dilluns, 5 de juny de 2023

La carta en valencià

Plataforma per la Llengua diu que han aconseguit a Barcelona que la cadena de restaurants Five Guys faça la carta en català. 🔗 No sé si, ja que la tenen, l'aprofitaran per a la franquícia de València. De moment, això sí, el restaurant Sofoko, 🔗 a la plaça de l'Arquebisbe tenen una versió d'hamburguesa feta amb a pilota del putxero i, vaja, la carta també en valencià (a més de l'anglés i el castellà). Són coses que costa de trobar, però que convé apreciar-les quan les trobes. A més, també fan versions de platerets típics valencians:

És un projecte que naix entre l'horta i la mar valencianes.

Sempre està bé trobar que hi ha empreses que intenten fer les coses bé, que mantenen la coherència idiomàtica entre el que expressen publicitàriament, els principis que diuen valorar, que els impulsen, i l'aplicació de tot això en el respecte a la cultura i la llengua d'ací.

diumenge, 4 de juny de 2023

Cita dominical / 759: Rafael Argullol Murgadas

Mirant la mirada .

Quan l'ull s'aventura no tan sols veu, sinó que mira.

Rafael Argullol Murgadas, «Imagen y mito del Mediterráneo», Artifex. Revista de estética, 3, 1984.

dissabte, 3 de juny de 2023

divendres, 2 de juny de 2023

...no els creixen els alficossos

Trobe en La Cotorra de la Vall 🔗 els punts rellevants del full de ruta del primer govern del Botànic. Ara que ja està el peix venut és el moment de repassar què s'ha fet i entendre per què els incompliments pesen com una llosa no tant en l'ànim dels votants que van canviant, sinó del teu electorat. Eixos punts més rellevants serien:

  • Negociar un nou model de finançament
  • Serveis socials: llei de dependència i renda garantida ciutadana
  • Reobertura d'RTVV
  • Regeneració democràtica: govern obert i amb les mans netes
  • Rescabalar les víctimes de l'accident del metro
  • Educació: derogació del decret de plurilingüisme
  • Pacte per la cultura i difusió de la cultura valenciana
  • Cabanyal i rehabilitació d'habitatges a València
  • Falles populars i Nou d'Octubre laic
  • Habitatge de lloguer i medi ambient
  • Reforma de la llei electoral

Mirant la llista, em sembla que s'ha avançat en algunes coses, però també que hi ha incompliments o nyaps monumentals i, pel que he sentit comentar, els nyaps deuen haver condicionat el vot del nucli intern dels votants progressistes, sobretot dels de Compromís, amb el factor afegit del costum habitual i absurd de dispersar el vot (Compromís, Podem, Pacma, ERPV...). És una llàstima, però també és comprensible que, si sents que «els teus» les fan de l'alçada d'un campanar quan entren a governar —efecte moqueta o efecte creure-s'ho massa—, no es previsible que millores els resultats. I quan l'efecte de la desmobilització fa la suma amb la fragmentació, pareix que l'ecosistema de l'esquerra estiga gestionat o ideat per alguns zitzaniosos de la dreta. Divide et impera.

En fi, igual que podem rellegir els articles periodístics d'abans del 2015, supose que podem tornar a rellegir els assajos polítics anteriors a eixa data, perquè segur que serà com una revisió del futur que mos espera. L'esquerra té molt interioritzat això que els testos s'assemblen a les olles. Per cert, en La Cotorra un comentarista adapta una dita graciosa a la controvèrsia (l'ortorgafia és seua): «vos mengeu les mans a mossos de veure que no us creixen els anficosos».

dijous, 1 de juny de 2023

Mateixament

Algun ús de l'adjectiu mateix -xa en el valencià suposadament «docte» està aportant un altre tic de confusió retòrica a la llengua general. He repassat la fitxa que tenia feta del mateix. 🔗 Això m'ha permés descobrir que eixe ús evasiu de la manipulació política no és exclusiu del castellà enrevessat, sinó que també apareixia i apareix en francés. Vorem fins a on i fins a quan s'estén en en llenguatge jurídic de la nostra democràcia incipient o deficient —segons els dies—. Això sí, deu ser un senyal de tants de la por que els fa a alguns ser entesos. Inclús atesos, mateixament. (Això també arribarà. I passarà.)

dimecres, 31 de maig de 2023

Responsabilitat i disponibilitat

En temps de pausa —o de descompte— aprofite per a revisar i enriquir l'edició del Tirant en línia. 🔗 Això de marcar els refranys supose que farà gràcia a qui vullga consultar i inclús llegir l'obra a trossos en l'ordinador. O serà una d'eixes inutilitats necessàries que van fent el pòsit cultural. Al cap de més de cinc segles, la supervivència de l'obra —i de la llengua— consistix també en estar disponible per si de cas.

En eixe sentit, he insistit davant del Consell de Personal que no n'hi ha prou que l'empresa assumixca «la responsabilitat». Si no es fa res per esmenar-ho i per evitar que es repetixca, si no té conseqüències, és una expressió retòrica que no servix per a res. De fet, no he omplit l'enquesta perquè no tenia versió en valencià. ¿Responsabilitat de què? Cinisme impune més sovint. 🔗

dimarts, 30 de maig de 2023

Les molles del passat

Se'n va anar la setmana passsada Lluís Miquel, 🔗 el d'Els 4 Z 🔗 de quan jo era menut. No explica la Viquipèdia a què es deuen tantes zetes i no trobe on ho ha pogut explicar Lluís Miquel. Algú ho explicarà algun dia.

Se n'ha anat abans de vore este retorn al futur que alguns no mos esperàvem. Segur que s'haguera quedat perquè podria tornar a popularitzar algunes de les peces emblemàtiques del seu repertori més festiu. Ara podem mirar arrere —en la xarxa topes amb moltes memòries ben suggerents vistes ara— i repensar algunes coses:

El perill, ara, és que tot aquest actiu social de resistència i rebel·lia, en part pròxim al poder (o en el poder mateix), s’institucionalitze, i que perdem les veus crítiques que ens ajuden a millorar com a poble. Perquè el que aconseguim durant els anys que han de venir ha de construir les bases sobre les quals assentarem el futur.
«No ens alimenten molles», Tirant al Cap, Joan Carlés Girbés, 09.10.2015. 🔗

Ja no hi ha massa perill, ¿oi? O pitjor.

dilluns, 29 de maig de 2023

El sentit de la càrrega

La sensació de hui ha segut desconcert, decepció i, com toca, resignació democràtica. Postelectoral i concreta, però ignorada i temuda preelectoralment. Haguera preferit sentir-la un poc més avant, quan realment n'estiguérem fins a més amunt del pirri d'enganys, hipocresies i ineptituds. De totes formes, com que havia de passar, millor aprendre prompte a superar-ho. Espere poder tornar a sentir un poc d'alegria democràtica no massa tard —fa huit anys quasi ho pareixia—. Em sap mal, però les alegries de les dretes —més retrògrades que fa un temps— senc que creixen sobre la revenja, la rancúnia i l'amenaça. Espere que es conjuminen amb els hàbits de la desídia, la deixadesa i la incompetència, eixa meritocràcia crematística que tant els complau.

