Pa la roba

Este bloc va començar a existir al sandemà de l'enterro del papa Woytila. No sé quant de temps tardaran a enterrar el papa Bergoglio, però estic pensant que podria aprofitar l'avinentesa per a tancar la paraeta quan l'hagen enterrat. Si no fora per la militància lingüística i estilística —que no puguen dir que hi ha certs trets de la llengua que «no transcendixen a l'escriptura»—, ja dec haver dit massa voltes de tot i lo mateix pegant-li massa voltes al molinet.

Com ara que em ve al cap escoltant una entrevista a un escriptor valenicà, que no arribe a entendre quin sentit ocult té dir «aquest», «feina» i «dues» quan «el» ('et') fan una entrevista, devaluant i estigmatitzant les versions originals i pròpies del dialecte que estàs utilitzant —este, faena i dos—, mentres a continuació amolles «bueno», «pues», pronuncies les lletres de les sigles o els noms dels directors japonesos com si estigueren escrits tots en castellà-espanyol... Els dialectes i els registres, que hi ha qui els barreja com si tinguera igual sabó que fil negre pa la roba: depén de pa què.

En fi, no crec que ho faça, però serà cosa de pensar-ho.

Un racó de vàter

Continue amb els canvis de detall, que en este cas no crec que siguen més poderosos del compte. Esta volta són els tipus de lletra que use en este bloc. Abans hi havia la Verdana per a tot, però ara he passat a una lletra que es diu Ubuntu —que no està, diríem, ni bé ni malament, però ho faig un poc per militància en Linux—: siga com siga, pal sec per al text general. I en els blocs de citacions, una lletra genèrica d'eixes «amb gràcia» —hi ha qui en diu «amb serif» o «amb serifa»—. 🔗

Podria afegir hui més detalls de la reunió d'escala del veïnat que vaig sentir de llunt l'atre dia: un del veïns tenia pixera, però va preferir pixar al racó que feen les tanques d'unes obres de per allà en lloc de pujar as algun dels pisos —no hi ha ascensor i anava amb guiato—. Ai, critiquem i mos queixem dels turistes, dels jóvens, dels... De qui siga, però no sé si el bon jan haguera tingut espenta per anar a un vàter públic que estiguera a cent metres..., que és lo que jo estava pensant que feen falta en la ciutat, vàters públics, amb gràcia i paper, en lloc del racó intempestiu. Això sí que seria un petit canvi poderós.

Pas de tortuga

M'escriu la meua corresponent en línia de l'enciclopèdia i em resol el dubte que s'havia generat sobre el nom de la ciutat egípcia: Xarm al-Xaykh. Jo aclarixc un cap i, a l'altre cap editorial, posen al dia l'escriptura d'eixe topònim ens les poques entrades on apareix. Si tot va com sol anar, supose que la setmana que ve rebré la sentència de la secció filològica de l'iec i entenc que hauria de concloure en el mateix sentit.

A pesar de l'astènia que convida a deixar-se dur per la gossera, arreplegue i edite alguns articles sobre el Tirant lo Blanch. El meu projecte estrafolari d'edició en línia documentada 🔗 continua en marxa. Això sí, amb calma, al pas de la tortuga que apareix retratà en el segell de la casa. 🔗

Informàtica bascosa

Encara no he acabat de donar-los l'aspecte que vullc que tinguen els apunts del bloc del Tirant. 🔗 La pàgina amb la noveŀla funciona i té més o menys l'aspecte que havia pensat, però els diversos documents de configuració que intervenen i els codis que cal tocar em tenen un poc marejat. Tot va agarrant forma, però quan només tens una idea lleugereta d'estes coses del Wordpress, el css i l'html, les combinacions i els efectes no sempre ixen com vols.

De moment he fet l'apunt inicial, per vore com queda i per a decidir com vaig posant els enllaços als apunts, que supose que ho faré alternant crides dins del text i deixant fora un menú d'apunts, caregories i etiquetes.

