dissabte, 28 de febrer del 2015

Els cegos secs

El diputat Torró Gil diu que els ciutadans valencians no estan «secs»... Segurament vol dir «cecs», és a dir, «cegos». Crec que un polític com Torró Gil, que parla tan clar i amb bons raonaments, hauria d'evitar la confusió sobre el valor de la varietat de llengua que parla.

divendres, 27 de febrer del 2015

Revisió persistent

Estic acabant la nova versió del Muticerca. No ho pareixerà, però és bastant nova per dins, quant al codi. Per fora, doncs, no he sabut millorar-lo com pretenia, no he trobat una manera simple de fer un disseny més agradable. I, bé, el que m'interessa és la utilitat i el manteniment. Crec que amb les petites reformes que li he fet, em serà més fàcil de mantindre i de millorar quant a possibilitats de cerca, substituint el cercadors que deixen de donar resultats i afegint els que descobrixc o apareixen i que em semblen útils, si és que els puc afegir.

Durant la revisió he vist que alguns cercadors no tan sols havien canviat d'adreça (com és el cas de la mudança que sembla que estan fent en Enciclopèdia Catalana), sinó que havien desaparegut. A banda, hi ha el cas d'alguns cercadors que es suposava que estaven de reformes i que prometien tornar, i ja fa anys que han tornat a donar senyals de vida: el de la Universitat Jaume I, que almenys ha deixat els vocabularis vells penjats en la xarxa; el Cercamots, que havia de tornar al llarg del 2010, i no; el cercador de la Xarxa Panllatina de Terminologia - Realiter, que ha desaparegut... I uns quants més.

Els revise, els substituïxc quan puc, i anem fent. En açò dels serveis (lingüístics o no) la constància, la persistència, la millora i el manteniment haurien de ser uns principis bàsics de funcionament. Per això podem aprofitar les faenes de Lou Hevly, Víctor Pàmies, Sebastià Oliveras, Enciclopèdia Catalana, editorial Barcino, IEC, de qui siga que gestione l'Optimot, l'Ésadir o el Sens Dubte, per dir-ne uns quants dels que fa anys que donen servei en el Multicerca. No passa dia que no els ho agraïxca.

dijous, 26 de febrer del 2015

Mercadeig valencià

Senc en la cadena ser de València un dos anuncis sobre uns bars de copes o locals pareguts on hi ha unes agradables o meravelloses —o no sé què paregut— xicones, senyoretes, dones o no sé com hi fan referència. La cadena ser de València. Això també és un indicador del país que tenim, on la millor emissora, l'alternativa a les ideologies retrògrades, masclistes i violentes, fa diners també amb eixe mercadeig.

No és tan estrany, tenim uns màrgens ben amples per a tot el que siga fer l'«animal», dient-hi malament. I no cal tornar al «caloret» de Rita Barberá, que mos n'estan donat per dalt i per baix amb això. Encara en parlarem el dia del dinar de Nadal. I amb un poc de sort, els gintònics se'ls podrà fer en la intimitat. De sa casa o d'on ella vullga.

dimecres, 25 de febrer del 2015

A deu i les revoltes a peu

«A reciclar vidre si cal anar s'hi va», és el rètol que duia l'autobús. Una llengua no és la traducció d'una altra llengua, sinó la traducció del pensament en paraules. Qui ha fet eixa traducció, no s'ha parat a pensar en valencià, només ha traduït una expressió castellana i n'ha fet un calc en valencià.

No cal entrar en el fet que s'ha pogut deixar un pronom d'eixos que per ací no gastem. No fallen els pronoms, falla qui es pensa que el valencià és la traducció del castellà i fallen unes institucions que deixen els valencians sense un espai mediàtic on es puga covar una frase humorística semblant. Podria haver eixit d'una emissió, per exemple, d'un famós humorista valler: «A reciclar, a deu; i les revoltes, a peu».

dimarts, 24 de febrer del 2015

Paperets a volar


Hui tiraré uns paperets del munt desordenat i segurament polsós que m'ompli un lateral de la taula. En un vaig anotar, d'una banda, flèquic, [χęms] (hands), quicol; per un altre cantó, «el qui juga al bot, paga de la butxaca»; pals (semalers; rugbi), «fer rosegar les mastegueres», Perpinyà; trebanqueta 'traveta', web de Caçadors de Paraules.

