divendres, 31 de maig del 2019

Un pas més llunt

Les llengües són limitades, més limitades encara des del dia que alguns les van convertir en escuts identitaris i ofensius. Totes les llengües són la mateixa llengua, de la mateixa manera que totes les «races» són la mateixa «raça» (ara que sabem que no existixen les races) i totes les terres són la mateixa terra. Vivim en una bambolla planetària, però la nostra condició i les nostres dimensions humanes mos fan somiar i creure que estem a punt de perdre-mos en l'infinit. Molt sovint mos deixem dur per la temor ressonant d'un buit de desconeiximent que sentim dins nostre. I no sempre sóm capaços d'entendre-ho i d'aprendre que no podrem omplir-lo mai del tot fins a obtindre totes les certeses.

En el diari m'apareixen tres paraules castellanes que em sembla que no havia sentit mai: retrechero, encartar (el diccionari no conté el significat que li dona el diari), albarrada. Trobe que no apareixen en el Quixot. Els límits sempre estan un pas més llunt.

dijous, 30 de maig del 2019

Els desitjos i els drets

La lectura del llibre de Gonzalo Boye ...Y ahí lo dejo. Crónica de un proceso resulta un poc massa anecdòtica, però com que resulta que estic enganxat a eixa realitat paral·lela que és el juí del Suprem contra els independentistes, no puc deixar-lo. Tot són viatges amunt i avall, valoracions superficials sobre les reunions, les converses i els caràcters, però poca substància polèmica o de debat democràtic, més enllà del fet que l'autor exposa essencialment el fet que l'estat espanyol encara està fent el camí d'interioritzar els mínims democràtics, eixos mínims que permeten rebutjar una ideologia, però defendre les persones que l'expressen i el seu dret a fer-ho.

Els fiscals, que es suposa que hauria d'esbrinar la veritat dels fets, es veu que per a ells el fet és que estan ofesos en la seua ideologia nacionalista. I eixe fet és superior a la realitat dels drets democràtics. Certament, els drets no són fets, però es suposa que haurien de tindre responsabilitat i capacitat per a distingir els seus desitjos i els drets de tots, però sobretot els dels altres.

dimecres, 29 de maig del 2019

El valor afegit de les barreres

El Síndic de Greuges valencià em tramet un informe d'una denominació d'origen valenciana d'oli. Es comprometen a resoldre l'absència d'ús del valencià, després d'excusar-se en el fet que s'havien centrat lingüísticament en evitar les «barreres lingüístiques» per als visitants de fora del País Valencià.

Li responc al síndic:

Vos agraïxc la gestió i espere que la bona predisposició mostrada per la DOP es confirme amb una gestió lingüística més correcta del seu web. Això sí, lamente que la DOP considere que la llengua siga una barrera en lloc d'un ingredient cultural que es podria considerar un valor afegit del producte que elaboren. Moltes gràcies.

Espere que complixquen. I després diuen que la democràcia que tenim funciona: ¡i tant que funciona!, però ¡perquè una parella de bous espenta amb les banyes! Alguns voldríem anar ja amb mitjans eficients i no contaminants, aprofitant que estem en el segle xxi, però hi ha qui encara està arribant ara a trobar el moment d'eliminar dret de cuixa o el tantúndem.

dimarts, 28 de maig del 2019

Noms i cognoms ben posats

En l'administració pública els funcionaris haurien de tindre interés en treballar bé, complint les seues funcions correctament, amb professionalitat. N'haurien de tindre, fins i tot més que els dirigents polítics que passen per les administracions, més que el caps funcionarials sotmesos a decisions polítiques. Però és difícil mantindre eixe interés i eixa dedicació quan t'enfrontes a caps funcionarials que atenen servilment els desitjos d'alguns polítics o, més greu, quan servixen els seus propis interessos personals aprofitant la desídia o la poca professionalitat dels càrrecs públics despreocupats del funcionament, la funció i la gestió de l'administració pública.

