Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Termcat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Termcat. Mostrar tots els missatges

dimarts, 15 d’octubre del 2024

Satisfacció discrepant

Fa tants anys que hauríem de disposar en la Generalitat valenciana d'un organisme solvent i consistent semblant al Cercaterm del Termcat, però no hi ha manera, anem salvant els mobles apedaçant les necessitats lingüístiques i sociolingüístiques amb servicis desmotivats, intermitents i sense recursos, tapant els forats dels corcons del desús amb voluntat i dedicació personal contra la desídia i la desatenció institucionals, contra les pràctiques de subordinació de l'ús del valencià davant del castellà, resistint ofensives ideològiques periòdiques contra la gestió democràtica de l'ús de les llengües oficials.

Aixina que, en lloc d'una consulta, envie este matí al Cercaterm un suggeriment sobre un canvi de nom científic —el de la serp de ferradura— i a primera hora de la vesprà ja tinc la resposta: em diuen que posaran al dia eixe nom científic (ara sembla que és Hemorrhois hippocrepis).

No sé si els servirà per a res, però tenint en compte la qualitat i la rapidesa de les respostes, faig el clic per a omplir l'enquesta que enllacen, que és de molta satisfacció. Espere que els premien d'alguna manera la faena que fan, perquè ja són molts anys que atenen les meues consultes i poques voltes m'han enviat alguna resposta massa tard, que fluixejara en la fonamentació o que no tinguera un mínim de qualitat i interés encara que hajam pensat solucions diferents o discrepants.

dimarts, 3 d’octubre del 2023

Se n'han anat

dilluns, 4 de setembre del 2023

Veus i colors

Es responen del Cercaterm per a confirmar-me que la forma muhàrram seria la forma més adequada de transcriure el nom del primer mes del calendari islàmic. Amb accent perquè és una paraula plana en àrab, tal com em va semblar sentir escoltant uns quants vídeos. Per cert, tots els vídeos eren d'hòmens que pareixien retors islàmics —digam-ho aixina— o que alliçonaven com si ho foren. No me'n va aparéixer cap de cap dona ensenyant a pronunciar o que pronunciara eixa paraula.

De casualitat, mirant de trobar alguna veu àrab més, m'he trobat un dia de festa —l'Aixurà— 🔗 passejant per una fira de Teheran, on no deuen parlar en àrab, però sí que deuen dir el nom del mes en àrab pregut. 🔗 Hi ha molta foscor en la roba, el negre deu ser un color significatiu també en la religió islàmica. A mi em crea un sentiment de por, de record atemorit infantil de quan el catolicisme regia quasi totes les nostres activitats quotidianes.

La nostra percepció del món està molt condicionada, per les veus —sobretot per les masculines que tot ho volen omplir—, i pels colors —amb què s'iŀlustren i enlluernen les ideologies.

divendres, 10 de març del 2023

Gai avinent

L'excusa de la grafia o la forma «molt fixada internacionalment» o simplement «fixada internacionalment» hem comentat que semblava una excusa per a conformar-se o per a no xafar-se els dits. En este cas es tractava de deixar el terme «gay-friendly» tal qual, en anglés, segons comenta Termcat. 🔗 Mos ha passat pel cap que no és fàcil encaixar ací els «adaptat», «obert», «acceptem» habituals per a altres conceptes.

Però pensant-hi un poc més, no caldria deixar-ho en anglés si recorrem a una expressió comuna i habitual: «benvinguts»... Encara que ara tenim el fals problema de la concordança gramatical del participi en plural masculí, però aleshores podem pensar en reviscolar l'adjectiu «avinent» ('de bon tracte') per a «gai avinent». Pulcre, un poc docte si vols, però que encaixa bé i el final «-ent»també li dona un aire «internacional».

Finalment, podem pensar en una altra altra opció —tal com li s'ha acudit a la meua companya Rosanna—, que seria adaptar el cartell icònic antinuclear i convertir-lo en «¿Gais? ¡Sí, gràcies!». Podria quedar bé, inclús un poc millor que una adaptació que trobe en Pueblo Comunero («Maricón, si gracias», 11.10.2018). 🔗

divendres, 10 de febrer del 2023

Unes «camallaes»

El Cercaterm ha resposta hui al dubte que els vaig enviar ahir. Un poc més lent, però amb el mateix resultat: sense guionet també. En este punt, l'ortografia del valencià ho deixava més clar i els ho vaig demanar simplement perquè, com que es tractava d'un neologisme —no tan nou, però encara generava dubtes a l'hora d'escriure'l—, que tingueren la fitxa penjada per a esvair els dubtes d'altres usuaris.