Veig que la carpeta de les imatges de l'ordinador té vora dèneu mil arxius entre fotos i vídeos. Això no té cap sentit. I menys encara la còpia de seguretat que li he fet fer a l'ordinador en un disc dur extern. Vora trenta-huit mil andròmines del record escampades com una runa electrònica que no sé en quin contenidor he de tirar. Després d'una selecció exigent, hauria d'anar fent àlbums i imprimint-los. Seria alliberador i un recurs per a la memòria a l'abast de la mà. Inclús li podria donar un sentit al pas del temps. Encara que un dia com hui em sembla que carrega més sentits dels que voldria.

diumenge, 28 de maig de 2023

Cita dominical / 758: Photo

Mirant el sistema i el cos.

El sistema forma part fixa amb el cos, i és ací on la rigidesa del cos té importància.

«Cápsula Ortofon MC-2000», Photo. La revista de la imagen y el sonido, 68, 1983.

dissabte, 27 de maig de 2023

La foto del sàbat / 148

La prova de l'ou: un dels soliguers guaitant.

divendres, 26 de maig de 2023

Soliguers de bon matí

Quan encara estem mig a fosques de bon matí, confirme que n'hi han dos soliguers rondant pel centre de València —m'hauria de decidir a escriure «Valéncia», que és el que toca; com Dénia, que alguns escriuen «Dènia» per eixe automatisme normativista dels temps rebolicats o foscos que no mos se'n va—. Quan estan vora la muralla àrab, hi ha una merla embotinaora que els marca de prop —alternativament, perquè els soliguers no van junts—, xiulant i movent-se, entre amenaçadora i despectiva, fins que es fan tan llandosa que les rapaces fugen. Solen anar cap a l'est —pel carrer Vall de Crist—, però a voltes les veig que se'n van per damunt les teulades, llunt cap a l'oest.

dijous, 25 de maig de 2023

Discriminacions futboleres

L'article de Salvador Vendrell de hui, «Vinicius i el valencià» (Diari La Veu, 25.03.2023) 🔗 m'ho ha llevat de la punta dels dits:

M’agradaria que totes les manifestacions de discriminació i desigualtat es denunciaren, si no amb la mateixa contundència, com a mínim, amb un poc d’energia. Sense cap ànim de comparar res, vull afegir que, en aquest estat espanyol, molts dels que s’indignen dels intolerants casos de xenofòbia, des dels mitjans de comunicació, no obrin la boca quan es produeixen altres tipus d’atacs a la igualtat com són —per dir una cosa de la qual no parlen mai— les discriminacions a les llengües minoritzades.

Algun dia algun jugador de futbol «famós» podria fer el favor d'eixir també d'eixe «armari», si no és que hi ha unes discriminacions «més iguals que altres» —com escrivia Orwell—. 🔗 Això passa en el futbol i més enllà, en qualsevol joc.

dimecres, 24 de maig de 2023

Aranyetes i poc més

Una companya de Guadassuar està intrigada per una picada al bescoll d'algun insecte que li va provocar una bambolla grossa al lloc de la picada, urticària, un ull unflat, molta febra i va arribar a quedar-se inconscient. Els metges ho van analitzar, però no li van saber dir quin insecte o quin verí li havia provocat tot eixe malestar. Sap que no és al·lèrgica a les vespes o les abelles, i a més estava dins de casa i no va vore res ni va trobar res —cap caparra, cap tave...—. Va sentir una picà fortíssima.

Li dic si no seria un verfull —berfull, marfull i variants—, que no és cap mosquit en este cas, sinó un insecte sense ales com un cuquet negre menudet que fa un mal que podríem dir que és inversament proporcional a la grandària de la cuca. Ella no el coneix i jo no conec el nom científic ni tinc cap foto de l'insecte. A vo si li'n puc fer una per a aclarir el misteri. Supose que serà difícil, amb sequera i sense flors no n'hi han abelles ni vespes, pugons i poca cosa més. Aranyetes.

dimarts, 23 de maig de 2023

Casos pràctics

No sé si funcionarà, però és bo que, de tant en tant, el dret (institucional, acadèmic) faça alguna contribució a la justícia. En fa la per a mi llegendària Revista de Llengua i Dret, que es centra en eixa part tan tediosa —com sovint odiosa— de la gestió i control del poder legal —que no sempre és real—. Un article de Georgina Rodríguez Muñoz, «“Què en saps, dels drets lingüístics?”. 🔗 Una aposta innovadora de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona», mos fa la crònica d'una activitat que, pel que conta, s'hauria d'estendre a totes les universitats valencianes. I més enllà, com ara a tots els advocats, lletrats i juristes que treballen en les administracions públiques. Abans que ortografia o la gramàtica, l'idioma és disponibilitat d'ús, cosa que no pareix que tinguen sempre en compte.

No els aniria malament trobar-se amb la pràctica simulada abans de trobar-se amb la realitat sense remei:

Finalment, l’última de les sessions va anar encaminada a la resolució de casos pràctics en diferents àmbits: les declaracions en la fase d’investigació en el marc d’un procediment judicial penal i els escrits corresponents; l’atenció oral i escrita dels funcionaris i treballadors públics en el si d’un procediment administratiu; la denegació de la catalanització dels noms davant del Registre Civil, la refutació de les escriptures en català i l’exigència d’abonament d’una taxa extra per la seva traducció; o la negativa d’un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona de parlar en català.

Com a mostra: l'empresa contractada per les Corts Valencianes ha enviat hui una enquesta sobre «prevenció de riscs psicosocials» només en castellà. El Consell de Personal animava a omplir-la, perquè com més respostes, més es pot afinar en la prevenció. Els he demanat la versió en valencià. Al cap i a la fi, em genera malestar —mal ambient i risc psicosocial, per tant— que em discriminen per motiu de llengua de manera injusta i innecessària. I és gros, però no m'acabe d'acostumar a eixa discriminació absurda i constant. —«d'acomodar» que diria l'advocat Carles Moguilod. 🔗

dilluns, 22 de maig de 2023

Més «mal dit», i gràcies

La Universitat de València continua amb la sèrie Ben Dit! que pretén «ajudar a millorar el valencià». 🔗 Anant per eixe camí no sé si acabarem en un bufit —ni amb un huracà de bufits— amb el «parlar bleda» —¿tenen cap episodi sobre això?—, ho hauria de mirar Gabriel Bibiloni, que es veu que conclou en un llibre seu: 🔗

Cap esforç per a millorar la qualitat i la integritat del català no tindrà sentit si no va acompanyat dels mateixos esforços per a assolir-ne l’ús social ple.

