La mortificació de les dades

Es veu que hauríem de millorar els nostres mètodes de persuasió. Si pensem que els que utilitza més habitualment la política i la gestió lingüístiques són roïns per a facilitar que la ciutadania millore els índexs d'ús del valencià, les nostres possibles alternatives tampoc pareix que siguen molt efectives. O el fet és que no arribat encara a una posició de poder suficient per a practicar-ne unes altres: encara que ara governen «els nostres» en institucions de responsabilitat, la imperícia, l'amiguisme i la desídia són els que mos han permés arribar fins al segle xxi i, per tant, hem vixcut molt de temps en eixe brou. (Per cert, les pràctiques i polítiques roïns per a impulsar l'ús del valencià, ho són des del nostre punt de vista. Mirant-ho bé, tants anys mantenint-les i repetint-les indiquen que són ben eficaces per a altres interessos.)

Tal com comentava en un apunt anterior, les dades de la Generalitat Valenciana del 1995 parlen de més d'un 50% de parlants de valencià a casa. Si ara observem que en són vora un 40%, l'evolució és negativa; excepte que tingam arguments per a dir, per exemple, que fa set anys era del 30% i ara estan pujant. Seria possible.

La qüestió, per tant, no és mostrar (acríticament) que les dades són positives o negatives, sinó que hem d'enfocar els valors i oportunitats que mos han de fer avançar. Les persones ben informades poden considerar que les dades de partida són negatives, i això seria un punt de partida per a decidir canviar de rumb. Llevat que, tal com he dit, eixes dades negatives (i empitjorar-les encara més) siga un objectiu per als impulsors de les polítiques. En este món en vorem de tots els colors.

En tot cas, entendre les dades no vol dir resignar-se a patir la situació. Encara que pareix que li hajam trobat gustet a la mortificació.