diumenge, 23 de juny del 2024

Cita dominical / 814: Salvador Cardús i Ros

Mirant la por.
Llavors es tanca un cercle viciós: l’extrema dreta que neix de la por i la por a l’extrema dreta es troben juntes a l’hora de desconfiar de la democràcia.
Salvador Cardús i Ros, «Observar Europa amb mentalitat oberta», Ara, 12.06.2024. 🔗

dissabte, 22 de juny del 2024

La foto del sàbat / 204

El timó sorià, la calor, les floretes... Vídeo idílic per a la mosca.

divendres, 21 de juny del 2024

Tamé arribarà

Des de fa uns anys s'ha produït un canvi de concepció respecte a la funció de la normativa i de les gramàtiques. Ara ja no es tendix a prescriure o proscriure paraules i estructures, sinó que ara sembla clar que és preferible atendre-les, estudiar-les, explicar-les i classificar-les des dels diversos punts de vista que poden facilitar els diferents usos associats als contexts temporals, històrics o geogràfics.

Eixa nova perspectiva, que allibera els usuaris, però que fa més complexa l'activitat normativa, tècnica i estillística, em sembla que encara no ha segut plenament incorporada pels lingüistes, docents i tècnics lingüístics a la seua tasca habitual. El recurs a les receptes estandarditzadores conegudes, els compendis d'errors «inadmissibles» que desballesten l'ús general i entrebanquen l'expressió són més còmodes i recurrents, i el personal ja fa tants anys que espera la «garrotà correctora», que ho té assumit.

Bé, de totes formes, per continuar en la línia, insistixc davant l'avl que incloguen la variant tamé ('també') en el diccionari:

És general al País Valencià i s'estén pel català occidental, tal com documenten Alcover, Gimeno Betí, Montoya Abat, Beltran Calvo i Segura-Llopes, Buj Alfara...). A més, té ús literari (Pascual Tirado, Guinot i Vilar, Maria Barbal, Gordí i Pérez...), és una variant identificativa de diverses varietats (Rodríguez Mariné) i és la forma més usual dels diputats de les Corts Valencianes en les seues intervencions parlamentàries. Inclús és una forma que han exportat els valencians que han emigrat a Andalusia.

Tot arribarà. Tamé.

dijous, 20 de juny del 2024

El primer xàmbit de l'estiu

Amb la calor de l'estiu en què entrem, arriba el xàmbit en tv3 en el programa Plata Baixa. 🎬 [min. 17:23] He de refer la fitxa per a incloure la pissarra del programa, la decoració sempre va bé i tindre proves en pantalla deu convéncer més que mirar el diccionari. 🔗

dimecres, 19 de juny del 2024

Que vaja fent

Em sap mal pensar-ho, però no em sap mal haver tingut ocasió de repensar-m'ho: pareix que sí que hi ha persones de la dreta política autòctona que tenen un cert interés per l'ús del valencià, tant en la seua expressió quotidiana com inclús proposant alguna iniciativa política. Em ve al cap això després de vore alguns vídeos 🎬 de l'actual president de la diputació valenciana, Vicente Mompó Aledo, que si mos pren el pèl, almenys mos el pren —quasi segur, perquè és cosa de guanyar vots— expressant-se en valencià amb la normalitat estàndard casolana del discurs polítics de la contornà.

Una oroneta no fa estiu, ho sé, està clar. I tampoc és una qüestió ornitològica, que ací som molt del pardal que vola, a la cassola, aixina que caldrà anar a espai, sense esperar res, i desitjant-ho tot, com sempre. Que vaja fent.

dimarts, 18 de juny del 2024

Piano cantabile

M'he vist botant en la cadira i teclejant al compàs. Pels auriculars entrava el Cantabile de Michel Petrucciani. 🎹 La resta del dia, cosa estranya, ha anat passant aixina.

dilluns, 17 de juny del 2024

Llàstima i respecte

Vaig avançant en les lectures de sociolingüística seguint la guia de l'últim llibre de Miquel Àngel Pradilla, enllaçant referències bibliogràfiques i localitzant articles al vol. Des haver perdut l'hàbit de situar-me en una perspectiva teporica, no arribe a entendre que les coses s'hagen de vore tal com les enfoquen: parlen de llengües dominants i subordinades, de les virtuts que aporta l'estandardització a la llengua, de la variació que destorbar... I sempre tinc la sensació que atribuïxen a la llengua els problemes dels parlants, com si la llengua fora l'element o l'entitat que patix o que és afectat per les interferències, pressions i percepcions. Mirant-ho aixina el tema es convertix en una afició acadèmica o una varietat de retrat antropològic.

