Este cap de setmana, patint pel germà de Levin i per Kitty, infermera devota —això de patir és un dir—, a més de llegir el diari em vaig endur en el Kindle (en
pdf) l'article «Política i manipulació del llenguatge»
[pdf] del professor i company
blocaire i collistaire Xavier Rull. La bibliografia de l'article conté unes quantes lectures més que es poden fer sobre esta qüestió, que és interessant tant des del punt de vista lingüístic com educatiu, polític o periodístic. L'article de Xavier Rull és una molt bona introducció a la qüestió i, com que tracta casos ben actuals, és ben útil per a rellegir i repensar les «realitats» que mos envolten.
Hi ha un punt retòric, però, molt comú i que s'aparta un poc del contingut de l'article —però que té a vore amb les meues
cablòries (l'errada li suggerix a Takse eixe sentit) habituals—, que jo refaria, que crec que caldria esmenar-lo. En la nota segona llegim el fragment següent, que conté una declaració final —molt coneguda i compartida per quasi tots els «humans»— sobre la «superioritat» humana que trobe un poc fàtua, gens contrastada i, per tant, molt sobrera:
En tot cas, els humans ens diferenciem de la resta d’animals per —entre altres coses— tindre un llenguatge força desenvolupat. El llenguatge humà és una obra d’enginyeria enormement complexa que permet que, amb vint-i-escaig sons, ben combinats segons unes regles morfofonològiques, puguem expressar tota mena d’idees i sentiments. Això supera de llarg el sistema comunicatiu dels animals, compost per uns quants sons que expressen uns pocs conceptes (gana, perill, felicitat, enfadament, etc.).
Al cap i a la fi, la resta d'animals del planeta es diferencien dels humans per la seua adaptació sostenible a l'entorn on viuen, per un cabell de cromosoma en algun cas, per l'economia, eficàcia i eficiència dels seus llenguatges... Per tantes i tantes coses positives, que no m'estranyaria arribar a descobrir que els tèrmits tenen l'equivalent de les nostres biblioteques on recullen obres que glossen la seua pròpia petulància. Fins i tot podria ser que n'estan tan segurs, que no els cal ni escriure-ho, ni comentar-ho entre ells, ¡ni parlar-ne amb mosatros!
En fi, que als humans mos vindria bé, com que estem en crisi permanent, una auditoria externa que mos posara en el nostre lloc respecte de la resta dels éssers del món i, ja posats, de l'univers. I això no lleva que pugam continuar gaudint i patint per ser semblants i diferents. Al capdavall, este apunt té relació amb la conclusió de Xavier Rull:
Els mots han de servir per a comunicar-nos i, doncs, per a explicar la realitat tal com és. No han de servir pas perquè el poder amagui fets desagradables, impopulars o poc acceptables. [...] Com més ben formats tinguem els ciutadans en competències lingüístiques i comunicatives i en raonament i capacitat crítica, més difícil serà manipular el llenguatge per a amagar realitats i, per tant, manipular els mateixos ciutadans.
