diumenge, 9 de maig de 2021

Cita dominical / 651: Sense Ficció

Mirant la democràcia bruta espanyola.
Fa molts anys que a Espanya el poder combat els seus enemics polítics amb tàctiques de guerra bruta.
«Jorge Fernández Díaz contra el mal», Sense Ficció, tv3 04.05.2021.

dissabte, 8 de maig de 2021

La foto del sàbat / 41

En eixa tina buida deu quedar encara un bon pòsit d'història. Van traguent-la lentament de terra, amb paciència i metòdicament, al voltant de la muralla àrab de València. 

divendres, 7 de maig de 2021

L'esborrany de la realitat


Fa mesos vaig observar que en el web de la Conselleria de Transparència oferien un «esborrany» del pla d'atenció a la ciutadania 2020-2023. A pesar del nom, el document enllaçat estava només en castellà. El 4 de gener d'enguany vaig registrar una «queixa/suggeriment/agraïment» en què els demanava que feren «alguna actuació per a resoldre eixa mancança i per a implantar un procediment o protocol d'actuació sistemàtic» que fera que la documentació produïda per eixa administració estiguera sempre disponible en valencià.

Hui, 7 de maig, als quatre mesos d'allò, el subdirector general em respon:

Davant la seua queixa hem comprovat que, efectivament, el pla d'atenció a la ciutadania publicat en la web d'aquesta conselleria sí que està disponible en totes dues llengües.

A continuació el subdirector em dona unes instruccions per a polsar el botonet d'idioma i accedir al pla, com si m'haguera d'agarrar de la maneta per a travessar el carrer. I, «efectivament», tal com diuen en la resposta, el pla està en valencià.

Però el cas és que fa quatre mesos del meu escrit i jo no em referia al pla —que encara no existia—, sinó a l'esborrany del pla, que era el que tenien penjat en el web en aquell moment. A més d'això, pel que fa a la meua petició d'implantar un procediment o protocol, no han respost, però sí que han mostrat que els fa falta això que els suggerixc que implanten, ja que el missatge que m'han enviat, titulat «notificación recibida» està només en castellà, tal com podíem sospitar pel títol —i he confirmat llegint-ne el contingut—.

Ara em toca reconduir la queixa, no sé encara cap a on, perquè no tan sols es tracta que no han admés el suggeriment, sinó que pareix que em vullguen fer creure que jo no ho havia vist bé i que ells ho tenen tot correcte, net i polit. Per sort o dissort, el missatge de notificació que m'envien en castellà demostra que tenen un problema de fons més gros (que també és visible en altres pàgines del mateix web, com ara en els documents inclosos en la pàgina d'estadístiques ) i que no el resoldran si no paren un poc més d'atenció. Si és que concedim que mos creguem que ho volen resoldre, i seria concedir molt. 

En fi, hi ha molts polítics que pareix que sempre confien que un esborrany mal fet es convertirà en una realitat correcta.

dijous, 6 de maig de 2021

No es parla prou de les espardenyes de careta

De nou topem amb una mostra de sociolingüística casolana. A la porta del forn un xic mos demana si estem fent cua. Li diguem que sí, i que els que van davant són una excursió de francesos. Mos demana d'on som, perquè parlem en valencià i diu que és rar trobar gent en València que parle en valencià. «¡Quins collons!», diríem emulant la cultura popular i l'expresident: ¡s'ha adreçat a mosatros en castellà!, i pensa que hi ha poca gent que parla en valencià. És de Silla (Horta Sud), diu, i fa tres anys que viu en València.

Entrem al forn. Demanem diversos pans d'ingredients diferents —de castanyes, de cúrcuma...—. Mentrestant, ell li demana en castellà a l'altra xica unes rosquetes de cacau. La xica l'atén en castellà. La seua enquesta sociolingüística li deu haver tornat a confirmar que si parles en castellà, la gent et respon en castellà (quasi sempre). De totes formes, la seua conclusió és estranyament diferent: diu que hi ha poca gent que parle valencià. Un poc com si diguera que hi ha poques forneres que parlen d'espardenyes de careta.

dimecres, 5 de maig de 2021

En nom de la llibertat

El rebombori amb el resultat de les eleccions madrilenyes s'hauria de mirar a distància, posem que mo'l mirem des de Síria, on fa deu anys que estan en guerra; o des del Iemen, on en fa sis que estan en guerra; o rellegint la carta que Jaume Farrés (Olesa de Montserrat) va escriure en El Periódico l'any 2018, on reproduia una suposada citació d'Orwell per a començar:

Quan el feixisme finalment arribi a Occident, ho farà en nom de la llibertat.
No localitze eixa citació en cap obra d'Orwell, però sí que en trobe una semblant que també fa joc i que també s'atribuïx (o no) a Sinclair Lewis:
Quan el feixisme arribe a Amèrica, estarà embolicat en la bandera i durà una creu.

Mos alleuja poder embolicar amb citacions més o menys solemnes el malestar o la decepció. Mire'm-ho amb distància, com ara des d'Aràbia Saudita, a qui l'estat espanyol ven armes; des de Myanmar, on l'exèrcit massacra el seu poble, pensem en els cinquanta milions d'euros diaris que mos gastem en l'exèrcit, i pensem que si l'alternativa al suposat «feixisme» té camí per a millorar, necessita millorar. Mentrestant mirem un poc més el Polònia, que deu ser on l'Ayuso autèntica ha aprés de la seua imitadora.

dimarts, 4 de maig de 2021

L'emoció pega voltes

El món pega voltes sobre diversos eixos —diu la ciència—, aixina que podem témer que algunes coses deuen ser normals, per mal que mos sàpia (Alberto Quero, «Gerald Holton, el físico que se metió en la mente de Einstein», El País, 01.05.2021):

Holton assenyala el cas de l'Alemanya nazi, on a pesar dels grans avanços científics en molts camps, en la societat van germinar valors i idees contràries a la raó científica, basats en l'exaltació i en les emocions, com va assenyalar en Science and Anti-science (1993).

I aixina anem, d'emoció en emoció, amb les raons sempre a remolc. La Terra és emocionalment plana.

dilluns, 3 de maig de 2021

La gasolinera del ministre Ábalos

Hi ha dies que la natura humana d'alguns, que es diuen progressistes, mostra la cara del cinisme i la prepotència dels mecanismes del poder contra els ciutadans valencians, tal com podíem llegir el passat 17 de març (Nosaltres La Veu ):

El Govern espanyol diu que incloure el valencià en senyals de trànsit «pot provocar accidents»

Altres dies la persistència i l'ètica esforçada d'una ciutadana aporta el seu granet d'arena a la millora de la societat, forçant democràticament l'oposició abusiva, absurda i autoritària d'altres ciutadans (Nosaltres La Veu, 27.04.2021 ):

Discriminació lingüística a la gasolinera de «L'Alqueria Blanca»

[...] La policia també els va dir que «no es podien negar a donar-me el full de reclamacions», i ells van contestar «que no l’entenien». La policia va defensar que «sí que l’entenien perfectament, perquè quan la policia feia d’intermediària i jo responia a les seues preguntes ells responien a allò que ella havia dit». A més, «igual com ells parlaven castellà, ella tenia tot el dret d'expressar-se en valencià». Per fi, li van donar el full de reclamacions i va poder reclamar una hora després que començara l'incident. [...]