La sociolingüística que estic llegint exposa el tema massa asèpticament: hauria d'anar associada al dret i a la política, perquè quan es parla de subordinació o de minorització, es parla dels drets socials i polítics de les persones que conformen eixes comunitats lingüístiques o que les intenten mantindre vives, perquè és la manera com es van construint les societats democràtiques, proposant intercanvis equitatius i equilibrats d'espais, de llengües i de poders. I respectant-los o reparant-los quan fallen. La minorització no demana llàstima per la llengua, sinó respecte per les persones.

diumenge, 16 de juny del 2024

Cita dominical / 813: Najat El Hachmi

Mirant el feminisme.

Les dones, pel simple fet de ser-ho, no som ni més bones ni més empàtiques ni menys bel·licoses ni necessàriament pacifistes. Com els homes, som individualment diverses i no responem a cap essència innata.

Najat El Hachmi, «Si manessin les dones», 🔗

dissabte, 15 de juny del 2024

La foto del sàbat / 203

Encara n'hi han abelles, i alguna vespra, traguent el suc de les floretes de la parra.

divendres, 14 de juny del 2024

Aquella música, aquella aulor

Hi ha alguna cosa en la música del film Ben-Hur (1959) W de William Wyler —composta per Miklós Rózsa— 🔊 de que m'emociona quasi com eixa aulor que he sentit inesperadament per algun carrer de Valéncia i que em retornava a l'escola infantil parisenca de quan era menut.

dijous, 13 de juny del 2024

Necessari i convincent

A pesar que la genuïnitat és un concepte viscós que hem d'evitar que mos taque massa les neurones a l'hora de pensar en les coses humanes, les dos propostes de Xavier Rull relacionades amb la vitalitat de l'ús de les varietats no són tan sols convincents, són necessàries:

  1. Feu el refotut favor de malparlar bé d'una punyetera vegada, coi! (1) 🔗
  2. Feu el refotut favor de malparlar bé d'una punyetera vegada, coi! (2) 🔗

Convindria posar en pràctica eixe rigor en la captació més fidel de la realitat en lloc d'abandonar-se a la perspectiva entelada per la subordinació persistent.

dimecres, 12 de juny del 2024

Oh, pensament

La diputada va dir: «Estem a favor d'acabar amb el pensament únic». I va ser l'únic pensament. La resta, sense pensar-s'ho gens, estava tot claríssim.

dimarts, 11 de juny del 2024

A vo si mos apeguem a roda

Per fi cauen quatre gotes de les bones. I amb sarau polític que està removent-ho tot un poc, seria un bon moment per a escampar un poc més la tempesta sociolingüística que s'està coent, segons l'article «De l’autoodi a l’autoestima dialectal: el català occidental es reivindica» de Laura Serra (Ara, 09.06.2024). 🔗 De totes formes, cal estar alerta, perquè pot ser que siguen eixes coses que passen a l'estiu, que tota cuca viu i dura mentres no faça una bona ponentà.

Ara, si no fora habitual, seria cosa de vore com funcionen les antiparres «autonomistes»: «el nou orgull dialectal que va dels Pirineus a l'Ebre»... ¿De veres? ¿Les llengües es reclouen administrativament? Bé, si és per orgull «dialectal», el valencià no és tan nou i deu ser per això que no el tenen en compte. Ara bé, seria bo que que el mercat català estiguera ara enterant-se del valor de la diversitat interna. A vore si per fi deixem l'estàndard dessubstanciat per a les utilitats conjunturals que puga tindre —és una mostra d'empobriment utilitari, per eixir del pas—, i mos dediquem a dinamitzar i fer fluir el conjunt com a instrument de cohesió, de comunicació i d'enriquiment patrimonial.

Amb una miqueta de sort, a vo si els valencians mos apeguem a roda.

dilluns, 10 de juny del 2024

Ni «bon dia»

Abans de vore com el murcià Alcaraz guanyava el Roland Garros per primera volta, vaig anar ahir a tirar el vot de les europees. No hi havia massa gent. Inclús en les taules estaven un poc en quadre, sense sobreabundància d'interventors com en altres ocasions. Quan ja he farcit el sobre amb la papereta m'acoste a l'urna i els allargue el carnet amb un «bon dia» casolà: els tres em responen «buenos días». No sé si els hauria d'haver dit «xe, ¿ni un rutinari "bon dia"?». Estem malament. No els dic res enguany. L'any passat sí que els vaig esmenar quan em van traduir el nom, però enguany no senc què diu la xica. Vote i me'n vaig.

Amb sort han anat a votar poc més de la mitat del cens —hi ha llocs on encara han anat per baix d'això—, 📃 i és indicatiu de la paradoxa democràtica que mos fan viure els demòcrates per antonomàsia que no paren de renegar i fer bromes contra eleccions i referèndums. Més que se n'haurien de fer, inclús sortejos a l'atzar per a ocupar càrrecs i gestionar l'administració, no tan sols per a fer la faena bruta de les votacions.