Bibiloni es queda curt reclamant només el mateix esforç per l'«ús social ple»: tot l'esforç seria el mínim necessari i segurament insuficient. La resta, que si «bleda», que si atovat, que si llauro, vindria de rebot, i només necessitaria el mínim de pressió social que configura totes les parles que s'utilitzen en el dia a dia.

Tant de pegar-li voltes a la millora en l'ús de la normativa té més d'iŀlusió compensatòria —fums o flato, inclús— que d'efectivitat en l'ús de la llengua. Sense ús social, la qualitat del desús és un consol absurd, una pràctica complaent, però estèril.

diumenge, 21 de maig de 2023

Cita dominical / 757: Sergio Toledo Prats

Mirant la desraó d'estat.

La guerra és un joc paradoxal, ja que és el joc de la força i un dels atributs essencials de la força és poder trencar les regles del joc.

Sergio Toledo Prats, «Desde Italia con terror», Travesía. Revista de Pensamiento, 3, 1984.

dissabte, 20 de maig de 2023

La foto del sàbat / 147

Un poc de jolivert li haguera anat bé a la setmana.

divendres, 19 de maig de 2023

Tan aïna no serà

A última hora del matí, una companya de Guadassuar recorda que sa mare dia «això no ho faràs tan aïna». Segons la filla, era una dona del poble amb un repertori lingüístic molt més extens del que és habitual, quasi peculiar en el mateix poble. I no devia tindre ni l'oral, ni el mitjà, ni el superior. ¡Quines coses! Ja només mos queden eixes recialles que podem espigolar en els records. Coses del desús general i de la docència en la versió resclosida dels manualets.

La funció social del valencià, la reflexió sobre l'ús i difusió de la llengua, pareix que encara no s'està pensant de llevar el filtre de la correcció que tapona l'eixida del doll de paraules que estan callant en valencià i que podem sentir en castellà.

N'hauria de fer una estadística, però sembla que l'única iniciativa que mos s'ocorre el dia que tenim algun càrrec o algun títolet és començar a alliçonar sobre dubtes gramaticals essencialment a qui no en té, perquè parla en vers o en prosa encara que no ho sap ni és res que li preocupe. (¡Alerta!, jo mateix m'hi dedique amb molt d'interés i poc èxit, però amb mala intenció, ja que m'adrece a tècnics lingüístics a qui els interesse la seua faena: per vore si els qui esmenen s'esmenen.)

Abans de tot això, mos hem entretingut un poc competint a vore quina era la versió més estesa d'això de qui li'n dona a qui no té faena: n'érem quatre i guanyava el «dimoni», però la documentació indica que és «déu» —això de posar-ho amb majúscula inicial s'hauria de reprensar, sobretot per no caure en la «banyetafòbia»—. L'explicació és pot donar a l'endret i al revés.

dijous, 18 de maig de 2023

Arruixonet

Un arruixonet anit. Encara hi ha núvols, les gavines ronden pel cel, les falzies fan raids pels carrers i les places on els bars han tret tauletes i ombreŀles. Una merla despistada passa ràpidament per damunt de les taules plenes de turistes. De bon matí, el soliguer pega uns crits i fa unes passades. Un estornell s'escarota, avisa i el perseguix. Hauria de ploure un poc més.

dimecres, 17 de maig de 2023

«Culleserola»

Parlant de pronúncies, les entitats normatives pareix que tenen la mania d'irregularitzar regles ortogràfiques per a poder lluir-se després aclarir —o enlluernar el personal— eixes irregularitats amb comentaris i notes al peu. En el cas de les vocals, per exemple, sabem que a voltes es tracta simplement del fet que la varietat dialectal dona per a trobar pronúncies amb vocals obertes i tancades, com ara en el cas de la paraula pou o adob. Però en altres casos solen decidir solucions ortogràfiques que no tenen massa sentit si ja sabien que haurien d'afegir una explicació perquè ho estaven «regulant» de manera confusa.

Per exemple, el topònim Collserola, pel que sembla, ha de ser amb les dos o obertes. També són ganes d'embolicar, dic jo, escriure-ho aixina, quan tens a disposició recursos —com ara escrivint-ho separat o utilitzant el guionet— per a que els qui pretenen escriure-ho o llegir-ho sàpien indicar o llegir que la primera vocal és oberta (la segona o sol ser oberta, però tampoc està clar). La cosa és que fa uns dies vaig sentir en tv3 «Cullseròla». Normal, l'ortografia crea una confusió i pretén que, amb una noteta en algun lloc, això no tindrà conseqüències.

De totes formes, tractant-se de toponímia, les variacions, les continuïtats i les confusions són cosa de la proximitat o la distància del veïnatge.

dimarts, 16 de maig de 2023

«Tal com s'escriu»

Fa uns dies, una periodista de tv3 va explicar que els llauradors havien anat a protestar contra la «txe»... Com que es tractava de la sequera, de l'aigua, i casualment ho havíem vist escrit abans, vam arribar a entendre que es tractat de la che, és a dir, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. En lloc de ce-hac-e, «txe». A tot això, la primera lletra, la C, es pronuncia «se», que sovint pareix que els periodistes i opinadors de tv3 la pronuncien com si l'hagueren apresa només en el castellà d'escola.

Per cert, seguint amb això de les pronúncies, hui hem vist un partit de tenis en què ha guanyat Badosa. Tenim la mala sort o quasi el costum de vore els partits en què l'eliminen de les competicions. Hui ha guanyat contra Muchova al campionat de Roma. Doncs, hem aprés que el cognom de la tenista txeca es pronuncia [mu'khova].* Estranyament, el periodista que fea la retransmissió, que tenen el costum d'anar pronunciant els cognoms a ull, per intuïció i variant sense massa criteri les formes de pronunciar-los, em sembla que no ha pronunciat mai [mu'txova]. Tan fàcil i directe que ho tenien per a adaptar-ho a al retransmissió en castellà.

La periodista de la «txe» ho haguera deixat ben clar i pronunciat «tal com s'escriu».


* Un comentari de Carles precisa que és ['múkhova]; la Wikipedia ho confirma).

dilluns, 15 de maig de 2023

Nakba i rua

Mos han pegat la vara tota la vesprà en la tele amb la rua del Barça per «la ciutat que porta el nom del club» —que dia aquell—. Per sort la meua becaeta ha segut intensa: havia d'assimilar el documental Tantura que hem vist dinant, amb perill que mos s'entravessen amb el pa els arguments dels jóvens soldats israelians d'aleshores que encara ara, ja ancians, alguns pretenen amagar o desmentir la «nakba» ('tragèdia') palestina.