No és que no entenguen la llengua, és que no respecten ni practiquen els drets democràtics. Tan sols n'abusen tant com poden. Els de la gasolinera també.

diumenge, 2 de maig de 2021

Cita dominical / 650: Javier Pérez Andújar

Mirant la natura humana.
Som una metàfora de l'ADN.
Javier Pérez Andújar, «Superficiales, como el gel hidroalcohólico», secció radiofònica esmesa en el programa A Vivir, de la Cadena ser, 24.04.2021.

dissabte, 1 de maig de 2021

La foto del sàbat / 40

Una minúscula nau espacial —extraterrestre, marciana o ves a saber— quasi mos ha caigut al cap. No hem pogut descobrir quina energia impulsava el vehicle. Tampoc han tractat de contactar amb mosatros. Ha continuat el camí de la seua missió exploratòria entre la brossa.

divendres, 30 d’abril de 2021

L'estany on boquegem

Un antic company de pis —i amic, a pesar de la distància actual—, Vicent Mifsud, cita una de les faenetes que tinc a mig fer, el seguiment de l'ús lingüístic dels parlamentaris en les Corts Valencianes, i això em motiva a continuar la caracterització sociolingüística dels parlamentaris d'esta legislatura, que tinc un poc abandonat. I tot arran d'una petita polèmica tuitera perquè el desús dels valencià dona poc de marge a l'empatia i a la renúncia dels pocs espais en què el valencià pot ressonar. Aixina que una volta que Martínez Dalmau i Mollà Herrera han intervingut en castellà, els han guipat i li ha sabut malament a Toni Mollà.

El cas és que els dos membres del govern valencià solen intervindre en valencià en les Corts Valencianes, però la situació sociolingüística de pressió de mitjans en castellà fa que qualsevol intervenció en castellà innecessària en la cambra eixugue més encara el pobre estany on boquegem de mala manera els pobres samarucs que quedem amagats per la idea antiga (o romàntica) de la mata de jonc.

Per tant, hauré de posar un poc més d'interés en la faena de classificar la llengua dels delers expressius lingüístics dels parlamentaris valencians.

dijous, 29 d’abril de 2021

Errades i prejuís

Cada dia dec fer més errades a l'hora de picar els apunts d'este bloc. A l'hora que m'hi pose ja estic un poc massa cansat de la vista i, certament, no soc un mecanògraf net ni fiable. Per això programe macros en el Word, per a evitar anar picant innecessàriament, ja que la faena de correcció i traducció té molts automatismes que es poden resoldre amb la repetició d'unes quantes ordes de substitució, esmena i marca per a revisió.

De totes formes, el corrector de l'Open Office no em funciona massa bé per a corregir estos retalls que elabore cada dia, i la gossera, la relectura massa immediata i el cansament fan la resta: acabe omplint-ho d'errors. Cosa que em preocupa relativament, preferiria no fer-los, però tampoc voldria obsessionar-me —no hi ha perill— amb la netedat d'estos escrits. Una de les coses que també s'aprenen amb la lectura de documents de tot tipus —tal com exposava Armando Petrucci—, és que amb un poc d'interés quasi tot pot arribar a entendre's, i que l'ortografia pot donar per a més del que mos pensem i del que la solem utilitzar.

Al cap i a al fi, la llengua no és l'ortografia, i crec que servix de poc ser molt polit, si no transmets idees bones o si transmet una llengua de manualet carregada de prejudicis cap a la llengua general. Ho dic perquè he vist en un text literari que volia reflectir la llengua d'una xiqueta dels anys xixanta de les comarques del voltant de València però on apareixien els prejuís habituals de la llengua d'ensenyament: «aquest», «dues», «feina»... Símptomes d'errades i d'errors.

dimecres, 28 d’abril de 2021

La mort per nacionalitats

Dos periodistes espanyols (un basc, Roberto Fraile; i un navarrés, David Beriain), entre altres persones (Ara.cat, 27.04.2021), han segut assassinats en un atac terrorista a un comboi que rodava un documental sobre la caça furtiva a Burkina Faso. La primera volta que he sentit la notícia este matí en la ràdio també havia mort un irlandés (Rory Young). Després només pareixia que hagueren mort els periodistes espanyols, ja no parlaven de l'irlandés. Sembla que també ha mort un soldat dels que protegien el comboi.

Es trist haver de lamentar la mort de les persones per nacionalitats, però es veu que no donem per a més. Per tant, com que no eren valencians ni m'identifique com a espanyol, ¿me la bufa, no? Bé, eren europeus, això sí que m'arriba. I també, per tant, tinc un sentiment per l'irlandés. El soldat de Burkina Faso, i la resta del país, deuen ser el decorat per a que alguns occidentals puguen esbravar les seues ànsies de depredació, tortura i mort (vegeu Caycam).

Els falciots de la plaça han arribat hui. Fins ara passaven per dalt al cel. Hui s'han decidit a baixar al nivell del carrer. Que vagen a espai.

dimarts, 27 d’abril de 2021

Un poc del Japó

Després de vore els tres films d'Outrage de Takeshi Kitano, continue sense entendre el comportament i la gestualitat d'eixos «hòmens» japonesos que passen de la ira beŀlicosa a la submissió histriònica o el plor en cosa de segons, i que tenen una paraula i una tonaeta insultant sempre a punt.

He aconseguit pensar que em sonen algunes paraules, sobretot les salutacions, però n'hi han uns quants insults (carallot, inútil, idiota, imbècil...), que tenen unes erres curioses al final, que no he pogut desxifrar, i menys encara tenint en compte com els pronuncien en els films.

Molta sang, una visió del japó marginal, el món dels yakuzes —paraula que també s'entén prou bé quan la diuen—, i un argument embolicat pels jocs foscos de poder «familiar» i empresarial resolts amb pistoles i ganivets, amb la corrupció policial regirant el femer. Tot prou sec, alcohòlic i, en el fons, lamentable, sense cap llicència d'argument enganxós que puga embafar.

dilluns, 26 d’abril de 2021

L'embolic de la cultura

El dia en què no van morir Cervantes (que va ser el 22) ni Shakespeare (que va morir el 3 de maig del calendari gregorià, que era l'utilitzat per a Cervantes). L'embolica que fa fort és una dita valenciana, i aixina es crear i s'alimenta la història de la cultura en general. Per tant, és normal que si un editor valencià (Vicente Clavel Andrés) va tindre la pensada en Barcelona que convenia que no s'oblidara Cervantes —no sé què podia opinar en 1925 de la literatura valenciano-catalana—, hi haja qui es pense que el «Día del Idioma Español» —empeltat a la festa del llibre espanyol original— va començar a València, una de les grans ciutats de Veneçuela, ¿oi? Talment com Barcelona, vaja.

diumenge, 25 d’abril de 2021

Cita dominical / 649: Massimo Sideri

Mirant els diners públics i l'ocupació.
La fórmula sempre és de Keynes: l'ocupació ha de sumar les noves professions i restar les faenes velles utilitzant diners públics per a la transició.
Massimo Sideri, «L'automobile elettrica di Keynes», Homo Technologicus, 23.04.2021.

dissabte, 24 d’abril de 2021

La foto del sàbat / 39

Vins de proximitat etiquetats i empaquetats en una llengua ecològicament beneficiosa per a l'entorn humà i ambiental. I els vins, també.

divendres, 23 d’abril de 2021

Anem provant

He sentit uns fragments de l'esborrany de debat que han mantingut en la Cadena ser este matí entre uns caps de llista a les eleccions de la Comunitat de Madrid. Mala cosa. La democràcia ha de ser alguna cosa més que eixe simulacre de discussió adobat amb impertinències, burles i ofenses fingides emés per una empresa radiofònica fins que han hagut de tallar perquè el de Podem (Pablo Iglesias) se n'ha anat i la de Vox (Rocío Monasterio) sostenia una verborrea embogida per vore si l'expulsaven.

