Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris requisit. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris requisit. Mostrar tots els missatges

dilluns, 15 de març del 2021

El demèrit

Vaig vore una resolució del lletrat major de les Corts Valencianes on es convocava una prova d'un procés abreujat per a un lloc de treball d'informàtica. Com que no vaig vore on estava la valoració dels coneiximents lingüístics, ni com a mèrit ni com a requisit ni com a part de la prova, vaig fer la consulta ràpidament al sindicat per vore si, tal com estic disposat a sospitar immediatament —sense obsessions, només amb l'observació de la pràctica real—, els gestors de la institució estaven pensant d'eliminar la capacitació lingüística dels funcionaris —la presidència de Compromís no ha segut una garantia de res en este sentit.

Això va ser dijous, aixina que era previsible que el meu sindicat (stas) tardara encara uns dies a respondre —si és que ho feen, perquè no tenen prou caps per a tants barrets—, aixina que he continuat la recerca hui. He vist que la convocatòria va començar l'any passat abans de les restriccions de la pandèmia, i és aleshores quan es va publicar la convocatòria i es va fer la valoració dels mèrits lingüístics. Per tant, la resolució que havia vist era la continuació d'eixe procés. Vist això, he escrit al sindicat per a dir-los que he aclarit el cas de la valoració desapareguda: ja s'havia fet.

En fi, si saben o no saben valencià eixos informàtics, està en mans de l'entorn sociolingüístic i de la voluntat, ja que com que no és un demèrit, és possible que alguna de les persones candidates hagen tingut el costum de fer-se entendre en la llengua del país. No tenim la sort encara que la ignorància lingüística en valencià sí que siga un demèrit per a treballar en la funció pública.

dimarts, 11 de febrer del 2020

Mos fan parlar

Com diria ma mare, em fan parlar molt. La conselleria d’educació i més coses respon que sí, que ho esmenaran, que eixes pàgines que dic que no tenen la versió en valencià, ja faran que respecten el «règim de cooficialitat»... Mire el web, i els dos exemples que vaig posar per a iŀlustrar el cas estan igual, sense canvis, en castellà. Per tant, li agraïxc la gestió al síndic de greuges i li expose que eixos futuribles que no s’han complit mai en el passat, doncs, tenint en compte la faena tan «esplèndida» que estan fent en la gestió lingüística de l’administració pública (i també puc posar les Corts en el mateix cabàs), no tinc cap confiança que es complixquen, més encara si no han mogut un dit per esmenar les poques línies en què jo m’havia fixat.

Dins d’eixa tasca de gestió lingüística tan esplèndida tenim el cas dels meus antics companys i companyes tècnics i tècniques lingüístics, que van més marejats que un allioli amunt i avall, ara en la conselleria on han passat més de vint anys, ara de colp concentrats en un altra, sense saber massa bé a què estan jugant els gestors polítics pel que fa a la producció lingüística: que si promoció, que si acompanyament, que si gestió de subvencions... No saben per què cal un tècnic lingüístic per a fer tasques administratives, tasques de secretaria d’actes i saraus, de suport anímic dels funcionaris que per un casual tenen inquietuds lingüístiques... Mentrestant, l’administració valenciana continua sense requerir dels aspirants a la funció pública la capacitació en valencià necessària, i sense aplicar protocols d'actuació lingüística que eviten mantindre les pràctiques de discriminació injusta dels valencians. Mos fan parlar.

dissabte, 4 d’agost del 2018

La papiroflèxia com a mèrit

M'assenyala Takse que un atovó que no és un alcavó, que els vaig confondre ahir. És cert i ho corregixc. La calor provoca miratges i dubtes. ¿Comprem en la botiga que mos ve de pas i on la dependenta no parla en valencià o comprem en la botiga que queda un poc més llunt i on la dependenta sí que mos atén en valencià? Mèrit i capacitat, d'això es tracta en este moment de previsió preelectoral. ¿El coneiximent de les llengües oficials és un mèrit o és un requisit? Segons alguns responsables polítics, la seua llengua és requisit per a ser funcionari de la Generalitat. L'altra —que no és seua ni de ningú, pel que sembla— ha de ser només un mèrit. I, ja posats, també hauria de ser un mèrit fer papiroflèxia, per tal de calmar els rampells de demagògia, i haver fet lectures sobre la democràcia i els drets lingüístics. Però lectures d'obres que miren de fomentar eixa combinació legal i social.

dimecres, 4 de juliol del 2018

Ventilació democràtica

Per a ventilar un poc el cap, faig una corregudeta pel riu: 06:58 + 06:54. Faig la mitat del recorregut habitual, però no aconseguixc anar al doble de velocitat. Curiositats de la física (i de la forma).

