Cita dominical / 923: Jessa Crispin

No deixes que este llibre reforce la teua visió del món. No l'utilitzes per a no pensar.

Jessa Crispin, pròleg de Cómo acabar con la escritura de las mujeres de Joanna Russ, a partir de la traducció de Gloria Fortún.

Cita dominical / 839: Beatriu Cardona i Prats

Això passa sovint: sempre volem anar a algun altre lloc, amb intenció i amb pressa, i ens perdem tot el que es troba entremig.

Beatriu Cardona i Prats, «Diari dispers d'una dana», Saó, 507, novembre 2024.

Cita dominical / 817: Margaret Atwood

En circumstàncies difícils, l'anhel de viure es projecta en objectes estranys.

Margaret Atwood, El conte de la serventa.

Cita dominicai / 787: Lluís Vicent Aracil i Boned

L'experiència mateixa ens convenç que sofrir i entendre no són pas la mateixa cosa.

Lluís Vicent Aracil i Boned, «Educació i sociolingüística», Treballs de Sociolingüística Catalana, vol. 2, 1979.

Cita dominical / 777: James Davidson

Inclús les afirmacions més banals poden tindre el seu origen en algun tipus de prejuí.

James Davidson, «La vida privada», dins de La Grecia clásica de Robin Osborne, a partir de la traducció al castellà anònima.

Cita dominical / 760: Françoise Giroud

Hi ha qui diu coses boníssimes però d'una manera tan ensopida que no les coneixerem mai. I hi ha els que no diuen massa res, però d'una manera tan agradable que et sorprén prou no trobar-hi res quan els lliges.

Françoise Giroud, Si je mens....

Cita dominical / 759: Rafael Argullol Murgadas

Quan l'ull s'aventura no tan sols veu, sinó que mira.

Rafael Argullol Murgadas, «Imagen y mito del Mediterráneo», Artifex. Revista de estética, 3, 1984.

No passem de mig bovos

Senc de matí les declaracions del president de la Junta d'Andalusia que exposa com de difícil i complexa és la decisió que ha de pensar sobre quan convocarà les eleccions. Si li férem cas, esperaríem que, una volta resolta eixa decisió, li donaren un premi Nobel d'alguna cosa, una medalla al mèrit o una càtedra universitària. Però no, només es tracta de fer-ho ben gros per a que semble que la seua reflexió és transcendent i crucial, poc menys que un cim del pensament humà, i amagar que simplement es tracta d'especulacions i pronòstics partidistes per a aconseguir avantatges electorals.

Això m'ha recordat l'article «Despertador» de Fernando Savater (El País, 26.03.2022) on l'autor declarava que el llibre El conocimiento inútil de Jean-François Revel li havia semblat molt ben escrit i «a estones dolorosament divertit». Recomanava que llegírem el llibre perquè mos «farà menys bovos», que a ell li havia servit. No he pogut evitar pensar que eixa suposició de creure-mos menys bovos confirma que continuem prou bovos, encara que no ho sigam tant. En tot cas, també depén del tema, com iŀlustra el mateix Savater quan es tracta de parlar dels drets lingüístics dels altres, dels que no fem del castellà una causa contra els altres.

De totes formes, tinc el llibre per ahí i faré cas, espere eixir de bovo algun dia. Encara que siga unes hores i en algun tema que mos beneficie a tots.

Cita dominical / 642: Juan José Millás García

La realitat és un deliri consensuat.

Juan José Millás García, Hoy por Hoy, Cadena ser, 28.02.2021.

Cita dominical / 559: Xurxo Mariño Alfonso

Per a generar autoconsciència ens servim, al costat de les estructures i sistemes de l'encèfal, d'una «pròtesi formada per la xarxa cultural i social» que té cadascú.

Xurxo Mariño Alfonso, comentant una idea de l'antropòleg Roger Bartra, «Jo soc vosaltres», Mètode, 101, volum 2, 2019.

Cita dominical / 503: Mario Bunge Müser

L'ètica és fantasiosa i, per tant, estèril quan és situada en el buit, però pot ser enriquida i utilitzada quan és fonamentada sobre la teoria dels valors i les ciències socials, i quan és agermanada amb la teoria de l'acció i la filosofia política. Eixa fusió ensenya una lliçó pràctica important: que els valors es salvaguarden en paquets, no d'un en un un. Per exemple, la llibertat i la solidaritat no poden regir entre desiguals.

Mario Bunge Müser, Evaluando filosofías. Un protesta, una propuesta y respuestas a cuestiones filosóficas descuidadas.

Cita dominical / 494: Marta Rebón

Les bones metàfores mos regalen altres perspectives, fronteres menys rígides, noves categoritzacions que substituïxen les ja gastades.