El del psoe (Ángel Gabilondo) i la de Más Madrid (Mónica García) no han sabut o no han volgut aprofitar la situació per a usar els altaveus de l'emissora de manera propagandística. La contenció i el desistiment són opcions més democràtiques que depredar i arrasar les idees i el dret dels adversaris; fins i tot cal respectar la paraula i el dret dels enemics.

La democràcia deu ser alguna cosa més, però això també, per mal que mos sàpia. I ahí entra la responsabilitat de les persones que es presenten en les llistes electorals, però sobretot la responsabilitat democràtica dels qui hem de votar. Estem al caire de l'abisme i la democràcia consistix a viure sempre triant si mos deixem caure o preferim mantindre-mos en la voreta, sòlidament aferrats a uns principis i valors delicats i boirosos que mos embolquen amb la tenoreta del dret, l'intercanvi i la transigència. La seguretat dels dogmes, la pau dels cementeris, la força de la coerció, la convinença de les mentires, la comoditat de l'esclavitud. Anem provant.

dijous, 22 d’abril de 2021

També depén de cada u

No han respost per correu electrònic, però hui m'ha arribat la versió en valencià de la documentació per al canvi de titularitat del contracte de l'aigua, servei gestionat per Emivasa. Els la vaig demanar el 15 d'abril, aixina que la cosa no ha tardat massa. Llàstima que no hagen tingut en compte la meua gestió inicial en valencià i que ho haja hagut de reclamar. Un petit atemptat innecessari contra medi ambient.

Per si no ho hem notat, totes les discriminacions injustes que patim o que patixen, no es resolen només amb lleis, reglaments i protocols, sinó que inicialment és molt rellevant el comportament personal i la solidaritat coŀlectiva. Tant si estem parlant del masclisme, de la xenofòbia o de la castellanització lingüística excloent.

Per tant, està clar que d'això es tracta de no desistir i d'insistir. Com diu Carme Junyent, (també) depén de cada u de mosatros.

dimecres, 21 d’abril de 2021

Una lliçó sobre la lectura

S'acosta Sant Jordi. Intente fer una llista de llibres que es suposa que mos interessen, i la cosa es fa molt llarga, quasi interminable, i no paren d'aparéixer novetats. Aleshores em ve al cap el llibre d'Armando Petrucci Una lliçó de paleografia, que et deixa una idea sobre la història de l'escriptura que veig que és el que fa entrebancar la llista: l'educació ha arribat a tanta gent que això d'escriure ja no és l'artifici escàs, solemne i màgic que era. L'alfabetització general fa impossible la pretensió clàssica d'haver-ho llegit tot —ni tot això que abans es dia que calia haver llegit. Eixes llistes selectes també s'han desbordat.

dimarts, 20 d’abril de 2021

Separació per sexes

Arriben nous membres amb propostes innovadores que amplien els temes i els punts de vista que solem tocar en Taula de Filologia Valenciana, com ara el màrqueting o l'augment de l'ús de la llengua com a conseqüència i no com a centre de les actuacions. Molt bé, està bé diversificar-se i mirar d'aprofitar estratègies i dinàmiques diferents.

El cas que em sembla preocupant és que la junta directiva de l'associació són deu hòmens i una dona. I que els debats que tenim per correu electrònic, estranyament participa cap dona. A més de fer-me recordar aquell acudit que contava ma mare —que acababa «ací som tots hòmens i estem sopant»—, trobe que és preocupant i trist que pareix que sapiam incorporar a la «mitat del cel», que dia aquell film.

Ho he comentat alguna volta, però no veig com es deu fer això. De fet, coneixent unes quantes tècniques lingüístiques i la faena que fan, em passa pel cap si no serà que això que fem el l'associació no és més que pegar-li voltes al nano, i elles procuren ser més pràctiques i efectives. Això sí, estic convençut que no és cosa de la biologi dels sexes, sinó d'educació, caràcter i percentatges. Per sort hi ha associacions i entitats on hi ha més sort per eixe cantó.

dilluns, 19 d’abril de 2021

La millora democràtica de la gestió lingüística

Vaig escriure als periodistes de la fundació Civio, perquè vaig vore que el seu interés es centrava en «contribuir a la mejora de la calidad democrática» d'Espanya i, sorprenentment per a mi, eixa millora de la qualitat democràtica no pareixia que tinguera cap relació amb la millora de la gestió lingüística de les administracions públiques, ja que no vaig trobar que tingueren cap notícia ni línia de treball relacionada amb això.

M'ha respost ben amablement Olalla Tuñas, responsable de la comunitat en Civio:

Yo soy gallega y galegofalante así que entiendo lo que comentas en tu correo sobre la necesidad de proteger las lenguas minoritarias y minorizadas del estado también en la administración pública. Desde Civio no tenemos proyectado ningún proyecto sobre este tema, aunque siempre que podemos establecemos alianzas con otros medios locales para que nuestro trabajo sea traducido a las otras lenguas. De hecho, la semana pasada un artículo nuestro salió publicado en valenciano: «Sense mitjans contra el coronavirus: com Espanya va intentar fugir a cegues del "tsunami"». Como sabes, somos un equipo muy pequeño, de apenas 10 personas, así que no podemos cubrir todos los temas que nos gustarían. Te animo a que te suscribas a nuestro boletín si todavía no lo has hecho para seguir de cerca nuestro trabajo.

M'interessa la seua tasca, que és ben útil i necessària, i faré per donar-los suport, i per aportar-los alguna proposta en este àmbit. En tot cas, també diria que es dona el cas contrari: hi ha organitzacions i persones molt centrades en la gestió lingüística i ben poc preocupades de la gestió democràtica. No cal dir que això també és habitual per ací quan es tracta d'imposar l'ús del castellà, que és una gestió lingüística que ni tan sols es diu gestió lingüística, és simplement la «normalitat».

diumenge, 18 d’abril de 2021

Cita dominical / 648: José Álvarez Junco

Mirant la impunitat judicial.
La judicatura va ser totalment depurada pel franquisme. En 1939, digam que no quedava ni un sol jutge que no anara a missa. Eixa judicatura va passar després la Transició sense cap porga i això provoca que hui siga un un cos de l'estat, en general, tan endarrerit i conservador.
José Álvarez Junco, segons l'entrevista que li fa Natalia Junquera, «Donde hay secreto, prospera la impunidad», El País, 11.04.2021.

dissabte, 17 d’abril de 2021

La foto del sàbat / 38

Dreta al mig del camí, ben decidida a dirigir el trànsit, la garsa. Al poc, quan va vore que mos acostàvem, va fugir.

divendres, 16 d’abril de 2021

L'empedrat que xafem

L'empedrat eixe de les bones intencions que du a l'infern —eixe infern que són els altres, com dia Sartre—, es fa llarg, cada dia més llarg i més poblat de bones intencions que avancen l'arribada del foc de l'avern.

Tots som els altres, no tant perquè tingam bones intencions, sinó perquè en patim les conseqüències, per molt que mos pensem que els altres són, això, tal com diu l'expressió, «uns altres». No, som mosatros mateixos. Però preferim pensar que són entitats alienes i desconegudes a les quals no devem cap respecte i que no estan en posició d'exigir-mos coherència.