Dit això, que és un preàmbul genèric sabut, he de constatar que mos està costant més del que pensàvem confegir una llista amb uns noms rigorosos, reals i correctes dels polítics i polítiques elegits per a la desena legislatura de les Corts Valencianes. Arriba a ser un mareig aclarir si algú que fa anys i panys que firma documents d'una manera vol realment escriure ara el seu nom i cognoms sense accents, amb accents en valencià, en castellà, amb cognoms composts junts o separats, amb àlies, unes voltes aixina, unes voltes aixana...

No sé per què els polítics no han transmés als seus equips i als qui fan eixes tasques administratives que s'ha de treballar amb rigor, amb implicació, amb interés per complir els deures i per fer la faena ben feta. En canvi, hi ha grups parlamentaris que envien llistes amb suposats noms certs i fiables, però veus que el nom del diputat de la llista no coincidix amb el seu nom en la firma... Si comencem aixina, la resta no podem confiar que resulte massa fiable.

dilluns, 27 de maig del 2019

Paperetes i ortografia

No sé per què les paperetes electorals municipals i europees tenien no tan sols colors diferents sinó que responien a decisions tipogràfiques o ortogràfiques diverses: unes tenien els noms dels polítics amb totes les lletres en majúscula i les altres estaven escrites només amb la majúscula corresponent als noms propis. A més, l'ús amb totes les lletres majúscules pareix que convida a no accentuar o a accentuar malament.

També es dóna el cas que arriben els diputats i les diputades a les Corts i ni tan sols el personal d'administració del seu grup polític sap en molts casos si els noms o els cognoms s'escriuen amb accent o sense. Passaren unes setmanes i encara estarem revisant la llista dels noms, tant si es tracta d'accents com si algú vol que li diguen no sé com, siga hipocorístic (Ximo, Toñi) o àlies (Papi).

diumenge, 26 de maig del 2019

Cita dominical / 549: Víctor Maceda López

Mirant els corrents polítics.
A Compromís tenien referents tan diametralment oposats que han optat per cremar-los tots: Joan Fuster, Pere Mayor, Julio Anguita... Uns autèntics iconoclastes.
Víctor Maceda López, «President, 'mande firmes'!», El Temps, 16.05.2019.

dissabte, 25 de maig del 2019

La remor de la vegetació

Fem un passeig fins al parc Central de València, encara per acabar, però sembla que és una bona idea que finalment ha pogut prendre cos. Els arbres encara són jóvens i, encara que hem arribat amb núvols, al poc ha eixit un sol que torrava bona cosa.

La retolació estava en valencià i castellà d'una manera prou aconseguida. Prou, perquè algun error n'hi ha i alguns cartells eventuals que demostren que no hi ha protocol clar per a situar tots els textos, ja que estan en ordre invers castellà i valencià. La novetat és simplement que el valencià apareix com si fóra la llengua peculiar del lloc.

Llàstima que, a pesar de la vegetació i els desnivells dels jardins, la remor de fons del trànsit de motor d'explosió encara es sent massa clarament.

divendres, 24 de maig del 2019

Les profecies autodestructives

Les intenses jornades del juí contra el dirigents independentistes catalans ja fa temps que és més aviat un juí a les canonades i pilars de l'estat democràtic de dret. I està eixint molt de rovell i s'estan detectant molts clavills en els elements estructurals. De moment, el Congrés dels Diputats espanyol ha suspés els diputats processats basant-se en l'article 384 bis de la Llei d'enjudiciament criminal i no en el reglament de la cambra (art. 21.2), cosa que resulta sorprenent i preocupant, ja que els codis legals no els han d'aplicar les meses dels parlaments, sinó els jutges. I, vaja, en este cas els magistrats no han «ordenat» l'aplicació d'eixe article de la llei. I s'ha complit la «profecia» de la suspensió.

La cosa graciosa, si podem dir-ho aixina, del dia l'ha provocada una nova demostració de l'atreviment de la ignorància, tant lingüística com informàtica: ni una traducció va ser correcta (segons Gemma Rigau) ni la relació informàtica que havien «descobert» els guàrdies civils entre Òmnium Cultural i el ctti de la Generalitat de Catalunya tenia cap fonament. De fet, la van provocar els mateixos guàrdies civils (El Temps, 23.05.2019). Certament, en tenien ganes els «benemèrits» i van arribar a provocar una profecia autocomplida.

dijous, 23 de maig del 2019

El mètode sentimental

Em sembla que el mètode científic no s'ensenya amb massa rigor o insistència. Trobe que molts dels problemes que patim els més granaets amb això de confondre causes i conseqüències, orde d'aplicació de procediments, jerarquia de valors, etc., resulta que tampoc els han treballat massa en l'educació dels jóvens que van substituint-mos.

