divendres, 23 de febrer del 2024

Sobretot si no fem res

L'article «La Fundació Nexe alerta d’una desigualtat lingüística 'in crescendo'» de Sebastià Carratalà (Diari La Veu, 22.02.2024) 🔗 i els comentaris que li fan em desperten l'interés i la idea d'enviar un comentari, per torbna-li a pegar la volta al gosset aquell:

La pràctica fa els mestres, que diuen. Fa més de trenta anys que vixc en Valéncia ciutat. A pesar de la propaganda negativa que mosatros mateixos mos fem, no és cert que, com a ciutadà, calga parlar en castellà. N'has de saber, tal com diu la Constitució espanyola, encara vivim en una immersió castellana. La sort és que vivim en una societat democràtica on podem ser humils o reivindicatius, exemplars o transparents, cívics o apegats a roda... I tot en valencià. No són heroïcitats, són els valors ètics de cada u i les decisions personals de cada dia.

Pot passar, rarament, que algú que et necessita no t'entén en valencià i demana que li parles en castellà. No cal negar-s'hi ni canviar de llengua, es poden utilitzar altres recursos: repeticions, tria de vocabulari semblant al castellà, senyes... Ja dic, en trenta anys crec que em deu haver passat una o dos voltes.

Això sí, pot ser un poc més comú topar amb algú que entén la llengua i que s'ofén perquè la parles davant seu. És el seu problema. Em sembla que en molts casos els cou que poses en evidència la seua submissió o la seua renúncia. O la seua impossibilitat d'imposar-te res, perquè no solen entendre massa de què va la democràcia. I no comente res dels imbècils i estúpids per als quals la llengua és una més de les coartades que utilitzen per a manifestar la seua manera de ser.

En canvi, és prou habitual trobar persones asserenades que «descobrixen» que poden parlar en valencià amb algú, que s'alegren de sentir parlar en valencià, que practiquen el poc valencià que van apendre a escola... Coses que hi ha qui es perd si fa cas de la propaganda eixa que amaga que a Valéncia n'hi ha molta gent que s'alegra de parlar en valencià. Encara n'hi ha molta.Això no lleva per a que tingam clar que les dades són les que són i que no n'hi ha res a fer, sobretot si no fem res.

dijous, 22 de febrer del 2024

Últimes cançons

Per a dies en què el fum de l'incendi amaga l'horitzó de la ciutat, Jessye Norman 🔗 canta els Vier letzte Lieder 🔗 de Richard Strauss. 🔗

dimecres, 21 de febrer del 2024

Cada moment i circumstància

El dnv inclou la paraula puter -ra 🔗 i indica que és una paraula «vulgar» —el diec no inclou esta paraula, però sí el sinònim putaner -ra, 🔗 amb la mateixa marca valorativa—. El dnv explica el valor de la marca:

La marca vulg. (vulgar) s’aplica a mots considerats habitualment malsonants, grollers i poc o gens assumits pel bon gust majoritari, especialment aquells de caràcter escatològic o sexual

Esta setmana s'ha debatut en les Corts Valencianes sobre la prostitució 🔗 i el terme usual per a referir-se als hòmens que utilitzen les prostitutes sexualment ha segut «puter» (i en castellà, putero, que el drae amb marca com a malsonant).

Per tant, les intervencions parlamentàries han fer ús d'una paraula qualificada per algú de «vulgar» o «malsonant». Pel fet d'aparéixer en el llenguatge parlamentari, ¿ha deixat la paraula de ser vulgar o malsonant o ha convertit les intervencions parlamentàries en vulgars o malsonants? Sembla prou clar que l'ús intencionat d'una paraula tan marcada com esta en un registre formal té la intenció d'emfasitzar la denúncia i la crítica contra els clients de la prostitució (i contra la prostitució mateix).

No sé si els els parlamentaris legislaran com en Suècia o en Noruega —si ho fan, que siga amb el mateix suport de mitjans econòmics i socials que em sembla que preveuen allà—, però abandone el tema per a centrar-me en les meues coses: la paraula provessó és una variant de professó, que al seu torn és una paraula «popular» (diu Coromines) originada per una confusió de sons i de conceptes provinents del llatí.

Per tant, la variant provessó, que és la general al País Valencià, hauria de formar part del diccionari igual que la variant professó, que sí que apareix en el dnv, encara que l'han marcada com a coŀloquial: ¿a on és coŀloquial? ¿a Catalunya? ¿és «col·loquial» o més bé estan diguent que és «dialectal» i es pot deduir que, en conseqüència, correspon a un registre informal? La típica confusió entre dialectes i registres.

Si acceptem que un dialecte té registres, la variant provessó és la paraula general del País Valencià en qualsevol registre, formal o coŀloquial. És un error pensar que tot allò que mos sembla «dialectal» s'ha d'encasellar com a registre «col·loquial». Damunt, ves a saber què és això de «vulgar»... Ara, si ni tan sols apareix en el diccionari, ¿què és la paraula «provessó»?

Si en lloc de tanta pretensió d'«estàndard» i de «normativa de manualet» visitàrem més els dialectes i les converses en situacions i contexts diferents —al bar, al despatx d'advocats, al súper, a la prefectura de policia, al futbet, al gimnàs, al conservatori de música...—, podríem assimilar i practicar la variació i la utilitat d'uns altres, de dialectes i de registres, en cada moment i circumstància.

dimarts, 20 de febrer del 2024

Dies de Colònia

Per a dies com hui, The Kölln concert de Keith Jarret. 🔗 Dies com demà i dies irae 🔗 en suma.

dilluns, 19 de febrer del 2024

Retorn per un dia

En algun moment convé harmonitzar la mirada amb la imatge de la portada del disc Return to forever de Chick Corea. La música oceànica t'envia pels aires. Hui ho he fet fàcil.

diumenge, 18 de febrer del 2024

Cita dominical / 796: Gràcia Jiménez Tirado

Mirant l'agricultura política.

