les equivalències corresponents a altres titulacions homòlogues, en els certificats de coneixement de valencià del professorat.
    17. Donar suport a les associacions cíviques que treballen per l’ensenyança en valencià.
    18. Donar suport a l’elaboració i edició de materials didàctics en valencià.
    19. Donar suport a l’edició de llibres en valencià i promoure campanyes per incentivar-ne la lectura.
    20. Oferir cursos de valencià per a les persones adultes en general i per als treballadors del sector de servicis.
    21. Realitzar campanyes especials de cursos de valencià dirigits als immigrants nouvinguts.
    22. Promoure l’aplicació de plans de normalització lingüística en els sindicats, empreses, organitzacions patronals i entitats similars.
    23. Incentivar l’ús del valencià en superfícies comercials, en entitats bancàries i en caixes d’estalvi, en organitzacions socioeconòmiques i en entitats esportives.
    24. Fer una crida a totes les confessions religioses perquè donen un impuls decidit al procés de valencianització, sobretot en la relació amb els fidels.
    25. Dotar d’un suport econòmic adequat les activitats de promoció i ús del valencià impulsades pels diferents coŀlectius cívics.
    26. Fer que RTVV siga un verdader instrument de foment del valencià, propiciant que use més un valencià adequat a la situació comunicativa i que augmente les hores de programació en esta llengua.
    27. Fomentar la publicitat en valencià i ajudar la premsa i els altres mitjans de comunicació que s’editen o s’expressen en valencià.
    28. Propiciar indústries culturals en valencià i ajudar les entitats socials que prioritzen l’ús del valencià en les seues actuacions, especialment en les activitats predilectes dels jóvens.
    29. Assegurar l’adequada formació lingüística en valencià dels treballadors i treballadores dels mitjans de comunicació, especialment els editors, periodistes, guionistes, locutors i presentadors.
    30. Proporcionar programes educatius i d’entreteniment en valencià a les diferents televisions comarcals i locals.
    31. Donar suport a les empreses de producció i distribució audiovisual en valencià.
    32. Ajudar la premsa escrita en valencià, tant si és en format imprés com digital.
    33. Incentivar la creació de productes culturals en valencià en qualsevol suport tecnològic.
    34. Valencianitzar plenament la senyalització viària i la retolació pública i privada.
    35. Propiciar que els grups polítics assumisquen que els representants del poble en les diferents institucions han de conéixer el valencià, usar-lo i fomentar-lo.
    36. Coordinar-se amb les comunitats autònomes amb llengua pròpia per a potenciar conjuntament els drets lingüístics en l’àmbit de l’estat i en l’àmbit europeu.
    37. Coordinar-se amb les comunitats autònomes del nostre àmbit lingüístic per a potenciar i enriquir la llengua que compartim.
    38. En coŀlaboració amb el govern de la Generalitat i amb el govern d’Espanya, promocionar la realitat lingüística valenciana en la resta de l’estat i en l’àmbit internacional.


    Segurament me n'he passat reproduint totes les iniciatives que proposava l'acadèmia. Al cap i a la fi, no sembla que hagen tingut molt de recorregut ni que ni tan sols aquelles que s'han dut a terme sàpia ningú per a què eren, quins objectius tenien i si els han assolit totalment o parcialment.

    diumenge, 19 de juny del 2011

    Cita dominical / 139: Rodrigo Fernández

    Mirant la violència contra els drets humans.


    Alguns defensors de drets humans que denunciaven les arbitrarietats i violacions de drets humans comeses pels militars russos i les autoritats txetxenes fidels al Krèmlin, han segut assassinats; només cal recordar els casos de la periodista Anna Politkòskaia, Natàlia Estemírova o Stanislav Marguélov, l'advocat que representava la família de Kungàieva.
    Rodrigo Fernández, «Asesinado en Moscú un criminal de la guerra chechena», El País, 11.06.2011.»

    dissabte, 18 de juny del 2011

    Propositivitat gasosa

    Agressivitat gasosa

    «És important no caure en el terreny de joc de l'agressivitat aliena, per a poder mantindre sempre el nostre juí» em recorda Taksenet. El mal de dir-li que ho estic apuntant és que me'n diu una altra: «La violència és la por als ideals dels altres». Coses que llig en el suplement setmanal del diari El País. I no continue, perquè ha agarrat carrereta i açò seria un no parar.