Tampoc és estrany. Al cap i a la fi, tal com la cosa de l'ou i la gallina, les gallines velles només per atzar ponem ous que se n'ixquen del costum que tenim. I els pollets continuen rebent en general les mateixes lliçons sobre el món que els envolta: la por, la submissió, les arbitrarietats diverses, l'hostilitat ideològica... En tenim per a prou de temps, perquè costa d'innovar davant la força de l'experiència. Només pensant en un món diferent podem imaginar propostes i actituds que opten per no repetir o mantindre el camí reconfortant de les solucions simples i atàviques (l'esclavitud, el masclisme, les pàtries imposades, el capitalisme depredador i contaminant...). La literatura i la nostàlgia tenen molt de valor sentimental, però no solen fonamentar propostes justes i eficaces.

dimecres, 22 de maig del 2019

Anem fent proves

Vaig fent proves amb les plantilles per al web de W3schools.com. Mire d'adaptar-me'n alguna per a fer que l'edició del Tirant en línia estiga adaptada per a qualsevol dispositiu de lectura. De moment, no l'acabe d'encertar. Ës que sóc un poc desmanotat i no acabe d'aprendre del tot estes coses de l'html. Per sort, el web W3schools.com té un munt de dades i oferixen pàgines per a anar provant els codis, per a anar aprenent sobre la marxa. És un web fabulós per als que anem toquejant el codi sense saber massa bé què estem fent.

Vaig fent, vaig mirant, i veig com en altres àmbits i amb altres intencions menys ètiques, toquegen els codis legals per a aconseguir que la semàntica «patriòtica» d'una legalitat formal esperpèntica (Jordi Nieva, «¿Han de ser suspesos els parlamentaris?») s'impose sobre els drets dels presos polítics d'un règim democràtic que dubta i no s'ho acaba de creure.

dimarts, 21 de maig del 2019

Campanya de llandosos

Estan de campanya electoral per les europees i les municipals. Fins i tot pega un bon arruixó per a que pugam reflexionar un poc amb els carrers menys polsosos sobre què mos convé votar, per si algú encara no ho té clar. Al mateix temps, també hi ha algú que està de campanya comercial i m'està martiritzant el mòbil. Segurament això no ho podré resoldre votant, però sí que vaig anotant-me cada número i posant-li una etiqueta: «comercial-llandós», «comercial-desconeguda», «comercial-de no sé qui», segons si deixen missatge o no en deixen.

Torne a rebre una tramesa de paperetes electorals. Hi ha els que els té igual la crisi climàtica —ja hiha qui diu que això de «canvi climàtic» es queda curt i s'ha fet quasi retòric— i els envia emplasticats. Eixa mostra de malbaratament de recursos naturals hauria de ser suficient per a evitar votar-los. Els ciutadans també hauríem d'estar permanentment «de campanya», encara que de forma amable, reflexiva i conseqüent. No despenge les telefonades dels llandosos comercials. Quant al vot, sobretot procure evitar els mentirosos, els autoritaris o els malicciosos, que també són ben llandosos, per cert.

dilluns, 20 de maig del 2019

Un mal moment democràtic

Diuen alguns periodistes i entesos en dret que ara, a mitjan juí contra el independentistes catalans, els acusats i encausats que hagen segut elegits diputats i senadors han de ser suspesos d'estos càrrecs, tal com es «deduïx» d'un article del Codi penal que ¡no està redactat per a eixa finalitat! És a dir, em resulta sorprenent que no apliquen ara el principi bàsic del dret democràtic que diu que, en cas de dubte o d'ambigüitat, s'ha de fer la lectura més favorable a l'exercici dels drets dels ciutadans.