Es barregen molts temes que s’haurien d’analitzar i resoldre amb urgència: l’ús de pesticides —amb exempcions autoritzades per la UE a favor de la potent indústria química—, els beneficis excessius dels intermediaris, la manca de protecció enfront de les importacions d’Àfrica o Amèrica, les subvencions que afavoreixen les grans explotacions —en mans de latifundistes rancis o empreses de nou encuny—, les dificultats per fer cultius orgànics i recuperar espècies autòctones… I no s’albira una política europea clara.

Gràcia Jiménez Tirado, «Aquells paisatges, aquests consumidors», Diari La Veu, 15.02.2024. 🔗

dissabte, 17 de febrer del 2024

divendres, 16 de febrer del 2024

La incultura és compatible amb la democràcia

La crònica «La 18a trobada d’escriptores de la Ribera» de Salvador Vendrell (Diari La Veu, 15.02.2024) 🔗 em fa pensar, després d'agrair la iniciativa estellesiana de Josep Lozano i la persistència dels que participen en esta reivindicació lletraferida, en l'expressió «dreta extramadament inculta» que utilitza Vendrell, com si els mals vingueren de la incultura:
Hauríem de revisar algunes consideracions sobre les persones cultes, sabudes o doctes. Perquè tots som «incults» respecte d'algú. El problema no és si eres incult, si tens prou o poques qualitats derivades de la cultura. El problema és que eixes «qualitats» siguen la intolerància, la intransigència, el menyspreu, la prepotència, la petulància, l'odi, el racisme, la misogínia, l'homofòbia, l'aporofòbia, la xenofòbia, el masclisme, el dogmatisme... Tot això també ho cria la cultura. I encara podem trobar més d'eixes qualitats. Ara bé, cap d'eixes qualitats negatives implica incultura, però moltes d'elles tenen a vore amb una concepció diferent i probablement malaltissa d'això que pensem que és la cultura.

Sí, un comentari que pareix marginal per a la crònica, però a mi m'ha semblat central ressaltar que l'argument de Vendrell sobre la «incultura» és defectuós i negatiu. No podem concloure de cap manera que una persona inculta no respecte els valors democràtics, les llibertats i els drets. De fet, sovint són persones amb molta «cultura» les que actuen contra la democràcia. I contra la cultura. Al cap i a la fi, la incultura és compatible amb la democràcia.

dijous, 15 de febrer del 2024

Notes al diccionari

Coincidint amb la neura que tinc últimament amb la desatenció acadèmica del registre col·loquial —pense sobretot en el valencià—, m'arriba per diferents vies l'apunt «El diec i els col·loquialismes» de Gabriel Bibiloni (12.02.2024). 🔗

Encara que entenc que critique en part el centralisme barceloní de l'iec, em sembla estrany que no reclame que el diccionari de l'institut s'amplie per a tindre en compte de manera més clara i útil la distinció entre registres i dialectes. Això em mou a enviar-li un comentari:

Deu ser que van ampliant el contingut per a atendre les necessitats d'escriptura dels diferents dialectes i registres. Però no van tan ràpid com voldríem... Haurien de fer cas de la vostra pregunta per a anar donant informació dels usos informals «en relació amb col·loquialismes o dialectalismes del català central i (no) de tots els dialectes».

De moment, pel que fa a les varietats dialectals no toquen gens el central o oriental (com bé dieu, per a ells no és dialectal)... Toquen poc el balear (11 registres: cartenir, contenir, detenir, entretenir, estar, mantenir, menystenir, obtenir, retenir, sostenir, viltenir). El valencià menys: 9 registres. El nord-occidental apareix en 8 registres.

És gros que encara associen un comentari d'una varietat dialectal (que no diuen a quin registre correspon) amb un comentari sobre un «registre informal» (que no identifiquen on s'utilitza).

Si vullgueren fer un diccionari d'ús ben fet pensant en el conjunt dels parlants que vivim immersos en realitats tan diferents, seria una gran faena. De moment ho hem anat apedaçant.

Espere que pugam millorar-ho per a l'ús real de tots els registres i varietats, i que no arribe ja quan només servixca per a documentar i desxifrar com es parlava i s'escrivia en el passat.

dimecres, 14 de febrer del 2024

Peus de gat

L'alimanya que alguns portem dins mos fa buscar inútilment els treus peus del gat en qualsevol qüestió que mos interesse, per poc que siga. Alguns ho fan per exhibicionisme i petulància; altres tenen el profit propi, la comoditat i el servilisme per consigna; encara uns altres, més silenciosament i fugint dels foscus, pensem que el món no ha d'anar necessàriament ni inevitablement a pitjor. Acceptem que tenim capacitats molt limitades i que no solem encertar el camí a la primera —ni a la segona— o que estem barallats amb la teoria dels jocs, amb la tàctica i amb l'estratègia. Però aspirem als impossiles, pretenem que la cabuderia ètica siga més consistent que l'estupidesa, inclús més persistent.

Massa donats m'estic atribuint sense acríticament. Però estic segur que tinc bona intenció i que sempre respecte que el mitjà siga compatible amb la finalitat. Aixina anem, de toll en toll.

El gat, bé, en té dos o quatre, segons com es mire.

dimarts, 13 de febrer del 2024

Els encerts més freqüents

«Encara» abunden les llistes i receptes sobre «errors més freqüents» o «dubtes més freqüents» 🔗 en valencià-català. Són llistes repetides i repetitives que diria, d'entrada i quasi com a prejuí ideològic o perceptiu només creen l'associació persistent del valencià-català amb el concepte d'error o dubte.

A pesar que l'error o el dubte són fenòmens universals, podem pensar un decàleg d'aclariments que resol qualsevol dubte raonable mantenint la idea que el valencià-català és una llengua a disposició de la humanitat:

  1. La meua llengua millora amb l'ús.
  2. Parlant en la meua llengua millore l'ecologia lingüística.
  3. La democràcia millora amb el respecte lingüístic.
  4. Tots són capaços d'entendre i respectar el valencià-català.
  5. La incomoditat lingüística és millor que la submissió lingüística.
  6. Els desconeguts també són persones democràtiques.
  7. El valencià-català és tan fàcil daprendre i d'usar com qualsevol altra llengua.
  8. La meua llengua descriu el món tan bé com qualsevol altra llengua.
  9. No s'ofén per la llengua, s'ofén perquè té idees totalitàries.
  10. El castellà-espanyol també és una llengua com el valencià-català.