En un altre retall, tret del diari, del 3 de març del 2007, València té 5,3 metres quadrats de superfície verda per habitant, enfront de Sevilla, que en té 16,3; Còrdova, 6,0; o Barcelona, 8,9.

El penúltim retall (09.03.2007) diu que Espanya estava per baix de la mitjana europea en consum d'energies renovables: 6,0/6,3, respectivament. Hi destacaven Letònia, 40,0; Suècia, 29,6; fins i tot Portugal, 12,8.

Finalment, un últim quadre del diari, del 21 de març del 2007, arreplega diverses versions de la vestimenta que la violència masclista ha fet obligatòria per a les dones en alguns llocs: hijab, burca, nicab, xaila i xador. Aclarint si les transcripcions o les paraules són correctes, tope amb paraules relacionades amb eixa moda: dupatta, al-amira, khimar, abaia.

I amb tot això no sé si es pot fer res de trellat, excepte acumular paperets, que a voltes ja és prou i massa.

dilluns, 23 de febrer del 2015

Caloreta en les galtes

«El caloret» de Rita Barberá ha provocat un petit terratrèmol en Ossa de Montiel, o és que ha arribat fins allí. Les xarxes en van plenes, de rèpliques a la ineptitud valenciana de l'alcaldessa de València. És el retrat d'una persona que treballa amb el populisme i que fa ús de la hipocresia i la contradicció entre les paraules i els actes.

Rita Barberá pertany a un partit polític on la part més cridanera i prepotent dels seus dirigents pretén regular com a fe la identitat cultural i lingüística dels valencians i que fins i tot amenaça amb l'ostracisme els desafectes polítics. Alhora, és una persona que demostra amb els seus actes que no ha volgut mai expressar-se en eixa llengua amb la capacitat i la fluïdesa amb què encara ho fan molts dels seus veïns de la ciutat. La majoria dels seus conciutadans l'han votada repetidament, amb la qual cosa completem el retrat d'una ciutat que és bastant un país descarrilat (i amb un pet com un «cairer»), un país que hauria de canviar de brúixola ètica i política. Sí, molta caloreta durant l'estiu. I ara, a més, amb la calor interna encara hivernal que provoquen estes vergonyes.

diumenge, 22 de febrer del 2015

Cita dominical / 328: Fernando Pessoa

Mirant de dins cap a fora.
De quem é o olhar
que espreita por meus olhos?
Fernando Pessoa, «Episodios/A Mumia», iii, Els Marges, 56.
De qui és la mirada / que guaita pels meus ulls? (versió d'Arnau Pons)

dissabte, 21 de febrer del 2015

El cacau del diari

Acabe el dissabte amb el diari llegit. Milacre, podria exclamar. El cacau que tinc al cap és monumental, perquè m'és impossible assimilar tanta actualitat seguida. Em queda una imatge general ben trista i lamentable de la societat en que vixc i no sé com concretar res on jo puga participar de manera positiva. Accepte que fer la faena de cada dia professionalment com a funcionaris o com a forners, de la millor manera que sabem, és el que és realment beneficiós per a la societat i la fa un poc millor. És una llàstima, però, que això de bé i mal, justícia, encert, error, etc., no siguen categories tan universals com a voltes pensem. O, pensant-ho millor, encara serà un encert, que l'homogeneïtzació encara mos la faria el govern xinés, el rus o eixa troika que rosega per dins la Unió Europea.

divendres, 20 de febrer del 2015

Govern indesxifrable

El traductor Salt convertix el «Gobierno de España» en «Govern de», com si el programa dubtara, com si no sabera desxifrar eixa essència indestructible que és el fonament més ranci de la nostra vida política. ¿A què havia de correspondre això en valencià? Un altre país haguera estat possible, sembla que vullga deixar caure el programa.

dijous, 19 de febrer del 2015

Bous a barretinades

Diu que el pp espanyol —madrileny o valencià, tant és— ha ideat que, per a contrarestar la fuga de vots que li provoca el partit Ciutadans, s'hi referiran no pel nom castellà —que és el nom amb què es presenten en Espanya— sinó pel nom en català. Es veu que en el nom en català han de dur la penitència, és a dir, que alguna cosa els diu als del pp que un nom en català en Espanya s'entén com a cosa del dimoni. N'hi ha electorat per a tots els gustos.