Ni «bon dia», no fora cas que perillara algun centenar de milions de parlants del castellà-espanyol.

diumenge, 9 de juny del 2024

Cita dominical / 812: Josep Antoni Aguilar Àvila

Mirant les idees recurrents.

Idealitzar [...] un suposat passat arcàdic per oposar-lo tot seguit a un present decadent i mancat de vigoria és una tendència ben coneguda de la natura humana, i alhora —com remarca, entre d’altres, Curtius— un topos retòric molt antic, que trobem ja en els autors de la tradició grecollatina (Hesíode, Ciceró o Lucreci, posem per cas) i que han aprofitat a bastament els apocalíptics de tots els temps, com aquella mena de profeta atrabiliari que cap a mitjan segle xx, segons reconta la gent del lloc, recorria diàriament mig despullat els carrers de la vila mallorquina d’Artà, proclamant, esgargamellant-se i amb una remarcable creativitat conjugativa: «Es món està corrompongut, i cada dia va corromponguent-se més!».

Josep Antoni Aguilar Àvila, «pròleg» a Escrit a València d'Albert Hauf Valls. 🔗

dissabte, 8 de juny del 2024

divendres, 7 de juny del 2024

Gira el món

A la Universitat Jaume I es mouen contra la massacre de palestins en Gaza, 🔗 diverses propostes perquè el valencià-català s'incorpore a la Unió Europea han segut assumides per diverses candidatures, 🔗 i alguns jutges amb idees gens democràtiques es dediquen a perseguir per terrorisme periodistes i qualsevol que actue contra l'ideari nacionalista espanyol. 🔗

La sensació que el món gira sempre en el mateix sentit és inevitable, i és cert tant astronòmicament com humanament. I convé posar-li una música d'eixes que mos du al futur i al passat alhora, la banda sonora 🔗 de Jerry Goldsmith per a Planet of the apes. 🔗

dijous, 6 de juny del 2024

Depredació dependent

Un italià que viu al centre de Valéncia —davant del mercat central— des de fa uns anys, es sent ofegat pel turisme quan ix al carrer. Ja no queda quasi veïnat ni les botigues on tenia familiaritat. ¡Ho diu un italià! Està pensant d'anar-se'n a viure a un barri o a un poble que estiga ben comunicat amb Russafa, però diu que es difícil, tal com funcionen els rodalies, els autobusos, el metro, o les limitacions del carril bici.

Uns francesos estudiants de la Universitat Europea viuen en un pis llogat amb un contracte de tres anys al centre de Valéncia, fins que acaben els estudis. Els costa un bon pinyol, però han trobat com aprofitar el sistema: quan se'n van de vacances fora dels períodes lectius, relloguen el pis. Ara són uns italians i el replà fa una olor de maria que et tomba de tos. De ser algun ingredient de la pizza. No m'estranyaria que els francesos tragueren més diners que el propietari del pis. Els italians acaben d'arribar. Estan pegant colps, han llevat la mosquitera de l'habitació. Vorem si també tenen visió comercial o es dediquen al dolce far niente.

El sistema polític ha creat el monstre econòmic en què es suposa que hem de viure dependents d'atraure turistes i diners amb la depredació del veïnat, dels mitjans de vida, de les relacions socials, del que mos convertix en ciutats i pobles habitables, en societats articulades, complexes, variades i democràtiques

dimecres, 5 de juny del 2024

Provessons que van per fora

Ja podem anar a la provessó i escriure-ho. En vaig parlar l'any 2019 («Amprant i adaptant», 31.01.2019) 🔗 quan vaig vore que eixa variant no apareixia en el diccionari de l'acadèmia (ni en el de l'institut). Vaig enviar la proposta a l'avl i ja no en vaig saber res. Al cap del temps, enguany m'hi vaig tornar a fixar i els ho vaig tornar a proposar, al mes de febrer, i esta volta vaig fer una fitxa per a documentar l'extensió i vigència de la variant. 🔗

Per alguna conjunció d'astres afortunada, l'acadèmia ha pegat cabotà i ha acceptat que la variant provessó mereix poder-se escriure, encara que la restringixca a la col·loquialitat, cosa que seria discutible i que espere que revisen dins t'un temps, ara que podem sentir que s'utilitza en les intervencions parlamentàries de les Corts Valencianes —en la fitxa documente una intervenció del diputat Baldoví Roda—. Al cap i a la fi, un poc de mà esquerra sociolingüística bàsica —l'últim Pradilla, 🔗 per exemple, ho tracta en algun punt, encara que siga de passà— mos hauria de fer vore que els dialectes tenen registres i que no són registres.