Ho deixem amb un decàleg. Car revisar-ho, tenint sempre en compte que els aclariments sobre el valor i la possibilitat d'usar el valencià-català són infinits com l'espai sideral. I més enllà.

dilluns, 12 de febrer del 2024

La palometa del baül

Després d'agrar-mos la mirada havent de vore amb impotència com la guerra i l'assassinat s'institucionalitzen com a única «raó» dels estats criminals contra la democràcia i els drets, hi ha dies aixina, de ponentà, amb flamencs volant per la marjal vora el Palmar cap al sud o bambant pels carrers.

Volteta pel riu. Passem per El Rastrell, per aprofitar el passeget pegant una «miraeta» a eixe bagul del tresor on podem trobar tant la llàntia màgica, els doblons rescatats del fons de la mar o la palometa de Peter Pan que s'emporta una xiqueta anglesa com a mostra de simpatia davant dels pares que s'enduen una panera per a alçar els joguets de la xiqueta.

diumenge, 11 de febrer del 2024

Cita dominical / 795: Joan Canela Borrull

Mirant el feixisme de les democràcies.

El feixisme del segle XXI no arribarà per la via de militars i camises negres desfilant pels carrers, sinó per la involució dels sistemes democràtics fins a esdevenir un decorat, una carcassa buida des d’on seguir acusant els països enemics que són totalitaris.

Joan Canela Borrull, «La broma», Diari La Veu, 27.01.2024. 🔗

dissabte, 10 de febrer del 2024

divendres, 9 de febrer del 2024

Objectius boirosos

Els trens van en retard, hi ha vaga de maquinistes, que s'apeguen a roda de les protestes d'hivern. Molts llauradors trauen el tractors sense saber massa bé si els estan enganyant contínuament amb la dependència dels pesticides, tal com exposa Michelangelo La Spina en «El negoci del pesticida etern» (Diari La Veu, 09.02.2024). 🔗 És una faena de contacte solidari i conversa honesta:

Els investigadors no ens podem quedar només al laboratori, en la conferència de control biològic a Alemanya o en el simpòsium de Phytoma patrocinat per 20 empreses de productes químics, hem de parlar amb els agricultors i on siga, hem d’anar al camp amb ells i parlar-los en el seu idioma.

La reforma s'ha de fer de baix cap amunt, tenint en compte que sol ser habitual que qui arriba amunt ja no vol reformar res.

dijous, 8 de febrer del 2024

Evolució discreta

Comprovant la validesa de les regles ortogràfiques del 2017 o del 2021 de l'Institut d'Estudis Catalans m'adone que l'última revisió de l'estiu del 2021 pot no ser realment l'última, sinó que poden haver anat afegint modificacions. El cas és que avisen un poc d'aquella manera en el web on tenen penjada l'ortografia: 🔗

Actualitzacions

D’ençà de la publicació de l'Ortografia catalana de l’iec, el juny de 2017, la Secció Filològica ha aprovat modificacions al text de l’obra. A mesura que s’aproven, aquestes modificacions s’incorporen al text de l'oiec consultable en línia.

És a dir, que cal estar atents, perquè sempre hi ha la possibilitat de topar amb casos dubtosos que no es resolguen d'acord amb la regla general, sinó que «requerixquen» creativitat per a proposar excepcions que compliquen l'aplicació de les regles i devaluen les regles generals. Em cou això que a les excepcions tradicionals «la una, la ira i la host» hagen afegit sense raonar «L'Haia > La Haia». Delirant (¿per a quan de l'Iran > del Iran?).

dimecres, 7 de febrer del 2024

La formalitat i els dialectes

L'Optimot comenta en diversos apunts el seu interés per documentar, explicar o resoldre dubtes i casos relacionats amb el registre coŀloquial. 🔗 El que em continua semblant un poc desenfocat quant a la vitalitat i l'ús d'eixe registre funcional —que tanta connexió i interrelació té amb cada varietat dialectal— és que s'analitza generalment per a comentar els errors i, més encara, les interferències d'altres llengües, del castellà, particularment. Hi ha excepcions, com és el cas de l'apunt «Pronoms febles i llengua coŀloquial: aturem’s-hi» de l'Optimot (02.09.2020) 🔗 que no es centra a condemnar o corregir la llengua amb el calçador de la normativa, sinó que mostra diverses possibilitats del registre coŀloquial associades a diferents dialectes.

A poc a poc espere que anem ampliant l'estudi del registre més general de la llengua, i que això servixca tant per a que deixe de ser tractat com una versió «errònia» d'un altre registre més formal, com per a que deixe de confondre's amb les varietats dialectals. Segons com, moltes voltes pareix que el valencià col·loquial no és un registre del valencià, sinó que la varietat dialectal valenciana en bloc es manifesta tan sols en un registre, el coŀloquial —i que no siga qualificada de vulgar, que els valencians també tenim una fama, vaja: ¡puja ahí dalt i voràs a ta uela!—. 🔗 Hauríem d'aprendre a documentar i valorar els elements de formalitat dels nostres dialectes.

dimarts, 6 de febrer del 2024

Les aulors

La paraula aulor, variant d'olor —i segurament pronunciem les dos com la primera— no apareix encara en els diccionaris, però és la forma oral general des d'antic i, a més, ara ja té representació en això que hem entronitzat com a «llengua literària» —de l'estil i registre que siga—, volen dir que l'escriuen persones que tenen escola. Per tant, a més que aparega en Lo diccionari lleidatà, espere que els diccionaris generals i els escrits amb voluntat d'acostar-se al llenguatge planer facen ús d'esta possibilitat quotidiana. Ara falta l'onomatopeia per a aulorar.

dilluns, 5 de febrer del 2024

La mar salà

El dia 5 del mes passat em va pegar pel coŀloquial i hui, vaja, també dia 5 però de febrer, em torna a passar pel cap, no casualment, sinó arran de la lectura de l'article «Un corpus col·loquial i dialectal del valencià: parlars» de Sandra Montserrat i Carles Segura (Zeitschrift für Katalanistik, 33, 2020), 📜 article que, a més, aporta unes quantes dades sobre la faena que s'està fent per a documentar i conéixer l'oralitat coŀloquial.