En canvi, fa uns dies van baixar uns quants catalans —no sabria dir si desenes o unitats— per a reivindicar les corregudes de bous en Castelló de la Plana. Vaja, no hi van haver titulars sobre la invasió torera catalana que mos volia fer matar bous a colps de barretina... Vaig trobar a faltar que apareguera algun dels pròcers pepers per a amollar eixes coses tan «boniques» que diuen dels catalans que vénen per ací quan reivindiquem l'ús de la llengua al País Valencià o coses d'eixes que encara fem els valencians en valencià per ací.

Per a maltractar bous (i valencians) sí que són bons els catalans. Per a la resta, no tant.

dimecres, 18 de febrer del 2015

Els diners grecs

Vicente Rambla Momplet, Cristina Ibáñez, Ricardo Costa Climent, David Serra Cervera, Yolanda García Santos, Milagrosa Martínez Navarro, Angélica Such Ronda, Manuel Cervera Taulet, Alicia de Miguel García, Luis Rosado Bretón, Juan Gabriel Cotino Ferrer, Francisco Enrique Camps Ortiz, José Víctor Campos Guinot. Noms que apareixen en els papers públics, amb notorietat i honorabilitat procoŀlària, amb precedència i deferència, amb el respecte degut dels funcionaris. Diu el diari que estan implicats en el cas Gürtel. Com diu el ministre Margallo, ¡quantes coses hagueren pogut fer amb els diners que els hem deixat als grecs!

dimarts, 17 de febrer del 2015

Aixamfranats i aixambergats

L'adjectiu aixambergat i el verb aixamfranar s'escriuen aixina. Sí, l'ortografia del català té eixes mancances a l'hora de representar pronúncies diferents amb una única grafia. Coses que hem heretat, i ja vorem si algun dia arribem a resoldre-ho. Si arribem a hora, vullc dir.

Mentrestant, pel que he trobat en la xarxa, el diccionari d'Enciclopèdia Catalana en cd (alguna versió, si més no) els va escriure axambergat* i axamfranar*, formes que em sembla que no apareixen en cap diccionari actual, però sí que han tingut un cert recorregut. Fins i tot han arribat al diccionari de l'avl, diccionari que volia arreplegar bona cosa del cabal lexicogràfic català. Amb algunes errades incloses. Els haurem de dir que ho esmenen, per vore de no afegir maldecaps d'eixos que no porten enlloc.

dilluns, 16 de febrer del 2015

Reflexió i moda normativa

Revise els enllaços als blocs lingüístics del dtl. N'han desparegut uns quants. No faig la distinció entre blocs actius i blocs que estan més o menys adormits. Els que estan adormits encara contenen informació interessant. I els actius, uf, donen per a bona cosa d'hores de lectura i reflexió. Durant el repàs veig que sempre caldrà que algú torne a explicar les qüestions bàsiques de la normativa ortogràfica o gramatical, perquè es veu que són coses que mos se queden gravades molt per damunt, perquè són decoratives i, periòdicament, canviem la moda. I, bé, hi ha qui es confon i creu que les modes que duren molts anys esdevenen obligatòries i pareix que mos vullguen fer anar amb els dialectes..., vull dir, els calçotets per fora, que dia aquell en Bananas.

diumenge, 15 de febrer del 2015

Cita dominical / 327: Roland Barthes

Mirant el llenguatge dels humans.
Malauradament, el llenguatge humà no té exterior: és una porta tancada.
Roland Barthes, «Lliçó», traducció de Montserrat Ingla, revista Els Marges, 27, 28 i 29.

dissabte, 14 de febrer del 2015

La saturació de la impunitat

Diu Takse que mos hauríem de posar en un pòster tots els càrrecs polítics implicats en la corrupció valenciana que apareixen en els diaris. Aixina podríem seguir-los la pista més fàcilment i vore com acaben eixos casos. No tenim prou memòria per a recordar-los i, clar, tampoc no és positiu ni just que acabem aplicant la simplificació i la generalització del «tots són iguals».