En contrast, el cinisme o la falta d'escrúpols d'altres, que reconeixen i expliquen els crims, són una mostra de les misèries de la natura humana i, a pesar de tot, poden ser un consol i una petita reparació de la veritat malmesa pels secrets, les falsetats i l'atac a les llibertats democràtiques que han exercit des de les institucions israelianes.

Més enllà de l'«arrosset amb gols» amb què ironitzava el uelo de ma mare, els ingredients amb què mos alimentem alguns dies són difícils de combinar.

diumenge, 14 de maig de 2023

Cita dominical / 756: Rafael Argullol Murgadas

Mirant les idees que passen.

Actualment és possible que ja ningú considere el ciutadà K. com a algú que pertany al món de la ficció. Des de l'època de Franz Kafka, tot el que denominem «kafkià» ha adquirit una carta de naturalesa tan universal que el seu ús ha arrelat com a quotidià.

Rafael Argullol Murgadas, «El ciudadano K. ante el nuevo Moloch», Travesía. Revista de pensamiento, 4, 1984 (?).

dissabte, 13 de maig de 2023

divendres, 12 de maig de 2023

Cap pega

Al final ha aparegut també en el boe el decret que aprova el nom oficial d'Algar de Palància (Camp de Morvedre). Pareix que s'ho estaven pensant, perquè el decret de Novetlè (Costera) és posterior, però va aparéixer publicat abans. Au, es veu que no li han trobat cap pega. 🔗

I per a acabar la setmana, els d'À Punt també m'han contestat: «Gràcies pel teu correu, ja hem corregit l'errada.» ¿Veus? —li dic a algun company imaginari de faena—, no cal res més, acceptar-ho i corregir-ho. Però amb segons qui, no hi ha mans, esmenar res li sembla que és devaluar-se, degradar-se inclús com a persona. Deu ser difícil viure aixina. O conviure aixina. Uf, acabe d'esmenar un haver sense hac de l'apunt d'ahir. ¡Que no s'entere ningú!

dijous, 11 de maig de 2023

Épater le valencien

L'últim número de la revista Saó, 🔗 a més d'interessant pel tema —per tòpic i suat que siga— de la identitat del País Valencià, on sempre estem a punt d'aclarir-ho tot, però passa que les identitats —les democràtiques principalment— diria que van surant per damunt dels malentesos i els consensos tàcits. Llevat dels mals moments en què la identitat es manifesta abruptament en conflicte en lloc de proposar-se com a coŀlaboració complementària. Per exemple, quan els discriminats lingüísticament reclamem, ès fàcil que es manifeste contra mosatros una identitat nacionalista espanyola hostil i excloent.

No anava a dir res sobre això i veig que me n'he passat. La cosa és que llegint la revista m'ha semblat que estava, com ahir, fent un test per a trobar errades o notes discordants en els articles —he de dir que em conformaria trobant les meues, però eixes me se solen escapar—. En el primer, de Lluís Aguiló Lúcia, detecte eixa excentricitat —segons jo ho veig— de clavar-li un pronom en al verb ser: «les institucions que les formaven n'eren cinc». ¿De què n'eren cinc? Ni idea.

En l'article següent, Vicent Josep Escartí decidix canviar el verb esperable, festejar, per un sinònim que no sé si ha pensat que faria més lluïdor: «Alfons el Magnànim, el 1428, festivà la celebració del 9 d'octubre a València».

Em sap mal haver-ho de dir, però l'article següent d'Adrià Martí-Badia no m'ha deixat cap d'eixos granets d'arena que no arriben a perla. Net i polit. En canvi, el primer paràgraf d'Antoni Ferrando Francés em sorprén: «es parla a València, Catalunya, la Catalunya Nord, les Illes Balears, Andorra, la Franja d'Aragó i l'Alguer»... ¡Ai, el Carxe murcià ha tornat a caure de l'imaginari demanial!

Més avant, quan estic acabant l'article, Rafael Narbona Vizcaíno fa un poc com Escartí, busca un sinònim de forjar no sé si amb intenció d'adorn i em sembla que confon pertinència amb pertinença: «acabaren fargant una expressió de pertinència i cohesió coŀlectiva».

I acabe amb els dos últims que he llegit fins ara. El de Mateu Rodrigo Lizondo, a més d'il·lustrar-me sobre eixe tema què tant fa riure en l'Està Passant a càrrec de Marc Sarrats (els «cutrescuts»), em deixa en lloc de «l'urbs» un «la urbs» que sembla una confusió amb alguna de les excepcions inesperades que la normativa manté en l'apostrofació.

I el de Francesc Pérez Moragon comença fort: «Ja en fa molts anys, de tot això»... És discutible, però ¿segur que calia eixe pronom en? Em sembla que no, però deu ser cosa generacional —Aguiló és d'una edat semblant—: aspiraven a restituir moltes coses, la democràcia, els drets lingüístics i polítics, la cultura del país... I tot enlluerna més adobat amb alguns pronoms.

dimecres, 10 de maig de 2023

No tot lo món l'encerta sempre

Per entretindre'm vaig començar a fer un test —en diuen «prova diagnòstica»— que À Punt ha penjat en el web dels Apunts de Llengua 🔗 que pretén que cadascú prove a fer-lo i comprove com va de coneiximents de valencià. Un joc que pot tindre alguna gràcia i utilitat. Com que hi vaig detectar un error antilògic —per no dir-ne «antològic»— que, per tant, tendirà a actuar en sentit contrari i amb més eficàcia que la pretensió de facilitar l'ús del valencià, els vaig enviar un missatge per a que feren l'esmena:

En la prova diagnòstica dels Apunts de Llengua indiqueu que la resposta «A l'estiu tot lo món viu» és errònia. Si consulteu el dnv 🔗 comprovareu que eixa oració és correcta. De fet, a més de correcta, és la frase proverbial. «A l'estiu tot el món viu» em sembla que no és cap frase tòpica, només és una versió sense interés de l'expressió col·loquial. Seria bo que ho esmenàreu, per tal d'evitar que algú es pense que hi ha un error on no n'hi cap.

No m'han respost encara i la pregunta continua penjada en la prova diagnòstica. Mal diagnòstic, evidentment.

dimarts, 9 de maig de 2023

El rovell de la llengua

Consulte els d'Acció Ecologista Agró i em responen ràpidament amb un missatge d'Enric Amer que em confirma que el «rovellat» és el nom que van pensar uns caçadors de la marjal d'Almenara fa uns quaranta anys per al picaport (Plegadis falcinellus). En aquell temps l'au era rara i es veu que no sabien com dir-li. Van tirar mà dels reflexos de color que tenen les plomes quan li pega el sol.