En canvi, sembla que mos estem acostumant a creure que les normes són una defensa contra les persones que tenen unes idees que no compartim, en lloc d'una garantia dels drets i una exigència dels deures. La falta de reflexió i l'interés partidista permanent mos està fent caure en una versió de la democràcia que resulta ben arbitrària i reaccionària. En fi, vist que encara es fan eleccions, que puc escriure estes línies i expressar les meues idees, accepte de mala gana que tot això encara es pot continuar denominant democràcia. El nom aguanta bé, però el concepte passa per un mal moment.

diumenge, 19 de maig del 2019

Cita dominical / 548: Ultron

Mirant la premonició de la ciència.
Tots creen el que temen.
Ultron, personatge de Avengers: Age of Ultron, de Joss Whedon (2015).

dissabte, 18 de maig del 2019

Amb maceres

El primer canvi positiu (a mitges) de la nova legislatura de les Corts Valencianes ha segut que els macers que tradicionalment solen decorar l'acte de la primera sessió de les Corts —la constitució— han segut dos funcionàries de les Corts que han volgut fer eixe paper voluntàriament. Fins ara eren dos persones que enviava la Diputació de València —no sé segons quin procediment, conveni o acord—. Enguany, doncs, un petit canvi en un sentit que millora la representació de la igualtat entre els sexes.

Llàstima, com sempre, que se no s'haja eliminat simplement eixe toc medievalitzant i carrincló. Entenc que també es pot entendre que, si ho han fet dos hòmens durant vora quaranta anys, està bé que, abans d'eliminar eixa recialla, la utilitzem per a donar visibilitat a la importància de la igualtat de funcions entre els sexes. Ara només cal que el pla d'igualtat s'implante realment i que no mos facen estar discutint i ajornant amb excuses diverses durant unes quantes dècades més si ampliem les mesures de conciliació, d'eficàcia, de millora professional i tantes coses que no són gens decoratives però que no han avançat durant els quatre anys passats a pesar del que proposaven políticament.

Si les funcions decoratives han de ser més rellevants en les Corts que les funcions legislatives, laborals i administratives, convindria que, ja posats, mos pegaren un toquet amb la maça.

divendres, 17 de maig del 2019

Per un badallet

Les coses poden millorar si canviem les paraules amb què les denominem. Per tant, també les podem empitjorar. Este matí, en la ràdio, el fet que Iceta perguera una votació en el Parlament de Catalunya era qualificat de «xantatge» per algun periodista; el boicot a un acte electoral era denominat «escarni»; al Tribunal Suprem espanyol els fiscals denominen «rebel·lió» la desobediència i la protesta pública. D'altra banda, el fet que un policia li pegara un bac a una manifestant i li trencara la pelvis, el fiscal ho va denominar «incident» i no es va interessar per si s'estava investigant el cas.

Per un badallet a voltes es veuen més i millor moltes coses. És a dir, una visió estreta no impedix tindre un pensament ample.

dijous, 16 de maig del 2019

No ho són gens

Torne en el juí a la qüestió de la censura de la llengua catalana. Torne a llegir l'article 231.3 de la Llei orgànica 6/1985, del poder judicial:

Les parts, els seus representants i els qui els dirigixquen, i també els testimonis i perits, poden fer ús de la llengua que siga també oficial en la comunitat autònoma en el territori de la qual tinguen lloc les actuacions judicials, tant en manifestacions orals com escrites.

No acabe de vore com és possible que eixe article afecte els testimonis d'un juí de manera que demolixca l'article 3 de la Constitució espanyola:

El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la.

Per tant, quan tribunal del juí del suprem contra els independentistes intimida i amenaça els testimonis que pretenen respondre en català per tal que ho facen en castellà, no acabe de vore què fa que l'article 231.3, adduït pel tribunal, el faça millor que els drets lingüístics inclosos en l'article 14 de la Constitució espanyola:

Els espanyols són iguals davant la llei, sense que puga prevaldre cap discriminació per raó de naiximent, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

Si descarte que el tribunal estiga violant els drets dels testimonis, em queda que, en el fons, alguns espanyols són més espanyols i tenen més drets (i es veu que menys deures). En conseqüència, uns altres no ho són tant. O no ho són gens, tal com pretenen.

dimecres, 15 de maig del 2019

La incontinència i la desproporció

A voltes et toca el tendre, però has d'aguantar sempre un poquet més. Al final acabarem igual, però eixa continència, eixa contenció —i no sé si això també ho dien els retors i les monges d'abans— es compensa amb una satisfacció inteŀlectual més ampla i intensa.