Bé, em sap mal, hem repicat, però no mos voran en eixes provessons. En tenim atres que van més per dins.

dimarts, 4 de juny del 2024

Dessuar-se xarrant

Vivint entre dos alienacions, obligats a triar, tendirem a optar per la que sembla que oferix més avantatges. Les dos opcions deixen un estrat erm darrere. Per a evitar-ho, seria bo treballar en equip, aportant d'acord amb les característiques de cada u. La secessió no és produïx només quan algú fuig, també quan a algú l'expulsen. 📄

Coeduquem conjuntament, tingam relacions interdialectals. No hauríem de suar debaes.

dilluns, 3 de juny del 2024

L'opció europea

¿Què hauria de passar-li al món? No arribem tan llunt per ara. Però la gràcia de la democràcia a mitges que tenim és que podem fer-la avançar o podem fer-la recular. Mos sembla incompleta i defectuosa, excessivament ritualitzada i encotillada per un sistema electoral que sobredimensiona la ideologia fòssil, reforça la confrontació i el partidisme, restringix les opcions de tria, evita que el mèrit o l'atzar intervinguen en la conformació de la representació política... L'instrument per a orientar-ho en un altre sentit és la participació política i, sobretot, el vot. ¿Votaré diumenge que ve? Clar que sí. ¿A qui i per a què? No ho sé encara. Per ben intencionada que siga l'opció que puga trobar en la premsa («Quina és l’opció valencianista a Europa?»),🔗 el vot valencianista en esta ocasió ha de ser europeista. No mos salvarem a soles.

diumenge, 2 de juny del 2024

Cita dominical / 811: Joan Llinares i Gómez

Mirant el mercat de la corrupció.

La Llei 9/2017, de contractes del sector públic, ha baixat el contracte menor a 15.000 euros. Per lo tant, n’hi ha una enorme coincidència, i valga la broma, de que els informes «a demanda» antes valien 18.000 euros: ara tenen una rebaixa de 3.000 euros, perquè valen 15.000. Para ser exactes, 14.999 euros, ¿eh?

Joan Llinares i Gómez, compareixença del 21.05.2024 en les Corts Valencianes, cap al minut 41:18. 🔗

dissabte, 1 de juny del 2024

divendres, 31 de maig del 2024

Mira les merles

De bon matí, quan començava la plogudeta que per milacre ha caigut hui —poca cosa, però mos ha fet eixir amb el paraigües cap a la faena—, un merla estava cridant tota escarotà. He guaitat al balcó de la plaça, la merla vinga repicar el crit mirant cap a l'objectiu de la seua alerta: un soliguer que he arribat a vore un segon mentres s'envolava des de la teulaeta de la cornisa de la casa veïna amb alguna cosa agarrà en la pata esquerra. Se n'ha anat només vore'm.

Es pot parlar aixina i es pot escriure aixina —i no cal fer més literatura—. La cosa és que ha tornat el soliguer pel centre de Valéncia, que l'hem vist i que podríem comentar amb altres veïns de l'escala que no saben què és un soliguer però sí que saben què són uns valencianoparlants persistents. ¡Quin remei! Com dia Eugeni Reig, estem en perill d'extinció, però només si no piulem. Mira les merles.

dijous, 30 de maig del 2024

Obligacions passatgeres

La «minorització» és el nom que rep un procés humà, social, polític o jurídic que s'aplica contra eixes persones que viuen en este país i que usen el valencià-català i per eixe motiu. No es fan malbé l'ortografia ni la morfologia ni la sintaxi, sinó que afecta la quotidianitat de les persones. La «minorització» és un eufemisme i una especialitat de discriminació injusta contra unes persones, i és la que genera inconvenients o provoca inclús problemes, que no són mai lingüístics, sinó ideològics, emocionals, sentimentals, jurídics, administratius... Pot ser un malviure, vaja. I tot això té a vore amb la xenofòbia, aplicada en este cas no contra persones forasteres, sinó contra els veïns i conciutadans, eixos que han de posseir la mateixa nacionalitat d'himne i bandereta, però menys drets i més obligacions.

Tot es resol sotmetent-se i silenciant la llengua pròpia, adoptant-ne una millor, la bona, ¿oi? Canviant de pell, canviant de cabells, canviant de pes, d'idees, canviant de sexe... ¿De pàtria? Bé, la vida també és una obligació passatgera.

dimecres, 29 de maig del 2024

Equips de la raó pura

No hi ha llengües minoritàries ni minoritzades, això són figures retòriques. Hi ha minories que cal respectar, tant si usen llengües compartides per milions o per desenes de parlants. I hi ha violències, iniquitats i desigualtats que minoritzen els drets, els recursos i les condicions de vida ciutadanes i humanes. La sociolingüística casolana ha d'enfocar com a factor determinant la gestió política i administrativa que és fa del benestar lingüístic. Després mirarem, si és que queda res per aclarir, paperets sobre planificació del corpus i tota la peixca que ve darrere.