A banda d'això, l'actualització de l'Ubuntu també demana pa, aixina que pareix que estos marejos informàtics em refrescaran estos dies bascosos.

La clavà de pata tradicional

Alguna cosa no va funcionar ahir, mentres estava toquetejant l'espai en el servidor d'Strato per a incorporar un bloc de Wordpress dedicat al Tirant lo Blanch, per tal de substituir i millorar la versió que tinc en web en Yahoo! 🔗

I sort que vaig crear un subdirectori per a instaŀlar-lo, i aixina es suposa que no m'he carregat res, però el cas és que els altres dos blocs que tenia en eixe servidor han deixat de funcionar. Hauré de fer una còpia de seguretat de les taules d'eixos blocs. Una volta ho tinga alçat, provaré a fer una netejar i a tornar-a instaŀlar els tres blocs en tres subdirectoris. Fins ara això havia funcionat, però ahir se'n va anar tot a fer la mà. Supose que amb eixa nova instaŀlació hauré de recordar i tornar a posar totes les extensions que tenia actives.

L'única cosa que podria pensar que va originar el problema, pense que va ser que vaig activar el php 8.0. Més tard, quan vaig vore que la cosa no funcionava, vaig tornar al 7.4, però el canvi no va fer efecte. Llevat d'això, la resta va ser la creació del subdirectori (també d'un subdomini, que no es va activar) i la càrrega del Wordpress amb el FileZilla. Es va carregar, però ja no em va deixar posar en marxa la instaŀlació.

Com és habitual cada estiu —i anem a deixar-ho en eixa estació—, quan tinc un poc de temps lliure en faig una o altra amb l'ordinador. La clavà de pata de rigor.

La suor de quan t'hi fixes

Estos apunts apareixen amb un bon grapat d'errors de picatge, que també són errors sintàctics, i també de redacció. A cal sabater, ja ho sabem, sabates de paper. Per sort, a voltes ve per darrere Takse i em pega un toc. Però tampoc en té cap obligació ni ha de tindre cap devoció per fer això. Va com va. Aixina que la faena de sapa vaig fent-la a poc a poc, quan em pose un poc nostàlgic o quan em pense que he d'ordenar les coses, pel que puga passar... —sense dramatismes, és una manera tòpica de dir-ho, una gracieta.

Un agreujant a la poca netedat habitual és la calor que està fent este estiu. Diuen que és semblant al del 2003, però no tinc jo cap record d'una càrrega tan constant de calor i humitat a València ciutat. ¡En la vida!, diria, encara que sé que els records són molt fantasiosos. Hauria de mirar els apunts en els blocs de paper d'aquella època, però suposa que encara no s'estilava estar tan convençuts que ja tenim el desastre climàtic damunt, mos devíem pensar que encara ho podíem resoldre.

Amb l'agost es nota que ha començat eixe ritme calmós i relaxat de les vacances. I la calor encara ho fa tot més tou i xop. Les relacions laborals adquirixen distància i mantenen la frescor, per ara, fins que ordenen tallar l'aixeta del termòstat —aleshores supose que vindré amb pantalons curts, un poc com quan treballava al locutori de la platja. Ací també tinc un ventilador, per a que córrega l'aire. Però l'aire no s'emporta les errades, això només ho fan les gotetes de suor de quan t'hi fixes un poc.

Un mal gest i un colp de sort

Per un mal gest o per una baixada de tensió del servidor informàtica allà on estiga, a punt he estat de perdre la llista de les lectures fetes enguany —tots tenim les nostres manies—, cosa que m'ha fet pujar una «acalorà» que podia haver segut greu, tenint en compte com està l'ambient, de calent. A més, no tinc la memòria per a anar fussant en el desordre dels estants de casa per a refer eixa part de la meua petita i obsessiva història quotidiana.