Em va bé la resposta i en faig una fitxa. 🔗 Demà els demanaré als acadèmics que incloguen eixa versió creativa en el diccionari. El pardalet ja té unes quantes denominacions (picaport, corpetassa, capó reial, ibis negre...): una més no anirà malament, més encara si es tracta d'una versió viva i usual entre un coŀlectiu relacionat amb la natura. Una versió gens rovellà de la llengua.

dilluns, 8 de maig de 2023

L'escurà i el fregall

Carles, visitant assidu d'estes notes des de fa un temps, em remetia a l'article «"Fideuà" o "fideuada"»? de Gabriel Bibiloni (03.01.2009). 🔗 L'article ja té uns anys i no sé com ho continuarà vegent Bibiloni ara mateix. Per a comparar, jo li proposava l'article complementari «La mocadorà» de Josep Lacreu (07.10.2016). 🔗 Lacreu crec que deu pensar el mateix i deu haver aprofundit en la mateixa idea.

D'una banda, trobe que és un debat en tensió permanent entre la rigidesa de les regles i la flexibilitat inevitable de la llengua. Vist aixina, està clar que hem de triar la llengua, inclús en allò en què no s'ajusta a les regles que ha establit la normativa. Les regles són instrumentals a més de provisionals, i convé que siguen revisades i millorades periòdicament.

De totes formes, és bo saber que el DNV va incorporant les variants «-à»/«-ada», tal com la «xocolatà» que trea jo l'altre dia a passejar. Mirant-ho aixina, repensant les paraules de Bibiloni, jo revisaria això de considerar que la llengua és un «sistema», si això de dir-ne «sistema» és un eufemisme de «regles» o «dogmes», és a dir, una excusa per a practicar el prejuí, la imprevisió o la prohibició de l'ús de les varietats marginades del «sistema».

Tal com jo ho entenc, això entra en contradicció amb la pretensió que és un «sistema en què tots els elements poden encaixar perfectament en totes i cada una de les varietats i que, en integrar-s'hi, s'adapten a les regles i al joc normal d'aquestes varietats». Si mos fan triar, millor l'escurà (la llengua) en lloc del fregall (la normativa).

diumenge, 7 de maig de 2023

Cita dominical / 755: Susanna Ligero Tormo

Mirant els marges del poder.

Un 4 % de persones convençudes de votar un candidat i no un altre, o d'abstenir-se'n, pot marcar el destí d'un país.

Susanna Ligero Tormo, «Les amistats perilloses», ressenya de Privacidad es poder de Carissa Véliz, Mètode, 114, 2022.

dissabte, 6 de maig de 2023

La foto del sàbat / 145

Les parets tenien orelles. També tenen mirades.

divendres, 5 de maig de 2023

Xocolatà amb reganyaes

A Alzira s'ha popularitzat una coca dolça que anomenen «reganyà». La paraula —que sembla un calc evident del castellà d'Andalusia, on també tenen una coca de massa de pa— apareix en el diccionari com a «reganyada» 🔗 amb esta definició:

f. ALIM. Coca de pasta de pa amb oli, amb anís per dins i sucre per damunt, prima i molt cuita al forn.

Però no s'ajusta al que mos van traure, que va ser més una versió de tonya més baixeta. De totes formes la cosa seria que hauria d'aparéixer també en el diccionari tal com s'ha popularitzat, «reganyà», seguint l'exemple de «mascletà», «plantà» o «xocolatà». Si no ho han fet, trobe que estan tardant, em sembla que estaria ben bona una xocolatà amb reganyaes.

dijous, 4 de maig de 2023

Dels lloredars a les mares de déu

Pel que sembla la mida de la Mare de Déu de l'Oreto de l'Alcúdia té més pes i transcendència que la de la Mare de Déu d'Aigües Vives de Carcaixent. Supose que la cosa no acabarà en competició de figuretes de missa. Segurament guanyaria la de Carcaixent, que té una doble de resina —em diu mon tio—, que és la que trauen a passejar. Si la de l'Alcúdia va a soles, serien dos contra una. Les de Carcaixent podrien fer relleus. La cosa és la cinta, que la de l'Alcúdia és molt historià i la de Carcaixent es més d'anar per casa.

Això de «l'Oreto» de l'Alcúdia, si no ho he mirat malament, deu ser cosa del «Loreto» italià, que ve del lauretum llatí. 🔗 La cosa ha donat lloc a variacions diverses, lloret, llorito, olito, orito, oreto, tot i que sembla que les pàgines dedicades a les mares de déu corresponents fan per no relacionar-se entre elles.

Les reunions familiars servixen també per a fer un poc d'antropologia casolana.

dimecres, 3 de maig de 2023

«...mas qui u ha acostumat»

El tercer refrany que localitze em permet fer una modificació en l'edició del Tirant:

Car en tal punt stich com lo treballat mariner que[,] fallint-li aquell port a hon sperança de repòs presumia.

Efectivament, li lleve eixa coma que apareix marcada en l'exemple entre els claudàtors. Em sembla que a l'oració de relatiu li falta algun element, però trobe que la coma despista i no resol la redacció, aixina que li la lleve —al cap i a la fi, l'original no en duia, que eixes convencions són cosa de l'escriptura moderna.

A més, després de pegar-li unes quantes voltes, trobe que la manera més simple de marcar els refranys del Tirant serà usant el selector «hover» de l'html —codi css, de fet—: quan passe el ratolí per damunt el text del refrany es posa en negreta i apareix una bufeta —de l'element «title»— que indica que això és una parèmia, refrany, proverbi, dita, sentència... (El diccionari fa distincions que no indiquen que parèmia siga un terme genèric).

Anem enriquint. «No dona qui ha, mas qui u ha acostumat.»

dimarts, 2 de maig de 2023

Pasturant

Repasse la macro per a que pose i lleve bots de paràgrafs on toca, que mantinga negretes i apanye encara alguna altra cosa. Busque a vore si hi ha cap peix que es diga «braga», nom que apareix en alguns diccionaris, però que em sembla que no és un nom de cap peix dels que hi ha per les aigües on es parla en valencià-català (Protochondrostma genei). Comprove fins a quin punt les accepcions del margall i del raigràs tenen concordances i discordances que convé que apareguen en els diccionaris. Em calfe un poc el cap amb un article sobre els refranys, proverbis i dites que apareixen en el Tirant. Comence a mirar com puc enllaçar eixes sentències i fer-les ressaltar amb l'html. 🔗 del bloc. Se'n va el matí.

De vesprà, olives dels voltants de Lleida (Cal Valls), oli de la varietat mançanella de Millena (Ecotravadell) i de Xelva (Mozaira). Mentres va ponent-se el sol els estornells baixen al riu a pasturar.

dilluns, 1 de maig de 2023

Per la séquia

En la séquia, entre les plantes que hi han de créixer i que es deixen dur pel corrent, crec que veig un gomet (Ixobrychus minutus) 🔗 parat sobre una mota vegetal mirant de llançar-se sobre algun peix. Per la grandària, des de llunt, diria que no és un bitol (Botaurus stellaris). 🔗 No m'acoste massa per no destorbar-lo, però em pare a mirar-lo, que no en veig cada dia. Està en companyia de la taula d'un bar fangosa —alegrement llançada a la séquia durant les Falles d'enguany—, alguns envasos i bosses de plàstic que suren i més runa coberta de tarquim que s'intuïx al fons ara que hi ha poca aigua.