Per tant, com que vaig ràpid i després faig la vesprada setmanal en la faena, no arribe a desconnectar de la sensació de degradació laboral, professional —i, lamentablement, política— que em produïx l'estat organitzatiu i de gestió de l'administració de les Corts.

La part dels polítics va com va, i és una responsabilitat compartida amb la ciutadania en general. Després veig The Handmaid's tale, i me s'agreuja el sentiment d'estafa ideològica i ètica que he tingut quan m'ha arribat, este matí, el reconeiximent del huité trienni. L'he posat en el context de la gestió sindical que he compartit durant quatre anys amb companys i companyes d'altres sindicats. Coses pitjors n'hi han, cosa que no és cap consol. Perquè mentres treballàvem per tal de millorar laboralment i professionalment, les rutinetes i les magantxes dels poders burocràtics tenen segrestada l'ànima institucional. La cosa és que l'administració de la institució legislativa funciona com si fóra la botigueta del cantó.

Per sort, en una democràcia, és lògic pensar que arribarà el pla de sanejament que ventilarà un poc més que el riu al plemigjorn. I va bé que algú comente alguna cosa en positiu, com ara Teresa Ciges: «El pas endavant d'Enric Morera». Entre altres coses, per eixe pas avant estava treballant també la secció sindical de l'STAS de les Corts.

dilluns, 18 de juny del 2018

Il·lusió del patiment imaginari

Estava desvanit pensant que les meues petites accions de reivindicació dels drets i deures lingüístics havien provocat un petit terratrèmol —un poc com si botaren tots els aficionats mexicans seguidors de la seua selecció masculina de futbol—. Al mateix, em preocupava com havia de gestionar eixe èxist. Però no, es tractava d'una sindicat corporatiu a l'ombra que hi ha instal·lat en les Corts i que malda per empitjorar les condicions professionals i laborals dels funcionaris (que no siguen ells).

divendres, 8 de juny del 2018

Empitjorant els roïns

Els tres sindicats ccoo, ugt i Intersindical Valenciana van firmar l'any 2016 un pacte sobre la competència lingüística del personal de les administracions públiques, cosa que van publicitar i que continuem trobant en els webs dels sindicats firmants. Em pensava que, per tant, només caldria un poc de capacitat política i unes gotes d'acord social i sindical per a aplicar una millora del que s'havia fet fins en l'administració del Consell o en les mateixes Corts Valencianes.

Com quasi sempre, eixa previsió falla per la base (El Temps, 04.02.2017): la lletra i la firma són certs, però la voluntat i l'acceptació que això compromet a res és una fantasia. I si trobe que a ugt i ccoo —qui t'ha vist i qui et veu...— els interessa —no sé massa bé per què— empitjorar la situació respecte al que s'esdevenia en les Corts amb presidències anteriors, és perquè no els tremola la mà i per ara han declarat que firmaran un document que garantix que pot arribar a ser funcionar algú que traga un zero en l'examen de valencià i que no tinga cap acreditació de coneiximent d'eixa llengua.

Jo confie encara en les dades, l'honradesa inteŀlectual i la sinceritat reivindicativa. També sóc fantasiós, ja ho sé. Però espere que un poc de vergonya política evite que hajam de lamentar, com és habitual en les Corts, que la distància entre les declaracions i els fets convertixquen en una caricatura —massa impertinent ja— les declaracions polítiques i sindicals en este tema.

dimarts, 12 d’abril del 2016

L'estudi del requisit

Estava buscant un article de Josep M. Mestres en els volums de la Revista de Llengua i Dret d'inicis dels noranta —volia trobar on es parlava d'indicar el femení de les paraules repetint l'última lletra que no variava respecte del masculí— i vaig topar amb un fum d'articles sobre el requisit lingüístic. I estan tornant a parlar d'eixa matàfula que encobrix la discriminació lingüística dels valencians com si no s'haguera escrit ni estudiat ni revisat ni regulat res durant vora trenta anys. Podríem començar pels articles detallats i raonats de Jesús Prieto de Pedro i acabar amb la llista de normes i proves que imposen el coneiximent i l'ús dels castellà per damunt dels suposats drets dels ciutadans a fer ús de les altres llengües «vernissades» d'oficials.