Per sort, entre una còpia que havia fet al mes d'abril d'este bloc i la memòria cau del buscador de Google, he pogut retrocedir en el temps i he anat reconstruint la llista. M'ha passat l'«acalorà» i, com a compensació he descobert que el giny que oferia Google per a fer la llista era més maldestre i mal de gestionar que el codi html d'una llista ordenada amb «ul» i «li»:

• La crisi com a triomf del capitalisme. Anàlisi del passat i perspectives marxistes de Josep Fontana i Lázaro (2019)
• El infinito en un junco d'Irene Vallejo Moreu (2020)
• Contra la planificació de Carme Junyent Figueras (1998; relectura)
• Le maître ou le tournoi de go (trad. fr. de Sylvie Regnault-Gatier, 1975) de Yasunari Kawabata (1942-1954)
  [etc.]

Al final, doncs, una «acalorà» i un colp de sort.

«Si escau» entre cards

Han descobert estos dies un apunt d'un tal Martí Aiguadé i Proubasta (sembla que no es tracta del personatge de la sèrie Poblenou) que descriu una situació i un estil que mos ha semblat que estem patint encara al cap de més de vint anys de voluntat incansable de posar-li closses a la llengua general pensant que aixina podrà fugir més àgilment del castellà, com si el problema de l'ús o el desús del valencià tinguera a vore amb una improbable i discutible correcció normativa.

Al cap de més de vint anys, hi ha un boli roig sense quasi tinta disposat a censurar un per a massa clarificador, un possessiu que podria ser canviat per un pronom en ben ininterpretable i esotèric. He sentit ressonar dins de mi un bon grapat d'ocasions semblants en què vaig topant amb eixos «si escau» entre cards de la lectura. De les lliçons de la facultat de filologia, es veu que una cosa que mos va quedar ben clara és l'autoritat —i el plaer— de l'activitat censora.

Codis de desconnexió

Per a estos últims apunts utilitze un teclat Logitech Keys-To-Go que connecte per Bluetooth a la tauleta Fire, escric en l'aplicació Keep Notes i apegue el codi en la interfície dels blocs de Google, perquè l'aplicació Blogger per al mòbil fluixeja molt en moltes coses. No sé què més em falta provar, però sí que he trobat que, sabent un poc de codi HTML (per exemple, les cometes baixes: símbol & + laquo; i raquo;), esta combinació de maquinetes i programes resulta més ràpida i relaxada que posar en marxa el portàtil. En vacances, va bé trobar una manera de fer els apunts sense carregar les neurones amb les calfamentes de cap que quasi sempre provoquen els ordinadors, encara que siguen mini i vagen amb Lubuntu (com és el model que acabe de posar al dia este matí, per si de cas).

S'acosta una depressió aïllada a nivells alts (DANA) per la mar; la vegem vindre i apartem algunes cadires del balcó. Mentres arriba, ha fet bon sol i he aprofitat per a fer el meu circuit de la muntanya: 14:31. Un temps semblant al de l'última volta, aixina que no sé si és que m'he embolicat amb el cronòmetre. Mire de desconnectar-me, però la visita de Chaves Nogales a l'Alemanya del 1933 no deixa de ressonar en l'actualitat.

Amb codi i guiato

Ara que hi ha un poc de temps, m'embolique amb una rentada de cara de la part de legislació lingüística del bloc Diari per a Tècnics Lingüístics (dtl), secció que abans estava situada en el web Eines de Llengua (web on es centralitzava l'activitat de la cdlpv). En general, només faig el trasllat de les pàgines que contenen els enllaços als continguts. Els continguts situats en el servidor del web continuen allà, almenys de moment.

Pareix que no, però fer un bon no res es convertix en un mareig i, al final, notes que la faena de no sé quants anys no saps si és gens útil, però ocupa espai i manté connexions i dependències que costen d'aclarir i reorganitzar. A més, de tant en tant, si algun servidor t'avisa que estan fent tasques de manteniment o el navegador no respon, només faltava això per a alterar la calma que t'imposes i practiques amb devoció per tal de racionalitzar la faena. Si no fora... Uf, mos estem acostant a colps de guiato i codi html a eixe banquet.

