Sí, la segona de Mahler al Kursaal. La segona fila és molt millorable. La soprano ha estat un pot per compromís, però la mezzo ha tingut moments brillants. A fora, els donostiarres fan festa dels dos-cents anys del saqueig quand la guerra contra els francesos. L'èuscar resulta fins o tot normal, comparant-ho amb Bilbao. Mos fem uns pintxos.
dissabte, 31 d’agost del 2013
divendres, 30 d’agost del 2013
Omnipresència
Per la ciutat villa i cap amunt, amb l'omnipresència incompressible de l'edifici d'Iberdrola, un empelt del tot extravagant, una interferència lingüística i urbanística en la visió de la ciutat. Unes turistes angleses mos han demanat de matí per l'old town. I poc de basc més.
dijous, 29 d’agost del 2013
Viatges lingüístics
Ben poc de basc hui. En canvi, bona cosa de valenclans i catalans practicants de la llengua. No hem eixit del Guggenheim i, per tant, hem estat envoltats de moltes altres llengües amb accents diversos. Tots els viatges són lingüístics.
dimecres, 28 d’agost del 2013
Gira estiuenca
Uns sis-cents quilòmetres i podria acabar-ho amb l'anècdota de la imatge. Afegiré el robatori de l'entrepà en l'àrea de Tudela i la ràdio en basc amb els castellanismes reconeixibles bueno i en principio.
dimarts, 27 d’agost del 2013
Imàtgens i cançons
Les transformacions entre imàtgens i pdf en coses de text i amb presses no ixen del tot bé, sobretot pel que fa a l'ajust de les imàtgens i la netedat del text. Use el Gimp, l'Open Office, el pdf-Shuffler i algunes aplicacions més a través del Chromium —treballe en Linux, és clar—. Em passe dos hores fent proves i conversions amb programes diferents, però al final em canse i deixe en el Kindle el resultat de la primera prova. A l'altra, amb més temps, ja ho farem millor.
Això ha estat el destrellat de la vesprada. Per sort, el matí de vacances ha tingut més bons resultats. A més de llegir el diari, que encara és primet, tot i el que tot el que pertoca a la corrupció dels nostres governants, hui li tocava a Cotino, és ben gros. Per a salvar el matí, descobrixc la faceta de cantant de Zooey Deschanel —la germana menuda d'Emily, la protagonista de la sèrie Bones—, que fins ara només coneixia com a actriu (per exemple, Eulogy). A més d'una música que m'agrada, fa vídeos interessants amb Joseph Gordon-Levitt.
dilluns, 26 d’agost del 2013
Tauleta accessòria
Per fi ha canviat el temps. Aprofitant esta versió més fresca de l'estiu elimine un munt de diaris que tenia en una tauleta accessòria d'Ikea que vaig partir per la mitat. Encara n'hem sabut més i massa, no cal que em coŀleccione els diaris que contenien els papers de Wikileaks. Arreplegue uns quants articles sobre llenguatge polític, política lingüística, economia i energies, i alce un article de Muñoz Molina sobre els traductors. Ja tinc la taula buida i espere que només hi reposen momentàniament el diari de cada dia i el llibre que estiga llegint vora la finestra. Un desig per este nou curs polític que diuen que comença d'ací a no res. I encara queden vacances per davant. ¡Bé!
diumenge, 25 d’agost del 2013
Cita dominical / 250: Albert Pla Nualart
Que s'arribi algun dia a un sol supradialecte o a més d'un dependrà del grau d'unitat política o d'acord dels territoris de parla catalana, i del poder polític real que hagin assolit.Albert Pla Nualart, «L'estàndard composicional: un ideal esperantista», Això del català.
dissabte, 24 d’agost del 2013
Pensament ocult
Takse em demana que per què hi ha tants inteŀlectuals jueus. No havia pensat que n'hi hagueren molts, tinc quimera que tants com de la resta, que la cosa del pensament deu estar igual de repartida. El que no està tan repartit són les riqueses, els mitjans i els drets. Al cap i a la fi la pregunta també podria ser ¿per què hi ha tants inteŀlectuals hòmens? En una antologia d'assatgistes espanyols de la guerra civil fins als anys noranta n'hi han trenta-dos: dos dones. ¿En què devien estar pensant les dones, jueves o no? Llàstima que no ho sabrem mai prou bé. I encara.