Hui he provat a demanar un poc de coherència entre les paraules i els actes. I he topat amb el cinisme d'una persona que em recorda que ja ho sé massa, que una cosa és el que es diu i una altra el que s'ha de fer. I supose que espera que aixina podrà mantindre el càrrec dins de l'administració pública. I supose que té raons per a pensar aixina. Després me la trobe en les manifestacions feministes. Vaja.

dijous, 15 d’abril de 2021

El blanc de l'altra cara

M'arriben els papers per correu postal per a fer el canvi de titularitat del subministrament d'aigua, que deu fer mig segle que està a nom d'algú que no vaig conéixer mai. Ho gestione a través del web d'Emivasa, que està quasi tot en valencià —amb mancances i errors diversos—. No molt sorprenentment, però prou inesperadament, m'arriben els quatre fulls només en castellà per una cara i en blanc —que deu ser un pseudònim del valencià— per l'altra cara. Per tant, no puc continuar esta gestió, que es convertix en una reclamació per mala gestió lingüística.

En la pàgina web de contacte amb la ciutadania —que està en valencià a mitges—, els demane la documentació en valencià —i que apanyen lingüísticament eixa pàgina mateix—. I ara, com quasi sempre, toca esperar.

dimecres, 14 d’abril de 2021

El farol «novedós»

Veig que Xavier Graset i Forasté, interessat per la qualitat de la llengua que s'utilitza en el seu programa (Més324, 13.04.2021), de tant en tant —a voltes amb la coŀlaboració dels convidats— fa això tan típic de prescriure una paraula en lloc d'una altra sense haver consultat els diccionaris... Bé, més concretament, sense haver consultat el diccionari eixe normatiu del sud que tenim els valencians al costat del bou i la sevillana, amb el retrat de la neboda fallera sobre un tapetet de punt de ganxo, damunt del Telefunken blanc i negre.

No és la primera volta que esmena l'ús de la paraula farol i dona l'alternativa catxa. Si mirara el dnv —per gust, no per obligació—, voria que remet de catxa a «farol 2», i que eixa accepció és:

2. m. JOCS En els jocs d'atzar, envit enganyós, que es fa com si es tinguera un bon joc, i que pretén provocar l'abstenció o la retirada dels contraris.

La cosa no és menystenir les preferències estilístiques de cada u, si fora el cas, però és que poc després li demana al convidat pel més «novedós» de no sé què, adjectiu este que malmet la pretensió de filar una miqueta per a aconseguir un cabdell lingüístic d'una qualitat com la que pareix que pretén. A més, em fa patir un poc més, perquè eixe «novedós» és una importació moderna que hauria d'esperar que li tocara la tanda després del farol de tota la (meua) vida de jugador de pòquer de joventut a cals amics.

Quan ja ho tinc quasi tot escrit, veig que Maria Rodríguez Mariné ja ho escrivia prou paregut en l'Ara.cat el 06.20.2018. Amb tot, em sembla que en aquell moment, si haguera obert el dnv, també haguera trobat eixe apretar que preferia abandonar com si fora una causa republicana que no arriba mai a tibar prou.

dimarts, 13 d’abril de 2021

Els límits

Escoltant el tercer grau que li fa el Graset a Giorgos Kallis en el Més324 d'anit, comentant el seu llibre Límits, em ve al cap el gràfic eixe de l'«evolució de l'home» o de les races del món que hem vist des de la infància i que segurament tenim clavat en el prefrontal i mos condiciona la manera de pensar en mosatros, els hòmens, i la manera d'oblidar-les a elles —de fet, també a mosatros, les dones—. La manera de pensar, i la manera de fer.

I aixina anem encaixonant idees sense fonament o realment boges, com ara els conceptes excloents, destructors i discriminatoris que s'amaguen quasi sempre en eixes coses de la monarquia, la nació, la religió, el mercat, el creiximent econòmic... Sobre algunes d'eixes coses pareix que Giorgos Kallis dona idees per a pensar-les un poc en un altre sentit fins arribar un poc més enllà dels límits, no tant mirant si anem ascendent ni descendent. Podria ser que simplement si el lloc és decent.

dilluns, 12 d’abril de 2021

Sense milacres

El melgó (si encerte la varietat Medicago lupulina) està creixent més del compte, no tan sols arrapat al terra o a les parets, sinó que està estirant el cap i ofega el plantatge, la semprenflor (o botgeta) i quasi tot el que puga anar per baix. Els teuladins es mengen les llavoretes per a canaris ràpidament, llevat de les llavoretes negres menudetes. Passa un grup de cinc picaports i uns núvols amenacen de deixar caure encara algunes gotes, però no. Sant Vicent de festa a València. Mascaretes encara al bar de la plaça, sense milacres.

diumenge, 11 d’abril de 2021

Cita dominical / 647: Guillem Calaforra Castellano

Mirant com miren.
Els hispanistes solen tenir un parell de defectes de fàbrica en el seu discurs. Un de molt habitual és l'ús indiscriminat de fonts carpetovetòniques i passades de moda.
Guillem Calaforra Castellano, «(D)escriure els altres», Ronda de Cerveses al Patio Virtual, 13.06.2018.

dissabte, 10 d’abril de 2021

La foto del sàbat / 37

Amb tan poca cosa i en un paper tan humil, s'aconseguix molt. Si foren signes dels temps, que bo seria.

divendres, 9 d’abril de 2021

Detallets de codi

Es veu que n'hi han errors de codi en els diversos blocs que faig anar en Wordpress. Pel que sembla, tenen relació amb els canvis provocats per la instaŀlació d'extensions, per l'ús i l'envelliment de les plantilles, per les actualitzacions del programa... Tot això acaba provocat que la funció d'inspecció del navegador Chrome em mostre un fum d'errors, que en realitat són causats per uns pocs detalls de programació.

Hauré de revisar les plantilles i les extensions, és a dir, despullar el bloc i tornar-lo a vestir. A més, hauré de tornar a usar l'ftp per a revisar les carpetes i els arxius que contenen el programa, per si puc toquetejar algun detallet d'eixos codis informàtics que no acabe mai d'entendre del tot. Bé, com tantes altres coses, certament.

dijous, 8 d’abril de 2021

Persistència allunada

La malfiança és un hàbit inevitable i generalment necessari i ben fonamentat. En tot cas, no ha de ser el factor determinant per a dur avant les reivindicacions i propostes que considerem justes. Si mos deixem dur pels prejuís o les certeses sobre l'actitud passiva i desentesa —fins i tot negativa, defensivament o no— dels qui s'han de beneficiar de la millora (laboral, salarial, legal, del tipus que siga) i que ja faran prou si no mouen un dit per a impedir-ho, la nostra societat encara estaria no sé si en el feudalisme o en algun règim pitjor encara.

Tant si es tracta dels trans i el feminisme com de la consolidació dels llocs de treball seguint la Directiva 1999/70/CE, pots esperar que no tots els trans ni tots els interins estiguen disposats a fer un mínim esforç —per amable que siga— per a aconseguir el respecte dels drets, i menys encara si cal estar en posició d'exigència crítica.

En fi, per a això estem els allunats i allunades persistents.

dimecres, 7 d’abril de 2021

Ajuda per SMS

Els de Save the Children no em responen en valencià, però sí que responen i amb mà esquerra, encara que em canvien el nom:

Hola Miguel,

Por temas de registros de palabras, la palabra válida es AYUDA en castellano.

Si envías otra sí recibimos la donación pero nos saldría codificada de otra manera y aunque recibimos la donación no podemos registrar de forma correcta las donaciones que vienen de esta campaña y hacer el seguimiento y control de la misma, pero tomamos nota e intentaremos buscar una fórmula para incorporar tu sugerencia. De hecho ya traducimos siempre los spots que se emiten en tv3 y cada vez hacemos más publicaciones en todos los idiomas oficiales.

https://www.savethechildren.es/informe-desinformacion-sexual-pornografia-y-adolescencia

Aquí por ejemplo lo tenemos en valenciano.