    Morera Català vol ser propositu -iva, adjectiu que, a pesar de tindre molt de recorregut, encara no apareix en els diccionaris. Cursiva, doncs, per a decorar-ho i curar-mos en salut. Quant al valencià d'Alarte Gorbe, que s'estrenava en el parlament, coŀloquial, poc acurat, amb uns quants lapsus que resol en castellà, i utilitzant un registre diferent del que fa servir quan parla en castellà. Això és indicatiu, però en política no saps mai massa bé de què, tot i que tractant-se dels socialistes, ja sabem que no en traurem l'aigua clara.

    divendres, 17 de juny del 2011

    Si tinguérem sort

    Qualsevol dia eixirà el sol

    La huitena legislatura valenciana comença amb una frase que hauria d'haver fet detonar algun soterrani polsós. Francisco Camps Ortiz va dir ahir:


    Com diria la cançó, qui vinga amb mi no trobarà un camí planer... El camí és complicat, el camí que tenim per davant està ple d’obstacles, però el camí és iŀlusionant, el camí té per davant possibilitats i opcions de futur. Jo ho crec. Crec en la Comunitat Valenciana, crec en tots els valencians, els valencians d’Alacant, de Castelló i de la província de València.


    Supose que heu reconegut el fragment de la cançó Si arribeu de Lluís Llach. Sentit això, doncs, sí, que tinguem sort.

    dijous, 16 de juny del 2011

    Infiltracions



    M'agradaria que els policies d'incògnit que apareixen en les imatges del vídeo foren els responsables dels aldarulls, però no és això el que es veu en les imatges. Caldria proves més clares abans d'amollar-la. Quant a mi, no fa tant que també vaig ser «policia secreta» en una manifestació davant les torres dels Serrans de València i, a pesar que en el cas d'ahir la identificació fou encertada, no sempre és diumenge, tal com diuen.

    Per cert, este matí els policies que barraven el pas cap a les Corts sembla que estaven més disposats a entendre els ciutadans que se'ls acostaven. No ho he comprovat massa, perquè no hem hagut de xarrar amb ells. Només sé que alguns parlaven en castellà del sud peninsular.

    dimecres, 15 de juny del 2011

    Aücs i auques

    ¡Indignadíssims!

    J. C. Moreno Cabrera diu durant la presentació d'un llibre (veg. Youtube):


    Hem vist en el llibre que estic comentant que el llibre remet a la real acadèmia per al problema del desgast de la llengua ... La llengua, pel que sembla, es desgasta, i l'acadèmia és l'encarregada de reparar estos desgasts. [...] La tasca de l'acadèmia pot tenir un sentit ideològic, pot tenir un sentit social, pot tenir un sentit sociològic, pot tenir un sentit imperialista, pot tenir un sentit polític, però no té cap sentit lingüístic ... Això és el que intente demostrar en la segona part de l'article, utilitzant les eines de la lingüística moderna i sempre en un nivell elemental, divulgatiu, que és el que em van demanar les editores, que estigués sempre en un nivell tal que qualsevol persona, encara que no fos especialista en lingüística, puguera entendre-ho.


    I tant que s'entén, però hi ha qui esmola la llengua, qui se la xafa, qui se l'embruta, qui la degrada, qui l'empobrix... És ben fàcil oblidar que això no és lingüística, sinó política i ideologia.

    D'altra banda, Carlos Taibo (comenta):


    Algú es preguntarà immediatament: ¿com s'ha produït esta relació entre eixes dos ànimes? ¿És singularment conflictiva o hi ha elements de vivificació mútua? La segona de les posicions em deixa, hui en dia, més satisfet, però vos he de recordar que els elements de coŀlisió no han faltat. Posem un exemple que em pareix suficientment gràfic: el dia 18 de maig, per la nit, es va desplegar en la Puerta del Sol de Madrid una pancarta que dia: «La revolució serà feminista o no serà». El desplegament d'eixa pancarta va suscitar immediatament els aücs d'una part dels que hi havia presents i va provocar que fóra objecte d'una arrencada formal. És cert que, a l'endemà, l'assemblea sobirana va repudiar l'operació de retirar la pancarta, però crec que el fenomen era molt cridaner. Permeteu-me que ironitze en este cas un poc: el que molestava en la pancarta als que van decidir xiular no era la paraula «revolució», era l'adjectiu «feminista». Pel que sembla, entenien que el feminisme era un discurs parcial, capritxós i prescindible, que dividia el que havia de ser un patrimoni comú. No cal que subratlle que en la percepció dels moviments socials crítica, eixa actitud era una aberració difícilment suportable.