La saturació d'informació impertinent mos du a la desorientació. Si pretenem fer-ho millor que ells, hem de trobar les molles de pa que mos tornen al camí, la informació suficient i la decisió informada i correcta. No, no són tots iguals, a cadascú d'acord amb el seu mèrit i el seu esforç. No hem de demanar-los que solucionen l'atur, sinó que implanten mesures de participació ciutadana en els pressuposts, en els governs. I mesures de revocació dels mandats, per a quan empitjoren l'ocupació, la sanitat i l'educació i, a més, encara pretenguen continuar fent servir quatre anys de mandat com si foren quatre anys d'impunitat.

divendres, 13 de febrer del 2015

Missatger desorientat

Ni el missatger ni el gps que el guia coneixen els carrers de València. Tampoc no entén el valencià (¿cap dels dos?). La suposada eficàcia de l'empresa privada és una fantasia neoliberal molt sobrevalorada.

dijous, 12 de febrer del 2015

Un poc de translucidesa

Gràcies a una proposta de l'Spotify descobrixc el disc Heroes Symphony de Philip Glass. Em deixe dur pels les melodies i ritmes repetitius. Em fan pensar en peŀlícules de misteri.

M'acompanya la música mentres corregixc i traduïxc esmenes per a la llei de transparència valenciana. Ai, la transparència valenciana, sintagma que fins ara havia estat un oxímoron per als valencians que gosàvem demanar cap informació de l'administració. Perquè sabem que una cosa és la gestió de la informació de tràmit i, una de ben diferent, la gestió que amaga la informació desconeguda. La cosa no és saber quant diners costa una obra, un contracte, una despesa sumptuària, sinó quants diners mos amaguen que costen eixos negocis fets amb diners públics. La transparència consistix a llevar de les mans dels polítics la decisió sobre la informació que es mostra i a automatitzar-la funcionarialment. Si no ho fan, continuarem com fins ara, amb una falsa transparència, una simple translucidesa, posem per cas.

dimecres, 11 de febrer del 2015

El fris del Partenó

La societat democràtica, de dret, justa i equitativa és un impossible financer. Democràtica, val, no molt, cada quatre anys, cada sis, però res més. La resta depén de la borsa. El fris del Partenó es conserva millor a Londres, vaja.

dimarts, 10 de febrer del 2015

Hi ha qui parla idiomes

Lligc en el diari que el president gallec Feijoó, després d'una manifestació multitudinària que demanava un impuls a l'ús del gallec, diu que ell anima a parlar en gallec, perquè «connecta amb les persones que parlen idiomes dins de la lusofonia». Els rapinyaires polítics no deixen mai de sorprendre't.

Ara resulta que el gallec, llengua que calia «desconnectar» del portugués, connecta amb una lusofonia —no vullgues saber què deu voler dir en la seu boca això— on hi ha persones que «parlen idiomes» —és sabut que hi ha persones que parlen..., doncs, no sé, ¿moniatos?—. Deuen parlar portugués, quina coincidència, «idioma» que, casualment, és el mateix que el gallec, salvant les distàncies que separen dos parlants benintencionats de São Paulo i de Viana do Bolo —el poble d'uns amics dels meus pares en el París dels anys sixanta. Ara no recorde si ella era brasilera... Devien parlar «idiomes», com si ho vegera.

dilluns, 9 de febrer del 2015

Una fulla que cau

Embolicat amb el Chromium, el Chrome, el Firefox, el Chromecast, l'Eurosport Player... No n'hi ha temps ni tan sols per a sentir, com dia el poeta, una fulla que cau.

diumenge, 8 de febrer del 2015

Cita dominical / 326: Mazhar Aktas

Mirant els prejudicis lingüístics.
Recorde que, quan vaig començar l'escola al meu poble, els professors mos castigaven a carrejar pedres si parlàvem en kurd.
Mazhar Aktas, director de l'escola Ferzad Kermanger, segons el periodista Andrés Mourenza, «Y el kurdo entró en la escuela turca», El País, 07.02.2015.

dissabte, 7 de febrer del 2015

Convalidat per la funció

Presenten una llei en Madrid i, vaja, sembla interessant, l'haurem de replicar ací i presentar-la en el parlament valencià, això que en diuen Corts Valencianes (i, certament, n'hi ha bona cosa, de cortesans). L'agarren, li passen el Salt (supose i no sé quina versió) i l'envien en valencià a traduir al castellà. ¿Vols dir que eixa és la manera de fer les coses? Jo trobe que no, però és el que n'hi ha. Per tant, em toca demanar què han volgut dir quan feen anar un «explicant» on havien de dir «i comptarà»; un «oposats» on hi havia d'anar un «trobats»; o un «aclarides» on calia un «confrontades». No en són massa, ja. I tampoc el tornem a redactar com si l'hagueren pensat i escrit en valencià. El resultat serà un valencià dependent i convalidat per la funció que ha de tindre.