Resolt això, he intentat centrar-me en l'escriptura dels composts dubtosos exposats per Abelard Saragossà en el llibre. Quasi he acabat la «perorata» que li enviaré. Però encara no, perquè quan estàs arribant al final passa això, ho relliges i trobes que no ho has deixat clar, que no ho ha exposat bé, que has embolicat la troca més del compte, etc. Mentres continue pegant-li voltes en segon terme —el cap fa coses d'eixes—, vaig apuntant les errades de picatge i les millores de redacció que havia marcat mentres anava llegint.

I dilluns començarà una altra setmana, perquè demà i despús-demà toca El lloro de Flaubert de Julian Barnes (entretingut i nutritiu, en traducció de Núria Ribera i Górriz), mirar què fem amb la sàlvia, posar-los llavoretes als pardalets, rentar les plaques i altres de les faenes casolanes infinites, fer la compra setmanal al súper i esperar que faça sol solet per a pegar unes «camallaes» entre els arbres.

dijous, 21 de juliol del 2022

La calina a poalaes

Els criteris d'estil de referència han resolt que la «Ruta de la Seda» 🔗 ha de dur majúscules distintives, 🔗 perquè es tracta d'alguna cosa més que un caminet.

L'arquitecte Bonaventura Ferrando Castells no té cap suecà que li haja escrit encara la pàgina en la Viquipèdia que segurament mereix (veg. la crònica sobre l'asil suecà en el Diari La Veu, 21.07.2022). 🔗

El músic Kalínninkov 🔗 va fer dos simfonies i va morir jove. La Viquipèdia indica el nom del districte on està el poble on va nàixer, però no dona el nom del poble (Voyni, o una cosa transcrita més o menys aixina). No ho puc canviar perquè han usat una plantilla que no sé com modificar.

La pigota dels micos s'estén i, com que s'estén, té més anomenà, i a pesar que el Termcat ha preferit que siga en plural («dels micos»), 🔗 una pluralitat de metges i personal sanitari ho diu en singular («del mico»).

Això són les píndoles. El dia a dia d'este estiu mos està servint la calor a poalaes.

dijous, 31 de març del 2022

Concentrador de sentits

Responen del Cercaterm. Mos donen tantes opcions per a traduir l'anglés hub en diferents àmbits, que pareix clar per què ha fet tanta fortuna entre els polítics i els mitjans: perquè vol dir tantes coses que no vol dir res de concret, però aporta el vernís 'modern', 'important', 'beneficiós', 'avançat'... que necessiten per a vendre el mateix gènere amb una embolcall més atractiu.

Una aportació a eixe joc que fea riure als meus amics fa uns anys era quan es canviaven els noms de les faenes suposadament menyspreades per a que pareguera que eren una altra cosa de més valor, com ara «tècnic en manipulació de productes hortofructícoles» en lloc de llauro. Doncs, igual, si dius «centre» o «plataforma» actualment no fa tan lluïdor com dir hub, eixe concetrador de sentits i iŀlusions.

dimecres, 25 d’agost del 2021

La canterera roja va fent

En l'enquesta de satisfacció els marque unes bones valoracions, exceŀlents: els del Termcat han respost hui mateix el dubte d'ahir sobre la vespa Rhynchium oculatum: preferixen dir-ne vespa roja i, si cal precisar més encara (ja que la subfamília Eumeninae dona molta de joc), en podem dir vespa canterera roja (el Termcat proposava vespa terrissaire roja).

Estranyament, he vist que el dnv no conté terrissaire (els he proposat que la incorporen) i remet de terrisser -ra a canterer -ra, amb la qual cosa tenim possibilitats per a respondre a les necessitats de les varietats territorials. Els he demanat als del Termcat que ho tinguen en compte en les seues fitxes.

