Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tortura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tortura. Mostrar tots els missatges

dimecres, 10 de gener del 2018

Bou o vaca

No he aconseguit trobar en el web de la cadena ser qui estava parlant poc abans de les onze que ha amollat: «Preferixc ser un bou espanyol que una vaca holandesa». Algú ha aplaudit la idea, com si eixa frase tan «enginyosa» —de l'estil d'aquell Felipe González que va dir que preferia el risc de morir apunyalat al metro de Nova York que d'avorriment al de Moscou— reforçara la validesa humana de les corregudes de bous i, per contra, desmuntara els arguments dels qui consideren que les corregudes són un acte violent, injust i recriminable, si no criminal.

No cal dir que resulta trist sentir persones intel·ligents que s'entretenen i pareixen molt pagades amb frases com eixes, tan ocurrents com faŀlaces, com si les úniques opcions del món en què vivim foren morir decapitat en la França del 1977 —quan Felipe va anar a Moscou, per cert— o gasejat a l'estat que siga dels eua. I podem anar adaptant el fals dilema, tal com es fa des de sempre, però això no lleva que siga fals i que tinga més mala intenció que validesa intel·lectual. Llevat que l'única opció vital que tenim és triar de quin mal hem de morir. I bo, si puguérem triar. Podríem triar també la vida, ¿no? Llevat que sigues bou o vaca, que no podràs triar mai, pel que sembla.

diumenge, 24 de maig del 2009

Cita dominical / 31: Tzvetan Todorov

Mirant amb temor.


La lliçó d'eixes revelacions és més aviat que qualsevol home, mentres tinga suport i obeïxca els nobles principis dictats pel «sentit del deure», per la necessària «defensa de la pàtria», o mogut per la por elemental per la vida i el benestar dels seus, pot esdevindre un torturador.
Tzvetan Todorov, «Les tortionnaires volontaires de Bush», Booksmag.fr, 05.05.2009.

diumenge, 10 de maig del 2009

Cita dominical / 29: Prudencio García

Mirant les tortures.


A la vista de tants casos tràgics —reals i gens experimentals— que omplin els informes de les diferents comissions de la veritat i dels organismes defensors de drets humans, no podem sostraure'ns a la gran pregunta: ¿quants dels nostres veïns, quants dels nostres col·legues de professió, quants dels nostres parents, quantes de les persones aparentment normals amb les quals departim i que ens creuem diàriament, demostrarien la seua capacitat com a torturadors si es donaren determinades situacions? ¿Quants es posarien a aplicar descàrregues elèctriques d'alt voltatge al cos dels seus semblants, o tantes altres formes de destrossar un ésser humà? ¿Qui ho faria, i quants, si es col·lapsaren les admirables garanties que, per exemple, proporciona una constitució com la nostra?
Prudencio García, «Incógnitos torturadores futuros», El País, 28.04.2009.