Al cap i a al fi, la llengua és inconscient i persistent, sòlida i voluble, coherent i contradictòria, tot alhora, tal com som els humans en conjunt. I la llengua està completa, funcional i disponible per a que els valencianoparlants fem les gràcies i les barrabassaes que millor mos vinguen, per a renegar sobre els maldecaps de la física quàntica o per a filosofar sobre futbol, tal com fan els equips CD Alcora, Morella FC, CF Vilafranca, UD Atzeneta, CF Albocàsser i UD Benassal. 🔗 🔗

dimarts, 28 de maig del 2024

Passant amb raons

Hi ha una conspiració editorial que mos ataca la moral. No paren d'editar com si puguérem arribar a llegir encara que fora en diagonal tot el que publiquen. Les diagonals no sempre són possibles ni un bon recurs. I ara mos anuncien l'edició en valencià-català de la Crítica de la raó pura de Kant, que és una d'eixes lectures mítiques que quan eixíem de l'adolescència pensàvem que havíem de fer en algun moment de la vida. No toca encara, perquè la llista d'espera és llarga —el Guerra i pau de Tolstoi espera en l'estanteria—, però almenys li hauré de fer un lloc al costat del Ferrater Mora.

Mentrestant, avancem amb el Pradilla —i deixe Mascotas 2 per a vore Đoković contra el francés Herbert. Són lectures diferents de la vida.

dilluns, 27 de maig del 2024

Llançols i esborranys

Els esborranys pendents me s'acumulen pels blocs. N'he d'acabar algun de lèxic, una notícia de tècnics lingüístics valencians reivindicant el llançol de la formalitat mentres anem perdent la bugà sancera (a causa de la infraplanificació socialista valenciana o la contraplanificació estatal i de la dreta) i algunes anotacions més en esta garbera d'idees desllavassaes. Individuació, indexicalització, establiment, demarcació, advergència, temps aparent... Tinc el cap centrifugant. Ja eixirà i ho estendrem.

diumenge, 26 de maig del 2024

Cita dominical / 810: Jaume Bofill i Ferro

Mirant les aparences.

Mai no sabrà sostreure's l'esperit humà a la passió de superar les aparences.

Jaume Bofill i Ferro, Poetes catalans moderns.

dissabte, 25 de maig del 2024

La foto del sàbat / 200

M'ha fet recular l'esfinx de les corretjoles (Agrius convolvuli). No n'havia vist mai cap, estava amagat entre les falgueres.

divendres, 24 de maig del 2024

Una tonaeta

Ha començat el matí, els llums nadalencs —supose que solars— encesos encara en alguns balcons, els qui passegen gossos omplint de pixarraes les tanques de les obres, els cantons de les finques i, si és presenta, els portals —Takse creu que no són del barri; per tant, els del barri deuen anar als barris veïns, inferixc jo per compensar-ho equitativament—, el del quart que té una selva al balcó i l'arruixa de manera que xopa el carrer com si haguera plogut, la de la neteja de la finca veïna, que renta també uns quants mentres quadrats de carrer —el xic que mos neteja l'escala només escampa la pols i pretén fer-mos creure per l'oloreta que deixa que passa la fregona—, i els obrers que van acudint xino-xano a fer bona cosa de polseguera. En les obres de la muralla no hi ha més moviment que les lones al vent i els gats.

Abans que ixquera el sol, hi havia un pardalet que fea un cant que jo no reconeixa, mig melodiós amb barreja de tristor i crida. He guaitat a vore quin pardal era. Estava parat en una antena. Supose que m'ha vist i se n'ha vingut volant cap a mi, ha planejat i ha tirat pel carrer del costat esquerra del meu balcó. Era un estornell. No sé si era una tonaeta de temporà, una novetat creativa o si és un estornell vingut de fora que en sap de diferents. Divendres costumista.

dijous, 23 de maig del 2024

El fum de l'escala

Al cap dels anys encara estic fent proves amb les primeres notes de Stairway to heaven de Led Zeppelin, 🔗 que em sembla que apendré a tocar-la en una altra vida. Em passe a l'Smoke on the water de Deep Purple, 🔗 els acords de sempre i que tampoc em sona com cal. Ara, la faig sonar amb bona voluntat.

dimecres, 22 de maig del 2024

Les vies de les comunitats de parla

Acabe un curset de Cualtis en la faena sobre conducció i seguretat viària. No sé massa bé per què l'havíem de fer ni quin interés té per als qui fem la faena de cara a la pantalla de l'ordinador. Trac un deu, perquè al final les preguntes són senzilles de respondre, prou de sentit comú. Aprofite l'enquesta final per a dir-los que no m'interessava gens el curs i que, tal com diuen que s'haurian de comportar els conductors, ells també haurien de mirar de ser previsors, prudents i respectuosos, haurien d'evitar imposar la seua llengua —el castellà— en les via de comunicació (lingüística) públiques per on hem de poder circular els usuaris valencianòfons.