    No sé si totes les que es diuen feministes ho entendran, ja que quan es tracta de parlar de les discriminacions dels altres sempre t'endús moltes sorpreses, però com a catalanoparlant m'he sentit bastant afectat per la mateixa paradoxa, però en l'àmbit lingüístic, d'eixe moviment democratitzador. Almenys en València: s'anuncia una manifestació per al diumenge que ve en un paperet que repartixen a la porta del mercat central i que està imprés només en castellà i per una cara. La de darrere, en blanc, representa la marca que deixa la de la discriminació lingüística. Per sort hi ha espais on recorden que el fet lingüístic és també un dret democràtic.

    dimarts, 14 de juny del 2011

    Secrets i mentires



    A través del correu el company Josep (pepaixa) ens envia l'enllaç amb una vídeo que informa des de fora i per a anglesos sobre quatre dades bàsiques amb què es pot començar a entendre que hi ha normalitats diferents però semblants dins d'Europa. El vídeo es diu «Spain's secret conflict», que és un títol bastant atractiu, tot i que sorprén que això siga cap secret encara.

    Quant a conflictes, diu Takse que nota com si arran de la confirmació en les urnes de la majoria absoluta del Partit Popular hagueren pres noves energies els impositors del castellanisme mal entés. És clar, ho diu després que hem patit personalment uns quants casos de discriminació lingüística amb persones d'una prepotència castellana massa ben apresa. El cas és que és curiós que els suposadament valencianistes del pp no facen altra cosa que fomentar la discriminació dels catalanoparlants del País Valencià. Tal com assenyalava ahir Andrés Boix (El País, «Sí al valencià, no al gueto», 13.06.2011), descobrint-mos amb ironia una de tantes falses paradoxes peperes, com ara la que es deprén del projecte educatiu que planteja Font de Mora Turón per a introduir l'anglés i eliminar marxianament «la part contractant de la primera part» del valencià:


    Com és sabut, el projecte ha generat una reacció molt negativa en l'oposició, que l'ha desqualificat de soca-rel. No obstant això, té notes francament positives. La primera d'elles és que el pp s'allunya de la seva tradicional visió que els pares tenen dret a determinar la llengua en què els seus fills han d'estudiar. Es tracta, sens dubte, d'una exceŀlent notícia.


    Més que una notícia, deu ser també una mentira disfressada de paradoxa amagada en un projecte secret.

    dilluns, 13 de juny del 2011

    Ecologia espanyola

    Llum de la Vall

    Josep Torrent comentava el 23 de gener d'enguany en el diari El País («El deterioro autonómico»):


    La crisi econòmica i el comportament irresponsable d'alguns governs autonòmics, malbaratant diners i utilitzant els imposts cedits per a fer demagògia i després no pagar als proveïdors han deteriorat la imatge de l'estat de les autonomies molt més que les teories polítiques més conservadores. Esta és la paradoxa de la dreta valenciana. La seua política de despesa sense mesura, baixada d'imposts i discursos farcits de conceptes propis d'un nacionalisme babau ha fet que la societat s'identifiqués amb el seu projecte, però els elements amb què ha construït esta imatge identitària són els que van minant la credibilitat del model. El missatge que queda és tan fals com preocupant: l'estat de les autonomies és el culpable de la crisi, ergo «és inviable».


    Eixa paradoxa de la dreta era un dels components més evidents que van afavorir que esclatara el moviment del 15-M: anava covant-se alguna cosa aixina. I el mal és que ara mateix acabem de renovar les Corts valencianes i, d'ací a poc, renovarem el govern autonòmic, ¿i què? Haurem de comprovar, contra el que afirmava Sonia Castedo, l'alcaldessa d'Alacant, quan dia en la seua presa de possessió que «el que les urnes han dit no es pot modificar en altres llocs», si la separació de poders i les possibilitats de revisió i refermament de la democràcia aturen eixa banalització degradant dels valors i els procediments del sistema a què l'han sotmés els qui l'han reduït amb un procediment d'elecció formal, periòdic i tancat.

    I hui dilluns tancaré amb una dada que no em sembla gens engrescadora. Contràriament a la pràctica del diputat Carles Arnal, el nou diputat d'Els Verds (que forma part de Compromís) en les Corts, Ponce Guardiola (Juan Ponce, en la premsa, fins ara), parla només en castellà, cosa que segons on vages —com ara Ontinyent— jo diria que no és gens ecològica, i menys encara si es tracta d'un professor d'una universitat valenciana, la politècnica, naixcut a València fa més de quaranta anys. És a dir, que ha tingut quasi tant de temps i d'ocasions com Francisco Camps Ortiz, i suposadament més interés ideològic fins i tot, per a parlar «també» en valencià. Espere que s'adone que la llengua és l'ús, no la xapeta.

    diumenge, 12 de juny del 2011

    Cita dominical / 138: Miquel Gros i Lladós

    Mirant la Unió Europea.