Gracias por tu interés en apoyar el trabajo de Save the Children

Un saludo.

Això, el dia que em permetran escriure com als danesos i els neerlandesos, que sí que els han tingut en compte per als sms —podrien fer-ho en anglés, ¿oi?—, segurament em podré mostrar més solidari que ara. En un estat plenament democràtic i en ple segle de la globalització infinita que està arrasant el planeta i les llengües, mala solidaritat seria eixa de fer una gràcia i traure-li un ull.

dimarts, 6 d’abril de 2021

Empar en valencià

Tenia un tall de veu meu fet fa ja molts anys en una aplicació (Voki) que llegia un fragment d'una noveŀla (ara no recorde si era una de Graham Greene o de John le Carré). Ara els Flash em sembla que ja no funcionen en els blocs del Blogger i el tall ja no funciona. Per tant, he llevat eixe miniafegitó tècnic d'este bloc de la franja dreta.

Abans de llevar-lo he intentat vore si continuava en el web, però no l'he trobat. Això sí, he vist que ara hi ha un web, Oddcast, que oferix personatges virtuals que poden reproduir el text que escrigues. M'ha fet gràcia que inclogueren el català. Més en concret, el valencià en la veu —com no podia ser altrament— d'¡Empar! Espere que el dia que els valencians tingam veu de xic que no siga necessàriament de Batiste o Pasqualet. Si més no, que siga de Micalet, vaja.

dilluns, 5 d’abril de 2021

La directiva de la interinitat

En coses sindicals i laborals, un company m'envia la informació sobre un informe del lletrat major del parlament de la Rioja referent a l'aplicació de la directiva 1999/70/CE de la Unió Europea i de les sentències posteriors, relatives a la sanció i la solució de la interinitat prolongada en els llocs de treball, compendi normatiu i legal que haurien d'estar aplicant també en les Corts Valencianes, si no fora que la gestió que està duent l'equip de govern actual comandat per Enric Morera (Compromís; amb suport dels socialistes i d'Unides Podem) tendix a mantindre la institució com un ens suplent i submís al legislatiu; i en la gestió de l'administració institucions, com un mandarinat de lletrats, sense contrapesos ideològics ni gestió i responsabilitats compartides amb equips i personal tècnic de diverses disciplines professionals.

Supose que deixaran per a una altra vida la possibilitat de democratitzar i modernitzar la institució, cosa que exigiran segurament al sandemà de passar a l'oposició.

diumenge, 4 d’abril de 2021

Cita dominical / 646: Esther Monzó Nebot

Mirant els discursos de la dominació.
Els grans eixos del capitalisme, de l’heteropatriarcat, del racisme i del monolingüisme encara difonen el discurs que córrer una marató eixint del quilòmetre 42 i amb el camí pintat de fluorescent és com fer-ho partint del quilòmetre 0, de vegades sense ruta marcada.
Esther Monzó Nebot, «La veu de la paciència puja un altre turó: la traducció i la representació d’Amanda Gorman», bloc de la Revista de Llengua i Dret, 25.03.2021.

dissabte, 3 d’abril de 2021

La foto del sàbat / 36

Un molt bon vi, etiquetat en valencià, de la varietat de raïm giró. Si en l'etiqueta diguera «gran cru» o alguna cosa corresponent a la classificació del vi que fan a França, podríem fabular que l'inici del segle xix va anar d'una altra manera. Però va anar com va anar i estes són les recialles, en lloc de tindre la denominació d'origen també en valencià, com correspondria per poc xovinistes que mos deixaren ser, la té en castellà, perquè ells sí que en són i ho poden ser, pel que sembla, i sempre estan disposats a excloure-mos d'alguna manera.

divendres, 2 d’abril de 2021

Mitja viena

La meua família fea servir patxarell i bataroni per a referir-se a algun xic d'una manera entre graciosa i afectuosa amb un toc de malíccia. He recordat que encara hi havia un altre apeŀlatiu d'eixe tipus: cames verdes, que tenia per a ma mare possibilitats semblants a les dos paraules anteriors. Em sembla que deu ser cosa de Carcaixent, perquè trobe en el bloc Perles de Carcaixent una referència a un tal Batiste Cames Verdes:

Qui era Cames Verdes? Batiste «Cames Verdes» era una persona que apanyava bicicletes del barri de les Barraques.

En dies com hui pots vore per enèsima volta Ben-Hur i recordar estes coses, com ara també l'entrepà de truita de mitja viena —em semblava deliciosament gran— que em fea ma uela els divendres quan tornava del coŀlege on estava intern durant la setmana i que jo em menjava assentat als escalons d'entrar a la tintoreria.

dijous, 1 d’abril de 2021

Tot s'apega

Sovint pareix que oblidem això que es diu de si els Estats Units tussen, la resta del món tremolem o agarrem una pulmonia, o una cosa pareguda amb més exageració o amb un poc menys i mos quedem amb un costipat. Per tant, traslladant-ho en la pràctica exemplar a les coses de la llengua, si en el castellà d'Espanya s'estén la confusió entre els verbs oír i escuchar, això mos farà tossir també i mos se convertirà en un problema de traducció moltes voltes insoluble i que, a poc a poc, farà que també pugam estar sentint —la ràdio, el company que no calla, els estornells del matí— però participant de la confusió direm que escoltem. I tossirem, algú mos sentirà i dirà «¡salut!». O mos «escoltarà» i mos «auscultarà», per si afecta més a dins.

I ara, per a comprovar en la pràctica el futur que mos ve del passat, mirarem el vídeo sobre la desaparició del rossellonés que van passar per tv3.

dimecres, 31 de març de 2021

Save the children and the language

L'anunci d'una ong demana que enviem un missatge per sms amb la paraula ajuda... Bé, més restricticament demanen que siga «ayuda». Pareix que la missió d'eixa entitat no siga només salvar els xiquets, sinó imposar el castellà també en l'àmbit de la solidaritat, a pesar que té el nom en anglés, Save the Children.

No entenc massa bé a què es deu eixa dèria d'imperialisme castellà associada a una possible consciència social. De fet, estic segur que no deuen estar pensant en salvar el infants del món per a fer-los aprendre o per a fer-los oblidar o ignorar cap llengua.

Els demane si els arribarien els diners si en lloc d'«ayuda» escric «ajuda» i al cap d'uns dies em responen com haguera demanat pel preu de les peres en Kabul:

Buenas tardes, En primer lugar, muchas gracias por tu interés en colaborar de forma regular con Save the Children con una aportación económica y también por el interés que has mostrado en Save the Children y en la infancia por la que trabajamos.

Hui he insistit amb un nou missatge, fent-los vore que no m'estaven responent i que guanyarien més si adoptaren la possibilitat de participar en les seues campanyes, si més no, en totes les llengües oficials que hi ha a l'estat espanyol. A vore què diuen.

dimarts, 30 de març de 2021

Reinstaŀlat amb dubtes

Per tant, com diríem seguint el cas d’ahir, hui m’ha tocat reinstaŀlar l’Ubuntu afegint àrea d’intercanvi (swap), perquè sembla que això va bé en el cas que el sistema operatiu estiga en un disc mecànic. La volta anterior no li’n vaig posar, perquè em pensava que no calia, però he vist que hi ha qui diu que sí que va bé i que és en els discs ssd on no se n'ha de psoar. Aixina que uns quants gigues d'aire (el doble que de ram per a que no patixca).