He de dir que van fent en eixe sentit: tenen la interfície en valencià. Prudentment podem pensar que cap al final del tercer mil·lenni ja podrem sentir que no mos estan permanentment tractant de minoritzar i subordinat els ciutadans valencianòfons, si és que encara existix l'empresa o la valencianofonia manté un mínim suficient i productiu de vies de comunicació entre comunitats de parla. Si l'arribem a tindre.

dimarts, 21 de maig del 2024

Contra la llengua minoritzada

Fora de l'àmbit de la sociolingüística, el concepte llengua minoritzada no és massa millor que el de llengua minoritària. És més precís, cert, però és igual de confús quan s'utilitza com a concepte general en les converses quotidianes o d'informació general amb la intenció de qualificar o descriure una llengua. Em sembla que pels mitjans convindria explicar que els qui estem minoritzats en drets i llibertats som els valencianòfons, els qui a tot arreu —amb la possible excepció d'Andorra— som pressionats per a abandonar la llengua amb què mos identifiquem, aquells que patim discriminacions i desqualificacions per motiu de llengua.

La llengua està bé, no ho patix, ni es reduïx ni s'allarga. Els qui estem minoritzats som els qui tenim el valencià-català inserit en el cap com a llengua preferent i que pretenem continuar aixina. Abans es dia discriminats injustament, que era més clar, i continua sent-ho.

dilluns, 20 de maig del 2024

Si suma o se n'ix

Lligc l'últim Pradilla, Normativitat, (re)estandardització i glotopolítica, amb el boli entre les dents: es tracta sempre de repassar i analitzar les frustracions i desesperances a través de les possibilitats que oferix la sociolingüística. I sempre a remolc dels polítics que ho gestionen fent infrapolítica (amb els socialistes) o contrapolítica (amb la dreta més o menys feixistoide). Els huit anys de Compromís no sé massa bé què van fer, esperarem el pròxim llibre de Pradilla a vore si aclarim per on sumava la cosa. O si se n'eixia. És possible que aleshores fem per respondre la pregunta de Manel Rodríguez-Castelló («Qui tem la crítica?», Diari La Veu, 17.05.2024): 🔗

Així continuem avui dia, responent amb més coneixement de causa la pregunta «De què tenen por?», que avui hauríem de formular en l’altra direcció, «De què tenim por?», que és tant com preguntar-nos quines són les pròpies febleses per veure de superar-les.

diumenge, 19 de maig del 2024

Cita dominical / 809: Jesús Peris Llorca

Mirant la suposada esquerra institucional.

No és ja que el psoe s’ha posat de perfil davant dels casos flagrants de lawfare, és que hi ha col·laborat, com en el cas de Meritxell Batet fulminant Alberto Rodríguez, ha proclamat les exceŀlències del sistema, com en el cas dels processats per les protestes catalanes durant el procés sovint amb proves més que evidentment fabricades, ha enviat la policia a reprimir a consciència els qui es manifestaven en contra, com és el cas de les manifestacions per l’empresonament de Pablo Hassel, o, fins i tot, ha especulat amb hipotètics beneficis com en el cas de Mónica Oltra. És a dir, el psoe en el fons sempre s’ha sentit al costat còmode del lawfare, fora del seu radi d’acció, partit d’estat amb tot el que això vol dir en aquest estat que (no) ens hem donat entre tots i totes.

Jesús Peris Llorca, «I malgrat tot, el PSOE persisteix», Diari La Veu 30.04.2024. 🔗

dissabte, 18 de maig del 2024

La foto del sàbat / 199

A l'atra banda de la verdor del riu, el rastre del foc.

divendres, 17 de maig del 2024

La runa que tornarà

Continua sense ploure com cal, i són molts mesos ja, però això no evita que continuem validant les faŀlàcies 🔗 i les veritats a mitges 🔗 que fonamenten la societat de depredació en què vivim. Però el cert és que no existix eixe planeta B que necessitaríem per a fugir quan cremem este, i tampoc tenim un pla B que siga millor que reduir, reciclar i reutilitzar. Això sí, el món és redó, i la runa d'ací que s'aboca a Atacama 🔗 tornarà per terra, mar o aire i tot serà una porcatera. Sense voler ofendre als porcs.

dijous, 16 de maig del 2024

A quina malhora...

Si Fabra haguera pogut eliminar la lletra h quan no té cap valor fonològic —crec recordar que ho haguera fet, però va haver de pactar que no—, mos evitaríem uns quants error ortogràfics, les decisions normatives haurien de buscar algun subterfugi diferent per a complicar l'ortografia i no tindríem de nou cap debat sobre l'«ora» (xixanta minuts) i l'«ora» (ventet suau)... Ai, ves a saber si no s'ampliaria el debat sobre què va ser abans o d'on ve cada «ora» d'eixes.