Ací estem fent hores perquè algú ha pensat que la faena és la submissió a les ordres i la presència en el lloc de treball en lloc de l'eficàcia, la capacitat o la productivitat. Alguns faran hores a la presó, perquè els òrgans de l'estat no tenen contrapesos que els exigixca responsabilitats pels excessos ideològics patrioters que posen els procediments burocràtics o administratius per damunt dels drets més bàsics dels ciutadans d'una societat que aspira a ser tan democràtica com siga possible.

Per sort hem vist l'Esteban González Pons en un fragment que han posat en el programa d'humor Està Passant de tv3. Aixina hem pogut digerir amb unes quantes rialles la seua reivindicació (Diari La Veu, 15.05.2109) d'una llengua que no parla i que usa contra els catalans per a demanar-los el vot. No sé segur si es pot ser més hipòcrita, malicciós i desvergonyit. Fa anys que ho està practicant però sempre estan en eixe nivell. Es veu que la incontinència i la desproporció li proporciona alguna satisfacció.

dimarts, 14 de maig del 2019

També els arribarà el dia

Mos estan modulant els drets. Podem observar que hi ha presos polítics, exiliats, horaris administratius que són prevalents sobre els drets, jutges i fiscals més favorables a l'acusació que a l'aclariment dels suposats delictes. I polítics que se n'aprofiten amb mentires i desqualificacions personals. Mos ho engoliml i esperem que passe la pluja. Després, segons l'amígdala que tingam, ja farem amb el poc que quede.

Ja no mos queda sentiment de vergonya. El sistema democràtic es basa en el caràcter de les persones. Espere que l'educació vaja donant fruit i vaja posant en posicions de decisió i de poder persones amb valors ètics i morals realment socials i democràtics. Arribarà l’hora que la pantomima dels «procuradors» franquistes deixarà de formar part de les actituds i l'ideari dels qui arriben a posicions de poder. I eixes morts de cent anys tarden molt a anar-se'n.

dilluns, 13 de maig del 2019

La latitud normativa

Els falciots han tardat vora una setmana en recórrer el circuit que fan al llarg dels carrers que donen a la plaça. No semblava que enguany vullgueren decidir-se a baixar dels cels per on passaven fuetejant els núvols. No ho tinc tan calculat ni açò són regles ortogràfiques o gramaticals. Supose que la temperatura, el vent, els núvols, el grau del sol sobre l'hortizó deuen ser alguns dels factors que fan que els falciots vagen més amunt o més avall.

Estic consultant per què els ha pegat als de l'Ésadir i als del Termcat per adaptar gran eslam en beisbol però no en tenis. En tenis, segons diuen, hem d'usar la forma anglesa Grand Slam. L'escriuen també en majúscula i diuen que el plural ha de ser «Grand Slams»; en realitat, en anglés també l'escriuen en minúscula.

El cas és que en això de la gramàtica i les normes ortogràfiques pareix que els qui elaboren la normativa busquen la manera de botar-se contínuament les opcions més generals, sistemàtiques i, sovint, simples. Ho teníem fàcil, aprofitant l'adaptació feta per al beisbol, però preferim els mals oratges. Deu ser cosa de la latitud.

diumenge, 12 de maig del 2019

Cita dominical / 547: James Comey

Mirant la moralitat dels qui van amb els líders.
Els líders amorals posen de manifest el caràcter dels qui els envolten.
James Comey, «How Trump Co-opts Leaders Like Bill Barr», New York Times, 01.05.2019.

dissabte, 11 de maig del 2019

L'acolliment nacional

El dibuixant de vinyetes humorístiques sobre política Peridis insistia en la ràdio este matí: «és que Madrid els acull, és que Madrid acull...», i es deixava dur ben a gust per eixes expressions sentimentals que són l'altra cara de la moneda amb que habitualment fan funcionar la màquina del discurs contra els nacionalismes dels altres, com ara el dels catalans. Perquè, precisament, estaven parlant del fet que Barcelona havia deixat perdre totes les oportunitats de preeminència peninsular, de ser el far de no sé quantes coses en el món.