divendres, 23 d’agost del 2013
Expressions tàcites
Estem tan acostumats que desapareguen o apareguen perquè estan prohibides o permeses, que sembla que t'hagen d'impedir o d'imposar la llengua. Almenys aixina s'ho agarren massa catalanoparlants valencians, que esdevenen essencialment castellanoparlants en el gimnàs o en la piscina, sempre sotmesos a la prohibició tàcita de parlar en valencià mentres no els hagen validat el salconduit o la indulgència lingüístics.
Per l'altra banda, és cert, també hi ha casos de castellanoparlants que es senten agredits o atemorits pel fet que algú els parle en valencià. Pel que hem vist abans, és falta de costum. Supose que tenen la sensació en eixes escasses ocasions que qui parla en valencià sense demanar-los permís o intervenint en contra de l'ambient tàcit, pretenen el conflicte o la polèmica. Els veig un poc cohibits, sovint incapaços de mantindre una conversa sense més pacte lingüístic que la llibertat d'elecció de llengua de cada u. És clar, eixes persones tenen la llibertat de parlar en l'única llengua que saben parlar, i això és una llibertat tan justeta en un país suposadament «bilingüe», que li vea en la cara que li semblava violent descobrir eixa mancança.
Al final n'hi havia un de Favara, dos seguidors d'Eva Dénia, Feliu Ventura i Obrint Pas reprimits en la convenció i una interlocutora generosament maŀleable, a més d'una canària casada amb un xicon d'Alcoi que li parla en castellà però que ho entén tot «perquè parle com els seus nebots» i un professor de matemàtiques perfectament adaptat a la conversa bilingüe.
dijous, 22 d’agost del 2013
Muntar
Havia descobert fa un temps que en Almussafes «munten» bastant i no pugen tant. Per tant, quan el xic de l'ITV em va dir que baixara que ell muntaria, li vaig demanar —contra el meu costum de parlar poc— si era d'Almussafes. Doncs, no, em va dir que era d'Ontinyent. Ahí es va acabar la conversa, perquè ell tenia faena i jo interés que acabara prompte. El cotxe estava bé.
En les oficines, un camioner amb bigotots gòtics i samarreta roja sense mànegues renega dels mossos d'esquadra catalans que, «con dos cojones», li posen una multa només en català. Ells els diu que no ho entén, que la vol en castellà, però li responen: «És el que n'hi ha.» ¡I a pagar, damunt, en una entitat catalana! I proclama escadalitzat: «¡A fe que fan servir la hisenda espanyola si me'n vaig de Catalunya sense pagar!» El sents i confirmaries que una llengua és això, taxes, imposts, multes... i trabucs —dic jo, per fer-ho gros—. Ho ha descobert quan munta a Catalunya.
dimecres, 21 d’agost del 2013
Extermini natural
Ja estava el lobby nuclear recuperant l'alé i la perspectiva exhibicionista i mos arriben noves ben negatives de la continuació del desastre de Fukushima, l'aigua contaminada arribarà al mar si s'encanten un poc els «tècnics» estressats, els xiquets amb càncer de tiroides i d'ací a poc els calamars gegants apareixeran pasturant per les muntanyes, les del Japó, les de Gibraltar i també pel Montgó, segur.
No es tracta de si és natural o deixa de ser-ho. Al cap a i la fi, si els humans formem part de la natura i això ho fem els humans, és inevitable que tot això també siga natural, que la natura en té bona cosa de fenòmens que són un desastre per als humans. El cas és que no calia que els humans n'afegiren més encara a la llista de la devastació.
Tot és inevitablement «natural», però no sempre és positiu per al bé comú. I eixa distinció complementària mos l'han feta oblidar després de tants anys torejant-mos amb retòrica interessada sobre la civilització, el progrés i la «victòria» humana sobre les limitacions naturals. Una «victòria» que extermina éssers humans, és natural, però crec que no tots ho considerem bo. No tots.
dimarts, 20 d’agost del 2013
Fotos esmenades
Reorganitze un poc les fotos que tinc el l'ordinador. Algun dia ho hauré de fer amb les que tinc impreses. També hauria de fer una tria per a imprimir-ne més, perquè els ordinadors van com van de memòria i qualsevol dia mos en deixen sense.