divendres, 6 de febrer del 2015

Hem començat guanyant

Almenys hem començat guanyant... Això és una afirmació política que no acaba bé. I aixina ha anat hui el futbet, un cabàs de gols a tres. N'érem un menys, la mitad de l'equip no mos coneixíem, però hem començat guanyant. Un poc com la Grècia de Tsipras i Varufakis. El partit s'ha acabat, però la lliga continua, i bé que mos ho hem passat al principi, i per un moment mos hem cregut que tot era possible. Al capdavall, futbol és futbol, que dia aquell. La política del lladronici no hi té res a vore i no hauria d'acabar igual.

dijous, 5 de febrer del 2015

Accept-charset="UTF-8"

Observe un codi «accept-charset="UTF-8"» que hi ha dins dels formularis, és a dir:

<form ... accept-charset="UTF-8">[...]</form>

Eixe codi em permet eliminar una duplicació de pàgines en el Multicerca. Eixa duplicació havia estat l'eixida que vaig trobar per a obtindre resultats en les cerques sense accents i amb accents en els diferents servidors dels recursos lexicogràfics i enciclopèdics. Hi havia qui fea servir la codificació ISO-8859 i qui fea servir l'UTF-8.

No vaig saber resoldre-ho més que duplicant la pàgina de cerca i fent enllaços creuats a una versió o altra segons la codificació que exigia el recurs. No sé si és cap novetat, però una casualitat mentres revisava el canvi de servidor que han fet els de la gec m'ha permés descobrir el codi. I ara em toca netejar de codi inútil la pàgina de cerca del Multicerca (i eliminar la duplicitat). Una faena, però també un descans.

dimecres, 4 de febrer del 2015

Giradiscs

L'últim disc d'Ismael Serrano li ha agradat molt a Takse. Trobe que està molt millor que les cançons que li havia sentit fins ara. Però em cansa, no m'acaba d'agradar, no ho puc evitar. Torne a escoltar uns quants discs de Silvio Rodríguez —el primer fins i tot—, després d'haver provat a tocar-ne alguna amb la guitarra i adonar-me que ja quasi ni la sabia entonar. Bote al Botifarra, que em fa riure. Passe per Miquel Gil, Wilco... I acabe amb la novena de Bruckner —torna-li...—, dirigida per Barenboim. Ara sí que he arribat al punt central del giradiscs i puc desconnectar d'eixa altra humanitat que mos ronda amb ulls encesos.

dimarts, 3 de febrer del 2015

Una gàbia

A una banda, el govern de l'estat social i de dret que deixa morir els malalts d'hepatitis C. A l'altra banda... Doncs, ja té igual, després d'això que passa en el que diuen primer món, ja no et pots estranyar de res. Encara que hui hages vist que li botaven foc a un pobre xic jordà tancat dins d'una gàbia. Una altra gàbia.

dilluns, 2 de febrer del 2015

Res de sospitós

En la necrològica de Dolores González Ruiz, supervivent de l'assassinat dels advocats d'Atocha en el 1977, que va morir la setmana passada, els periodistes del diari El País escriuen:
[...] la va trobar al matí del 30 de gener morta al seu llit. També hi havia mort el seu marit José María Zafra, que estava caigut al passadís. [...] La policia va acudir al domicili i no hi va trobar res sospitós.
Tantes peŀlícules i tantes noveŀles d'Agatha Christie, i no hi ha res sospitós quan trobes dos cadàvers en una casa. La mort és un fet natural, però eixa naturalitat tan coincident és pròpia d'una història amb intriga, amb suspens, més encara si clou una vida tan marcada per les morts violentes, com és el cas de l'advocada. I damunt la troba la dona de fer faenes. Com si ho vegera en blanc i negre.

diumenge, 1 de febrer del 2015

Cita dominical / 325: Luis Fernández-Galiano

Mirant els subterfugis de la injustícia.
Fukuyama raona persuasivament que res no és possible sense un executiu centralitzat i una burocràcia competent, que tindran inicialment un caràcter patrimonial i extractiu abans d'aconseguir la neutralitat moderna, garantida pel respecte a la llei i als controls democràtics.
Luis Fernández-Galiano, «Dirección: Dinamarca», El País, 24.01.2015.