dilluns, 28 de maig del 2007

Ressaca interminable

Resum electoral de València: la ciutat acaramullada.
Per a acabar d'adobar la ressaca postelectoral, el Blogger m'ha perdut l'esborrany d'entrada que havia escrit fa dos dies i ara m'he de tornar a posar en situació.

Així, repense la ressaca. El resultat electoral estava més que previst —excepte en alguns ajuntaments, on alguna derrota els ha vingut de nou—. No hi ha, doncs, depressió a causa de les votacions.

Vam vore que el PSOE tenia una candidata que va ser capaç de fer reviure la il·lusió amb unes propostes per una València socialment amable, ambientalment sostenible i amb cura per promoure els seus valors històrics, estètics, culturals i, crec, que també pels lingüístics. En canvi, hi havia aspectes negatius d'eixa mateixa candidatura que, ara, posats a fer l'exercici poc arriscat de vaticinar el passat, podríem descriure amb molt d'encert. El primer és l'aterratge massa improvisat de Carmen Alborch, exministra que fou referent en algun temps, però que ara més aviat podia ser considerada un record llegendari per al jovent. I, bé, moltes coses més a dir sobre els budells del PSOE, però ja no hi arribe.

En un altre camp pròxim, ha desaparegut de l'ajuntament de València Esquerra Unida —que té certament un nom paradoxal—, per «mèrits» indubtablement propis. En canvi, el Bloc, que no aconseguix tampoc res en la localitat —immersos en el fracàs d'Alborch—, sí que obté un èxit pragmàtic amb dos diputats en les Corts. Una urgència històrica resolta, supose. Deixem-ho ací.

Fent cap a altres assumptes, per compensar el mareig de les eleccions, he estat capaç de llegir una novel·la, La cançó dels missioners de John le Carré, traduïda per Jordi Cussà —i caldria comentar coses de la traducció i de l'edició—. En honor de dos blocs que m'han atret per algun motiu i que espere que continuen publicant, El Bloc de la Traducció i TraduBits (enllaçats en la columna lateral), penge un fragment del llibre [MP3] que establix una distinció entre un traductor i un «intèrpret de primera».

John le Carré - La cançó dels missioners (fragment)

divendres, 25 de maig del 2007

Les eleccions imminents i els valors socials

Palau de la Generalitat a València
Doncs, sí, hui acabe de martiritzar Takse amb la reflexió que la diferència entre una víctima i un botxí és, molt sovint, l'ocasió. Els principis, els valors ètics i morals, les virtuts teologals i tota la resta de conceptualitzacions dels impulsos socials, encara no han acabat d'assentar-se —i és lògic— en l'estructura profunda del pensament humà. I dic que és lògic si pensem en què invertim els beneficis econòmics d'una societat occidental en desenvolupament i depredació dels recursos naturals.

En eixe sentit, i per una vegada, crec que tenint en compte la cita de diumenge, puc permetre'm l'«ocasió» de denunciar els botxins valencians del PP que ens han governat fins ara (amb l'ajuda d'un pamflet d'EUPV):


Seriosament creus que el País Valencià està avançant? que no serveix de res votar? que tots els polítics són iguals? Aquí tens alguns exemples que et poden fer canviar d'opinió:

Accident del metro de la línia 1: 43 morts

—La Comissió Especial d'Estudi de la Situació de la Sequera de les Corts Valencianes es va constituir el 28 de març del 2006 i es va tancar el 5 de febrer del 2007 (quasi un any després). La comissió sobre l'accident del metro en què van morir 43 persones es va tancar als 18 dies de la seua constitució, en ple mes d'agost, amb només quatre dies de
treball efectiu.

—La balisa que hauria evitat l'accident, el més greu en l'història del metro a Europa, costa 3.000 euros. El cànon per a celebrar la Copa de l'Amèrica a València ha costat 90 milions d'euros (en número redons, 15.000 milions de pessetes).

Sanitat
El PP ha promès en el seu programa electoral 13 nous hospitals. Aquesta és la realitat:

—Bona part dels hospitals promesos corresponen a plans anteriors que encara no s'han desenvolupat, com el pla d'Infraestructures Sanitàries (2003) o el programa Construint Salut (2005).

—La Comunitat Valenciana és la comunitat autònoma amb menor assignació de gasto per capita a Sanitat: 1.058,68 euros per habitant. La mitjana se situa en 1.170,39 euros. La comunitat amb major gasto per capita és La Rioja: 1.525,57 euros. (Font: Dades comparatives del Ministeri de Sanitat per als pressupostos de 2007). Levante-EMV, 20 de gener de 2007, pàgina 20.