Entropia de fitxes

Faig recompte i tinc més de dos mil sis-centes entrades en el bloc Fitxes de Dubtes i Terminologia. Tenint en compte el temps i els maldecaps que tinc amb això de les fitxes, em pensava que en tenia més. En realitat és que vaig fent fitxes en eixe bloc i en dos blocs més de caràcter professional i d'accés restringit. Al final me se multiplica l'activitat «fitxaora», però també me se dispersa. ¡I encara intente «fitxar» tots els llibres de no-ficció de la meua biblioteca! M'adone que em ric del vici de les llistes que, segons els films i les sèries americanes, pareix que tinguen molt arrelat per allà. Li diu el mort al degollat.

Bé, per sort no sóc tan sistemàtic com voldria, més aviat pegue en desastre, un desastre ben entròpic i viu, això sí. I si ho mire malament, encara podria repetir allò que dia ma mare —a algú, no a mi, ¡ei!—: «¡la runa et traurà a passejar!»

Encerts i excessos

Este bloc de cabòries s'hauria de limitar un poc i no tendir tant a consignar les..., això, idees més peregrines que me s'ocórreguen. Al cap i a la fi, tot el que jo puga pensar, vés a saber si ho sabré escriure i, encara que ho fera mitjanament bé, el fet que ho haja pensat jo no indica que tinga el més mínim valor o interés —llevat del d'entretindre'm i satisfer-me, quan és el cas—. Fins i tot he de reconéixer que, si he pensat res encertat, Walter Benjamin ho degué pensar i escriure abans i molt millor. I ho fan ara mateix Joseph Stiglitz, Paul Krugman, Adela Cortina, Enric Sòria, Sílvia Senz, Elvira Lindo, Joan Garí... Això, en el cas que n'haja pensat mai una de correcta. Per a la resta, tant els tuits de Trump com les reflexions més inversemblants de qualsevol científic nacionalista castellà o valencià poden fer camí sense que jo haja d'augmentar el nombre d'estupideses innecessàries.

Un poc per això me n'he anat a córrer al riu. Malament i constant alhora: 6:55 + 6:57. Merles, corredors i passejants. Fea bon dia.

Joia lèxica

M'escriu l'autora, Teresa, per a demanar-me l'adreça d'un tècnic lingüístic. Coses de terminologia. No la tinc, però li'n —ací tenim uns pronoms que fan un paper simple i útil— trobe una del xic en qüestió en el directori de la Universitat d'Alacant. A continuació pegue una mirada al seu bloc, Agafada al Vol: és una petita joia lèxica, bonica, suggerent i ben útil. Ha estat un plaer i espere haver estat útil, com a compensació per la descoberta.

Les fitxes en bloc

Per fi aconseguixc pegar la penúltima pinzellada del bloc en què s'ha convertit les fitxes: Fitxes de dubtes i terminologia. No em lluïxc massa buscant noms, el disseny és simple, espere que fàcil de llegir i d'entendre. Ara el maldecap serà incloure-les en el Multicerca. Són coses que cal fer, però costa moltes hores de pantalla tft. Si foren de tinta electrònica. Però no sembla que estiguen pensant en traure-ho, això.

Lectures ancorades

Polse l'enllaç que hi ha a dalt de tot d'este bloc, en la franja de Google, allà on diu «Bloc següent». Després d'uns quants bots, m'apareix el bloc de l'editorial Edicions 3i4. Em fixe en l'apunt del 12 de febrer d'enguany: «Àncora del temps. Antologia de dietaris actuals». Sembla un d'eixos llibres que m'interessen i que hauré d'afegir a la llista de lectures pendents, ancorades.