dilluns, 23 de novembre del 2015

Per a tots, sense quasi tots

Malauradament la notícia no és com han pensat que, finalment, la funció pública complixca el requisit lingüístic en les altres llengües estatals. La notícia que oferixen els sindicals ugt, ccoo i csif continua sent que estan disposats a negar a la possibilitat que les persones que pretenen formar part de l'administració pública complixquen requisits de competència. Trobe que encara no han explicat mai del tot —és a dir, raonadament i racionalment— per què no els destorba el requisit de competència en castellà i sí en qualsevol altra llengua.

L'altre dia el diari (El País,19.11.2015) donava una altra notícia sobre un concurs ministerial adreçat als alumnes de primària i secundària, és a dir, la formació dels futurs adults que hauran mamat el valor dels drets lingüístics: «El concurs es denomina Una Constitució per a tots, encara que només permet que s'hi envien texts en una de les quatre llengües cooficials, el castellà.» Per a tots, sense els que no són ningú.

dimarts, 19 d’agost del 2014

Trànsit lingüístic

En la Prefectura de Trànsit de València diu que han modernitzat el programa informàtic i ja poden posar els accents en valencià. No sé si fa molt o poc, però el que sembla és que hi deu haver poca demanda d'accentuar «Àngel», perquè la xica anava a provar amb el meu nom, a vore si funcionava. Una companya no sabia que això era possible. El programa ha funcionat i ara ja tinc el nom i l'accent tal com vaig decidir tindre'l fa una trentena d'anys. Algunes igualtats diferents, com ara no tindre el nom en castellà, semblen una cabuderia infantil. A voltes somriuen.

dimarts, 22 d’abril del 2014

Mòbil en català

Uf, el mòbil de l'Fnac (marca Bq), model 3.5, Duar Core, amb Android 4.2, sí que funciona en català, cosa que no fea el Samsung que em va desaparéixer en l'autobús. El configure i, vaja, el model és simple, fluixet, si vols, però he avançat en això (a pesar de Simyo, que ni atén ni té menús en català).

dilluns, 25 de novembre del 2013

Sense crits en el cel

En l'aniversari de la Llei 4/1983 —trenta anys ja— que es veu que està commemorant l'avl amb un simposi, Fernando Villalonga, va intervindre el primer i breu conseller de cultura de Zaplana i que fa tres anys considerava que en Castelló fea falta un aeroport:

Nuestros vecinos del norte tienen Barna, Reus, Girona, Lleida, La Seu... Y nadie pone el grito en el cielo.

Hui precisament, després de la condemna de Carlos Fabra a quatre anys per frau fiscal, algun crit podríem posar en el cel, ja que no hi posen els avions. En resum del diari El País de dissabte, Villalonga va reclamar que s'abandonen «prejuís, complexos i autocensures que arrosseguen des de la transició» el pp i el psoe. Això seria quasi una refundació, per la qual cosa no cal esperar massa en eixe sentit.

Més interesssant va ser la rèplica amb què va completar un comentari de Vicent Pascual sobre el baix percentatge d'escolarització en valencià —encara no arriba al 30 %— Villalonga, segons el periodista Juan Manuel Játiva («Villalonga reclama al pp desterrar los prejuicios lingüístico de la Transición»), va dir que ja era el moment d'exigir que s'assumixca l'ensenyament en valencià a la totalitat del territori valencià i a l'ensenyament concertat. No sé per què ara sí i fa trenta anys no, però ja vorem quan passen trenta anys més si serà l'hora d'«enlairar» la independència del País Valencià.

dimarts, 13 d’agost del 2013

Petita llum

El director comercial de l'empresa subcontractada d'Iberdrola Prisma Luz em respon més o menys amb educació i un mínim de trellat:

Benvolgut clien:

li demane disculpes si la manera de dirigir-se de la nostra companya no va ser la més correcta. Per un altre costat nostra companya atén a clients en llengua italiana també degut a que és la seua llengua nativa, al igual que altres companyes que oferixen atenció al client en altres idiomas, però no per això sent el valencià de menor importància però si que l’informe que està en període de formació. Agraïsc la seua aportació per a ajudar-nos a millorar.