    Per a aconseguir una assimilació cultural efectiva dels diferents pobles compresos dins de les fronteres estatals, calia convéncer els parlants de la inutilitat de les seues llengües pròpies, perquè eren difícils, per la seua escassa demografia, perquè tenien una gran divisió dialectal , ¿per què no?, fins i tot per la seua falta de bellesa.
    Miquel Gros i Lladós, El euskera en la Comunidad Autónoma Vasca (2009). Una apuesta por la diversidad lingüística,.

    dissabte, 11 de juny del 2011

    Formiguetes inertes



    Han passat per baix, pel carrer, vora les formiguetes que acaben de pintar, també ací, a València, un grup de ciclistes nuets cridant «Camps me ha robado / mi traje etiquetado». Supose que en serien una cinquantena. I això, el fet que el moviment del 15-M siga tan monolingüe en la majoria de les manifestacions espontànies amb què tope em deixa inquiet. Fins i tot despús-ahir, em sembla que només vaig sentir que parlaren en valencià quan alguns dels que mos envoltaven —mentres intentàvem parlar amb els policies— es van apuntar a la nostra protesta.

    Si no és perquè algú encén la flama i resulta que s'enrecorden de parlar en valencià, el moviment té una inèrcia castellana (i, segons diuen, castellanista) que s'adiu massa per eixe costat amb les propostes dels polítics del sistema partidari i de poder que volen (volem) revisar i reformar.

    divendres, 10 de juny del 2011

    Xapetes polítiques

    Font muda en valencià

    Això, ja els tenim ací, arrossegant processos judicials sospitosament interminables, crucifixos sospitosament intolerants amb la democràcia dels altres —¿a qui li semblaven malament les samarretes o els cartells en els escons? Certament, als del Partit Popular, quan no eren els seus—, amb afegitons creatius i inesperats a les fórmules protocol·làries amb les quals Maluenda Verdú desitja «dictar» les paraules als altres, amb menys «socialistes» però més d'esquerres, amb més homosexuals desconeguts i reconeguts, amb un xiulit a les orelles des del carrer de Navellos i des de les places de moltes ciutats, amb vora 18.000 euros gastats de l'erari només per a satisfer la pompa de la política decadent del pessebre on Ferraro Sebastiá, antic responsable de finances d'Unió Valenciana, manté una font d'ingressos per a pagar els seus deutes. Té sort que els ciutadans l'elegixquen com a diputat, ¿oi?

    A més, en la cerimònia, molt de «sí al valencià» en una xapeta, però menys de paraula i obra. Començant per l'alcaldessa socialista de Quart de Poblet, que no sé si va encara amb el seu Mercedes C180, fins al portaveu Luna González, que esmola la seua eina dialèctica només en castellà.

    En fi, per sort n'hi han uns quants més que faran política esta legislatura pels treballadors, per l'ètica i pel valencià. Cosa mai vista.

    dijous, 9 de juny del 2011

    La policia xafa els drets lingüístics

    Llengües plurals

    Hui, dia de la constitució de les Corts de la viii legislatura, es veu que tocava fotre alguns drets més fora de l'hemicicle:


    En el carrer de Navellos de València, poc abans de les dotze del migdia del dijous 9 de juny del 2011, uns policies nacionals havien tancat el pas als vianants cap a l'edifici de les Corts valencianes. Li he demanat al número 89710 que mos deixara passar, perquè hi treballem, però l'única cosa que ha sabut dir-mos (en castellà) era que no mos entenia. Li hem repetit. «Treballem en les Corts», «Anem a les Corts, que treballem en les Corts»... Mos ha repetit que no mos entenia i no mos ha deixat passar. Llavors li hem ensenyat el carnet de treballadors de les Corts, l'ha mirat però no ha reaccionat més que per a sostindre la tanca. Després de dir-li que si no entenia el valencià no deuria estar atenent el públic, hem demanat de viva veu si hi havia algun policia que entenguera el valencià, però ningú dels companys del número 89710 ha fet cas del que díem. Mentrestant, el número 89710 sí que ha deixat passar un xic que li ha parlat en castellà. Després d'això he tornat a mostrar-li el carnet i, de sobte, mos ha contestat en castellà que d'això s'encarregava un company seu que estava a l'altre extrem de la tanca amb què barraven el pas. Hi hem anat i li hem explicat a eixe altre policia que volíem passar perquè treballàvem en les Corts. Mos ha dit «¿Perdón?», però quan li hem ensenyat el carnet de les Corts valencianes mos ha preguntat en castellà si és que hi treballàvem i mos ha permés passar cap a les Corts.

    Segons el nostre punt de vista eixa actuació de la policia nacional incomplix els seus deures i infringix els drets lingüístics dels ciutadans valencians (art. 14 de la Constitució espanyola i Llei 4/1983 de la Generalitat valenciana), per la qual cosa espere que prengau les mesures adients per a fer que la Generalitat Valenciana (o qui corresponga) resolga esta mancança i adopte les mesures disciplinàries corresponents per a corregir i renyar els càrrecs i funcionaris públics que discriminen lingüísticament els ciutadans valencians.