Marta Rebón, «Los andamios del pensamiento», El País Semanal, 29.04.2018.

Jarmil indecís

A Sollana li diuen «gesmil» a la planta que per a mi és «jarmil». Això és sabut i no té massa interés. La dialectologia és una disciplina plena de curiositats, marcada per les petjades de la història. La cosa és la bona olor que fa el jarmil, quanta aigua necessita i com convé anar-la emparrant. No tinc massa idea de res d'això, però hi ha llibres que ho expliquen, tant si en diuen jarmil com gesmil com gessamí. El que tinc a la terrassa de ma mare està viu gràcies a les atencions de mon tio (i fins ara ha tingut sort que no l'haja ofegat). Quan jo era menut, el jarmil era la planta més exhuberant del corral de ca ma uela. Recorria tota la paret oest des de baix fins als quartets de dalt i la terrasseta on hi havia les alfàbies que feen de depòsit d'aigua. Això d'«alfàbia» ho dic jo, perquè no sé com en dia ma uela (ma uelo parlava poc; això sí, em guanyava sempre al truc).

Ni intriga, ni debat sobre la independència del meu país, ni discussió sobre l'estafa dels qui recorren als tribunals per a imposar polítiques que no cal votar... Es poden fer apunts aixina. Ara, com que no tinc massa traça, els faig curts i torne a la lectura dels qui en saben un poc d'encerts i errors: Carles Capdevila, Richard Sennett, Tzvetan Todorov, John Gray, Saskia Sassen, Mario Bunge, Judith Butler, Zygmunt Bauman, fins i tot Richard Feynman enmig de les seues malifetes més o menys gracioses, Toni Mollà, Francesc Viadel, Joan Garí, Rosa María Artal i uns quants més. Ho hauré intentat, no resoldré res, però almenys sabré per què.

El prejuí de la lectura

La lectura és un instrument al servei del cap de cada u. A pesar de la fama que té, els seus efectes no són tan greus com es diu: estigues tan convençut com encabotat en unes idees i, no patixques, que la lectura no te les farà canviar sense que tu ho acceptes. Pots continuar llegint durant molta anys i molts milers de pàgines sense que això et faça canviar ni un «ansigne» (o insígnia, accepció 3) les teues idees, ara ja elevades a la categoria de prejuís.

Cita dominical / 385: Xavier Vidal-Folch Balanzó

Com que sabem poc, especulem molt.

Xavier Vidal-Folch, «A la yihad en taxi», El País, 26.03.2016.

Cita dominical / 69: Antonio Elorza

«Pertany a la lògica dels mites, com a la dels somnis, assumir les antítesis radicals. El mite no analitza ni resol problemes. Els representa com a prèviament analitzats i resolts.»* Funciona mitjançant una cadena de falses evidències, i una vegada acceptades estes després de ser repetides una i altra vegada, per l'efecte-majoria, té la virtut de proporcionar una aparença de rigor i induïx a la desqualificació immediata de tota anàlisi complexa o ponderada, fins al punt de constituir-se en una autèntica vacuna contra el coneiximent. Tota racionalització esdevé impossible.

Antonio Elorza, «Occidentalismo», El País, 04.02.2010.

---

*La citació inserida és d'Edward Said.

L'any que ha passat

Retorn a la pàtria, al poble i a la casa familiar... Sí, un espai imaginari que construïm i que és eixe terròs que un dia et va pegar al cap quan t'amagaves del teu cosí baix d'un taronger... Et deixa tocat de terra. S'esterrossa. I es refà quan passa la pluja.

Inferència

Em sembla que uns quants collistaires de Migjorn es troben més a gust repetint tòpics ideològicament compatibles amb les seues pretensions polítiques (i lingüístiques) que no esbrinant si hi nia una concepció poc justa o si, per alguna casualitat, contenen la llavor de pensaments racistes i retrògrads que diem que volem evitar. Una petita reflexió sobre els seus estris d'expressió els permetria adonar-se que convindria impedir que algunes accepcions (més o menys usuals) dels termes que fan servir foren una opció interpretativa més. Perquè les paraules les (re)carreguen els receptors.

Crec que, en eixe sentit, no seria bona idea que utilitzàrem acudits racistes o misògins com a exemples d'ús per a fer amena i entretinguda l'explicació de la normativa o la descripció de la llengua. ¿Que no fan gràcia eixos acudits? I tant que n'hi han de graciosos, però també tenen altres efectes i arrosseguen molts altres valors, ¿no? Convé mirar darrere de les paraules, que també hi ha pols i animalons diversos en les lleixes de la llengua.