M'ha sorprés que optaren per «roja» en lloc de «vermella». No sé si es tracta del matís de color o del matís dialectal de la persona que ha resolt el dubte. En tot cas, he vist este matí, després de la pluja d'ahir, que la vespa va fent.

dimarts, 24 d’agost del 2021

La vespa de les canyes

Els dies s'haurien d'anar fent anecdòtics amb la calor, amb el final de la calor i amb les primeres pluges de setembre que estem esperant Takse, les vespes i jo. La vespa Rhynchium oculatum, que espere que el Termcat —no pareix que descansen en ple agost— em diga com les hem d'anomenar (¿vespa canterera, vespa terrissera...?), perquè he vist que no apareixen en el dnv —els demanaré que s'ho pensen—, s'ha barallat amb una rival pel cap buit d'una canya que vaig tallar fa temps i que vaig deixar com a obstacle per als pardalets que tot ho cagaven. Estes vespes deuen trobar que el cilindre és un bon niu per la futura generació. Quan passe l'hivern, amb la calor, eixiran de dins rosegant el fang que, quan acabe de fer el niu, tancarà l'entrada.

dilluns, 12 de juliol del 2021

La xirivia i l'Appendix Probi

La «ponentà» que fa hui farà que no suem encara que anem torrant-mos a poc a poc si mos acostem un poc massa al sol, encara que siga al ressol. Faig una fitxa sobre el motejat del nisprer, i he de consultar si no convé més fer referència a la planta (el fong afecta tant la planta com el fruit) o només al fruit. El Termcat dirà, i ja vorem com va la cosa i què en diuen els experts del camp.

En tot cas, tal com podem comprovar ja des de l'Appendix Probi —obra que va esmentar durant un dinar d'aniversari dissabte passat el company Víctor, que tant puja a l'Ararat, com cull cireres per Benirrama (les garrofes no les ha arreplegades, crec, i això que el mercat era propici) o paleja amb la canoa per Dénia— la llengua que tenim és el resultat dels errors permanents d'interpretació i comunicació que provoquen les nostres capacitats sensorial i emocionals.

El dinar que dic en l'incís va anar molt bé, vam tastar combinacions mediterrànies i sud-americanes i vam comentar un poc sobre les morelles de les gallines o les lleteroles dels corders; no coneixíem les dels porcs (que la cuinera de Fierro, argentina de Mendoza, anomenava «castañeta»). Els noms no fan referència sempre al que mos sembla que sabem per experiència: mos van traure uns tallarins fets amb xirivia. La del putxero no me l'he menjada mai, però ja veus.

Per cert, la paraula xirivia deu tindre relació amb el nom de la planta en àrab (i hi ha qui veu alguna empremta del llatí siser -ris), que actualment és (الجزر)الأبيض, una cosa com 'carlota (blanca)'. Però abans hi havia la possibilitat que es denominara كراوية (veg. Monlau), paraula que crec que fa referència a l'esfericitat, llevat que siga un derivat del llarí carum (veg. Gernot Katzer's), i que és possible que vinguera del grec κάρον 'comí', que al seu torn podria ser un derivat del nom de la regió de Cària, a l'Asia Menor.

Els petits detalls d'una conversa amb un company viatger conviden a fer viatges amb les paraules que et poden portar a la vora de cingles sorprenents.

divendres, 22 de maig del 2020

La fase canvia, el virus es queda

La setmana de la fase 1 de desescalada de la pandèmia del còvid, ha tingut un poc més d'intensitat laboral. Llàstima que inclús treballant a distància hi ha persones en llocs de direcció que reproduïxen els hàbits de quan treballàvem físicament en el mateix despatx fent servir les mascaretes d'una hipocresia pacificadora.

Fins i tot per correu electrònic note que estan instaŀlats en una relació laboral que combina la malfiança, els retrets i la inseguretat camuflada per una capa d'autoritarisme formal. Una barreja de confusió i ambigüitats que esdevé una tàctica de defensa permanent davant del personal «enemic» —els companys i companyes de treball subordinats—, i que s'alleuja davant del personal «amic» —els subordinats i subordinades servils i bufalevites.