Un home major em veu omplint una bossa amb les deixalles que arreplegue per al contenidor groc (plàstic, alumini, etc.). Es para a dir-me que ell i la seua dona també ho feen, que omplien sacs de fem d'eixos de trenta quilos. Parla en castellà amb accent que em sembla sud-americà. Li dic que molt bé, que n'hi ha bona cosa de runa. Segons ell, els mateixos llauradors la reballen de braç allà on els ve, no hi ha res a fer. En fi, «cada u fa lo que pot» li dic, i continue camí de casa. No tinc clar que m'haja entés en valencià —encara que no m'ha dit que no m'entenguera—, però m'ha mostrat que sí que compartíem l'esforç solidari per tindre un entorn natural més net.

Un parell de gavines d'albufera (Sterna hirundo) 🔗 passen resseguint la séquia. N'hi ha una que crida de tant en tant. Vora la séquia trobe un peixet semblant a una sardina que algun peixcador deu haver perdut. El tire a la séquia com si fera arca quan passen les aus. Em veuen i la que crida pareix que em demane que els tire més peixets. No crec que estiguera demanant-me un pot de llanda, d'això n'hi ha bona cosa.

diumenge, 30 d’abril de 2023

Cita dominical / 754: Rutu Modan

Mirant els fets.

Fets. Una altra paraula que ja no es pot fer servir sense ironia.

Rutu Modan, «Epíleg, amb un avís d'espòiler», Túnels, segons la traducció d'Eulàlia Sariola Mayol.

dissabte, 29 d’abril de 2023

divendres, 28 d’abril de 2023

A vo què passa

El procés de fixació dels noms dels municipis valencians és lent, però encara continua gotejant. Ara ja s'ha fixat la forma Novetlè per al poble de la Costera, que ha aparegut en el Decret 42/2023, que ha aparegut publicat tant en el dogv com en el boe.

Curiosament, el Decret 35/2023, que és anterior, oficialitzava la forma Algar de Palància, però només ha aparegut per ara en el dogv, cosa que pot ser un retard o pot ser que indique que no els ha agradat en Madrid.

Si no el publiquen en el boe, el nom no arribarà a ser oficial. Això li va passar fa uns quants anys a la Mata de Morella, que va demanar que volia ser la Mata sense més: la Generalitat va aprovar el Decret 231/1992 per a fer el canvi, però no va poder ser, no es va publicar mai en el boe.

«¡Viva España!» crida per a animar el públic al final d'una entrevista un tenista (Roberto Bautista Agut) hui per la tele després de guanyar el seu partit contra un francés (Quentin Halys) en Madrid. Deu ser això, un altre dia provem «Vixca Portugal», a vo què passa. O «hasta luego, Lucas», que va dir Carles Moyà. 🔗

dijous, 27 d’abril de 2023

Mandroixant particions

Ja està, supose que la dec haver feta bona, com quasi sempre que mandroixe estes coses: he formata la partició més grossa del disc, que contenia la versió antiga del contingut, li he posat un nom, l'he configurada per a que es munte quan òbric l'ordinador, he buidat la carpeta de documents de la partició on està el sistema operatiu Ubuntu i els he traslladat a eixa partició. Aixina espere que la unitat que conté el sistema operatiu no es quede sense memòria i vaja reclamant-me de tant en tant que la buide.

Ara es tracta de recordar que la carpeta d'arxiu ja no està en la carpeta «Fitxers», sinó que ha d'estar en l'altra partició, que he denominat «Arxiu». Anirem polint-ho.

dimecres, 26 d’abril de 2023

Espais amples

L'ordinador em demana més espai per a l'arrel del sistema de fitxers (en Ubuntu). Encara no m'he decidit a retocar les particions del disc dur, perquè que qualsevol cosa d'eixes que mandroixe es convertirà en un maldecap i m'ocuparà unes quantes hores. Per tant, m'hi de posar amb paciència i temps per davant. Però el temps passa volant i sort que ara ja allarga el dia. El Faust de Gounod 🔗 ompli el final del dia amb l'ària de les joies en la veu d'Anaïs (amb l'acompanyament de Giorgio al piano), que demana espais amples per a llançar-se al bel canto. Eixim de l'auditori amb el sol ponent-se.

dimarts, 25 d’abril de 2023

Els andamis

Després de vore l'entrevista que li fa el Graset a Pau Vidal sobre el seu últim llibre, 100 mots curiosos del català, m'ha semblat que al parlar d'andami no ha tingut en compte l'accepció del diccionari de l'avl: 🔗

m. [col·loq.] CONSTR. Bastida 1.

Li escric a Pau Vidal per a dir-li-ho. Demà consultaré si els vaig enviar la proposta als acadèmics valencians per a que incloguen l'accepció del diccionari de l'iec: 🔗

m. Manera de caminar una persona. Té uns andamis que sembla un ànec.

Com a nota marginal em ve al cap que el «Bastida» de la primera definició era el nom de la tintoreria que era la competència de la de ma mare —heretada de ma uela—, covi, a la Vall. La tintoreria covi, creada als anys setanta, ja no existix (ara hi ha una immobiliària d'uns antics amics meus de joventut), però al web encara hi ha informació que fa pensar que encara funciona. Són accepcions que també van passant.

dilluns, 24 d’abril de 2023

Intercanvis

He de reorganitzar el disc dur on hi ha l'Ubuntu, perquè ara mateix hi ha vora trenta gigues en la banda del sistema operatiu, trenta i tants gigues d'un intercanvi (swap) que em sembla que no fa falta —l'orde swapon m'indica que només se n'activen dos que hi ha en algun altre lloc; estos es queden parats— i vora nou-cents en una altra banda del disc que em sembla que està tocant-se el nas —conté el contingut vell del disc dur, el contingut d'abans que me s'ocorreguera que havia de reinstaŀlar l'Ubuntu quan pareixia que no funcionava la pantalla. 🔗

Intente deixar-ho per a quan es ponga el sol, per tal d'aprofitar la llum per a altres coses de més profit. Aleshores me se fa tard o m'entra soneguera, perquè qualsevol d'estes coses, que deuen ser cosa de deu minuts per a un informàtica, a mi em costen dos hores, i que no en siguen més. Per cert, volia estar llegint Le sabbat de Maurice Sachs (o continuar la cacera de còmics), però ací estic intercanviant la claror amb la fosca que em deixa el sol que fuig.

diumenge, 23 d’abril de 2023

Cita dominical / 753: Mario Bunge

Mirant les idees al vol.

No hi ha redols per a conrear l'entomologia filosòfica.