    A més, com que estava calent d'orella, és a dir, que m'he indignat, he escrit en Facebook açò:


    Em passa pel cap que hui en dia no hauria de ser possible que un policia nacional et barre el pas simplement perquè no entén el valencià. Supose que no entenia el valencià, perquè tampoc ho ha dit aixina. Després diuen que no té fonament la protesta sobre el mal funcionament democràtic de l'estat. Això acaba de fer un policia nacional, que no ha fet més que repetir que no mos entenia quan li demanàvem que mos deixara passar la tanca que sostenia per a barrar el pas cap a l'edifici de les Corts en el carrer de Navellos de València, arran de la sessió de constitució del parlament valencià. Evidentment, si no mos entén, no hauria d'estar atenent el públic. Hem demanat si hi havia algun policia que mos entenguera, però cap dels seus companys no ha mogut un dit, per la qual cosa supose que cap no estava capacitat lingüísticament per a fer la faena que havia de fer. Això viola els drets lingüístics dels ciutadans valencians. És clar, els responsables no són tant els policies com els qui organitzen la societat a partir de la incapacitat dels servidors públics.


    I, és clar, més tard, a la concentració de la plaça de la Mare de Déu de València, on hem trobat i retrobat amics, saludats i reconeguts.

    dimecres, 8 de juny del 2011

    Sí al valencià parlamentari



    Pel que hem llegit i mos han comentat, les concentracions sorgides del 15-M no han tingut una preocupació clarament i obertament democràtica per la gestió lingüística ni de les mateixes concentracions ni de les seues propostes per a la societat en general. No sé si és perquè la majoria dels que hi han participat senten que tenen garantits els seus drets a pesar que els impedixquen fer-ne ús o perquè hi ha coses que fallen tan arran de base, que no se n'adonen fins que el mal és més greu i conté les altres discriminacions que hi solen anar aparellades.

    Una cosa aixina ha estat el que ha passat a València i Barcelona, on no han fet precisament un «sí al valencià», sinó que més aviat ha estat un «ja estem enganxats»... Una llàstima ben grossa, si la sumem a la concordança ideològica que sembla que es produïxca amb les mesures de supressió del valencià que pretén adoptar el conseller Font de Mora Turón.

    I em sembla més llàstima encara perquè demà es constituïxen de nou les Corts, on hi haurà un fum de diputats nous, però la majoria absoluta del Partit Popular continuarà distorsionant el país. També s'hauria de revisar la utilitat de les majories absolutes, que segurament seria millor evitar-les. Però, ai, l'abstenció i tant de vot nul i en blanc, les conseqüències que tenen. Per sort, esta vegada les eleccions han oxigenat un poc més el bipartidisme impenitent en què mos feen viure els del Partit Socialista del País Valencià, sempre atents a mantindre la seua còmoda oposició d'elit social. Ja vorem com va tot, i com van les estadístiques d'ús del valencià en l'hemicicle, que no tenen un progrés tan rutilant com mos agradaria.

    dimarts, 7 de juny del 2011

    Educació infantil fins a molts anys



    Repasse les maganxes que han aparegut alguna vegada en este bloc. Poc, perquè és un terme que em sona més aviat infantil, eixe llenguatge infantil que fan servir el grans amb els infants. I una mica d'això mos passa amb els dirigents polítics, que creuen que s'adrecen a xiquets, que han infantilitzat la població, tant en el seu imaginari com en la realitat, segurament. No puc entendre d'altra manera el resultat electoral que hem tingut en les circumstàncies actuals, o les estadístiques que indiquen que si Mariano Rajoy no diu res, si no explica res de concret, pot ser que guanye les futures eleccions generals espanyoles. Mos han acostumat tant a estar «representats», a viure en una societat amb mediadors que mos irresponsabilitzen, a dependre dels sacerdots de la litúrgia, que hem perdut el costum d'assumir la responsabilitat de pensar, aprendre, mirar de saber, de decidir. Supose que també passarem eixa pallola, però es fa llarg esperar, tal com dia la cançó.