No sé massa bé què m'ha volgut dir, però atenua el mal humor del client. Una empresa amb oficines a Castelló, València, Tortosa i la Vall d'Uixó hauria de saber gestionar millor estes qüestions. En fi, com que hi vam tornar a l'endemà i l'altra treballadora mos va atendre ben correctament en valencià, esperem haver aconseguit algun efecte. I això, en este país, pareix un petit milacre cívic.

dijous, 13 de juny del 2013

Clàssics avalotapobles

L'autonomia que mos cal és la de Portugal. M'ha vingut després de sentir els diputats del psoe i del pp replicant-se en les Corts pel conveni que el govern valencià proposa que es firme amb el govern català per a la reciprocitat d'emissions públiques de televisió entre allà i ací.

Tal com vaig dir, envie una queixa al síndic perquè el web de la distribució Lliurex de la Generalitat valenciana no té versió en valencià: eixa senya de la identitat tan solemnement i falsament utilitzada en les Corts pels pepers i valencianerament rebregats Maritina Hernández Miñana i Fernando María Giner Giner. L'efecte ha estat miraculós: ara mateix, mentres escric este línies, torne a consultar el web de Lliurex i apareix en valencià. Supose que el síndic podrà tancar esta queixa amb eufòria pel seu èxit quasi instantani. (Supose que ahir i este matí devien tindre algun problema informàtic, que és una excusa recurrent.)

I quant a Portugal, m'apareix en el diari l'oferta de treball del lloc de rector de la Universitat de Lisboa, que conté el requisit següent:

d) Be fluent in Portuguese language.

En este cas crec que no sentirem les veus d'indignació dels «clásicos alborotadores» (tal com dien els cartells d'avís en la pantalla del cinema abans de la projecció quan jo era menut).

divendres, 8 de febrer del 2013

Somnis preferibles

El valencià fuig en tramvia

Hi ha dies en què un petit canvi, una variable que quadra en el codi, un entropessó amb una pilota que es convertix en gol, són una alegria, un petit somni que es complix. Fet això, hem de tornar a gaudir de l'esforç diari sense recompensa massa evident. Com ara haver de tornar-li a dir a un altre lletrat que, en una institució com les Corts, no hi ha res que faça preferible deixar el valencià de banda en els procediments de la institució, a pesar que a algú li semble raonable que un petit abatoll de faena provoque un curtcircuit que sempre es resol igual, el valencià, per a més avant. Això és mala gestió lingüística, per dir-ho espaiet.

Com que a continuació la mesa de les Corts envia el calendari laboral només en castellà, doncs, tot quadra, ¿no? El firmen el president Cotino —del pp— i la secretària Martínez —del psoe—. Per molt que s'hi pose flocs la diputada Crespo Domínguez —del psoea— en la comissió de política lingüística, la secretària ho ha firmat i no sabem que els socialistes hagen protestat mai per eixe bandejament de «l'altra» llengua oficial.

Doncs, això, el codi del Collins que quadra en el Multicerca (49.1) i un gol contra les Corts, precisament. Els guanyem tres a u i suem un poc.

dissabte, 15 de desembre del 2012

Messies

La imatge és de poca qualitat, perquè la càmera, el mòbil i el fotògraf no donen per a més, per ara, però El messies de Händel amb la direcció de Spinosi superava els dos milions de píxels. El mal és que no hi havia programes en valencià en el Palau de la Música de València. Costa de creure però aixina és, enterren la llengua i diuen que suaven...

dimecres, 30 de maig del 2012

Eficiència malbaratada


Lloc de treball rosa


Maquete el projecte de llei de rtvv, un nou desficaci per al futur audiovisual valencià que estan gestant els mateixos que han dut al desastre l'entitat «pública» actual. El cas és que poden dir missa, però la versió valenciana no és «redactada» sinó traduïda (amb el Salt, segurament). Qualsevol dia se'ls oblida que també es pot escriure directament en valencià, oblit que té habitualment la Mesa de les Corts i que els vam recordar en la mesa negociadora d'ahir. Llavors els ve l'atac d'hipocresia i d'orgull ferit i, sí, «hoy, no: ¡mañana!» —com diu José Mota en el gag— ho faran en valencià també. I mosatros, és clar, més enllà de la poca fe, esperem els fets.