Vaig passant fotos, girant-les i remirant-les. No fa tant i ja és molt com arqueologia, en lloc del saber, del no-saber, de no saber si allò era el que em sembla ara, de no saber si els canvis que m'han esmenat les fotos hagueren pogut ser realment millors. Tant d'esforç hi hem posat a canviar eixes imàtgens que, si no ha estat millor, és perquè, en el fons, no ho volíem, pels motius que fóren i que mantenim ben amagats, esperant que la imatge coincidixca finalment amb eixa intenció oculta.
dilluns, 19 d’agost del 2013
Socarrada
Pose a dia el miniordinador Asus Eee. Vora tres-cents aplicacions, programes o daixons d'aquells em demanava que li renovara. Espere que ara vaja un poc més fi, encara que estiga perdent facultats electròniques per a algunes coses. Per exemple, enguany li costa entendre's amb el mòbil Samsung i em fa suar —sí, fa molta calor— quan vullc enlairar-me per la xarxa. No sé si és incompatibilitat de caràcters o sobrecàrrega estiuenca. Acabe resolent-ho a trompades.
I aprofitant que hui també fa caloreta, allà la una m'exercite pel riu: 12:40 (6:29 + 6:11). Estava realment cansat, tot el matí dret, passejant per València després de deixar el cotxe al taller. Des d'allà baix fins al mercat, on hem comprat una cervesa valenciana Sènia, que mos ha eixit desbrafada; i una belga, rossa, més encertada. El de la paradeta dels centenars de cerveses no tenia La Socarrada de Xàtiva, artesanal, amb cos i plena de romer.
diumenge, 18 d’agost del 2013
Cita dominical / 249: Joan Solà Cortassa
¿De què ens ha servit de no deixar sentir en aquests trenta anys de «democràcia» les veus no coincidents amb el poder, amb la pau social i lingüística que el poder predicava?Joan Solà Cortassa, «Pròleg» a Això del català d'Albert Pla Nualart.
dissabte, 17 d’agost del 2013
Tempirós
Comence les vacances amb les ajudes socials per a que els escolars valencians puguen dinar, els tres-cents mil euros de la Generalitat valenciana per a que la selecció espanyola de bàsquet jugue un partidet i que Alberto Fabra Part es faça la foto amb el seu company d'escola Orenga —el seleccionador espanyol—, la bambolla immobiliària omplia els restaurants més cars de València —comenta la directora d'El Poblet, restaurant sense carta en valencià, a pesar del nom—, el periodista de la televisió pública espanyola Ernest Riveras unes voltes diu /borlí/ i altres /bórli/ de la família belga Borlée (/borlé/) i no fa cas quan li ho dic, la televisió russa amaga la saltadora d'alçada sueca Green que portava les ungles pintades amb els colors de l'art de sant Martí en suport dels homosexuals —«democràticament» discriminats en aquell país—... I no sé què dir d'això que passa per Egipte i Síria, que eixes desgràcies mos salven l'economia del negoci turístic.
Tot podia estar tempirós, transcriu Josep Piera en un dietari, adjectiu que apareix en la documentació medieval de l'arxiu municipal d'Elx, segons comenta Joan-Carles Martí i Casanova en la llista Migjorn. Sembla que sempre hi ha llacoreta suficient per al profit d'algú, però no sé massa bé si volem fer traure res de bo amb eixa saó.
divendres, 16 d’agost del 2013
El que cal
El vi ho tenia. És una construcció eŀlíptica, que fa referència a moltes coses o només a una cosa, no sabem massa bé a què, però sabem que ha de ser alguna cosa important. La saltadora russa de perxa Issinbajeva se'n va allà dalt en les proves en què competix, però no té el que cal, ni arriba a l'altura moral per a reconéixer que sempre tornarà a caure en la màrfega, i que hi ha d'haver una màrfega per a que ella puga dedicar-se a pegar bots.
A més, els russos són normals, diu, i els homosexuals són anormals. ¿Què és el que cal per a aplicar eixa lògica? Té el que cal per a botar, per a ser campiona del món botant per damunt dels llistons de l'estadi. Per a ser un gran esportista calen moltes qualitats, però no les que calen per a ser bona persona, eixa mancança sembla que no destorba gens per a arribar allà dalt. El mal és que no sap el que cal per a aconseguir la màrfega on es deixa caure.
dijous, 15 d’agost del 2013
Atletisme d'estiu
Li acabe d'esmenar la pronúncia /borli/ a Ernest Riveras quan es referix a la família belga Borlée. No sé si ho haurà vist. I ara quan s'acaben els campionats mundial d'atletisme, ¿a què dedicarem l'estiu? Espere poder pegar una espenta a les lectures. Però tinc per davant el repàs a la versió del Tirant per al Kindle (també per al web, previsió amb data evident que no sé si compliré) i més adaptacions per al lector (els de la Revista de Llengua i Dret l'ha tornada a fer en A4, com si només haguérem de llegir impresos o en la pantalla de l'ordinador).
A més, hauria de repassar les simfonies de Mahler, mentres espere la versió de la segona del dia 31 d'agost al Kursaal de Sant Sebastià. Tinc vídeos de cada simfonia amb la direcció de Bernstein, Barenboim, Järvi i fins i tot Chung. No sé si tindré temps o frescor per a eixes emocions.
dimecres, 14 d’agost del 2013
Insostenibles
Comencem les vacances amb un plat de peix congelat Pescanova amb unes cireres —el color al final no lliga—, acompanyat d'espàrrecs verds i pésols de pot amb panses, adobat tot amb oli d'alfàbrega (alfàbega em va dir la de la botigueta que me la va regalar) i pa negre torrat. Vés a saber com acabarem si hem començat aixina.
Una cosa semblant li deu passar al ministre Soria i al govern depredador espanyol (altres en diuen extractiu, però em sembla una qualificació massa benevolent), que ha vist que tot lo món quan plou es banya i això és un mal negoci per a les empreses de conducció de l'aigua. Sembla que pot estar pensant que per cada test que veja en les finestres i balcons caldrà pagar una taxa. I una cosa semblant està preparant per a l'electricitat (El Singular Digital, 11.08.2013):
L’Estat que no permet ser sostenible
El govern espanyol vol aplicar un impost desmesurat a l’autoconsum, reduint al mínim les opcions que els consumidors puguin invertir en energies renovables
A voltes et fan pensar a obrir la Bíblia per qualsevol lloc i vore si hi trobes alguna (altra) alternativa per al món, i el lloc comú no deixa de ser interessant (Cohèlet 4,12):
I, si un sol pot ser vençut, dos ja planten cara. Perquè: «Una corda de tres caps no es trenca fàcilment.»
dimarts, 13 d’agost del 2013
Petita llum
El director comercial de l'empresa subcontractada d'Iberdrola Prisma Luz em respon més o menys amb educació i un mínim de trellat:
Benvolgut clien:li demane disculpes si la manera de dirigir-se de la nostra companya no va ser la més correcta. Per un altre costat nostra companya atén a clients en llengua italiana també degut a que és la seua llengua nativa, al igual que altres companyes que oferixen atenció al client en altres idiomas, però no per això sent el valencià de menor importància però si que l’informe que està en període de formació. Agraïsc la seua aportació per a ajudar-nos a millorar.
No sé massa bé què m'ha volgut dir, però atenua el mal humor del client. Una empresa amb oficines a Castelló, València, Tortosa i la Vall d'Uixó hauria de saber gestionar millor estes qüestions. En fi, com que hi vam tornar a l'endemà i l'altra treballadora mos va atendre ben correctament en valencià, esperem haver aconseguit algun efecte. I això, en este país, pareix un petit milacre cívic.
dilluns, 12 d’agost del 2013
Ozó per compassió
Al cel algú havia deixat un difuminat de núvols a mig fer. Estan passant els mundials d'atletisme per la tele i jo estic pel riu corrent com si això fóra bo per a la salut. Però m'entere que en realitat dec estar enverinant-me amb ozó.