L'article comenta que ja hi ha diverses bases de dades (CorValc, 🔗 CCCUB, 🔗 COLC),🔗 sobretot catalanes, i que ells estan treballant per omplir el panorama del valencià, on també hi ha alguns projectes en marxa, però «no existeix un corpus textual de grans dimensions, prou representatiu per a poder estudiar les varietats valencianes, tant la variació dialectal com la funcional (coŀloquial)».

A banda d'eixe propòsit general, hi ha un detall que em sembla significatiu i em fa pensar que estem condicionats en la recerca per una confusió —un prejuí de tants— que mos du a no tindre en compte una varietat funcional, la versió formal del valencià «no interferit», que és una versió que convindria tindre en compte abans que desaparega ofegada per la interferència del castellà o per la versió formal que oferix una escolarització en eixe valencià «d'escola» que deixa la llengua com a clossa auxiliar de formalitat precària i forçada.

Llegint l'article, tinca la sensació que estan pensant que «la llengua en l’estat menys interferit possible» és una llengua que varia diatòpicament només per la banda «coŀloquial», com si eixa llengua no interferida no tinguera també marques lèxiques, fonètiques i morfològiques de respecte, d'atenció, d'importància, de seriositat, com si en el valencià no interferit tot fora «gresca i xerinola» o cagar-se «en la mar salà».

diumenge, 4 de febrer del 2024

Cita dominical / 794: Lucy Barton

Mirant què no sabem de la vida.

És així, la vida; si n'hi ha, de coses que no sabem fins que ja és massa tard.

Lucy Barton, personatge de la noveŀla Ai, William d'Elizabeth Strout, segons la traducció de Núria Busquet Molist.

divendres, 2 de febrer del 2024

Al caure

Gel per als colps, és el millor antiinflamatori i inclús analgèsic, em diu la infermera. El morat del bac no s'haguera fet tan fosc. La gelor li la van aplicar a la gramàtica de Manuel Sanchis Guarner de l'any 1950, i això no va desinflamar res —al contrari— però sí que va desunflar el gramàtic i moltes de les possibilitats posteriors de l'ús de la llengua quan va arribar la possibilitat d'ampliar els coneiximents i l'ús. Ho conta, ho raona i ho mostra Abelard Saragossà en el llibre que ha escrit sobre Sanchis Guarner. N'hi han que deu fer més de trenta anys que ho saben, que li adjudiquen un pompós «don», com si això ho compensara tot, i per contra els està costant molt esmenar o reparar els errors comesos. Deu estar al caure, que no mos faça massa mal el bac.

dijous, 1 de febrer del 2024

Es pot fer

Una mascletà en Madrid. L'any passat la mascletà va ser a Barcelona. Captació amb barcos d'aigua de la mar vora una reserva natural per a omplir piscines. No n'hi ha mans. ¿Hi ha restriccions d'aigua a causa de la contaminació i de l'emergència climàltica? Empitjorem-ho amb qualsevol estupidesa que li dona diners a algú mentres destrossa la natura on hauríem de poder viure tots. ¿No està prou contaminat? Ampliem ports i aeroports, però no per a que és ventilen millor o que l'aigua es puga reciclar, sinó per a generar més tràfec i més contaminació. Encara hi ha qui pot respirar massa a gust. ¿De veres que no existix cap iniciativa festiva, cultural, econòmica o social positiva per a la societat i que, a més, millore el medi ambient? Fa anys, ma mare comentava que un cosí meu agarrava el cotxe per a anar a pixar. I encara pensem que s'han de fer les coses només perquè es puguen fer.

dimecres, 31 de gener del 2024

L'ecologia de les «galgaes»

A un company de Simat li fan un comentari que conté una paraula que fea anys que no sentia: «galgà» (< «galgada», en estàndard general). Es posa a mirar de documentar-la per escrit i troba poques referències, entre les quals un apunt meu, «L'espai del flamenc» (07.03.2020), 🔗: «Mentrestant, hi acudix una «galgà» de gent «mudà» en uns quants totterrenys.». Era poc abans del confinament pel còvid. Vaig escriure la paraula, però no em vaig preocupar de comprovar si la podia documentar. Els flamencs han tornat unes quantes voltes més al tancat de Mília, que és on vaig fer la foto. I supose que hi deuen haver acudit més «galgaes» de passavolants i guies turístics a pretendre respirar aire i natura saludables mentres empudeguen de pols, gasos i residus tòxics amb els totterrenys eixe mateix medi ambient que estan desitjant sentir que els entra pels porus de la pell.

Sí, sembla que les «galgaes» figuratives no porten mai res de positiu... Llevat de la possibilitat d'expressivitat lèxica que hem caçat.

dimarts, 30 de gener del 2024

L'etimologia en línia

La faena de documentació de la història de la llengua s'està duent a terme d'una manera rítmica i amb obres de gruix pel que fa al passat de la llengua i que han de servir també per a documentar presències i absències del present de l'ús oral i escrit.

Demà l'Institut d'Estudis Catalans presenta la versió en línia del diccionari etimològic de Joan Coromines. Tindrem aixina en línia totes eixes obres rellevants que hem pensat que algun dia havíem de tindre a mà en paper omplint i garsant els estants de les nostres biblioteques. En tinc algunes, i em cal torcar-los la pols cada volta que les consulte, ja que també estan ja en versió digital. No em passarà el mateix amb el Coromines, que encara era un desig pendent.