Quan ja ho tenia fet i he pogut arrancar tant en Ubuntu com en Windows 10, m'ha tornat a eixir el problema que no em deixava iniciar l'Ubuntu ahir: «/dev/sda1: clean» etcètera en la pantalla negre de l'inici. Hui he pogut entrar fent «contr+alt+supr», però pot haver segut casualitat. He vist que el missatge no diu res de roín i que pot tindre diverses causes (Nvidia, falta d'espai en alguna partició...). Espere que no em torne a passar que no em deixa arrancar el sistema operatiu.

Ara em toca tornar a configurar l'Open Office i mirar com està la cosa de les còpies de seguretat, que sempre anem perdent llançols en estes bugades.

dilluns, 29 de març de 2021

Marejos de dilluns

Anava a renegar un poc del web de l’Institut Nacional de la Seguretat, que no acaba de funcionar del tot bé per a facilitar la identificació amb el sistema Cl@ve, que t’identifica, però si vols registrar un paper, et diu que no tens prou nivell de seguretat per a fer-ho. En canvi, si que puc enviar un paper i ja em diran alguna cosa. Estava fent això, de colp ha començat a fallar l’Ubuntu, fins al punt que l’he hagut de reinstal·lar. I a pesar de la nova instal·lació no acaba d’anar fi, no carrega l’Ubuntu Software, no instal·la el Chrome... En fi, demà serà un altre dia que hauré de mirar de torejar els embolics informàtics en què em clave. Espere que siga cosa del dilluns.

diumenge, 28 de març de 2021

Cita dominical / 645: Carlota Rubio

Mirant biologia quotidiana.
Eliminar vicis del vocabulari o una estètica imposada en segons quins contextos és poderós, però apropiar-se’ls i desdibuixar-los encara pot ser-ho més.
Carlota Rubio, «És com que literalment parlem així», Núvol,
08.03.2021.
.

dissabte, 27 de març de 2021

La foto del sàbat / 35

Per fi estan recuperant l'entorn de la muralla àrab de València, quan ja mos pensàvem que no ho voríem. Eixe penjador desubicat de la història posterior segur que va fora, com els ha passat als gats que vivíem des de fea generacions en el solar ajardinat que els havia tocat en sort.

divendres, 26 de març de 2021

Assetjant la discrepància

En l'article de Rosa Montero «Vengan de donde vengan» (El País, 21.03.2021) tope amb el frament següent:

El cas Tóth és una campanya típica i modèlica d'assetjament el diferent i és un bon exemple de com la barbàrie i la intolerància governamental piden anar silenciant a poc a poc un país i pervertint els seus valors democràtics.

El «cas Tóth» té a vore amb l'assetjament que està patint l'escriptora Krisztina Tóth pel fet d'haver optat en un formulari d'una revista digital per retirar del pla de lectures escolars un llibre de Mór Jókai.

El que m'ha sorprés no és la defensa que fa Rosa Montero de l'escriptora. La cosa és que eixe fragment m'anava de perles per a pensar en el cas Hasél, però he vist que l'única relació que he trobat entre Rosa Montero i Hasél és esta (Twitter, 19.02.2021):

Pot ser que s'haja de llevar el delicte de presó, no de multa, i no ho sé quan demanen assassinats concrets amb noms i cognoms, i quan hi ha delictes de violència directa (agressió a periodista, etc.) però, vaja, per descomptat no cal donar-li suport com a màrtir de la llibertat d'expressió.

I en un altre moment Montero considera que hi ha qui no el defendria si Hasél haguera dit el mateix, però fora militant de Vox. Segurament Montero té raó i hi ha qui no el defendria, però llavors és quan estaríem caiguent en la incongruència (això que ara hem descobert que cal denominar «dissonància cognitiva») i alimentant el braseret que està cremant les pàgines on venen els drets i llibertats de la Constitució espanyola.

Mos l'hauria de bufar que Hasél siga més o menys destarotat. La cosa és que els jutges han segut capaços d'admetre la causa i de condemnar-lo com a mesura d'assetjament —l'estratègia del desànim— tal com estan fent alguns a Hongria amb Krisztina Tóth. Encara que ara descobrírem que Krisztina Tóth ha defraudat a hisenda o li pega al gos, ¿ja no estarien assetjant-la? Denunciar l'assetjament que patix algú ¿és convertir-lo en un màrtir de la llibertat d'expressió quan les seues idees concorden amb les nostres o quan no hi concorden?

No conec a Hasél de res i les poques voltes que l'he sentit parlar, em sembla dogmàtic i amb idees tan reaccionàries com les que diu combatre. És diferent... de mi, i també a pesar d'això cal que s'expresse lliurement, perquè convé saber amb qui compartim el viatge. Aixina podrem evitar alguna volta que mos sorprenguen tan sovint els mentirosos que prometen democràcia, diàleg, drets lingüístics, equitat i igualtat fent ús d'una llibertat d'expressió que només permet parlar entre línies. Com si haguérem tornat als anys que enyoren els magistrats que van jurar els drets fonamentals del franquisme. I els que no els van jurar, perquè no tenien l'edat, però ja veus.

dijous, 25 de març de 2021

Balbucejant els codis

En el Multicerca, el codi javascript del cercador que regirava el diccionari de l'avl estava fallant, aixina que amb l'ajuda del web de W3chools m'he posat a mirar de canviar la sintaxi i he pogut fer que tornara a funcionar, cosa que m'ha dut a calfar-me bona cosa el cap, perquè en això del codi informàtica html o javascript no acabe d'aprendre a expressar-me amb fluïdesa i sempre estic balbucejant, però aixina i tot em fa paper i acabe programant quasi tot el que intente.

De fet, el petit conflicte que vaig tindre fa uns dies amb un usuari en la comunitat de Microsoft tenia a vore amb un petit «apanyo» informàtic que estava intentant i que al final em va eixir: mirar de desactivar el missatget de «Benvingut de nou» que apareixia cada volta que obria en el Word —la versió que mos han posat en la faena— un document de l'ordinador.

La cosa va ser consultar la xarxa en anglés i van aparéixer algunes possibles solucions que vaig poder adaptar al meu ordinador —començant per la d'Allen Wyatt— i ja m'he pogut estalviar l'entrebanc molest que eixe avís suposava a l'hora de fer una faena en què vas obrint i tancant documents i eixe missatge només servia que per a interferir el tecleig.

A bacs i redolons, anem fent també amb eixos llenguatges de les màquines que inventem els humans.

dimecres, 24 de març de 2021

Una altra vida salvatge

Fa unes setmanes que han començat les obres de recuperació de l'entorn de la muralla àrab del centre de València. La mala pata del cas és que els obrers han entrat com un elefant en uns encants i els gats que vivien protegits per les ruïnes, les brosses i el garrofer, han hagut de fugir atemorits en ple dia pes carrers del barri. Supose que l'ajuntament no li ha dit res de l'inici de les obres a la xica de la protectora que el cuidava, cosa que haguera estat bé: això de fer obres per a fomentar la cultura i protegir els monuments antics hauria de formar part d'una estructura integral de tractament del medi, tant si estem pensant en els valors històrics, com en els naturals i inclús en els drets dels animals.