Com que ja hi estic acostumat, aprenc a deixar-la caure, com dia en l'apunt d'ahir. En canvi, mantinc una temor inicial quan m'arriba una resposta per correu electrònic enviada per alguna institució lingüística. Però puc dir que ja sovinteja que m'arribe a sentir reconfortat per la rèplica raonada, per l'esmena argumentada, per l'acceptació dels encerts i del diàleg productiu. I trobe que és gros que açò m'arribe del Termcat —a banda d'una volta que els vam visitar fa un quart de segle, només els he tractat per la xarxa—, però que la institució on treballe continue amb una gestió i uns comportaments més predemocràtics que postpandèmics. La fase canvia, el virus es queda.

dissabte, 2 de maig del 2020

General o poc especialitzat

La passió i dedicació professional a un àmbit de la terminologia mos dona una perspectiva diferent de la matèria que tenim entre mans, la llengua, que és tan general i variada com a conjunt. La terminologia especialitzada intenta concretar els conceptes i els termes que la componen buscant la precisió i l'eficàcia comunicativa. Això fa que els reculls terminològics dels llenguatges especialitzats miren de seguir el rigor en l'aplicació dels criteris d'admissió i creació dels termes, ja que la finalitat d'eixos llenguatges és comunicar amb certesa i exactitud en eixos àmbits d'ús, evitant ambigüitats i circumloquis explicatius. Són llenguatges delimitats i sintètics que pertanyen al conjunt d'una llengua, però que estan delimitats i restringits, tant en quantitat com en qualitat i en àmbits d'ús. Són un subconjunt de la llengua.

Un poc de tot això explica el Termcat en un apunt (23.10.2018) sobre la diferència entre el terme especialitzat cúmulus i la paraula sinònima cúmul que apareix en els diccionaris generals. En resum, diuen:

El Consell Supervisor del TERMCAT va resoldre llavors de fixar com a termes principals les denominacions llatines dels núvols (en aquest cas concret, cúmulus), que es fan servir preferentment en àmbits tècnics i especialitzats. I les formes catalanes (en aquest cas, cúmul), difoses per algunes obres lexicogràfiques i terminològiques, es consideren opcions complementàries, que es fan servir sobretot en àmbits de poca especialització o de caràcter divulgatiu.

He marcat amb negreta una contraposició interessant, perquè mostra com pot passar que una redacció més imprecisa del que pretén convide a una lectura que situa la part menuda per damunt del tot més gros que la inclou. En este cas, els «àmbits tècnics especialitzats» es contraposen a uns reductes definits com a «àmbits de poca especialització»... La que passa és que estos «reductes» són en realitat la llengua general, el conjunt de tota la llengua, un àmbit general de poca especialització, com la vida mateixa.

Per tant, crec que el Termcat hauria d'haver dit «que es fan servir sobretot amb caràcter general», «en àmbits d'ús de la llengua general»..., de manera que deixara clar que la terminologia que estaven delimitant no és per a ús general, sinó per a ús dels especialistes que tracten una matèria concreta.

En canvi, calia dir que, en la llengua general, o quan el missatge s'adreça al màxim possible de receptors, s'utilitzen les formes corresponents a eixos àmbits generals. Per a això estan els diccionaris de la llengua, com ara en este cas, que consideren principal cúmul i secundari cúmulus. Per tant, remeten d'este segon al primer, menys especialitzat, més general.

dimarts, 28 d’abril del 2020

Les cireres de la pandèmia

El confinament mos fa buscar maneres d'omplir el temps de manera productiva. No sé si realment és productiu o simplement impertinent, però hui he insistit, perquè soc aixina de pesat (tot i que poc pesant): entenc que el Termcat explique que «no» és gens comuna ni corrent la pronúncia «kuvit» en els dialectes que fan eixa reducció vocàlica (o > u), però em resulta curiós que es detalle un fenomen que diuen que no passa i, per contra, no tinguen res a dir sobre la pronúncia «kòvit», és a dir, plana i amb o oberta.

Més curiós encara perquè no és una pronúncia només valenciana, tal com vaig comentar l'altre dia («Que no mos espante el "còvit"»), i he anat afegint referències en la fitxa.

Mirar de passar el confinament de la millor manera té eixes i altres dificultats. Un munt de llibres per llegir i no sé mai quin agarrar. Al final, m'enganxe a El temps de les cireres de Montserrat Roig (1976), que tinc en una coŀlecció de grans premis catalans d'Edicions 62. Recorde que em van regalar 24 volums d'eixa coŀlecció quan vaig comprar no sé què. No sé si la tinc completa. L'altre dia, regirant coses per desfici, els vaig trobar alçats en un racó. Pobrets, confinats i aguantant sense pena ni pandèmia de covid o còvid (o còvit, insistixc) o com ho vullguen dir. Els ha arribat l'hora.

divendres, 24 d’abril del 2020

Que no mos espante el «còvit»