Reflexió i moda normativa

Revise els enllaços als blocs lingüístics del dtl. N'han desparegut uns quants. No faig la distinció entre blocs actius i blocs que estan més o menys adormits. Els que estan adormits encara contenen informació interessant. I els actius, uf, donen per a bona cosa d'hores de lectura i reflexió. Durant el repàs veig que sempre caldrà que algú torne a explicar les qüestions bàsiques de la normativa ortogràfica o gramatical, perquè es veu que són coses que mos se queden gravades molt per damunt, perquè són decoratives i, periòdicament, canviem la moda. I, bé, hi ha qui es confon i creu que les modes que duren molts anys esdevenen obligatòries i pareix que mos vullguen fer anar amb els dialectes..., vull dir, els calçotets per fora, que dia aquell en Bananas.

La lot

Convindrà distingir entre la normativa oficial o oficiosa, segons un comentarista blocaire. La paraula lot (f. lum. Llanterna de mà.) ha format part de la normativa «oficial» del català des que l'avl va declarar que el diccionari del Salt 2.0 esdevenia oficial, és a dir, des del 2002. El nou diccionari de l'acadèmia no la inclou, però continua apareixent en el gdlc i en el gd62. Com que els de l'acadèmia han oferit la possibilitat d'enviar-los propostes i esmenes al dnv, ja els he enviat la proposta de tornar a iŀluminar la paraula. ¡Ei!, «iŀluminar», ¡me s'ha encés una llumeneta!.

Els tòts

Durant un debat de la llista Migjorn, busque alguns diacrítics per vore si s'han decidit a eliminar «tòs» de la llista. Observe que ja fa anys que és «tos» en la major part dels diccionaris de referència i trobe un diacrític proper, «tòt» 'broc gros d'una botija', que no sol estar en les llistes més comunes de diacrítics. I, clar, parlant de diacrítics i opinant que sobren quasi tots (que és evident que no és pot confondre amb «tòts»), em sembla un poc assotar l'aire omplir una fitxa amb tots els diacrítics localitzables... Bé, però per a això són les fitxes, ¿no? Quan acabe d'adaptar l'Estatut de personal de les Corts Valencianes al Kindle, començaré a fer-la.

Ah, i com que encara no l'han eliminada, torne a la interfície antiga del Google, que m'agrada molt més que la que mos oferixen ara.

Passats de rosca

Es suposa que amb la miniaplicació CSV Importer podré començar a organitzar amb l'estructura de bloc el diccionari que vaig confegint cada dia —cada dia que puc—. Ara cal aconseguir una conversió neta i ràpida dels arxius de Word, que és com manege ara el diccionari en l'ordinador amb una macro.

 

En eixe diccionari podria incloure l'expressió «tour de vis» que diuen en francés, «turn of screw», en anglés, «vuelta de rosca», en castellà i... Bé, no tenim una expressió equivalent establida encara en català, a pesar que hi ha moltes opcions alternatives (comentades pels collistaires de Zèfir) que podrien acostar-se al sentit depenent dels contexts on hagueren d'encaixar: «pollós que pollós», «i que tomba, i que gira», «reblar el clau»... A més, tenim la possibilitat de fer servir la traducció de l'expressió que compartixen tantes llengües, tal com es féu en la traducció de la noveŀla de Henry James: Un altre pas de rosca (traduïda per Jordi Larios i publicada en 1999 per Quaderns Crema). Hi ha versions alternatives com «gir de rosca», «tomb de rosca», «volta de caragol», fins i tot «collada de rosca», «collada de caragol» i «collada de clau». I conforme mos estan collant el mínim estat social i de dret que teníem, l'expressió ha de fer fortuna, malauradament. Fins que mos passem de rosca.

Interfícies en crisi

Decididament, la nova interfície del Blogger és —tal com dia un professor de matemàtiques de primer d'institut — «una caguerà de bou». És incòmoda, confusa, desordenada, fins i tot lenta i gens intuïtiva... En resum, un destrellat. Han canviat un entorn amable i senzill i l'han convertit en una tortura. Sol passa això últimament, però almenys els del correu de Yahoo!, no sé si conscientment o per un problema tècnic, han tornat arrere per ara la nova interfície que m'havien obligat a utilitzar. També era un desastre que no em funcionava. Deuen ser els temps de crisi, que afecten també les idees. Com a mínim, les meues.