En substància, Madrid, en lloc d'una ciutat es convertia en una entitat genèrica i homogènia amb sentiments humans de bonhomia i acolliment. I ara prova a discutir-ho. Doncs, no es pot. I el cas és que eixe és un dels suposats defectes que els retrauen als independentistes catalans: el fet de parlar en nom de tots els catalans com si no foren persones amb idees i sentiments diversos.

A més, es veu que per a Peridis no és rellevant la diferència entre ser el centre ideològic i polític d'un estat «nacional» a ser el centre ideològic i polítc d'una «nacionalitat» sense estat. Perquè d'això es tractava, de nacionalismes i d'estats. Al cap i a la fi, supose que deu ser ben estrany anar a viure a Madrid i no voler ser espanyol, cosa que pot ser fins i tot ben vista al revés: anar a viure a Barcelona (o a València) i no voler ser català (o valencià).

Com allò que dien en alguna , «en Espanya hi ha llibertat religiosa, tots poden ser catòlics», a Madrid hi ha llibertats «nacionals» per a «acollir-te» com a espanyol. Resulta tan malaltís com inquietant.

divendres, 10 de maig del 2019

Buits arbitraris

L'administració pública no hauria de regir-se per l'arbitrarietat, inclús quan les normes tenen buits de redacció o de sentit que obrin eixa porta. Els funcionaris públics i els càrrecs polítics haurien de tindre una percepció suficient dels valors de l'ètica pública i laboral per a evitar travesar eixa porta. No sempre passa aixina i hi ha qui, davant les protestes o les recriminacions, sempre troba una justificació per a abusar del poder personal eventual que li proporcione la posició jeràrquica i l'aplicació una norma.

A més, pensant en la Generalitat valenciana o també en les Corts Valencianes, resulta obscenament contradictori que els cursets per a formar i reclassificar funcionaris alliçonen sobre els valors per a la faena administrativa de la responsabilitat, la coŀlaboració, l'ètica, el respecte en les relacions, el compliment dels deures, el diàleg... La lliçó que amaguen és que el que tot això és palla davant dels interessos personals i l'abús jeràrquic dels qui troben massa mala legislació on ajocar-se.

dijous, 9 de maig del 2019

Soroll de budells

Estic repassant la treballosa i artesana edició del Tirant lo Blanch que fa anys que vaig construint en l'espai cibernètic. No puc evitar topar amb el tòpic sobre la naturalitat i el realisme de la narració. Alhora passe per la frase següent: «Pres tan gran alteració que la fel li sclatà e morí de continent». ¿Vols dir que això és possible? ¡I en moren dos igual en l'obra!

Mire alguns polítics que almorzen prop de mi —que no paren de repetir cançoners argumentals contra els drets lingüístics i polítics dels valencians que no siguen seguidors del seu nacionalisme espanyol «reconqueridor»— i trobe que, la fel, no, però que si es mossegaren la llengua, els budells els farien soroll —i trobe que eixa possibilitat no la comenta Martorell.

dimecres, 8 de maig del 2019

El maquillatge del sexisme

Pegue una mirada al partit de tenis de Nadal contra Auger-Aliassime. A banda de patir pel fet que un locutor no encerte a pronunciar d'una manera més o menys aproximada el cognom del jugador canadenc —que segons ell és «auguer»—, relacione l'anunci de Mutua Madrileña que passen de tant en tant —«Ante el maltraro, nada de tolerancia»— amb el fet que les xiques que arrepleguen pilotes en eixa pista pareixen triades amb una mirada empresarial sexista, d'eixes que cosifica la idea de dona en uns determinats tipus d'objectes maquillats.

Sé que tot això és un negoci —de roba, de begudes, de maquillatge, de bancs...—, però si la campanya d'El Corte Inglés pel dia de la mare ha mereixcut que obriren un expedient per possible sexisme contra les dones, trobe que algú hauria de mirar com s'estan triant eixes xiques del tenis.