Fa anys que no veig un teuladí pel centre de València. Estornells, oronetes, merles, algun soliguer, tórtores i coloms, rates penades i els calderers. Poc més. Supose que durant una temporada llarga ja no voré gats des del terrat. En canvi, no crec que l'enrenou espante les gavines que controlen el centre de la ciutat des de les grues i altres talaies improvisades. La protecció de l'entorn hauria d'incloure la possibilitat de la vida salvatge també al mig de la ciutat. D'una altra vida salvatge.

dimarts, 23 de març de 2021

N'hi han que troben l'oremus

Em sorprén un clavill en els paraŀlelismes retòrics que estava establint Fernando Vallespín en l'article «El síndrome de Caín y Abel» (El País, 21.03.2021):

[...] sempre són més virulents els conflictes entre els qui es veuen més pròxims, com ara serbis i croats, catòlics i protestants a Irlanda del Nord, o —¿per què no?— catalans independentistes i espanyols.

Vaja, i és capaç de demanar-se ell mateix «¿per què no?». Crec que pareix clar que s'ho demana precisament perquè nota que està fent alguna trampa amb eixa comparació, que hauria de ser entre catalans i espanyols o entre independentistes i unionistes. ¿O és que u no pot ser independentista i espanyol? ¿O unionista i català? El cert és que també vaig sentir fa uns dies en la ràdio que Andrés Trapiello, d'una banda, generalitzava romànticament per a retratar com eren tots «els madrilenys», i d'una altra banda, ¡alerta!, precisava que no tots els catalans eren independentistes. ¡Quin descobriment! Això sí, esta volta no va dir res sobre el fet que hagen superat la majoria absoluta en vots i escons en les últims eleccions catalanes.

Alguns inteŀlectuals troben l'oremus —en lloc de perdre'l— quan es tracta de la santíssima espanyolitat.

dilluns, 22 de març de 2021

A vatros

Arriba la comanda de vins de L'Estanquer (Canet lo Roig). Fea ja més d'una setmana que ho havíem encomanat —per consum de proximitat i en valencià—, cosa que mos inquietava, però de matí ha passat el xicon que fea el repartiment. Els escric als del celler per a dir-los que havia arribat perfectament, a pesar d'un poquet de retard respecte a la quasi immediatesa a què mos han acostumat no sé si de manera massa responsable ambientalment i psicològicament.

Per sort em responen —ràpidament— amb un missatge senzill i agradablement planer:

Gràcies a vatros. Disculpeu el retard.

I a vosatros també, per millorar i ajudar a apreciar els productes del país. El possible retard tan relatiu, hauria de ser un temps per a apreciar i aprendre el valor i el cost de les coses que aprofitem i de les que malbaratem, tant si parlem dels pronoms com del medi natural i, en el fons, de les èpoques que tavessem sense notar que vivim.

diumenge, 21 de març de 2021

Cita dominical / 644: György Lukács

Mirant biologia quotidiana.
L'aplicació de l'analogia de l'organisme per a l'estat i la societat sempre ha tendit, i no per casualitat, a demostrar el «principi natural» que en un moment concret presenta qualsevol estructura social.
György Lukács, Die Zerstörung der Vernunft, (1954), a partir de la versió en anglés de Peter Palmer.

dissabte, 20 de març de 2021

La foto del sàbat / 34

Una cadira de l'Hospital General de València. Una mostra més del que entenen algunes persones i institucions —les institucions «entenen» a través de les decisions que adopten les persones responsables— per democràcia i igualtat de drets. ¿O hem d'entendre que el cartell està volent impedir que s'hi assenten els qui parlen en anglés o en castellà? A estes altures, qualsevol excusa absurda és possible, inclús podem creure que en castellà era una expressió existencial: hi ha qui es sent més allà que ací, més encara en un hospital.

divendres, 19 de març de 2021

Convençuts i apalllissats

Este matí sentíem per la ràdio un comentarista que fea un paraŀlelisme entre processos polítics que coneixia i que considerava semblants, com ara que hi haguera persones que passaren de pensar una cosa a estar convençudes d'una que inclús podia semblar incompatible amb la primera. Com que això sol passar, no ho discutirem. A més, atribuïa eixe estrany, però sincer, convenciment a alguns polítics, com ara a la madrilenya Ayuso.

Ara bé, el que m'ha semblat curiós és que aportara un exemple tan dubtós i manipulable com el d'«alguns polítics del procés», que ell vea convençuts del seu independentisme..., cosa que posava en dubte que això fora mínimament racional. De fet, m'ha cridat l'atanció que evitava tractar altres casos palmaris —en què podem dubtar de la sinceritat d'alguna de les conviccions—, com seria el cas de les suposadaes idees republicanes, progressisstes, feministes o simplement democràtiques d'unes quantes figures polítiques del psoe.

De totes formes, la referència al procés independentista en Catalunya és un poc més lamentable i recriminable argumentalment: l'opinador no recordava ni comentava que eixe procés es va dur a terme tan democràticament com van saber i poder, amb urnes i votacions; i que molts ciutadans que hi van participar pacíficament van ser apallissats i lesionats pels dubtosament demòcrates «espanyols», representats essencialment pels partits majoritaris espanyols, tan sincers i convençuts de la seua raó, la raó d'estat, diguent-ho en eixes paraules grosses sense sentit que solen brandar quan no tenen raons democràtiques.

Haguera segut més significatiu i aclaridor que comentara el cas dels governants i jutges que estan «sincerament» convençuts que estan salvant una entitat que es diu Espanya —no necessàriament la democràcia— quan envien a la presó o sancionen persones que han fet ús dels seus drets i llibertats democràtiques. Eixe convenciment sí que és preocupant, tant si és fals com si és real. No sé en quin caso és pitjor.

Al cap i a la fi, els polítics «convençuts» que el procés independentista català té sentit, no estan exposant només la sinceritat de les seues conviccions, sinó més encara les falsetats d'alguns que es diuen demòcrates i, a més, espanyols, i han arribat a convertir eixa combinació d'adjectius, «demòcrata espanyol», en un perill per a la salut de la democràcia i de la resta de les persones espanyoles o d'arreu.

dijous, 18 de març de 2021

Moderació inclusiva

Un moderador del fòrum de consultes de Microsoft ha pres interés en la meua notificació d'abús i ha respost amb claredat i atenent perfectament el fet que el meu interlocutor estava infringint les normes de conducta. A més, ha mostrat exemples que indiquen que és una pràctica establida en els fòrums de Microsoft, on fins ara s'agraïx la participació coŀlaborativa i no l'hostilitat lingüística.

Això no ha evitat que l'interlocutor murcià insistira en imposar la seua llengua i, de pas, atribuint-me coses que no he dit. A més, ha fet ús d'eixa pràctica habitual de pensar que les llengües són fronteres excloents en lloc de ponts transitables. Òbviament, per a arredonir la seua posició de prepotència ha amollat que l'espanyol és «un idioma que compartimos 600 millones de personas en todo el mundo», seguint eixa tendència a creure que qui la té més gran té més raó.

Com que hem entrat en el camp de les metàfores, rescate la «cita dominical 494» que em va proporcionar Marta Rebón fa quasi dos anys (06.05.2021): «Les bones metàfores mos regalen altres perspectives, fronteres menys rígides, noves categoritzacions que substituïxen les ja gastades.»

dimecres, 17 de març de 2021

La comprensió intolerant

Estic intrigat per descobrir la manera d'eliminar el cartellet de benvinguda que apareix cada vegada que òbric un document en Word, un avís que és un destorb i que fa més nosa que servei. Esperant trobar una solució simple, m'he adreçat a la «Community» de Microsoft per a demanar alguna ajuda. He exposat que volia desactivar eixa funció i, vaja, he topat amb l'Espanya «democràcia plena», però d'intransigència poregosa de la diversitat lingüística.