L'ús de la llengua no està esperant estes obres, però als qui els interessa llegir-les tampoc els vindrà malament tindre-les de manera tan senzilla, ràpida i ubiqua, tant si és per a les petulàncies erudites com si és per a enllaçar i adobar el present de la llengua quotidiana amb el bagul històric de les quotidianitats d'altres èpoques.

dilluns, 29 de gener del 2024

Segons com es mire

Els mestres fumaven en classe, els metges fumaven en la consulta, hi havia professors que feen les classes borratxos —i fumant—, moltes xiques es quedaven prenyades i no acabaven els estudis de secundària, cotxes, camions i motos anaven sense catalitzadors ni filtres de res, ningú arreplegava les caguerades dels gossos, les voreres no tenien rebaixos per a cap accessibilitat —concepte desconegut encara—, no hi havia papereres ni tantes faroles... Hem eixit prou bé, ¿no? Encara sort, segons com es mire.

diumenge, 28 de gener del 2024

Cita dominical / 793: Maria Cucurull Canyelles

Mirant d'acostar-se.

La proximitat ara es mostra a Tik Tok amb vídeos curts, roba informal i llenguatge col·loquial.

Maria Cucurull Canyelles, «Quan una onomatopeia es fa viral a Andorra», Núvol, 27.12.2023. 🔗

dissabte, 27 de gener del 2024

divendres, 26 de gener del 2024

Els plats i les tasses

Tanquem la setmana mirant el fantàstic Polònia que no vam vore anit —ajuda a digerir la realitat de la corrupció ideològica representada per jutges com García Castellón i per polítics com Fernández Díaz, o per Grande-Marlaska, que combina totes eixes facetes—, perquè a partir de les nou la soneguera mos ataca, sobretot a mi.

Eixe costum que he agarrat d'alçar-me a les cinc i mitja té eixos efectes per la nit. La compensació és que, de matí, és l'hora en què els carrers estan quasi buits, la frescor que ventila la casa en hivern, la cuina es convertix en un espai de rutines casolanes, amb les tasses, els plats i els coberts preparats per a traure'ls a taula, la poma i el plàtans laminats, i sobre el banc humit iŀluminat pels leds dels armaris, el cap s'enfoca fàcilment en la lectura.

dijous, 25 de gener del 2024

La unitat W

No apareixia la unitat W, perquè de tant en tant el Windows decidix que no la deixa vore o que no la connecta, no sé quina de les dos. L'informàtic pensava que es podia resoldre amb el botonet del Windows i teclejant W, però només ha funcionat un moment. La solució més segura i permanent es veu que és obrir un terminal i teclejar «gpupdate force», i aixina ja connecta tot el que ha de connectar.

Després d'això he pogut restaurar la plantilla Normal.dotm amb una versió de fa uns dies que tenia en la unitat W, per als dies com hui, en què el Word decidix que se la ventila.

dimecres, 24 de gener del 2024

Burocràcia elèctrica

Un dia sancer, tres parelles d'electricistes i dos telefonistes per a apanyar una entrada de fase a la finca, és a dir, una connexió entre el cable de fora i el que du la llum a un pis. La primera parella diu que són de reclamacions, que vinguen els de les «averies». La segona telefonista també diu que vindran els de les «averies», però la segon parella —d'Iberdrola— s'ho espolsa, perquè ells són de «triatge»... A última hora, ja ben fosc, arriben els que ho han d'apanyar pujant a la teulada.

Esta «burocràcia» d'una empresa privada ha segut molt pareguda a la versió proverbial que sovint vegem i patim en moltes administracions públiques. La mala fama de ser hipocresia.

dimarts, 23 de gener del 2024

Conversa cordial

Quan portem uns segons de conversa, la telefonista de la companyia elèctrica s'adona que continue parlant-li en valencià a pesar que ella em parla en castellà. Deuen tindre un protocol, o la xica és atenta: em proposa si preferixc que m'atenguen en valencià. Li dic que sí, pensant-me que ella canviaria de llengua, però em diu que va a desviar la telefonada. Uf, no, li dic que no, que si ella m'entén en valencià, que podem continuar: em respon que m'entén perfectament i continuem la gestió mantenint cadascú la seua llengua.

Mos queixem molt amb raó de la discriminació contra l'ús del valencià, però també cal agrair que hi ha qui, encara que no sàpia parlar en valencià, et tracta amablement, t'oferix alternatives o accepta que continuaràs parlant en valencià i que la conversa bilingüe és vàlida, útil, i que permet un grau de cordialitat afegit, sobretot per part meua i del meu benestar emocional.

dilluns, 22 de gener del 2024

Uns bacs

Vaig haver de tornar a instaŀlar l’Ubuntu. Ho vaig fer mirant com dia algú que s’havia de fer. Al poc em trobe que els 300 megues que havia deixat per a la partició «/boot» no eren prou. Com que encara no havia fet res de nou, vaig tirar pel dret i el vaig tornar a instaŀlar de nou: li deixe 1 giga. Però aleshores m’enganye al triar la partició on cal posar el punt d’arrancà: me se va ocórrer que devia ser la del «/boot» (sdb1), però no, era un poc més amunt, «sdb» directament. I torna a instaŀlar l’Ubuntu. A la no sé quantes, pareix que ja està tot, però aleshores l’ordinador em diu que hi ha un error el «grub»...🔗 Amolle l’aire, deixe passar uns segons, teclege coses que me s’ocorren i que no funcionen, fins que caic que estic intentant reiniciar des del disc que té el Windows. ¡Bingo! Cal anar a l’inici del sistema (F10 mentres es posa en marxa) i triar que l’arrancà la faça des de l’altre disc —els dos tenen el mateix nom, però es tracta de posar el segon en el primer lloc—: funciona.