Finalment, aproven la creació d'un lloc de treball per a un elefant rosa en les Corts. Diuen que no costa més diners. L'elefant rosa es farà càrrec de l'oficina d'eficiència política i control de la despesa sumptuària... Bé, una cosa per l'estil, però en lloc de fiscalitzar el mal ús dels diners públics, vistes les funcions de l'oficina, segurament faran reunions per a xarrar sobre l'oratge i mirar de generar notícies com esta, on criminalitzen els diners que costen els funcionaris i l'estat de benestar. El feudalisme els sembla més econòmic i satisfactori.

dissabte, 21 d’abril del 2012

Llonganisses bilingües


Paisatge traduït

He vist de passada un programa d'una parella que corre en bicicleta amunt i avall del territori valencià i per les vores. El guió era de Rebeca Valor, però no sé si això vol dir que havia escrit tot el text que llegien la veu en off i els presentadors. El cas és que tot tenia el to i una retòrica com si haguera eixit de la factoria de llonganisses valencianeres de Vicent Satorres en la Generalitat valenciana, negociat de polítiques (mono)lingüístiques: per una banda entra la carn en castellà i, a dins, els operaris tècnics lingüístics li posen el budell català simplement per a que s'aguante el sistema de bilingüisme sense llengua.

divendres, 13 de gener del 2012

El gallec

Al vol

M'he hagut d'indignar un poc jugant a futbet, la competició de funcionaris de la Generalitat. I sort que hem empatat. Una cosa és que et retallen el sou, l'horari, les condicions laborals, però que et diguen a mitjan partit: «¡Ie!, que és gallec, parla-li en castellà, que no t'entén»... Doncs, no sé per què, però hui no m'ha fet gens de gràcia i he hagut de posar sobre la taula la situació de discriminació lingüística permanent que patim els valencians al País Valencià. Ell era moreno i li he posat com a exemple que no li faria gràcia que el discriminaren per eixe fet i tampoc li farien gràcies determinades brometes. En fi, m'ha vist un poc cremat i s'ha disculpat. El gallec, al capdavall, té el mitjà de la jqcv i crec que «deu» no deu ser una xifra tan estranya per a ell. No m'he acalorat gens, simplement és que no m'ha fet gràcia esta volta. Bé, a l'altra li ho diré en gallec —varietat brasilera del Novo dicionário Aurélio—, que supose que no se n'anirà massa del gallec de vora Vilagarcía de Arousa.

dissabte, 26 de març del 2011

Suspens en la realitat

Ficcions reals

Continua la particular suspensió de la credibilitat que em provoca estar fora de la xarxa. La realitat és un invent increïble. Dec estar buscant botigues on m'atenguen en valencià i hi tinguen rebuts i publicitat, restaurants que anuncien en la carta arrossos melosos o de llamàntol, o buscant un cinema que passe alguna sessió en versió subtitulada o doblada al valencià. Eixe país més real, més autèntic —qualificatiu que em recordà ma mare fa uns dies i que fa anys que no dic—, és de la xarxa.

Fora d'allà, topes amb els colps de realitat que les ficcions han de mantindre per a tindre versemblança, com ara la retolació de Consum o Mercadona, que pareix que no, però són reals.

dijous, 10 de març del 2011

Cultius autòctons

Foto nacional

Un parell de fineses o estònies en el tren. O vés a saber quina llengua parlaven. La cosa és que no hi havia manera d'agarrar res al vol, ni tan sols la identificació idiomàtica, i això sempre resault sorprenent. Un xicon negre bota una tanca en l'estació. Té aspecte de cantant de rap i parla en valencià. No sé si té notícia de l'abarinto de l'Olleria, però segur que deu sospitar que l'aragonés hi té molt a vore abans d'anar a buscar a cals mossàrabs més o menys descolorits. Tampoc no acabe d'agarrar-ho ni al vol.

Hi ha dies que les llistes de correu barrejades amb entrebancs parlamentaris produïxen efectes òptics poc agraïts: els consumidors valencians amb llei però sense drets en valencià. Ens hem de consumir, doncs. Acabe sentint per la tele que la nova directora del jardi botànic de València no parla en valencià. Deu ser un requisit, el no saber. En altres països les llengües tenen també un valor ecològic que s'aprofita i es conrea. El botànic es veu que no convida a cultivar eixes plantes.