Un usuari expert del fòrum —a qui minuts abans havia posat una bona valoració per una resposta que havia donat a un altre usuari— m'ha enviat una resposta molt eloqüent de la contradicció en què viuen algunes persones «plenament demòcrates» però espanyoles:

Por favor, y respeto a los millones de hispanoparlantes del mundo te pido que, en un foro en español, escribas en español. De esta forma podré indicarte los pasos para desactivar el mensaje, que no solo es de bienvenida, ya que permite ir rápidamente al último lugar de edición.
Gracias por tu comprensión.

M'he mirat les normes de conducta del fòrum de Microsoft i no he trobat enlloc cap indicació que l'ús de llengües diferents s'haja de considerar una falta de respecte ni que el fòrum haja de ser en «españolaporellos». Per sort sí que s'hi donen indicacions que he convidat a llegir a l'expert cartagener (que és on treballa el xicon):

Codi de conducta de Microsoft Community:
- Mantingau els temes dels fils de conversa. Es pot discrepar amb la publicació d'un altre usuari, però no desvieu el tema de el fil de conversa per a fer-ho.
- Eviteu continguts inapropiats. No realitzeu comentaris grollers, obscens, ofensius o intolerants. No insulteu.
- NO: Amenaceu, assetgeu, insulteu, discrimineu o intimideu cap persona o grup de persones per cap raó, incloent-hi edat, gènere, discapacitat, ètnia, orientació sexual, raça o religió.

Naturalment, li ho he enviat en castellà, perquè no tinguera excusa per a dir que no ho entenia. A més, he notificat l'abús a Microsoft, però no crec que prenguen massa interés en reparar el mal moment que m'ha fet passar, ja que jo sóc un nouvingut al fòrum i ell n'és un habitual i expert del tema de l'ofimàtica, encara que poc «expert» —ni interessat— en aplicar l'ètica, la mà esquerra sociolingüística i un poquet de pluralisme democràtic, que això no ho venen en les farmàcies ni en el manuals d'instruccions.

dimarts, 16 de març de 2021

La inspiració dels dies

Amb un ull en els moviments polítics que pareix que s'han revolucionat estos dies (moció de censura interrupta a Múrcia, eleccions o censura a Madrid, Pablo Iglesias que bota del govern en marxa, Ciutadans que es desintegra perquè s'han descobert el llautó, Laura Borràs presidenta del parlament català, Meritxell Serret que torna de l'exili...), prenc nota a més dels llibres que no pareix d'eixir i que sempre em semblen massa necessaris o imprescindibles (Torra, Gelonch, Forcadell...), i em torbe si pense que acabaré el que tinc entre mans i hauré de tornar a triar entre els que passen «la vida en dorment» a les estanteries.

M'entretinc refent un embolic retoricista i burocràtic. A pesar del que recomanen reiteradament els manuals i els cursos de formació sobre el llenguatge de l'administració, hi ha molt funcionaris que no perden l'ocasió de complicar el llenguatge polític i juridicoadministratiu:

acorda fixar la finalització del termini el dia ... ≠ acorda que el termini finalitze el dia ...

Hi ha hagut sort i bona predisposició, hem convingut la diferència i ho hem redactat un poc més clar. Els funcionaris, per sort, també tenen dies més inspirats.

dilluns, 15 de març de 2021

El demèrit

Vaig vore una resolució del lletrat major de les Corts Valencianes on es convocava una prova d'un procés abreujat per a un lloc de treball d'informàtica. Com que no vaig vore on estava la valoració dels coneiximents lingüístics, ni com a mèrit ni com a requisit ni com a part de la prova, vaig fer la consulta ràpidament al sindicat per vore si, tal com estic disposat a sospitar immediatament —sense obsessions, només amb l'observació de la pràctica real—, els gestors de la institució estaven pensant d'eliminar la capacitació lingüística dels funcionaris —la presidència de Compromís no ha segut una garantia de res en este sentit.

Això va ser dijous, aixina que era previsible que el meu sindicat (stas) tardara encara uns dies a respondre —si és que ho feen, perquè no tenen prou caps per a tants barrets—, aixina que he continuat la recerca hui. He vist que la convocatòria va començar l'any passat abans de les restriccions de la pandèmia, i és aleshores quan es va publicar la convocatòria i es va fer la valoració dels mèrits lingüístics. Per tant, la resolució que havia vist era la continuació d'eixe procés. Vist això, he escrit al sindicat per a dir-los que he aclarit el cas de la valoració desapareguda: ja s'havia fet.

En fi, si saben o no saben valencià eixos informàtics, està en mans de l'entorn sociolingüístic i de la voluntat, ja que com que no és un demèrit, és possible que alguna de les persones candidates hagen tingut el costum de fer-se entendre en la llengua del país. No tenim la sort encara que la ignorància lingüística en valencià sí que siga un demèrit per a treballar en la funció pública.

diumenge, 14 de març de 2021

Cita dominical / 643: José Antonio Martín Pallín

Mirant les unanimitats.
Si algú es llig una sentència del Tribunal Suprem nord-americà, vorà que cap en absolut és per unanimitat. La unanimitat ja és un símptoma molt preocupant de dictadura.
José Antonio Martín Pallín, Tot Es Mou, 04.03.2021.

dissabte, 13 de març de 2021

La foto del sàbat / 33

Han refet un mur del carrer de Palomino de València, que deixa darrere un solar multiús on no sé si acabaran edificant o acabarà sent útil per als veïns del voltant. Al poc han aparegut uns grafits que han donat un toc alegre al carrer per on anava un tros de l'antiga muralla dels àrabs.

divendres, 12 de març de 2021

És l'hora

Deu ser difícil resumir o condensar l'obra d'una vida en idees i propòsits clars i amb un dibuix de línia ben definida que esbosse els contorns d'una societat possible. I més important encara, d'una societat millor. Més o menys una sensació aixina he tingut llegint la lectio —en llatí medieval, aixina ho han titulat, hi ha coses que mereixen la solemnitat de la tradició— de Vicent Pascual Granell l'any 2017.

Més que fer un elogi del temps passat i d'una vida passada en l'esforç i la lluita, em sembla que conté la llavor d'unes línies d'acció pel futur d'una societat democràtica, innovadora i crítica amb ella mateixa que pretén millorar cada dia:
És l’hora, ja, que els docents abandonem l’ideal d’homogeneïtat lingüística, cultural i acadèmica a les aules. Si alguna vegada va existir, a hores d’ara ja no és possible. Si volem convertir el valencià en la llengua compartida, l’escola ha d’adequarse a l’alumnat que s’hi incorpora, assumir la perspectiva de la diversitat no com a problema sinó com a riquesa i recurs, i desenvolupar els instruments didàctics i organitzatius necessaris per a garantir l’èxit de tots els alumnes.
Assenyala els camins. Vorem per a on tirem.

dijous, 11 de març de 2021

On diuen que la gent és...

Per a variar, hui mos ha alegrat la simpatia de la xica de Correus, a la plaça de l'Ajuntament de València, que mos ha atés en valencià amb molta alegria, a pesar que li estàvem explicant que mos havien fet anar fins allà sense passar per casa. Ha posat cara de circumstàncies. Una cosa per l'altra, doncs.

Passat això, envie un escrit al sindicat a vore si realment coixeja que no facen la valoració de mèrits pels coneiximents de valencià en un concurs per a informàtic de les Corts. Contestaran l'endemà de la vespra, espere. Per tant, amb ànims en conflicte, podem deixa caure la llagrimeta de l'ull vegent la rebuda de Meritxell Serret a Vallfogona de Balaguer, després de més de tres anys d'exili independentista a les Europes del nord enllà, on diuen que la gent és...