Torne a configurar el Libre Office, i torne a pensar que és una llàstima que no puga endur-me la configuració com faig amb la plantilla «normal.dot» del Word de Windows. Bé, crec que no es pot fer. Segur que algun descobriré que sí. Mentrestant, vaig practicant. I ara hauria de connectar els comptes de correu, tornar a baixar els programes que solc usar (el Chrome, el Gimp i algun més) mirar d’incrementar la seguretat canviant contransenyes i fent-les més segures —ho estan recomanant molt últimament—

Eixim a pegar una volta. Mos acostem amb el patinet a la pista i, mentres Takse xarra amb una amiga, quan ja em sembla que ho tinc controlat, m’impulse pel pendent i sense vore-ho vindre caic un bon bac... Bé, dos, però el primer és el que m’ha deixat el cul més coent. Espai —de fet, el diccionari coŀloquial diria «aspai» o «aspaiet»—, que això ja no es reinstaŀla tan fàcilment.

diumenge, 21 de gener del 2024

Cita dominical / 792: manifestants russos del 1905

Mirant els drets humans a Rússia.

Si et negues a escoltar les nostres súpliques, morirem ací mateix, en esta plaça davant del teu palau.

Petició que els manifestants russos del 22 de gener del 1905 li van fer al tsar, versió traduïda a partir de La gare de Finlande d'Edmund Wilson.

dissabte, 20 de gener del 2024

La foto del sàbat / 182

Mostra escrita de valencià col·loquial amb alguns errors que deuen ser cosa de la indignació. La pràctica els pot esmenar sense abandonar el registre. Ni la indignació.

divendres, 19 de gener del 2024

Un poc de mentrestant arriba

Una volta, fent proves, vaig aconseguir exportar les entrades corresponents a la lletra H d'un diccionari per a convertir-les en un bloc de Blogger. Crec recordar que vaig fer un arxiu .csv amb tabuladors. Però fa massa anys (cap al 2010) i crec que Blogger ha modificat les convencions d'importació: ara pareix que eixa classe d'arxiu ja no servix. Per tant, el transforme, prove amb .txt i amb .xml, però no els dec donar el format correcte, perquè no pareix que els admeta. He anat variant el document i pujant-lo fins que Blogger m'ha dit que ja havia fet massa importacions i que ho provara més tard. No res.

Pel camí he aprés un poc sobre xml,🔗 aixina que no he perdut del tot el temps. Ara cal que comprenga com lligar les dades que conté eixe doument amb la plantilla l'xslt que ha de disposar les dades per a mostrar-les en la pantalla. Però no he anat molt allà, no he aconseguit que es relacionen i traguen res que es puga utilitzar. Si més no, he netejat i ordenat un poc la base de dades.

Hi ha qui mira d'arribar a la revolució proletària, hi ha qui s'enriquix com si haguera de viure setanta milions de vides —i no—, hi ha qui trasllada les seues fílies i fòbies a l'activitat política, hi ha qui pensa que «pardal que vola, a la cassola» i s'hi dedica... Modestament, les quatres ratlles que faig ací «casi» cada dia, fer que la caixera del súper senca el huit i el huitanta-huit en valencià i que puga practicar durants uns segons la diferència entre el set i el sis —que pareix que molts castellanoparlants els confonen—, evitar convertir-me en un buròcrata a pesar de fer de funcionari, configurar el mòbil en valencià, no configurar l'assistent de Google perquè sospite que espia i, damunt, encara no entén el valencià, pagar la quota del sindicat i somiar que això servix per a millorar les condicions laborals i professionals... Tot això deu ser un poc de mentrestant arriba no sé què.

dijous, 18 de gener del 2024

En valencià planer

El llenguatge i la llengua van canviant —se'n diu «evolució» quan es mira amb bons ulls— al ritme dels temps. Per sort hi ha qui s'interessa per mantindre'ls vius i fer que s'adapten i creixquen. Eixa pareix que és la intenció de la nova revista El Mood🔗. També té possibilitats —em sembla, no he acabat de fussar-hi prou— els recursos en línia per a millorar l'expressió oral que presenta el web Oralitat🔗.

De totes formes, trobe a faltar més dedicació a l'ús real en valencià, eixe ús coŀloquial per al qual no es difonen prou els instruments de referència mínima que poden fer accessible l'aplicació de les regles ortogràfiques als escrits més accidentals o casolans, més o menys carregats d'intenció, d'humor, procaços o utilitaris. Tot això i més també es pot escriure reflectint els trets desimbolts i espontanis de la parla quotidiana mantenint la seguretat que dona la guia de l'ortografia i de la gramàtica bàsica general, sense haver d'anar a «apanyar» les combinacions pronominals tal com brollen, mirar de coŀlocar morfemes normatius flatosos, o mirar amb temor algunes expressions que penses que podrien fer botar flames del paper per «indesents» —les sonores suposadament indegudes són un tema—.

I pensant en això he acabat pegant-li una llegida a l'article «De xones, culs i conys» de Jaume Forés Juliana,🔗 on hi ha expressions que no acabe d'entendre —no són del meu món de referència—, però també alguna que hauria d'arribar, més enllà dels llibrets de falla, al diccionari de Martia Teresa Espinal🔗:

L’escriptor Martí Sales va proposar adaptar l’expressió catalana «passar la mà per la cara», fins a convertir-la en «passar-li el cony per la cara». O, en lloc de parlar de «quina repassada», emprar la més divertida, «quina parrussada». Fins i tot van aparèixer algunes aŀliteracions com «proporcionant parrús» o «despatxar xona» [...].

Ah, i qui diu el «cony», diu la «figa».

dimecres, 17 de gener del 2024

Validador de codi

Avança el trasllat de la biblioteca en format de Blogger al format xml. Va relativament ràpid gràcies a les macros i les possibilitats del buscar i reemplaçar i les taules del Word. Però són vora mil cinc-centes entrades i el programa acaba enfitant-se i li costa respondre. He estat comprovant més o menys artesanalment el codi, però ara he passat a usar un validador d'xml en línia, i aixina estic polint-ho per a que el codi siga correcte i que els errors siguen només meus, els típics de picatge de continguts.