Tanmateix, la conselleria d'eixes coses fa un web sobre la qüestió on sembla que tot va bé, de cine, a pesar que és estiu, que és quan el gas es concentra més. Me'ls creuria, però com que tenen el web només en castellà, ¿per què ho hauria de fer si me la peguen en el que és més simple? Li envie al síndic de greuges la queixa corresponent:
He pogut observar que la secció «Previozono» del web de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient no té els continguts en valencià. Això mateix s'esdevé amb la major part de les pàgines que depenen de la secció «Qualitat de l'aire».Espere que prengau les mesures adients per a fer que la conselleria resolga esta mancança reiterada en la seua actuació lingüística i que adopte les mesures disciplinàries corresponents per a corregir i renyar els càrrecs i funcionaris públics que discriminen lingüísticament els ciutadans valencians.
Diu que Dolores de Cospedal ha de fer de testimoni al jutjat en el cas de la corrupció que afecta als dirigents del seu partit. Com que fa de testimoni, diu que està obligada a dir la veritat. ¿Però encara pot distingir quina és la veritat de res? Segurament sí, però també saben que eixe és el joc, disfressar-la, falsejar-la, amagar-la. I això em fa pensar en aquella escena d'Arsenic and old lace (Arsénico por compasión, segons es va dir en Espanya). Coses que penses quan vas justet d'oxigen i segurament sobrecarregat d'oxó: 12:36 (6:23 + 6:13).
diumenge, 11 d’agost del 2013
Cita dominical / 248: Andrea Palet
Hi ha una qüestió que els espanyols a vegades obliden i és la de la llengua. Als llatinoamericans l'«habéis» i el «vosotros» mos sonen com de segles arrere. Per tant si titulen una noveŀla Habladles de batallas, a fer nona.Andrea Palet, segons Leila Guerriero en «El alma de los libros», Babelia, 29.06.2013.
dissabte, 10 d’agost del 2013
Enjorn el raïm
Veig l'etiqueta amb versió valenciana d'un vi de Moixent. A pesar que sembla feta amb poques ganes que els clients la lligguen, amb lletra vermella minúscula sobre fons negre, aconseguixc llegir el text i trobe una varietat de raïm denominada «enjorn». Ai, el Salt, és cosa de vore de quina manera obri espais per a la llengua. Els escric al del celler (que no tenen el web en valencià, però sí en castellà i anglés):
La varietat de raïm que en castellà denominen «tempranillo» en valencià es denomina «ull de llebre». He vist que en l'entiqueta del vostre vi Clos de la Vall li doneu en valencià el nom d'«enjorn», que supose que és un error de traducció. «Enjorn» no és el nom de la varietat de raïm sinó una paraula sinònima de «prompte» o «de bon matí» (i de «temprano» en castellà). Vos agraïxc que etiqueteu en valencià i espere que este comentari vos siga útil. Per cert, encara no he tastat el vi, però espere fer-ho dins de poc, encara que no siga enjorn.
divendres, 9 d’agost del 2013
Insul(t)s
Pau Vidal mos demana en Migjorn uns quants insults valencians equivalents a malparit, desgraciat, manifesser. Això de manifasser no és massa insultant, trobe. Naturalment, el grau màxim és fill de puta i, a voltes, cabró. Jo en tinc pocs al sarró, per falta d'ús, tot i que conec bona cosa de mots que ho pretenen però que no m'arriben a semblar insults.
Mire la llibreria i trac el Diccionario del insulto de Juan de Dios Luque, Antonio Pamies i Francisco José Manjón. N'hi han de tots els colors. El meu repertori no passa dels que deixen anar en tv3, imbècil, estúpid i els habituals del poble, que són desqualificacions més o menys toves: apardalat, encantat, neula, bovo, caracollons, borinot, taperot, bandarra, tarròs, mitjamerda —sí eixe sona pitjor—, cara de carn, trapatroles, tarambana, trompellot, desmanotat, bord, tap de bassa, gos, porc (/sèrdo/ també)... En realitat, quasi diries que tenen tots un to ben amistós i familiar.
