divendres, 5 de juny del 2020

Un trenc ortogràfic que no descompon l'idioma

L'iec ha informat sobre les modificacions del seu diccionari. És una bona pràctica que periòdicament vagen fent canvis, ara que la tecnologia permet que els diccionaris estiguen més vius i no siguen només la sepultura dels usos passats. A més, informen amb detall dels canvis, cosa que ajuda a entendre com va variant el punt de vista de la institució.

D'altra banda, també dona una idea del temps que poden tardar els fets lingüístics bàsics i usuals a travessar la capa de prevenció normativa que embolcalla les seues actuacions. Perquè, ¡ai mare!, el dia que apareix en el diccionari eixa peça de la llengua sobre la qual s'han muntat malíccies i penjaments, ja la tornem a tindre. Vorem què diuen els «clàssics avalotadors».

Entre les novetats del diccionari, no diré que vore aparéixer sèguel moleste massa, ja que no és una variant valenciana (veg. Colomina) i, per tant, no és objecte de trifulca i sospita. Generarà més frustració el fet que hagen canviat l'exemple «Descompondre's un idioma» per «El vell imperi es descomponia sense remei». Este ja no dona tant de joc per a fuetejar-se imaginàriament amb el retrat de la llengua que voldríem tindre.

Han suprimit el ferrapedres, que continua per ara en el dnv, d'on supose que també desapareixerà (amb semala). Pel que trobe en la xarxa, pareix que siga una paraula que només haja existit per a omplir diccionaris. I per fi s'han enterat que massa també té ús com a sinònim de molt en «oracions de sentit negatiu» (cosa que ja apareixia en el dnv). En eixe mateix àmbit de trets valencians, em commou que vore aparéixer ¡ni pensar-ho! com a «expressió per a negar enèrgicament una cosa». Descansarem sense pensar-mos-ho massa.

El diccionari de l'acadèmia valenciana haurà d'introduir la locució a nivell de, que acaba d'incorporar l'institut català. I a partir de l'admissió de l'emfàtic «mira que» (diec), els dos diccionari haurien de fer un pas més i incloure les versions informals «mi que» i «ma que».

Finalment, la ratlleta de la ce trencada per fi rep nom en el diccionari: trenc, cosa que fa tres anys o més que tenien en ment. I sense descompondre l'idioma. Ma que els ha costat, diríem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada