Algun dels gatets del cantó cap a la plaça veïna deu ser més simpàtic o més curiós i atrau l'atenció dels qui van passant amunt i avall. Una xica els du llandetes de menjar. Han penjat un cartell amb les fotos dels gats i avisant que no cal donar-los de menjar, que estan atesos, però em sembla que a la xica li pot més la gràcia que li fa el gatet. No és l'única que intenta fer-li moixaines, però sí que és la que més a prop ha deixat el gatet que li s'acostara algú.
La resta de gats del solar on hi ha les ruïnes no fan massa cas de res. Esta ajocats cada u al seu lloquet i mirant les hores com passen, si és que miren res d'això. Les cotorres van cap a l'est a l'hora que el sol es pon, els pixacarrers acompanyen els gossos i miren com deixen els excrements ací i allà —mo n'hem trobat de sòlids, cosa que no és habitual, però és indicativa: hi ha cagacarrers solts per la contornà—, la lectora del primer i el seu company tornen de la compra amb el carro ple i el veí del replà ha llevat la bicicleta que ocupava amb poca legitimitat part de l'entrà de l'escala: l'ha venuda per internet justet quan el veïnat començava a sentir-se molest.
Els gatets, que fant tant de temps al ras, deuen haver aprés també a distingir el trosset de constel·lació d'Orió que mos deixa vore la contaminació lumínica. Torna a fer calor, diuen, encara que refresca de matí.