    Perquè, si els ciutadans no estiguérem infantilitzats en el seu (i nostre) imaginari, els resultats nefasts de les seues accions tindrien conseqüències, com ara el desgavell financer o el de les companyies elèctriques i de telefonia. I tampoc seria possible que un partit polític vixquera amb la mentira i de la mentira, tal com fa el PP, exemple paradigmàtic. Podem llegir en el diari (José Manuel Romero, «Unos mandamientos que nadie cumple», El País, 02.06.2011):


    - Transparència. El Partit Popular proposa ara, segons les pautes de govern que va dictar ahir Mariano Rajoy, el desenvolupament d'un «portal de la transparència que done un accés permanent i senzill als ciutadans a tots els procediments d'informació de les administracions públiques». El Govern valencià ha estat condemnat en tres ocasions pel Tribunal Constitucional per negar informació a l'oposició al parlament sobre les finances públiques valencianes, contractes i diferents adjudicacions. El pp de Mariano Rajoy mai va ordenar als seus subordinats de València que compliren el mandat del Tribunal Constitucional ni els va retraure la manca de transparència. A més, el Tribunal de Comptes de la Comunitat Valenciana ha posat de manifest múltiples irregularitats en la contractació pública d'esta comunitat autònoma, com en adjudicacions a empreses de la xarxa Gürtel, que no han estat corregides.


    Mentrestant, Compromís ha aconseguit 64.000 firmes per a la iniciativa legislativa popular que duga a les Corts la proposta de xarxa pública de guarderies. Hi ha encara ciutadans adults capaços de moure's per a arreplegar el desig informat i solidari d'altres ciutadans, a pesar que a Rita Barberá Nolla li semble millor dedicar els diners públics a altres coses que no siguen escoles, com ara uns quants milions d'euros per tombar cases en el Cabanyal i uns quants milers més a canviar els testos del pont de les Flors de València.

    dilluns, 6 de juny del 2011

    Caricatures

    Idees estrafetes

    «You are like a hurricane» canta Neil Young mentres comence este apunt de dilluns en què he de tornar a arreplegar la documentació del cotxe per la itv de Massalfassar, tota retolada en valencià, però on casualment no tenien fulls de declaració responsable ni de modificacions tècniques en valencià. Eixe deu ser l'ideal: un país retolat en una llengua que enyora nostàlgicament tant com s'enyoren els segles d'or, els peixos quadribarrats o la paella de l'àvia.

    Ma mare té unes quantes amigues que no saben encara per què el valencià que parlen és tan important i útil com qualsevol altre llengua anglesa o castellana. Una no va permetre que a la filla li se passara pel cap estudiar dret en valencià, perquè per a anar pel món no li serviria per a res. Vaja, la xica s'ha quedat a treballar en la Vall, on el valencià és tan útil o inútil com vullguen els vallers, ni més ni menys que en qualsevol altre racó del món. Per a la mare és inútil, a pesar que no parla altra cosa en tot el dia. Les antiparres ideològiques mos filtren la realitat fins a la caricatura. El dia que vaig llogar la seua filla advocada per a que em fera uns papers (però en valencià, és clar), la caricatura de no sé ben bé què devia ser jo.

    diumenge, 5 de juny del 2011

    Cita dominical / 137: Antón Costas Comesaña

    Mirant amb austeritat.


    Dins d'una moneda única, l'austeritat per ella mateixa no permet créixer; al contrari, empitjora les coses. Quan un treballador perd la faena, no pot pagar la hipoteca, i un país que no creix no pot pagar el deute. El creixement genera confiança en la capacitat de pagament d'un país, no l'austeritat.
    Antón Costas Comesaña, «Santificación del sufrimiento inútil», El País, 29.05.2011.



    Hi ha dirigents de la dreta política, empresarial, econòmica i financera que consideren que l'austeritat és la rebaixa dels drets dels ciutadans, com ara el regidor del Partit Popular de l'ajuntament de València que justifica l'ús exclusiu del castellà en la documentació oficial perquè l'ús de les dos llengües oficials és un malbaratament de paper i de diners. La democràcia és un erro de comptes, deu pensar també.

    dissabte, 4 de juny del 2011

    Participar en el desastre

    Valencians vegetals

    Fa no res que han passat les eleccions i el resultat és el que és, per moltes alegries alternatives que hi pugam posar: nova majoria absoluta del Partit Popular. A pesar de tot, sabem que ha canviat l'ecosistema parlamentari i crec que també el sociològic. Tanmateix, eixe canvi encara no ha afectat les estructures polítiques i partidàries que arrosseguem des de la instauració de la democràcia i que s'han convertit en una part essencial dels entrebancs amb què topen les millores d'aprofundiment democràtic.

    Per exemple, no hauria de ser possible ja que els polítics —els legisladors— es permeteren fer lleis inútils des del punt de vista que les legitima —posem que la seguretat viària— però que s'observa que són l'excusa per a fixar taxes sense cap justificació. És el cas de la revisió de la itv que he hagut de passar, en la qual, al cap de tretze anys, he hagut d'anul·lar l'espill retrovisor dret i validar el tercer llum de fre que vaig instal·lar només comprar el cotxe. Taxa de vint i tants euros (o alternativa més cara de reposar un espill que em solen furtar i pagar la taxa igualment). I tot això ho ha decretat enguany el ministeri. És a dir, en lloc de vigilar per la seguretat viària es dedica a regular de manera econòmicament coercitiva una qüestió que no havia segut cap inconvenient fins ara.