Mentrestant, no sé si resoldrem mai el debat sobre si l'expressió bon dia i bona hora saluda pel dia i l'hora o pel dia i l'ora... De moment, el diccionari i els antecedents diuen que la cosa va de l'hora de rellonge, però hi ha qui hi vol vore l'evolució de la paraula llatina aura, cosa que no estaria malament, si no fora que només recorren a l'«etimologia popular» o a l'«etimologia creativa», ja que no aporten cap dada que confirme res.

No sé quan començà a usar-se l'expressió, però en la xarxa no pareix que recule més enllà de mitjan segle xix. Pel mateix temps, i un poc abans, en castellà localitze «buen día y mejor hora» —una mostra de creativitat ocurrent—, trobe que en francés no han creat «bonne aure», sinó «bonne heure», i tenen les expressions familiars en valencià à bonne heure o de bonne heure —que reben l'influx del baix llatí agurium, diuen—, en italià la cosa va per l'estil i, en fi, el ventet no bufa massa per enlloc en eixa expressió. A quina malhora...

dimecres, 15 de maig del 2024

Conseqüències de la responsabilitat

Sobre la decisió de Pere Aragonès d'abandonar el parlament després dels resultats electorals negatius que ha patit el seu partit, hi ha hagut expressions que semblen equivalents, però que fixen idees diferents:

  • Ha assumit les responsabilitats.
  • Ha assumit les conseqüències.

Ja sabem que els sinònims no són tan equivalents com pretenen els diccionaris de sinònims, i moltes paraules que semblen equivalents pel sentit en un context determinat, probablement amaguen càrregues intencionades que s'utilitzen per a expressar idees diferents de manera implícita, sense exhibir-les.

Ser conseqüent o ser responsable, patir les conseqüències o carregar amb la responsabilitat... Tot depén del mèrit que li vullgam llevar o donar. La cosa és que jo també esperava més i entenc que, en vista de les conseqüències de la seua gestió, ha sabut fer-se càrrec de la seua responsabilitat. L'haurien de tornar a reelegir alguna volta, ara que sabem que és conseqüent i responsable, tot alhora. No abunda això. I perquè em va agradar molt la cerimònia de presa de possessió. Va ser un bon inici. Llàstima.

dimarts, 14 de maig del 2024

L'amor al comerç

Revisant els discs a casa, vaig tornar a caure sobre el que diria que trobe que era —i és— el meu grup preferit, aixina mirant-ho en global i deixant-me dur per algun tremoló de l'ànima —sense comptar els que em fan botar per molts atres motius—: Esclarecidos, 🔗 en particular... Bé, els quatre discs que tinc, però el tema «Arponera» del segon disc no sé què té —o l'edat que tenia jo— que és una d'eixes «sintonies» vitals recurrents que van ballant pel cap. Takse no ho haguera dit mai. 🔗

dilluns, 13 de maig del 2024

Malicciosament estàndard

Tinc la iŀlusió que el meu parlar prové de Tavernes de la Valldigna, cosa que és certa en molta mesura, ja que és on vaig aprendre a parlar, però gràcies a algunes de les samarretes de Lola Terreta —que no sé si ja ha tancat la paraeta— 🔗 veig que el meu idiolecte és parcialment pluricèntric, abundosament composicional i malicciosament estàndard—sobre si es tracta de codificació de registre o de varietat, m'ho faré mirar per un especialista—, perquè hi ha termes expressions i termes que trobe en la samarreta de Carcaixent, que seria un dels centres on es va generar el llenguatge afectiu de la infància, tant amb les besaes infinites i intenses de ma uela i de ma tia Xelo, com amb les cosconelles i els bateculs sorpresius... també de ma tia Xelo.

Ah, això de l'estàndard, com si l'espuma no es formara sobre el caldo.

diumenge, 12 de maig del 2024

Cita dominical / 808: Laura Serra Solà

Mirant la gestió lingüística.

Els canals tradicionals i més formals ja els tenim mig coberts (dic mig perquè la normalització encara és lluny, sí) i ara cal arribar també als informals: hem de tenir productes banals, divertits, entretinguts, simpàtics i virals, fins i tot si no els entenem encara que siguin en català.

Laura Serra Solà, «En català, per terra, mar i TikTok», Ara, 07.05.2024.

dissabte, 11 de maig del 2024

divendres, 10 de maig del 2024

Els sediments ortogràfics

S'han posat a comentar en l'aoetic, 🔗 incitats per Albert Pla Nualart, les diferències en les recomanacions d'usos dels pronoms entre la gramàtica i l'ortografia de l'iec. Mirant les combinacions de pronoms que comentaven uns quants companys, he topat amb una d'eixes complicacions que pareix que siguen ociositats dels qui fan regles ortogràfiques.