De totes formes, la cosa no és d'enguany, ja que trobe notícies sobre la qüestió des del 2004, i fins a l'any passat (El Economista, 18.05.2018). Ara mateix, segons la cerca que faig en la xarxa, pareix que no hi ha qui hi trobe cap problema de sexisme. El maquillatge de Mary Kay em deu estar encegant.

dimarts, 7 de maig del 2019

Ficció condensada

M'adone que fa un temps que no mirem films de ficció, ni al cinema ni quasi en la televisió. I això que tenim un munt de peŀlícules pendents emmagatzemades, tant clàssiques de tots els temps com obres més recents. I de tots els gèneres. Estava pensant que podia ser cosa de no tindre temps per a tantes coses que hem de fer —per deure o per plaer— en esta vida. Però crec que no és això, no és la lectura ni el bricolatge o la faena funcionarial: és el juí contra els dirigents catalans.

No tan sols mos absorbix, sinó que mos proveïx de les dosis de ficció i intriga que abans mos venien dels guions cinematogràfics. Ara tenim fabulació, fantasia, exageració, trama policial mancada d'ètica, trama política tergiversadora i mentirosa, trama judicial prepotent i autoritària, esperances independentistes, iŀlusions pacifistes... N'hi ha de tot i sobretot ficció política i judicial, narració distòpica i sentimental, molts guions ben adobats.

dilluns, 6 de maig del 2019

La lleialtat a les raons

Pensem diferent i no patim per això, sinó que diem que ho celebrem. Llevat que eixa diversitat contradiga la nostra posició militant. Llavors, la divergència és un mal tràngol, una inquietud que mos provoca por i angoixa, hostilitat. Segur que tenims raons per a la inquietud i per a rebatre les posicions diferents. Però si només notem els sentiments que mos pugen a la gola, convé mantindre'ls arraconats, calents en un braseret —perquè tampoc mos hem de fer pedres en el fetge—, però a recer de la intempèrie i dels efectes excessius que podrien causar. Almenys fins que les raons mos diguen cap a on és millor conduir-los.

La sociolingüística estudia i fa propostes diverses. Una de tantes és que els parlants han de mantindre una certa lleialtat lingüística per tal que la seua llengua continue tenint ús en un entorn on ha de competir amb altres llengües. Hem arribat a fet un món d'etiquetes classificatòries per a batejar nacions, races i llengües humanes. Quasi podríem pensar que som aixina, llevat del fet que sabem que podem ser d'una altra manera. El sentiment de ser aixina, que és molt còmode; la incomoditat de la raó que mos diu que podem ser diversos. Atemorits i temuts alhora.

diumenge, 5 de maig del 2019

Cita dominical / 546: Josep Mascarell Gosp

Mirant el benestar en la natura.
La majoria de dolències, diria jo, l'home les sol sofrir precisament per no anar més sovint a muntanya, per no viure una vida higiènica d'aire lliure, esbargiment i deport encara que aquest no siga altre que estirar les cames i fer exercici els diumenges, com fem ara els excursionistes i els caçadors...
Josep Mascarell Gosp, Amics de muntanya. Excursionisme i plantes medicinals, (1961).

dissabte, 4 de maig del 2019

Bricolatge de cap de setmana

En lloc d'una Dremel mos han venut un tornavís Bosch amb bateria que es suposa que mos ha de fer el mateix paper. També té els accessoris necessaris per a decapar. Les hores de rascar, la pols i el soroll, això va a banda. Ja mos ho trobarem. Supose que el xicon de Bauhaus mos ha aconsellat bé.
Som aixina d'ingenus, a pesar que sabem que això del mercat i el capitalisme té molts racons foscos. Com ara els productes ecològics que arriben ací des del Perú, Xile, Turquia o els EUA. ¿Que ja no hi ha panses, anous, avellanes o prunes per la contornada? Almenys diu que els alvocats són d'Espanya, que això ja para un poc més a prop.
Lligc que les bateries tampoc serien una solució contra la contaminació, perquè contaminen molt per a fabricar-les. No hi ha manera d'encertar-ho del tot, l'existència de les societats humanes altera les persones, el medi natural i tots els éssers vius, fins i tot l'espai està convertint-se en un abocador il·legal i no tardarem a fer que «l'última frontera» també siga insalubre.
I el bricolatge de cap de setmana no ho apanyarà.