Són faenes distretes, d'anar a poc a poc, amb paciència i deixant-se dur pel ritme de la música. Hui ha tocat la llista de bandes sonores. M'he quedat xiulant alguna peça de Bernard Hermann.🔗

dimarts, 16 de gener del 2024

Coent-se

La tv3 fa «coranta» anys —la tenim en el «cor», ai— i es nota en el resum que fan, mirant-ho mos notem el pas del temps en la roba, la gestualitat, els objectes, les expressions, en els ulls amb què ho mirem.

Trauen el primer programa d'Andreu Buenafuente, però trobe a faltar el Persones Humanes🔗 del Mikimoto, on crec que va començar a aparéixer el Buenafuente televisiu, però on també vam començar a comprovar que la democràcia informativa i ideològica encara no s'havia cuit del tot.

I encara la tenim coent-se, pel que vegem, amb més mitjans però amb jóvens que pensen que la igualtat de les dones ha anat massa llunt🔗... Això fa pensar en La revolta dels animals🔗 d'Orwell, quan algú diu que tots som igual, però alguns som més iguals que altres.

Les parides semblen inofensives, però no ho són tant quan se les agarren seriosament uns quants milers de persones, iguals o desiguals.

dilluns, 15 de gener del 2024

Víctimes irresponsables

La denominada «operació Catalunya»🔗 és dubtós que mereixca denominar-se aixina. No es tractava d'una activitat excursionista o d'interés geogràfic. Es tracta d'una activitat política governamental delictiva batejada de manera parega que els delinqüents són polítics i ciutadans de Catalunya. Clar, el nom deu tindre per a alguns eixe interés afegit, com ara que les víctimes siguen resposables d'alguna manera o per algun motiu, com ara per ser catalans, que és delicte, mirant-ho des d'una «espanyolitat» malaltissa.

El mal és que és possible que ja no sapiam com n'hem de dir de les activitats dels governants espanyols —i «mucho españoles todos»— que intervenen i actuen periodísticament, policialment, econòmicament i judicialment contra els rivals polítics i contra la ciutadania que els vota o que dona suport a determinades ideologies i activitats polítiques.

En estos delictes de l'àmbit polític, convindria utilitzar els noms dels fets i dels corruptes que els duien a terme. Dir-ne Pegasus, Kitchen, Gürtel, Filesa, Matesa..., no avança massa, ni tan sols un miŀlímetre, en la identificació i condemna «dels responsables» —sense cap «depuració»—. Ja els va bé quedar amagats darrere de noms més o menys mediàtics o que desvien l'atenció precisament cap a les víctimes. Posem que «cas de corrupció dels polítics del Partit Popular contra»... Vaja, no sé, sona ja tan sabut, habitual i que no els esguita, que tampoc pareix que avancem massa per ahí.

diumenge, 14 de gener del 2024

Cita dominical / 791: Joan Bastardas i Parera

Mirant els prejuís de la gent sobre la gent.

No es pot partir del convenciment que la gent és curta i necessitada de tutela.

Ramon, personatge de Joan Bastardas i Parera en Diàlegs sobre la meravellosa història dels nostres mots.

divendres, 12 de gener del 2024

Quin remei mòbil!

A partir de les tres i mitja comence a deixar-me els ulls en la pantalla. Dos hores mirant de fer que els mòbil vell i el nou s'entenguen, però no n'hi ha mans. Com a últim recurs, vaig al web d'oppo i alguna de les possibles solucions que donen per a resoldre problemes pareguts funciona. I que conste que jo no volia canviar de mòbil, però els programetes que ja no volien posar-se al dia en el mòbil m'estaven expulsant del meu Motorola g4 Play.

He aprofitat una oferta de l'empresa que em du la fibra a casa: m'han fet una rebaixa del preu de connexió i, a més, incomprensiblement per a mi —estic prou desconnectat d'estos jocs mercantils que combinen abusos prepotents i ofertes lenitives—, m'oferixen un mòbil nou debaes. Quin remei, doncs.

dijous, 11 de gener del 2024

Un poquet de gran què

Si el metge t'atén quan li parles, això és un bon senyal que em sembla que alleuja les primeres temors. Si t'entén encara que li parles en una llengua que no és la seua, com ara en valencià, la sensació d'alleujament s'incrementa i permet un poc més de confiança en la professionalitat i el tracte humà que tot pacient deu estar desitjant. I, bé, quan et responen en la teua llengua, això que deu ser tan comú per a milions de persones, per als qui parlem en valencià sempre és com haver entrat al temple on es vetla i es venera el jurament hipocràtic amb candeletes i hurís infermeres que atenen i reconforten els eminents metges barbuts que ha donat la història de la medicina.

L'escena descrita és masclista,🔗 perquè la societat en què vivim encara ho és i, per tant, la medicina encara ho és —tant en l'accés a la professió com en els diagnòstics que fan a les dones—, però en l'estat espanyol té l'afegit que també sol afegir discriminacions i perjuís per altres motius, com ara el lingüístic, en el cas de la imposició del castellà per damunt del valencià, menyspreu accentuat per un mal ús social de la posició de «poder» de la figura del metge davant dels pacients.

Tota una introducció sabuda i patida per qui viu com a valencianòfon normal i corrent al seu país, que accepta petites satisfaccions de tant en tant quan no tan sols no reps mirades estranyes, incomprensions bàsiques —hi ha qui sent «bon dia» i et mira com si parlares en klingon, amb perdó pels— o les expressions de disgust que t'adrecen amb peticions de traducció al castellà, aixina que el dia que t'atenen i t'entenen encara que portes la carasseta —a causa del còvid que torna—, sembla ja un gran què, encara que et responguen en castellà. Si respongueren en klingon, tindria gràcia, però mos entendríem.

dimecres, 10 de gener del 2024

Taxonomia amb foraets

S'allarga el procés d'edició xml. És cosa de vore la quantitat de detalls que, intentant ser sistemàtic, acaben escapant-se pels foraets de la subjectivitat, de les presses, dels canvis d'opinió, de la poca memòria, del tremolor dels dits picant sobre el teclat... Em pensava que tenia una llista ben neta i polida, però no, faig recomptes de codis d'obertura i tancament, i me'n sobren o me'n falten per una banda o per l'altra. I mentres vaig reomplint i corregint, vaig pensant nous elements per a la taxonomia de la biblioteca, dades que poden paréixer ara innecessàries i que podrien tindre alguna utilitat més avant.