—La Comunitat Valenciana és la comunitat amb menor nombre de llits per cada mil habitants: 2,71. La que tenir millor ràtio és Catalunya (4,52 llits). (Font: Catàleg Nacional d'Hospitals de l'Institut Nacional d'Estadística. Levante-EMV 20 de gener, pàgina 20.

Educació
El PP ha promès en el seu programa electoral llibres gratis per als escolars. Aquesta és la realitat:

—La promesa no és nova. Ja va ser realitzada en les anteriors eleccions.

—Entre 1995, any en què el PP va arribar a la Generalitat, i 2003, els barracons als col·legis es van incrementar en un 4.000 %. El gasto d'aquestes instal·lacions va passar de 360.000 a 14.700.000 durant aqueix període. (Levante-EMV, 30 de gener del 2005). Actualment, el País Valencià és la comunitat que té més barracons escolars de tota Espanya, uns 800 (Levante-EMV, 4 de maig de 200).

—El 80 % dels centres que proposava el programa Creaescola de 1997 no s'han construït.

Habitatge
El PP ha promès en el seu programa impulsar 140.000 actuacions en matèria d'habitatge amb qualsevol tipus de protecció pública.

—La CV té inscrits en el cadastre 4.170.000 immobles, la qual cosa suposa un immoble per cada habitant. A la província de València, la quantitat ascendeix a 1.970.000. (Font: Cadastre de la Comunitat Valenciana, dades de 2006.Levante-EMV: 3 d'abril del 2007, pàgina 36).

—A pesar d'aqueixa gran quantitat d'habitatges protegits,les de protecció oficial han experimentat un descens notable en els últims anys. Entre 1999 i 2006, el percentatge d'habitatge protegit va passar de representar el 28,4 % al 6,9 % de les construccions iniciades. (Font: estudi del Grup i, presentat per l'Associació de Promotors i Agents Urbanitzadors de València. Levante-EMV: 10 de maig del 2007).

Corrupció

—El PP porta en les seues llistes a diversos imputats en diversos delictes relacionats amb la corrupció: Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló; Luis Díaz Alperi, alcalde d'Alacant; José Vicente Hernández Mateo, alcalde de Torrevella. La investigació judicial ha revelat que Fabra va cobrar quasi un milió d'euros per assessories privades entre els anys 2000 i 2004, mentre era president de la Diputació de Castelló. Durant aqueixos anys, la declaració de la renda li va eixir a tornar. El president Camps ha recolzat públicament a tots aquests càrrecs imputats en nombroses ocasions. Divendres passat, el portaveu del Consell, Vicente Rambla, va elogiar la «trajectòria política impecable» de Fabra.

Diumenge que ve 27 de maig se celebren eleccions. Els sondejos pronostiquen uns resultats ajustats, tant en les eleccions a Corts Valencianes com en els principals ajuntaments de la Comunitat Valenciana. En aquesta situació, cada vot és important.

El teu vot és important perquè el TEU VOT SUMA.

Aquest diumenge, vota COMPROMÍS PEL PAÍS VALENCIÀ!!

dimecres, 23 de maig del 2007

Les persones i les torres

El valor de les persones i de les imatges.
Estic immers en la desmoralització política... Potser es tracta simplement d'estrés preelectoral agreujat per les enquestes que no baixen del burro de la majoria absoluta del PP. L'enquesta definitiva serà diumenge, i espere que estiga núvol, així potser algú renunciarà a fugir cap a la platja en lloc d'anar a votar.

Mentrestant he rebut una presentació de diapositives (PPT) que pretenia replicar un anunci de l'MTV aparegut i ràpidament eliminat en les televisions americanes. No és gens fort, però juga amb el valor que les societats donem a la vida d'algunes persones. És cosa que apreciem cada dia en les notícies, la diferència entre un tràgic accident de cotxe on moren cinc persones i la rutina de la setantena de morts a l'Iraq o a Trípoli; l'oblit interessat i irresponsable dels 43 morts del metro de València i la persistent insistència en les hemorroides de De Juana Chaos.

El mal de l'assumpte és allò que denunciava fa no massa Núria Ribó en El Club (TV3) sobre la professionalitat impossible dels periodistes actuals, que estan sotmesos al mercantilisme i a la indefensió, però que, pitjor encara, no se n'adonen perquè han estat formats en eixes condicions ambientals.

Me'n vaig adonar deu fer dos anys quan vaig llegir al DISE de la Universitat de València una crònica d'estudiants de periodisme que narrava una sessió del ple de les Corts. Una cosa és que jo no em fixe —per saturació o avorriment professional— en les mentires, falsificacions, recursos demagògics o discursos contradictoris dels diputats que intervenen —promet que si senc una veritat enlluernadora sí que m'hi fixe!—, però un periodista hauria de ser capaç de buscar la notícia en les paraules i els gestos que escolta i observa, en els clevills argumentals o en la manipulació de les dades... No va trobar res a comentar sobre això i es va quedar en la crònica d'una activitat extraescolar.