divendres, 3 de maig del 2019

Riffs polítics

Em deixe enlluernar per l'habilitat o el virtuosisme d'un xicon en un vídeo on reproduïx cent riffs de la música rock. És una petita història d'eixa música, certament, molt sintètica i comprimida en uns pocs passatges de cada cançó. Uns pocs acords, distorsions i puntejos i entre en fase evocadora o nostàlgica en moltes de les cançons.

S'acosten unes altres eleccions, i pareix que tots toquem el vot amb el mateix virtuosisme auditiu, no mirem la lletra ni el conjunt de la música, mos deixem dur pel record de la tonadeta, per les emocions que mos van despertar. Una companya el tuit d'eixe votant d'extrema dreta que demana un país de dretes on emigrar després de vore que no han pogut arribar al govern: u li respon que vaja espai, que allà on podria fugir i governara la dreta més o menys extrema, doncs, que l'expulsarien amb els mateixos pocs miraments que ell proposa amb el seu vot contra la resta de la humanitat.

La música no són només els riffs, per molt que mos agraden i que acostumem a simplificar-ho tot.

dijous, 2 de maig del 2019

El guionet després de les «fake»

Per a debatre en l'aoetic un ús o desús del guionet en els manlleus no adaptats (cas de fake news), segons la nova ortografia de l'iec em toca pegar una mirada als diccionaris.

Mire el Merriam-Webster i l'Oxford (els dos en línia), i no recullen eixe nom (encara: el Merriam-Webster el comenta com a possible terme nou). Per tant, seguint l'IEC, cal llegir l'últim paràgraf del punt 4.3.2.2.f de l'ortografia, que diu: «Certs manlleus nominals, procedents especialment de llengües romàniques i que són sintagmes descriptius en la llengua d’origen, mantenen el seu caràcter sintagmàtic.» Vist això, escriuríem «fake news».

A banda, sobre eixe últim paràgraf de la regla de l'IEC, podem oblidar això d'«especialment de llengües romàniques», perquè un dels exemples és «kale borroka», que ve del basc. A més, podem vore que el GDLC escriu «bel canto», però l'italià Garzanti escriu «belcanto», és a dir, ja no tindria un caràcter sintagmàtic. La regla convida a la confusió.

Més tard he localitzat el terme en el diccionari Collins: diuen que és un nom i l'escriuen «fake news» (en l'Oxford hi ha «fake bake» i «fake book»). Per tant, seguint l'IEC (primer paràgraf de 4.3.2.2.f), cal escriure-ho «fake-news», a pesar que el diccionari anglés ho escriu sense guionet i que el guionet no aporta res al català.

L'ús del guionet hauria de ser un recurs per a millorar l'escriptura i la lectura, hauria de resoldre algun problema, en lloc de provocar-lo. Tal com diu Abelard Saragossà («La grafia de les paraules compostes», 14.2.9.A; versió HTML; versió: PDF): «Cada norma sobre l’ús del guionet hauria d’exposar quin avantatge aporta a la comunicació.»

En el cas de «fake news», els anglesos ho escriuen aixina, però l'IEC proposa una complicació (que provoca confusió ortogràfica) derivada del fet d'haver de descobrir si és un nom o un sintagma. Seria més simple no clavar-se en eixos bucs si no hi ha una proposta que millore la comunicació afegint un signe de més (en este cas, el guionet).

dimecres, 1 de maig del 2019

El mètode de l'opinió

Coincidix amb les eleccions que acabe Public Opinion de Walter Lippmann (1922-1949). Per tant, tant en la faena parlamentària com per la campanya electoral constant i interminable en què vivim, m'ha sabut mal —i m'ha alleujat alhora— sintonitzar la meua percepció sobre la societat democràtica amb les reflexions de Lippmann. En concret, una frase perduda cap al final del llibre: «Hi ha una dificultat inherent en l'ús del mètode de la raó per a abordar un món irracional.»