Roger Mas - còvid
Això d'adaptar les paraules que venen d'altres llocs o d'altres llengües dona lloc a resultats diversos en les diferents zones d'un mateix idioma. No cal dir que en valencià, amb l'extensió allargassada que tenim idiomàticament, pareix inevitable que una paraula que es moga de nord a sud, de l'altra banda dels Pirineus a l'altra banda del Segura, no ressonarà igual en tots els llocs, a pesar que els mecanismes de gestió lingüística institucionals —una necessitat de qualsevol societat moderna mínimament organitzada— provaran a seguir unes pautes comunes que puguen acollir les varietats de la manera més coordinada, de manera que es facilite que els parlants tinguen mitjans d'intercanvi i reconeiximent que equilibren o compensen les variacions. Com a mínim, que es coneguen i no s'espanten de sentir-se iguals i diferents alhora.

Però això no s'ajusta sempre tan bé com voldríem. En el cas dels virus que mos fan tant la mà actualment, vam vore escrit «covid» en anglés (creació a partir de coronavirus desease) i, clar, seguint la lògica ortogràfica, hem pronunciat «kovít». Això sí, sense que parega que els gestors institucionals de les adaptacions hagen tingut en compte que en anglés és «kòvid» i que això permetria també donar compte d'eixa pronúncia ben habitual en valencià i concordant amb la forma importada.

En eixe sentit sí que em resulta curiós vore que el Termcat sí que ha comentat la possibilitat de la pronúncia «kuvit» dels orientals, però no sembla que els haja arribat el so de la pronúncia «kòvit» que podem sentir que fan periodistes i persones de tot arreu i de qualsevol estat o professió: alguns periodistes d'À Punt que he sentit; periodistes de tv3 com ara Víctor Sorribes, Xavier Caraltó o Francesc Latorre; la política Meritxell Budó (i vaig fent la llista en la fitxa corresponent), etcètera.

Uf, que no mo s'apegue per anomenar-lo massa. En fi, estarà bé que mos conegam un poc més cada dia i que no mos espantem.

dijous, 23 d’abril del 2020

Entre flors i brofegades

Perquè és el dia que és i he pogut fer una rosa amb l'envàs dels ous i un clau de rosca. Si no fora per això, hi ha dies que diries brofegades sense parar durant una hora i sense respirar. Però em continc i pense només en completar la dita «amics, els dits» amb «companys, els dits dels peus», no per poc nombrosos (només deu, com a molt), sinó per la mala pata que tenen a voltes quan entropesses. Com que la rosa m'ha eixit acceptable i s'aguanta dreta encara, em refaig mirant les oronelles.

Al cap i a la fi, les oronelles passen i el disgust té altres punts d'atenció més greus que la poca traça d'alguns, com ara el titular que lligc en eldBalears (16.04.2020):

L'Estat espanyol és el que té més artistes empresonats, segons Freemuse

L'Estat espanyol és el que té més artistes empresonats, segons dades del 2019 de Freemuse, una organització internacional que defensa el dret de lliure expressió artística. L'Estat espanyol encapçala aquest rànquing amb 14 artistes a la presó, seguit de l'Iran amb 13, Turquia amb 9 i Myanmar amb 8.

En fi, me se tomba la contrasenya i la bústia del Termcat (¡una altra volta!) —espere que no siga cosa del virus—, però trobe que els puc enviar la consulta igualment enviant-la a una altra adreça que tenen. Ho faig. Espere que no es molesten, que no estiguen malalts, que m'apanyen la bústia, que em responguen i que hagen tingut hui moltes roses terminològiques.

divendres, 13 de març del 2020

El parany de l'obriülls

En el Termcat tenen una fitxa sobre trompe-l’oeil que no recull una possible adaptació al valencià trampalull, més o menys documentada, que seria una opció davant del fet que, en realitat, els qui en parlen en els mitjans no solen utilitzar l’opció francesa proposada, sinó la castellana trampantojo. En eixe sentit, trampalull apareix en el Portal Terminològic Valencià de l’avl (consulta: 13.03.2020).