    Una altra qüestió que tampoc no està gens regulada, ara que es parla tant de la productivitat, de la seguretat i de la flexibilitat laborals, és l'avaluació de la funció política pública, el resultat de la gestió, més enllà de les preferències ideològiques. És a dir, la gestió que és una ruïna econòmica o un fracàs en la matèria en qüestió, hauria de ser fiscalitzada per la població afectada, hi hauria d'haver controls de qualitat que tingueren conseqüències polítiques. Els ciutadans elegixen els diputats, però resulta que ni el president de la Generalitat, ni els consellers, ni els directors generals, són elegits per la societat: ara mateix són instruments de l'acció partidària i no representants dels ciutadans ni gestors públics professionals.

    Per concretar un poc més, no hauria de ser possible que un conseller, com el d'educació valencià, Font de Mora Turón (i un govern com el de Francisco Camps Ortiz), que mos ha dut al fracàs escolar, a la desocupació sense formació, a la desinversió pública educativa, a la incapacitació i el desús lingüístics en valencià (i en altres llengües; veg. El País, 04.06.2011), puga continuar gestionant eixa matèria contra els interessos dels afectats i, evidentment, de la societat en general, que patix totes eixe mancances mentres està obligada a gaudir del deute per càpita que fa que la Generalitat no pague els seus deutes mentres desvia els diners cap a la fórmula 1, els artificis comptables i arquitectònics de Santiago Calatrava i cacsa i els despropòsits constructius i pressupostaris en què s'han convertit els centres públics a través de ciegsa... És una llista encara més llarga de suspensos en gestió que els ciutadans hauríem de poder valorar detalladament.

    ¿Però com participa el ciutadà que s'atrevix i s'agarra la faena de fer-ho en totes eixes qüestions? No pot, no li ho permeten. Ni participació política, ni participació en la gestió, ni participació en la valoració de la gestió, ni en cap dels aspectes del funcionament de la gestió dels serveis públics. Només hi ha —i no sempre— el full reclamacions o la queixa al síndic de greuges, que encara no sabem per a què aprofiten.

    divendres, 3 de juny del 2011

    L'heterònim del salvatge

    Llibres on mos trobem a trossets

    Divendres era el nom d'un personatge literari, un jove «salvatge» a qui Robinson Crusoe va salvar la vida. Cert és, la presentació del personatge en la noveŀla mos pot semblar brutal:


    [...] upon this my savage, for so I call him now, made a motion to me to lend him my sword, which hung naked in a belt by my side; so I did. He no sooner had it than he ran to his enemy, and, at one blow, cut off his head so cleverly, no executioner in Germany could have done it sooner or better; which I thought very strange for one who, I had reason to believe, never saw a sword in his life before, except their own wooden swords. However, it seems, as I learned afterwards, they make their wooden swords so sharp, so heavy, and the wood is so hard, that they will cut off heads and arms with them, and at one blow too. When he had done this, he came laughing to me in sign of triumph, and brought me the sword again, and laid it down, with the head of the savage he had killed, just before me.

    [Traducció improvisada] Llavors, el meu salvatge —aixina l'anomenava— em va demanar amb un gest que li deixara l'espasa que penjava nua del meu cinturó. Li la vaig donar i, tan bon punt la va tindre a les mans, es va llançar sobre el seu enemic i li va tallar el cap d'un sol cop tan precís que cap botxí d'Alemanya ho haguera pogut fer millor. Això em va semblar molt estrany per a algú que —podia pensar jo— mai no havia vist una espasa en la vida, llevat de les espases de fusta. No obstant, segons vaig saber després, les espases dels salvatges són tan esmolades i pesants, i estan fetes d'una fusta tan dura, que poden partir caps o braços d'un sol cop. Fet això, el salvatge va venir cap a mi somrient en senyal de triomf, i em tornà l'espasa, que va deixar davant meu amb el cap del salvatge que acabava de matar.


    I ara, d'una manera menys brutal però igual de despietada per a la meua discreció habitual, deixe consignat ací, hui, el primer divendres de juny, l'heterònim del salvatge que redacta estos apunts des de fa més de sis anys: Miquel Boronat Cogollos, tal com sabien molts ja i sospitaven uns quants companys. És un heterònim, sí, com diu l'Aurélio:


    Diz-se de autor que publica um livro sob o nome verdadeiro de outra pessoa.


