Després de la lectura que vaig fer del llibre En defensa de València de Ricard Chuliá i mentres vaig fent la del llibre Estudi sobre la 'e' de Valencia d'Abelard Saragossà, m'arriba un a través del FòrumSL —enviat per Joan Costa Carreras— un comentari de Lluís Pérez Lozano que em lliga amb l'argumentació de Ricard Chuliá:
Una de les coses de la interseccionalitat és que la teva posició subalterna en un eix no justifica la teva posició de privilegi en un altre. Tampoc en l'eix de jerarquia lingüística. I ho dic com a castellanoparlant que va decidir militar pel català precisament en atenció a això.
Cadascú es pot situar en l'eix que vullga, però pretendre munyir el privilegi de la incoherència perquè u es considera «usuari conscient de la llengua» o, si també s'hi val, «valencianoparlant» és com aprofitar-se de la interseccionalitat per pensar que, com fea aquella fantàstica idea atribuïda a Francesc Pujols, 🔗 però en revisió valenciana: anirem pel món i tot serà una falla. És probable: i la cremaran.