Mario Bunge, «pragmàtica», Diccionari filosòfic, segons la traducció d'Alfons Barceló Ventaiol.

dissabte, 22 d’abril de 2023

La foto del sàbat / 143

Amb paciència i sort, la Coolpix L820 l'ha caçada al vol.

divendres, 21 d’abril de 2023

La normativa remugant

No trobe la versió «raere» ('darrere') en els diccionaris generals. Esperava que la podria trobar en algun diccionari que no fora només el dcvb. Almenys l'Alcover va fer la faena.

El cas és que l'obsessió redemptorista de mitjan segle xx, constrenyida i quasi obligada per buscar la supervivència a través de la qualitat «correcta» —o «superlativa» entre les elits que hi podien accedir— de l'ús de la llengua durant la dictadura —i més enllà—, pareix que encara subsistix i ha fet oblidar sovint que la llengua és correcta per ella mateixa, que les varietats que la conformen han de tindre un reflex en l'ús oral i escrit, i que la tria més saludable per a l'ús és la que, després de la xerinola i el soroll que generen les febrades d'ús dialectals, literàries i estilístiques periòdiques, marca l'ús general amb trets compartits convencionals o tàcits. Això hauria de ser el que diem «estàndard».

La censura prèvia sense fonament ni arrelament en l'ús democràtic es convertix en una cotilla que ofega l'ús quotidià en qualsevol registre i ocasió. Per tant, l'estàndard ha d'anar després de l'ús i com a conseqüència de l'ús. La llengua d'ús davant, estirant; l'estàndard per a salvar les aparences; i la normativa «raere», consentint i remugant pel que podria ser i no és.

dijous, 20 d’abril de 2023

Estrés estèril

Faig poc més que repassar alguna fitxa, eliminar-ne una altra i pensar que hi deu haver algun estrés que deu afavorir la creativitat, la dedicació o l'interés per la qualitat de la faena que fem, però que també hi ha un estrés laboral —combinat amb l'assetjament físic i psicològic— que produïx els efectes contraris, que no tan sols és estèril sinó també contraproduent i lesiu.

A més, si la persona que ho dirigix i que s'hauria de preocupar per tot això és la principal causant —amb un coŀlaborador— d'eixes pressions i de la situació de desqualificació i menyspreu laboral i professional, doncs, quan has de participar en una picaeta amb els companys per a donar la benvinguda als que acaben d'arribar, quan es produïxen alguns silencis els sents no tan sols incòmodes, sinó lamentables, i un poc més desagradables, perquè no et sents amb ganes per trencar-los amb cap comentari que li puga servir per a riure o somriure.

Per sort, hi ha companys que no patixen tanta pressió i salven la situació. Podem somriure amb ells. I anirem descobrint fins a on hem de patir —en silenci, millor serà— eixa direcció.

dimecres, 19 d’abril de 2023

Més del que pensem

«Treballar per a l'enemic», eixa és la idea que m'ha cridat més l'atenció del còmic Jo, René Tardi. Presoner de guerra a l'stalag IIB de Jacques Tardi. Segurament són sensacions molt personals, però ara mateix he arribat a notar un poc una part d'eixe sentiment aplicat a la faena que faig com a funcionari en les Corts a causa de l'ambient laboral i professional del despatx.

Ja m'ho dic jo, com dia ma uela: «si haguéreu passat una guerra...». No cal tampoc, però també hem de saber que, tal com dia el Capità Enciam 🔗 dels petits canvis, els malestars, les injustícies i inequitats —encara que semblen menudes— també són poderosos. No sempre perquè mos facen reaccionar per a resoldre'ls, sinó perquè és possible que mos afecten físicament i psíquicament més del que pensem.

dimarts, 18 d’abril de 2023

Neandertalàndia

El diputat d'ultradreta ics diu que podria estar parlant hores sobre una cosa que denominen «iberosfera». He hagut de consultar de què anava això i, llàstima, no tenia més trellat que el fet de crear una complicitat terminològica entre les persones d'eixa ideologia. Ja m'entens, ¡heil!, diríem. Supose que igual que els ibers es van passejar pels Andes, arribarà el dia que preferiran dir-ne Neandetalàndia en lloc d'Amèrica, a vore si això esmussa les idees filosòfiques o científiques massa escarxofaes.

De totes formes, m'ha fet dubtar sobre la solidesa dels seus coneiximents del tema: si pot estar-ne parlar tantes hores, deu ser que es dedica a divagar i que no ho té massa clar. Quan les idees estan ben organitzades i fonamentades, és millor estar en silenci (o escoltant música) durant eixes hores que alguns dediquen a la xarrera.

En tinc alguna idea, l'excés de soroll d'este bloc mostra més inconsistència que vanaglòria. Llàstima també.

dilluns, 17 d’abril de 2023

Tastem i boquegem

Dissabte passat, en el programa La Llavor de la cadena ser, 🔗 la sommelier Manuela Romeralo proposava un vi que havia tastat i va dir:

Tuvimos la oportunidad de catar el Parcela Umbría 2017 aún... [...] Correcto, el vino más frío, vamos a decirlo así, el vino más frío de los dos, porque son..., bueno, son medietes, no son gemelos, son medietes, vienen del mismo sitio, pero son completamente distintos.

La cosa és que el vi havia evolucionat bé en la botella, havia millorat. I em vaig quedar pensant en això de «medietes», però m'he quedat sense saber si és una creació espontània de Romeralo o un terme de l'àmbit de l'enologia o de la genètica, perquè no he localitzat la paraula en la xarxa. La faig aparéixer ací i a vore si algun dia aclarixc on s'utilitza i quina història té.

Dit això, em continua semblant gros que un programa que hauria de difondre l'ús normal del valencià —¡iet, ni que fora l'avl!, me n'he passat— en un mitjà radiofònic privat arriba habitualment a ser un instrument de difusió de la submissió de l'ús de la llengua al castellà.

A més estic prou convençut que no acceptarien coŀlaboradors —o periodistes— que s'expressaren en castellà amb la falta de fluïdesa i la (in)capacitat que molts dels participants setmanals mostren quan parlen en valencià, i alguns inclús són professors d'universitat i no s'han preocupat de saber com es diuen els productes dels quals han de parlar eixe dia.

Encara sort del paternalisme lingüístic, és la caritat que mos deixa caure les molles gràcies a les quals encara boquegem.

diumenge, 16 d’abril de 2023

Cita dominical / 752: Ferran Archilés Cardona

Mirant l'esperança sense confiança.

Al remat, esperar massa de certes elits econòmiques (o inteŀlectuals) és, això mateix: esperar massa.