    Una altra persona, la que llig, la que parla, la que passeja pels carrers de València o pels camins de la Vall. Mai no som en realitat la persona que «va escriure».

    I ara, podem vore que eixa revelació que no aporta res al bloc, perquè este bloc no era tant un bloc anònim com un bloc per identificar, i el nom de l'autor —propi o desnonat— no li afig cap qualitat o valor peculiar. En fi, ja ho he dit i no cal fer més literatura sobre la qüestió.

    dijous, 2 de juny del 2011

    Ètica bàsica de ciutadania

    Taca ètica

    Fa uns dies que no he tingut ocasió d'acostar-me per la concentració de la plaça de l'Ajuntament de València. La veritat és que no sé si encara estan allí. Des que vaig estar en la universitat (i posteriorment també he vist que és un sistema molt limitat) em sembla que pretendre regir la vida pública a través de les assemblees no és factible i cal articular l'expressió i la pressió social amb altres formes de participació, així que espere que la cosa haja evolucionat. Al cap i a la fi, els parlaments són una mena d'assemblees i, per tant, ja hem vist en què poden acabar derivant.

    En canvi, després de les eleccions, sí que hem tingut ocasió de comprovar per què calen reformes tant en el sistema electoral, en el sistema de participació ciutadana en les institucions i en les formes de fiscalització i assumpció de responsabilitats en l'activitat pública. Una de les mostres és la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que ha «absolt» la llei urbanística valenciana. Paradoxalment, l'absolució agreuja els fets denunciats, segons ho veig jo, atés que el tribunal diu que no pot anar contra la llei ja que resulta que els pai no són contractes públics... A això hem arribat, a un nou feudalisme urbanitzador. A més, caldria revisar l'eficàcia dels serveis jurídics de la Comissió Europea —que era part denunciatnt—, ja que no es van adonar d'eixe detall.



    En tot cas, els fets estan a la vista, per moltes voltes que li pegues al molinet jurídic, i el que hem de buscar —encara estem aixina— és la possibilitat de conformar una «ideologia» democràtica sobre les desigualtats indesitjables, les inversions necessàries, l'adequació dels recursos als serveis que volem tindre, el medi ambient saludable i, si això fóra possible, també una ètica bàsica de ciutadania, que es veu que no encara no s'ensenya a les escoles, ni les de primària ni les econòmiques.

    dimecres, 1 de juny del 2011

    El tapó de l'AVL

    Portes normatives

    Per a què servix el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià (dopv) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl). En poques paraules: per a no res, a pesar que siga una obra de la institució normativa valenciana en qüestions de llengua. ¿Per què? Per un motiu ben simple que qualsevol tècnic lingüístic està acostumat a comprovar: el valor de les paraules. El diccionari, a més de no definir les paraules que inclou, tampoc no diu on consideren que cal consultar-ne les definicions.

    En vam parlar ja fa temps («Vacances i altres entitats concretes», 24.08.2006), quasi cinc anys, i continuem igual:


    Finalment, parlant de llibres, l'avl ha perpetrat el Diccionari ortogràfic i de pronunciació valencià (dopv), una obra ortogràfica que els acadèmics pretenen normativa, però que torna a cometre un delicte d'un estil Humpty Dumpty: sabem que tenen el poder, però no sabem què volen dir. És a dir, posen els bous davant del carro (¿o potser és al revés?) i pretenen que escrivim «correctament» paraules que tenen un significat desconegut per a mosatros: ¿què volen dir «xiste», «nombre», «nombrar» o «llevar»? ¿En quina llengua? ¿En quin país?


    Per tant, no podem validar cap paraula amb el fet que aparega ni en el dopv ni en l'última versió del diccionari del programa Salt (ja que la versió oficial és només la 2.0). El tècnics lingüístics hem de conéixer el valor real de les obres que manegem, o el valor que els volem adjudicar, i no mos hem de deixar dur per les mateixes inèrcies que afecten la institució normativa —i quasi tota l'administració de la Generalitat valenciana a causa de les obediències partidàries i clientelars dels qui les dirigixen, que malbaraten de manera irresponsable l'esforç dels professionals i els mitjans públics en benefici dels interessos particulars privats dels grupuscles que en trauen rèdit. Ho acabem de votar de nou al País Valencià, però, a pesar del que puguen creure els devots de la litúrgia catòlica, la pràctica democràtica electoral no forma part d'eixes capelles absolutòries. I ja me n'he anat prou de la qüestió.

    Tornant-hi, al dopv, per a validar tap, tapó i peçó tenim altres obres de referència pertinents (dcvb, Diccionari general de Ferrer Pastor...) per als tècnics lingüístics, però no el dopv de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Algun dia trauran la versió completa del que pensen sobre el valencià, supose.