Pau en podria fer un diccionari, ja posats, per aprofitar i ampliar la faena de Toni Ibáñez, Jaume Fàbrega, el Diccionari de renecs i paraulotes de Pere Verdaguer o el diccionari d'insults tintinaires Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp!. Trobe que a molts escriptors, traductors i creatius en català els aniria bé tindre una referència ben insultant. A tots mos aniria bé, vullc dir.dijous, 8 d’agost del 2013
Política paleolítica
El diputat Giner Giner (25.06.2013) amolla en una comissió de les Corts Valencianes:
Bé, és que el país de vosté, per a mi és un aldeón, a vore si m'entén ja, la denominació de país entesa com l'entenen vostés, per a mi és el preludi de l'aldea, de l'aldea, de l'aldea global que no va més allà de la comunitat del nord, i, en definitiva, té vosté una visió localista, tribal, paleolítica, del que ha de ser...
Cal entretindre's analitzant-ho, per a entendre quin és el sentit que corre per baix d'eixe joc interessat de perjudicis i coartades, el nominalisme, l'enemic exterior, el quintacolumnisme, fins i tot la degradació classista relacionada amb qui la té més gran... Supose que són els mecanismes psicològics més bàsics de la manipulació sentimental, de la satisfacció victimista.
Havíem de refundar el capitalisme, però si mos encantem encara mos refundarien la democràcia, i seria l'hora de la farsa —com dia Marx—, amb un neofeudalisme iŀluminat que seria l'estendard davant del qual ha d'acatxar el cap la ciutadania. Narmer va fundar Egipte unint el regne del sud i les tribus del nord. Hi ha qui encara està pensant en repartir unes quantes d'aquelles garrotades en compte de treballar per la política del bé comú.
dimecres, 7 d’agost del 2013
El ròssec vacacional
Lligc el diari, tinc una xarradeta amb una companya, i concloem que convé fer vacances, encara que tornarem i ho tindrem tot pendent, el cas de les finances de Serafín Castellano i el seu amic Taroncher, Blasco Castany possiblement fugint pel món, Bárcenas empenyorant els pals d'esquí, quaranta mil milions més —si els convé— desapareixent en les butjaques dels qui dirigien i dirigixen les entitats bancàries i les episcopalitats catòliques, els qui cobren sous públicament incrementats amb subvencions i prebendes predicant l'austeritat per a combatre el desastre que ells mateixos han gestionat, l'empleada de la subcontracta d'Iberdrola que enganya els jubilats, una altra d'una altra subcontracta amb accent sud-americà que et demana que li parles en espanyol, el xicon que diu que no li agrada estudiar i que es farà militar (no hi veig la relació, vaja, però això pot explicar algunes coses), les empreses que mos trauen els diners ací però (no) paguen imposts en Irlanda... Però la culpa la té el llanterner que no cobra l'iva, és clar que sí. És sabut que els dirigents bancaris i els evasors fiscals més reputats estan mirant de fer els mòduls corresponents d'fp.
Uf, tot això ho hem dit i repetit, però tinc el cap calent. Deu ser que he anat a córrer pel riu, on no córrec, sinó que m'arrossegue veloçment: 12:41 (06:33 + 06:08).
dimarts, 6 d’agost del 2013
Tresor poc accessible
Pel que fa a coses d'edició i d'accessibilitat, el tresor de què parlàvem ahir té un format verdaderament poc apte, i sort que és de tapa blaneta. Pesa un quintar i té una lletra de cos més pròpia d'una retallada insolidària que d'una edició per a lectors amb ulls que s'hi vegen. A més, té una ordenació temàtica que en la introducció algú pretén que és millor que l'alfabètica. Jo diria, per contra, que tractant-se d'un llibre de consulta sobre lèxic, l'ordenació alfabètica és imbatible si vols confirmar la presència o l'absència de qualsevol paraula.
Parlant d'absències, el tresor localitza la insínia però no l'ansigne o insigne (veg. fitxa) que encara podíem sentir a la Vall fa no tants anys (no el documenta tampoc Joan Giner en El valencià de la Valldigna), a pesar que Encarna Sant-Celoni li va donar aire en Al cor, la quimereta (pàg. 20). Un ansigne més de grandària en algunes lletres del tresor haguera enriquit el maneig del llibre, que l'haurem de manejar. Espere que en facen versió web.
dilluns, 5 d’agost del 2013
Derrocs de paper
Fa uns mesos va arribar el Diccionari paperer de Narcís Banchs i Valls. De moment, no l'he fet servir massa. Sembla que serà interessant contrastar els coneixements que aporta amb els altres llibres que conec sobre la qüestió d'això, del paper i dels llibres.