Em toca pensar si classifique per gèneres, per lloc d'edició, per temàtica, o si té prou igual tant de detall que no em servirà per a res, que la cosa és haver-los llegit, recordar-los, haver-los aprofitat... El cas és que el temps que em passe classificant-los, no estic llegint-los. Eixes coses que fem preparant-mos per a fer una altra cosa, com ara per a viure.

dimarts, 9 de gener del 2024

Formats

Hui em pega per fer conversions —sense cap relació amb cap professió de fe, alerta— entre html, Blogger i Word, passant per Excel, cvs, txt i, finalment, xml (amb un possible afegit d'xslt, que acabe de descobrir).

He pensat de passar el bloc La Meua Biblioteca del format Blogger al format Wordpress, i això demana calfar-se un poc el cap, acudir a les macros de Word i trobar el format i l'extensió més convenients. Com quasi sempre, el web de w3schools 🔗 facilita els instruments.

No és res religiós, o només un poc, pel cantó esotèric.

dilluns, 8 de gener del 2024

Llepant l'infinit

Intente recopilar sinònims eufemístics per a designar algú que siga «panxa agraïda», és a dir, llepaculs o llepó, però no me n'ix cap que no siga massa docte, massa tècnic o massa dessaborit. Concloc que possiblement un que podria crear aglomerant la locució «ballar els nanos»: un ballananos. Ai, em sembla que tampoc va bé, perquè, segons com, es pot entendre que conté un menyspreu per la constitució física que és innecessari i, per tant, rebutjable. Al final, tant pot ser llavacares com bufalevites, que són una mostra que l'abús d'un suposat estàndard salvífic i la marginalització del registre col·loquial mos coŀloca en una situació de poca ductilitat i molta estretor expressiva. Bé, estic segur que amb uns mitjans que funcionaren mitjanament bé, podríem triar i remenar entre el llausanger -ra i el mamó -mona, que no sé si serien els extrems de la llista. De la llista de paraules, perquè les varietats d'eixos caràcters deuen tendir a l'infinit.

diumenge, 7 de gener del 2024

Cita dominical / 790: Manel Pitarch Castellano

Mirant l'ensenyament i la ideologia.

Ara mateix la comunitat educativa del nostre país acomiada l’any amb la pirotècnia que la Conselleria d’Educació ha preparat per dinamitar les mesures que permetien a les zones valencianes de parla castellana aprendre una de les llengües base del plurilingüisme en l’Educació. Quina, la que ja saben millor?, pregunta la lògica. No, la que no saben ni parlen. Quina finalitat té aquesta decisió? Evidentment que aprenguen més, no. Que milloren les competències plurilingües, no. Que tinguen més pòssibilitats laborals de futur, no. Que estimen un poc més el territori on viuen, no. Que amplien les actituds no excolents en favor de la cohesió social, no. Aleshores, si no es compleix res del que convé a l’aprenent, per què s’ordena un reglament legal que destrueix aquests valors?

Manel Pitarch Castellano, «Nou plurilingüisme valencià: equitat, igualtat, justícia?», Diari La Veu, 03.01.2023. 🔗

divendres, 5 de gener del 2024

Fina que fina

La documentació escrita, documentada o raonada que trobe sobre això que podríem denominar «valencià col·loquial» o, si es vol, «valencià informal», són escasses, antigues, tenen relació amb estudis sobre literatura o estan associades a la prescripció d'una formalitat que semble relaxada i fluida.

A banda, hi ha les habituals propostes o bonegons sobre la «correcció», és a dir, maneres d'evitar o d'invisibilitzar una part fonamental de la llengua de barra de bar, de cafenet amb eixos familiars que vegem d'any en any o de cerveseta o cassalla a bacs pels bancals.

Per un altra cantó, sí que s'ha fet un poc de faena lexicogràfica útil per a afavorir la consulta i confortar la producció escrita de qualsevol pelatge, com podem vore en les etiquetes «col·loquial», «vulgar», «popular» o «infantil» que usen alguns diccionaris per les paraules que poden tindre accepcions o variants que associen amb eixe registre.

Això sí, sempre podem llegir al revés tots els repertoris de barbarismes i prescripcions sobre coses que no «es diuen aixina» que està diguent la mateixa persona que ho està negant, o que està usant la variant que nega que es puga dir o escriure... Clar, sense tindre en compte que, precisament, inclús els registres que no es solen escriure, es poden escriure, gràcies a la ductilitat de l'escriptura i dins de les possibilitats de l'ortografia normativa de representar les variants de tots els registres.

L'ortografia no ha de ser el formigó de la llengua, sinó la farina, en la versió de ma mare: «tants que en cria la farina, i ella fina que fina».

dijous, 4 de gener del 2024

Fa goig

Les dades i els gràfics fan goig de vore, són decoratius. Però la interpretació i l'opinió sobre què reflectixen o com volem que varien és la faena més arriscada. De moment, faig la primera part: apunte dades i dates. La reflexió escrita sobre les dades la deixe de banda per a més avant. Perquè arriba un moment que has repassat el tema tantes voltes que ja et sembla massa clar i evident. Amb tot, no notes que eixes «evidències» que tens tan clares, encara que siguen acceptades, li servixquen a massa gent per a triar un camí diferent.

Les rutines i les inèrcies. Com si pensàrem que la inconseqüència és l'opció més adequada o agradable per a instaŀlar-mos en una comoditat permanent, estable. La procrastinació, l'ajornament, la desentesa, la ignorància indolent... La vida de cada u, val, però després venen els romanços sobre el zòon politikon 🔗 al mateix temps que bombardegem, rebutgem, discriminem injustament o lapidem tant com demane la lliure empresa desregulada de la religió que siga, incloent-hi el capitalisme.