Ferran Archilés Cardona, «Qui estiga bé que no es menege? Sobre la 'burgesia' i la cosa nacional al País Valencià», Saó, 487, gener del 2023.

dissabte, 15 d’abril de 2023

La foto del sàbat / 142

L'orquía ha complit la promesa. I encara més.

divendres, 14 d’abril de 2023

Flors i ullets

L'orquídia —que vaig heretar— està fent un esforç titànic per florir enmig de la ponentà. És una supervivent pertinaç. La resta de plantes patixen la sequera ambiental i els regs esparsos que els fem. El cànem que va eixir dels canyamons aguanta en un testet la solana del dia i la frescoreta que fa encara de nit i de matí. De moment no li molesta el projecte de Portulacaria afra que li hem deixat caure al costat. D'altra banda, els plantonets de «possible» jarmil blau que vam dur de Benicarló —que Takse ha posat amb terra humida dins de rolls de cartó de paper del vàter—, pareix que estan traguent algun ullet.

dijous, 13 d’abril de 2023

Deixar-la caure

El retorn a la transcripció correcció és suau, i tan decebedor com havia previst. Com que fea nou anys que no transcrivia, la novetat ho salva tot, però la constatació és que el nivell expressiu i discursiu dels debats continua sent paregut. El programa de transcripció automàtica també és una novetat: alleuja la càrrega física del picatge. Seria lloable que l'hagueren comprat amb eixa finalitat, però no, la idea era —sense consultar les persones que l'havien d'usar, sense documentar-se, sense comprovar res— accelerar la faena, augmentar la producció i reduir la plantilla.

Però el cas és que eixe programa no accelera la faena. Alleuja la càrrega física i, com a conseqüència i represàlia, reinterpretant que si no et canses tant has de treballar més, han pretés augmentar el volum de producció amb pressions laborals, retrets i xantatges emocionals. Res de nou tampoc, la decepció laboral i ètica d'eixa manera d'actuar forma part de l'estranya cultura funcionarial i professional de la primera institució de la democràcia valenciana. I no estic segur que l'augment de baixes haja fet entendre res a ningú allà.

Per sort, de tot s'aprén. Com ara, en este cas, a deixar-la caure.

dimecres, 12 d’abril de 2023

Com un espill «còmic»

Un altre còmic que et toca el tendre: Maus d'Art Spiegelman (1978-1991). 🔗 El tenia per casa perquè havia de ser un regal, però no el vaig fer pel motiu que siga. Aixina que cap a dins. Va ser editat a les Illes Balears per Inrevés, sl, i es veu que la traducció (de Felipe Hernández; correcció de Caterina Canyelles) va tindre un poc de sensibilitat lingüística en eixe sentit, ja que hi podem trobar uns tocs del lèxic comú d'aquella banda de la llengua: aferrar, devers, prest, plomer, verrim i uns pocs més. M'ha semblat que no hi ha cap pronom mos. Llàstima.

Pareixen entreteniments, però els dos últims còmics que m'he llegit, este i Persèpolis, 🔗 no són lectures lleugeres per a passar el temps. L'embolcall visual que atrau els ulls fa passar cap a dins una molla literària i ideològica que tant et fa pensar com et deixa perplex per la suavitat amb què la part artística t'acosta el reflex de la part més tenebrosa de les mentalitats i les societats en vivim, a través de les històries, que d'alguna manera sempre interpretem com un espill «còmic».

dimarts, 11 d’abril de 2023

Ni teuladins ni rates penaes

En el doblatge de L'informe Pelicà (film d'Alan J. Pakula, 1993) 🔗 canvien coses respecte al que es diu, cosa normal en els doblatges. Hi ha un detallet que m'ha cridat l'atenció: allà on diun «pit bull» en anglés, en la versió doblada van dir «dòberman». Dos tipus de gossos ben diferents físicament, però que servien per a qualificar una persona de la mateixa manera, amb la diferència que em sona que en aquells anys noranta, els pit bulls no eren massa comuns per ací. De fet, encara no han entrat en el dnv, on sí que apareix dòberman. 🔗

A banda d'això, un gran film que hauria de tindre versions posades al dia cada cert temps per a explicar la sequera actual, el projecte Castor, 🔗 i inclús la desaparició de la mar d'Aral o la paradoxa de plorar pel medi ambient i pretendre salvar-lo i salvar també la salut de tots mentres amplien ports i aeroports per a omplir-los d'avions i creuers turístics. Pensant en la contaminació, no cal posar al dia la peŀlícula: és preferible entendre-la i interpretar-la com millor convinga en cada època. ¿Van salvar els pelicans en el film? És possible, però al centre de València no hi ha quasi teuladins. Ni rates penaes, ni.

dilluns, 10 d’abril de 2023

Si no relectura

Quasi le pegue una volta com a un calcetí a l'entrada sobre el sinó exceptiu. L'havia fet massa embolicada, amb un poc massa de dades complementàries i marginals. Takse n'ha fet una lectura de prova —posant molta bona voluntat— i m'ha fet vore que he de destacar la informació més rellevant i deixar els afegits on no destorben la primera lectura. Si de cas es dona, que es queden on no destorben, per a una relectura interessada. Si no relectura, consulta ocasional.

Mentres m'ho vaig repensant i repassant trobe un cas («I què, sinó?») en el còmic Maus d'Art Spiegelman (1978-1991). 🔗 (Eixa coma crec que es deu més al costum que a la necessitat.)

diumenge, 9 d’abril de 2023

Cita dominical / 751: Ivo Andrić

Mirant els desitjos i les intencions.

El seu estat i els seus béns canvien independentment d'ell i contràriament als seus desitjos i les seves millors intencions.

Ivo Andrić, El pont sobre el Drina, segons la traducció d'Slavica Bursać i Sió Capdevila.

divendres, 7 d’abril de 2023

Bits de penitència

Per fer un poc de penitència —que es veu que toca estos dies—, m'apegue a roda de la resposta del Síndic de Greuges sobre els errors que els vaig indicar (queixa 202340002 - M07) en el seu web —que em diuen que han corregit— i els n'envie alguns més, a vore si també si ho agarren esportivament:

En el vostre web, versió en valencià, en la pàgina corresponent al detall d'una queixa, apareixen els apartats següents escrits únicament en castellà:

· Solicitud, 07/02/22
· Solicitud, 26/10/21
· Justificante presentación
31/03/2023 -
04/04/2023 -
· Resolución de inicio de investigación

A més, també en la versió en valencià, en la pàgina corresponent a l'estat de les queixes, la descripció de les queixes apareix en un bolic mal escrit i amb el castellà en primer lloc:


Queixa núm. 202340002: M07: Procedimientos administrativosProcediments administratius [Nova al·legació]
Queixa núm. 202301128: M03: EducaciónEducació [Nova al·legació]

Entenc que són errors que hauríeu d'esmenar.

Moltes gràcies.

En tot cas, eixa ceguera selectiva del Síndic de Greuges respecte a la seua pròpia activitat no és d'ara. La novetat seria que s'esmenaren ells a soletes sense que haguérem de malbaratar bits de penitència sense necessitat.