Hui han arribat a la biblioteca dels transcriptors correctors el Tresor del valencià meridional d'Ovidi Carbonell i Cortés, Josep Tormo Colomina i Jordi Colomina i Castanyer i El valencià de la Valldigna de Joan Giner Monfort, dos obres de referència per als que intentem aprendre del valencià de cada dia. Amb un poc de sort, mos serviran per a avançar-mos a alguna peculiaritat dels pròcers de la pàtria valenciana, que no solen ser massa esplèndids en l'ús de l'instrument que fan servir en la tribuna, encara que podria arribar el dia que deixaren estar els «mateixos», els «¡com no!», els «de la mateixa» i els «recessos» que només són 'descansos, pauses', tota eixa cortesana prosa que els fa impostar les veus quan es posen a enderrocar la política.
diumenge, 4 d’agost del 2013
Cita dominical / 247: Javier Sampedro
¿Per què hi ha res en compte de no res?Javier Sampedro, «¿Por qué hay algo en vez de nada?», ressenya del llibre Un universo de la nada de Lawrence M. Krauss, El País, Babelia, 06.07.2013.
dissabte, 3 d’agost del 2013
Elefants amb pijama
Mos canvien els ordinadors amb la nova versió de Windows i del Word. Els ordinadors no milloren precisament en ergonomia: teclats negres (els blancs o crema són més visibles) i pantalla que no s'ajusta en altura. Ningú sap per què han vingut aixina. Deuen ser coses del clima o dels elefants amb pijama, que dia Groucho.
El més greu és que estem en perill de perdre els autotexts i les macros amb què treballàvem en Word. Les antigues plantiles tenien l'extensió .dot, però ara s'han convertit en .dotm, les que no contenen macros, i .dotx, les que sí que en contenen. ¿És possible traspassar la faena de vint anys a les noves plantilles? Espere que sí, però de moment no ho han previst i estem amb l'ai al cor.
divendres, 2 d’agost del 2013
Capitalisme procliu
Abans dien que, per l'agost, figues i most. Hui en dia podem dir que hi ha molt més, i supose que enguany encara hi podrem afegir la continuïtat del que anem comprenent del funcionament del nostre sistema democràtic limitadament social i de dret ben dubtós, tal com hauria de dir la constitució espanyola en la versió redux que han acordat les nostres elits polítiques, econòmiques, empresarials, financeres i mafioses, que tot forma part de la cúpula del nostre capitalisme. Tal com dia Antón Costas fa uns dies (El País, 28.07.2013):
En Espanya s'ha desenvolupat una classe de capitalisme concessional i subvencionat que és procliu a la corrupció. Si volem disminuir la corrupció hem d'acabar amb este capitalisme rendista i depredador.
Els salvarà que la policia i els jutges fan vacances en agost... Llevat que els les hagen retallades també.
dijous, 1 d’agost del 2013
Platges mentals
Tant si és el cas del rescat bancari eixe que —dien— no mos havia de costar ni un dobler (reconeixen de moment que algú se n'ha tirat al pot més de 36.000 milions), com en l'ero tan «necessari» de l'rtvv, on van anar al pot vora dos-cents mil per planificar-lo i era un nyap que deixava sense personal l'organisme (ara estan mirant de recular sense saber massa bé com), com si és que mor algú perquè les retallades el tenien esperant una operació (posem que Luis Canabal, que és el cas que hem conegut hui), res de tot això hauria d'anuŀlar el convenciment que hi ha qui fa les coses bé i millor per una societat del bé comú.
Alguns tenim les neurones més a vora mar que atentes a l'actualitat de la vida de cada dia. I quan tornem de les platges mentals on residim, mos quedarem a quadres, no podrem assimilar tanta prestidigitació que hauran fet un munt de molts pocs i els seus socis amb els diners públics.