M'aturulla el compendi d'enumeracions i comparacions amb què Victor Hugo va omplir les planes de Les misérables per a tractar de representar una idea sobre el segle xix parisí i francés. Si vols estar al cas, costa de seguir, perquè també adoba els personatges contemporanis i amb referències i comparacions a una antiguitat que ara ja no estudiem igual com la degué estudiar ell. Més que amb una trama noveŀlesca, molts capítols són una narració enciclopèdica que alterna amb exposicions ideològiques. La intenció deu ser fer-mos atrapar per l'ambient dens i pesant d'una època que ell va viure com a transformadora i convulsa.
No vaig tindre la mateixa sensació quan vaig llegir de jovenet Le dernier jour d'un condamné. w L'hauria de rellegir per vore si continue sentint tot allò que vaig trobar tan intensament atractiu que inclús em fea adobar el meu francés infantil amb tocs estilístics que jo pretenia elevats i literaris i que en realitat devien tirar més cap a una presumpció i una pedanteria ingènua. En aquell temps no m'aturullava, em corprenia i anava a contar-li-ho a ma mare com una gran cosa.
