La qüestió és que les Corts no han regulat encara el teletreball i ja estan passant no les setmanes, sinó els mesos. Fins ara, amb un poc de bona voluntat i molta improvisació, molts treballadors i treballadores de les Corts estem utilitzant els nostres mitjans privats per a salvar les necessitats de la institució amb el treball a distància. L'estat d'alarma i el confinament no permetien altra cosa, tot i que sí que permetien anar pensant en el futur de distanciament que s'acostava.
Ara que estem «desescalant» d'eixa situació, i la Mesa de les Corts ha arribat a l'acord de fer tornar el personal a poc a poc, però amb criteris que no pareixen molt coherents. En principi, d'una banda van dir que mantenint a casa el personal que està treballant a distància, però al mateix temps van dir que hi havien d'anar «persones» del servei tal o qual...
Ho aclariré, no tan sols demanaven els tècnics i tècniques, uixers i uixeres, lletrats i lletrades necessaris per a complir les funcions que no es podien fer a distància, sinó també «persones» de determinats departaments, independentment que hagueren de fer la mateixa funció que podrien fer a distància. Tinc quimera que van tirar de braç dient: anem a evitar les enveges entre departaments, tots empastrats.
Per exemple, en el Servei de Publicacions hi ha «persones» amb funcions diferents com a funcionàries. Per tant, és una temeritat fer anar «dos persones» si no han de complir les funcions requerides per a l'activitat parlamentària. Crec que això és un símptoma de falta de rigor en algunes decisions.
Naturalment, això és habitual en la institució, i pots pegar cabotades contra la paret pensant que les Corts Valencianes no haurien de mantindre la situació d'improvisació i desregulació del treball a distància amb què s'ha conformat fins ara. La institució hauria de ser més proactiva i previsora... Bonic, però del tot retòric en una institució que cada dia s'està fent més feudalitzant interiorment que democratitzadora.
En suma, s’està produint un retorn físic al lloc de treball, però convindria assegurar-se que siga un retorn objectivament necessari que evite al màxim el risc per a la salut. Si eixe és l’objectiu, pareix incongruent que hi haja d’haver «dos persones» en el Servei de Publicacions per a fer allà la mateixa faena que estan fent en la modalitat de treball a distància.
La setmana que ve m’han dit que he d’anar quatre dies al despatx, però no acabe de vore quina és la necessitat que he de cobrir que compense el risc en què em posen i en què posen les «persones» que puguen entrar en contacte amb mi. En el cas d'esta pandèmia, caldria refer una famosa dita: «com menys serem, més salut preservarem». I sí, més riurem, possiblement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada