Trie si continue amb el panorama sobre la igualtat de Piketty o faig una nova macro de Word. Lligc un poc i em pose a teclejar la macro. La igualtat no pareix que desitgem massa realment, només declarativament, com a simbolització compensatòria. En un programa de ràdio parlaven de la victimologia, 🔗 que és l'estudi de la victimització. És possible que convinguera relacionar eixe estudi amb les víctimes del capitalisme, de la desregulació dels fluxos de capitals, de la mercantilització de la sanitat, l'educació i l'habitatge, de la privatització i la depredació dels recursos naturals...
En lloc d'anar a votar com a titulars de drets democràtics, sembla que mos volen atorgar no tan sols el vot víctima, sinó també el vot atemorit i culpable que ha de victimitzar algú —immigrant, estranger, pobre...— per assumir la justícia d'una militància emocional en la desgràcia. Una desgràcia pròpia, el nostre tresor.
Hi ha vots diferents en positiu a fer, pels imposts progressius, pels drets de les dones, pels drets lingüístics, pels servicis públics que cal apanyar i augmentar, per limitar les privatitzacions socialment doloses i danyoses. El vot per deixar de ser víctimes de la desigualtat i per afegir capítols a Una breu història de la igualtat. 🔗











