Per sort, la realitat acaba despertant els sentits d'alguns, a pesar que els governants d'Haití, del Vaticà o del País Valencià tinguen un altre disseny per a la formació dels ciutadans i ciutadanes, siguen periodistes o tintorers. Tal com canta Billy Bragg («Think again»):

In the name of humanity, bitterly torn
In the name of our children as yet to be born
Before we do that which can never be undone I beg of you
Think, think again, and again and again and again and again



Billy Bragg - Think Again Lyrics

divendres, 18 de maig del 2007

El valencià entropessa amb la cultura de la mentira

Entropessant pel carrer dels Serrans de València

Estem tan acostumats des de temps immemorials a sentir la dita «De moliner canviaràs, però de lladre no t'escaparàs» que ja tenim la ment avesada a conviure amb la mentira permanent. Això explica el retorn de la imposició de les religions o del creacionisme, entre tantes altres solucions al «problema» de la racionalitat: són una resposta ràpida i directa que no necessita la cuina de la reflexió, són el menjar preparat del pensament.

Per exemple, en coses d'ergonomia o de ciutat habitable, teniu una foto del carrer dels Serrans de València. Podeu observar el concepte d'urbanisme o planificació accessible que tenen els dirigents del PP valencians. Un carrer on els vianants tenen l'opció de fer cua, fer amistats mentres entropessen o passejar per la calçada si no hi ha cotxes circulant o si volen tindre un disgust. Les jardineres d'obra són —suposadament— per a impedir que els cotxes aparquen damunt de la vorera, però servixen també per a impedir que els vianants puguen passejar sense comunicació física. Quin goig de viure.

Certament, els eslògans dels dirigents del PP, el partit que ha assolit —sense exagerar!— els nivells de valencianisme de Jaume I, per no dir de Jofre el Pelut (que deu ser la versió pepera del personatge), són també menjar preparat, amb l'agreujant que són els del govern i que han passat dotze anys i no tenen cap suport real que els avale. La realitat del segle XXI demostra que els gojos del PP fan molt de mal als valencians:


[Información.es]



Sólo tres centros concertados de la provincia ofertan enseñanza en valenciano


REDACCIÓN

La provincia de Alicante arroja la situación «más grave» entre la escasa oferta de enseñanza en valenciano por centros concertados. Únicamente hay tres que la ofertan, uno en la capital y dos en Dénia, tal y como precisó ayer el responsable de la institución cívica Escola Valenciana, Diego Gómez, que también llamó la atención sobre los datos de la Comunidad. «24 años después de la aprobación de la Llei d'Us i Ensenyament del Valencià sólo una cuarta parte de los alumnos —170.000 de 600.000— estudia en valenciano y no llegan a 50 los centros concertados que imparten enseñanza en valenciano».

Para tratar de mejorar estas cifras Escola Valenciana desarrollará durante el próximo plazo de matriculación la campaña «Matricular en futur, matricular en valencià», que prevé el reparto en todos los centros de más de 150.000 trípticos promocionales y 5.000 carteles. El proyecto incidirá especialmente en las ciudades de Elx, Valencia y Ontinyent, aunque tendrá presencia en todas las comarcas.



[El País.com]


La red concertada, sin valenciano


La periodista Núria Roca impulsa la campaña de matriculación


N. C. - Valencia - 18.05.2007

El proceso de matriculación en el sistema educativo valenciano, que arranca el 21 de mayo, tendrá una novedad este curso. La implicación de todos los sindicatos de izquierda STEPV, CC OO y UGT y la federación de padres FAPA en la «campaña de sensibilización»", coordinada por Escola Valenciana, en todos los colegios concertados para exigir «la normalización lingüística del valenciano en la red privada sostenida con dinero público».

La iniciativa «Matricular en futur, matricular en valencià», que ayer dio el banderazo de salida con su presentación en el histórico instituto público Lluis Vives de Valencia, cuenta con dos avales de excepción: la conocida presentadora valenciana de Cuatro, Núria Roca, y uno de los actores de referencia fuera de las fronteras valencianas, Alfred Picó.