Esta volta es tracta de la forma pronominal se, que hi ha llocs on adopta el valor dels pronoms mos i vos. La cosa és que la grafia proposada quan van darrere del verb és una d'eixes regulacions que es convertixen en paranys ortogràfics que tenen la funció de fer que mos calfem el cap i que mos agarre malíccia quan no ho encertem:

  1. llavem-se (equivalent de llavem-nos)
  2. anem's-en (equivalent d'anem-nos-en)

He vist que Badia i Margarit ho escrivia també aixina en la seua gramàtica del 1994. M'he quedat despagat. El cas és que Fabra preveu anem's-en en la gramàtica del 1918, i no he vist que haja previst el cas llavem-se típic,* aixina que ahí pot estar l'origen de la discordança gràfica: quan es van fixar en l'existència de llavem-se no van pensar de revisar la complicació ortogràfica que es produïa entre les dos grafies —i eixa estranya forma d'apostrofació «m's»—. No sé si té cap altra explicació, perquè no veig que la diferència en les solucions tinga cap utilitat —no en deu tindre per a l'avl, perquè no he trobat que la gnv comente el segon cas.

Encara que, certament, el meu problema és un altre, perquè puc escriure llavem-mos, però em sembla que encara no han previst com escriure anem-mo'n, que dic jo que podria ser aixina, per seguir la mecànica més corrent (o es podria provar d'explicar «ane-mo'n»). Ja vorem. En tot cas, topem i toparem amb les conseqüències de l'efecte de la gravetat terrestre sobre l'acumulació de les regles: els sediments mos retraten.


* Fabra en parla en diverses converses. Ho deixe per a un altre dia.

dijous, 9 de maig del 2024

Despectivament camalluent

Trobe que camalluent -ta 🔗 no està ben definit en el diccionari de l'avl, ja que no li donen el sentit despectiu que té, que és equivalent a quan s'utilitza llauro 🔗 com a desqualificació, cosa que no s'hauria de fer, però que encara es fa. Els suggerixc que l'incorporen, no tant perquè espere que algú en faça ús —que diu Màrius Serra 🔗 que en alguns llocs és despectiu precisament per als que no són «de pagès». El diccionari de l'iec 🔗 no especifica tampoc eixos usos, però diria que ells no usen eixes marques d'intenció.

dimecres, 8 de maig del 2024

Sense sotmetre's a l'estàndard

Pel riu, de vesprà, gent de totes les mides i colors fent centenars de variacions esportives, o només passejant. A més, els pardalets de l'època: tórtores sobreabundants, teuladins escassos, palputs confiats, merles atentes, gafarrons cantant al cap d'una branca, m'ha semblat sentir i vore passar un soliguer, i inclús diria que, sorpresa, hem vist algun esgarracimals (Certhia brachydactyla): parat en la vertical del pal d'una farola i de cap per avall baix d'un pont, com qui diu agarrant-se a una paret llisa. No duia la càmera i el meu mòbil no dona per a fer-li una foto. Ah, xiquets en bici i parelles parlant en valencià sense sotmetre's a l'estàndard.

dimarts, 7 de maig del 2024

Els faran bons

«Algú els farà bons», hauria de ser una màxima que hauríem de recordar quan mos pensem que el grau de corrupció, de misèria, de cinisme o de maldat que mos toca patir o vore són inigualables. No ho són, inclús són superables, encara que això dels graus sempre són valoracions relatives que tenen molt a vore amb mosatros mateixos. Hi ha qui fussa i es rebolca en la porcatera ben a gust.

La qualitat política és baixa en general, i hem vist i patit els nyaps del sector mig progre, mig comboiat, però sovint mal fonamentat, dels polítics demòcrates d'esquerres. I el disgust mos ha dut les tornes: ara hem de vore la bateria d'iniciatives polítiques —llengües, drets, memòria, desigualtat— que està presentant la dreta: és una antologia de les patologies ideològiques més ressentides i danyoses. Esperem que ara que també els ho fan a ells —com ara en Alpedrete— 🔗 i a elles, molts dels qui s'ho miraven de llunt tinguen un poc més de mirament en el futur. Sense confiar en res.

dilluns, 6 de maig del 2024

Com un pardalet

Mentres Takse està acabant el llibre de contes de Katherine Mansfield, 🔗 agarre la guitarra, tanque els ulls i somie me se'n van els dits darrere les cordes i el ritme de «Free bird» 🔗 de Lynyrd Skynyrd. 🔗

diumenge, 5 de maig del 2024

Cita dominical / 807: Blanca Crespo Arnold

Mirant de socialitzar l'economia.

Sigam conscients del nostre poder com a agents econòmics que som, per a construir, també des d'ahí, el món que mos marquen els nostres principis.

Blanca Crespo Arnold, «Economia Solidaria, cuestión de principios», La economia social al rescate, elDiario.es, 43, març de 2024.

dissabte, 4 de maig del 2024

La foto del sàbat / 197

Una varietat de gallineta cega (vaqueta, pastoreta, poriol...) que no és la Coccinella septempunctata que voldríem vore, sinó possiblement una espècie invasora (Harmonia axyridis).