- 20 Minutos (Barcelona; 21.05.2008)
- Editorial (Segre DIS, juny 2017)
- Contramur (06.02.2011)

El Termcat em va respondre el mes passat que preferien mantindre la forma en francés. A voltes pareix que esperem que es produïxca el miratge que la llengua es mantinga en ús sense fer aportacions creatives. Això sí que deu ser un engany per als sentits. Per sort, en esta ocasió, l’avl ha tingut la inspiració —embruixada pel parany fonètic, segurament— del peculiar obriülls. Ben oberts.

dijous, 8 d’agost del 2019

La capelleta que tanca

El servei de consultes del Cercaterm (Termcat) mostra la informació següent:

Des del 31 de juliol a les 14.00 h fins al 31 d'agost el Servei de Consultes i el Servei de Documentació del TERMCAT no estan actius. Us atendrem a partir de l'1 de setembre.

Altres anys, en esta època, sabíem que no obtindríem resposta a les consultes fins que el Termcat no tornara del tot a l'activitat. Però enguany —i ara no recorde que ho feren anteriorment— la situació té un tret decimonònic —en el sentit burocràtic de la paraula— que pareix un poc fora de lloc: no és que no atenguen, sinó que han tancat la bústia, ni tan sols els podem enviar les consultes.

La cosa té més substància encara, ja que la tecnologia permetria superar eixa portella electrònica tancada, gràcies a la funció d'ajornament dels programes de correu. Podríem programar l'enviament de les consultes que anem acumulant perquè ixqueren disparades el dia 1 de setembre. Però han tancat també la possibilitat d'omplir el formulari que cada u tenim en l'àrea privada.

Per cert, no és previsible que atenguen tampoc el dia 1 de setembre: seria una gran innovació que obriren diumenge, que deu ser una dia consagrat a algunes divinitats, si pensem que és un govern que encara nomena retors per a fer misses en una capella del palau de la Generalitat. Segurament eixa capella sí que deu obrir.

dilluns, 13 de maig del 2019

La latitud normativa

Els falciots han tardat vora una setmana en recórrer el circuit que fan al llarg dels carrers que donen a la plaça. No semblava que enguany vullgueren decidir-se a baixar dels cels per on passaven fuetejant els núvols. No ho tinc tan calculat ni açò són regles ortogràfiques o gramaticals. Supose que la temperatura, el vent, els núvols, el grau del sol sobre l'hortizó deuen ser alguns dels factors que fan que els falciots vagen més amunt o més avall.

Estic consultant per què els ha pegat als de l'Ésadir i als del Termcat per adaptar gran eslam en beisbol però no en tenis. En tenis, segons diuen, hem d'usar la forma anglesa Grand Slam. L'escriuen també en majúscula i diuen que el plural ha de ser «Grand Slams»; en realitat, en anglés també l'escriuen en minúscula.

El cas és que en això de la gramàtica i les normes ortogràfiques pareix que els qui elaboren la normativa busquen la manera de botar-se contínuament les opcions més generals, sistemàtiques i, sovint, simples. Ho teníem fàcil, aprofitant l'adaptació feta per al beisbol, però preferim els mals oratges. Deu ser cosa de la latitud.

divendres, 5 d’abril del 2019

El relax del codi

A mitjan matí ha arribat el relax: he pogut adaptar un codi per als cercadors en el Termcat que intentava apanyar en el Multicerca. Després del canvi de web del Termcat, havien deixat de funcionar. M'he passat la setmana toquetejant l'html i el javascript, però no hi havia mans. Acabava el dia amb el cap ben afregallat.

Hui, finalment, he topat amb resposta a un dubte de Vitaliy Ryaboy en Stackoverflow. L'he pogut adaptar al que necessitava i em sembla que funciona. ¡Uf!, ara veig l'anar de la bavosa més relaxat.

dijous, 21 de març del 2019

Es mastegava l'odi

El Termcat ha renovat el seu web, cosa que m'obliga també a tocar el codi del Multicerca. Ja he començat, però hi ha una miqueta de faena, si vullc continuar mantenint els cercadors dels diccionaris de llenguatges d'especialitat.

Veig que han elaborat la nova versió del web amb Drupal, un gestor de continguts de codi obert. Li hauré de pegar una mirada, a vore si l'entenc i si m'interessa aplicar-lo en alguna web dels que administre.

Es fa tard. La setmana judicial ja ha acabat. Hui han actuat alguns guàrdies civils. La rebel·lió, no sé si la provaran, però ha segut tal com la paròdia del Polònia, una esplèndida actuació teatral. El moment culminant ha segut el passatge «es mastegava l'odi». Uf, dit aixina, sense casc, ni porres, ni armilles ni pilotes de goma, aborronava sentir-ho.