La campaña persigue «incrementar la demanda de la enseñanza en lengua propia», ya que —según denunció Diego Gómez, de la organización convocante Escola Valenciana— «en los últimos años se ha estancado». De hecho, en la Comunidad Valenciana, «los centros concertados que ofrecen enseñanza en valenciano no llegan a 50». Teniendo en cuenta que hay cerca de medio millar de concertados, cobra fuerza la advertencia de Gemma Piqué, presidenta de FAPA, de que: «El camino hacia la alfabetización en valenciano, será largo». Por ahora, en Alicante sólo el 7 % de alumnos aprende a leer y escribir en valenciano; y en Valencia el techo se estanca en el 15 %.

dijous, 10 de maig del 2007

La informació i el coneixement

Sí a tV3 per València el 5 de maig del 2007

El diari Levante reproduïx un titular que li fornix el vídeo de Compromís pel País Valencià:


«La visita del Papa costà 100 milions; evitar l'accident de metro, només 60.000 euros»


I no sabem què sentir, però sentim que ho hem de saber encara que no ens agrade, i això fan els mitjans d'informació lliures, democràtics, públics i professionals com la TV3, i per això mateix el govern del PP actual la vol tallar al País Valencià. Ens vol sotmesos a la propaganda partidista del canal públic Canal 9, que ha segrestat en benefici particular d'uns quants i en perjudici de la ciutadania i dels seus drets. L'exemple de TV3 durant més de vint anys ens ha ensenyat per què era roín Canal 9 quan governaven els socialistes de Lerma i per què ho és més encara ara.

No sabem què sentim, doncs, perquè fa uns dies que ens ha dit la cadena SER que les enquestes mostren que Rita Barberá (PP) revalidarà la majoria absoluta a València. I llavors continuen confirmant que hi ha alguna cosa grossa que no funciona, principalment en l'oposició. I és en l'oposició on no funcionen les coses, perquè la major part d'aspirants a governants han estat esperant que la seua victòria electoral es produira només pel cansament de la ciutadania.

Naturalment, en este punt ens hem de preguntar què volem: una ciutat millor o que governen «els nostres». Els opositors polítics d'esquerra aposten per aconseguir el poder (pel poder?), però tenen una estratègia ben estranya (amb excepcions): conviden a la frustració permanent.

En eixe vici, que acaba en l'autoodi i la impotència, ens movem sovint els tècnics lingüístics, així que en pense alguna cosa de tant en tant. Per exemple quan tinc debats del tipus:

—En este punt, els manuals d'estil indiquen que és preferible eixa convenció. A més, aixina respectem el criteri general establit en altres casos.
—Jo no sé què diuen els manuals, però m'agrada més fer-ho d'una altra manera, perquè la gent no ho entén...


I eixe és el nivell de debat: criteris contra gusts, raons contra intuïcions.

També és cert que les solucions no són les mateixes per a tots els àmbits. En el cas de la política, cal buscar l'impuls empàtic; en el cas de la funció professional, cal impulsar el mèrit i la capacitat. I si falla això últim, tindrem unes persones més o menys simpàtiques que seran clients d'algú i que faran un mal servei a la societat, perquè, d'incompetents, de lladres i de botxins, n'hi han de molt simpàtics i ocurrents.

dimecres, 2 de maig del 2007

Carril bici a València: quin perill!

Carril bici intermitent a València
Continuant amb les millores bàsiques —i per això mateix inversemblants per a l'alcaldessa del PP actual— de la ciutat on vixc, València, hi ha la regulació de la circulació amb bicicleta.

Cal recordar l'accident del metro del 3 de juliol del 2006, que va provocar 43 morts i que era evitable amb una despesa irrisòria en un sistema de seguretat mínim, però eficaç precisament en aquella ocasió i que no el van instal·lar perquè van preferir deixar la vida dels usuaris en mans de la perícia o la salut d'un empleat. És a dir, tota la responsabilitat per a la baula més dèbil de la cadena. I els diners a altres emoluments o obres de més eixida electoral que la prevenció dels accidents.

Naturalment, els polítics i polítiques del PP que ens governen són «irresponsables», en tots els sentits possibles. I pitjor encara, van muntar un petit circ a les Corts, una comissió d'investigació que va treballar amb una celeritat mai vista a fi de tancar l'expedient abans que es produira l'esdeveniment mediàtic de la visita del papa Ratzinger a València, esdeveniment que no podia ser entelat amb el recompte dels cadàvers que va provocar la «perfecta» i «irresponsable» gestió política del PP.

Així, ara tenim que el carril per on haurien de circular les bicis de València és del tot inservible. He tractat de ser-ne usuari, però té un traçat intermitent, imprevisible i ple d'obstacles quasi tan perillosos com circular per la calçada. Per exemple, a la flamant avinguda del Port, a més dels obstacles habituals (obres o motos aparcades) hi ha la possibilitat ben trobada que algú òbriga sobtadament la porta dels cotxes aparcats i ja tenim la feliç trobada resolta en un bon bac.

Ens dediquem a renegar del govern de Rita Barberá i no està clar què triarem el dia 27 de maig d'enguany. Però no es tracta tant de botar-los, com dien aquells, ni de dir-los adéu, perquè no se n'han d'anar enlloc. Es tracta de de donar-mos una oportunitat electoral i racional de millorar.