No s'han infiltrat

Una casta perillosa no s'ha infiltrat en els àmbits de poder de la societat: serien persones que paguen els imposts i les prestacions socials, emeten factures amb iva, ingressen puntualment la pensió dels fills, depositen els residus en els contenidors correctament, gasten els pressuposts públics en obres que els estudis i les auditories confirmen que són efectives per a millorar la qualitat de vida dels ciutadans. No s'hi han infiltrat, el son és encara reparador per als que es diuen liberals (i) espanyols.

El segon pla

Un Wally ubicu de l'ideari de la dreta espanyola apareix retratat darrere de tots els primers plans La representació decep un poc, però és el verdader fons del discurs polític depredador: la representació com a segrest de la realitat.

El santllàtzer de la llengua

S'acosten les eleccions. «Llàtzer, ¡surt a fora!», li va cridar Jesús de Natzaret, i algú en la seu del pp de València mesura versos i rimes contra els catalans i contra uns quants valencians. Els recitarà en els mítings Alberto Fabra... O qui els substituïxca.

Perdó per continuar

El quiosquer em trau l'últim diari. Té la primera plana plena d'arrugues. Les allisa, el plega i em diu: «És l'últim, està arrugat, però tots els xoriços estan a dins». «¿Tots?», li pregunte. Agafe el diari: «Segur que encara en falten uns quants més». Me'n vaig. Més tard veig com uns polítics continuen amb la seua farsa, Esperanza Aguirre, María Dolores de Cospedal, Mariano Rajoy... Ara demanen perdó pel mal que han fet. Bé, no és que demanen realment perdó, sinó que sembla que s'estiguen perdonant ells mateixos. No dimitixen. Aspiren a continuar fent mal.

Ofegats per l'entreteniment

El surf en Dakota (El País, 26.10.2014) és un exemple dels errors amb què el capitalisme descontrolat es fa tan simpàtic. La contaminació, la desigualtat i la injustícia s'ofeguen per baix de les ones de l'entreteniment.

Cita dominical / 311: Miquel Martí i Pol

Mot rera mot acumulem silencis / mentre defora esclaten, poderosos, / la llum i el vent.

Miquel Martí i Pol, Primer llibre de Bloomsbury (1980-1981).

El dia 9, més

Pugem a l'Urbión de nou. Uns bascos es remullen en la llacuna Gelada. I això, mos quedem gelats vegent el Madrid-Barça, que ha començat molt bé i ha acabat amb una xorrada de Piqué i una mala entesa entre Iniesta i Mascherano. Al final, el forofisme d'un dels veïns ha calfat el comiat. Era curiós, sabia què era el "fora de ioc" i els ha recordat als catalans que el dia 9, més. La vida és com el futbol, havia filosofat abans.

Blavets

Pel canó del Río Lobos, en Sòria. Dos blavets al començar i un cervolet camí de Molinos de Duero. Catalans i valencians per tot arreu, en Vinuesa, en Sòria i en Burgo de Osma.

Cuina amb bolets

Tornem al Baluarte de Sòria, on han renovat la decoració -encara es nota l'olor de pintura- i han preparat un menú amb bolets. Pots pensar que és massa equilibrat, que li falta un colp d'efecte, però també és cert que Óscar García convenç sense efectismes. També resulta molt adequat el vi Parada de Atauta (tinto fino, 2011).

Independència sense nacionalisme

Oriol Junqueras degué resultar bastant incomprensible per als seus companys de sobretaula durant el programa Salvados quan va declarar que no era nacionalista, que els nacionalistes eren els del govern espanyol. Els manuals encara no arrepleguen la classificació dels països nacionals i dels països dels nacionalistes. En futures edicions.

Capitalisme somiat

No arribarà un dia en què les pel·lícules del capitalisme feixista siguen documentals per a pegar la becadeta. Per molt que els ho puga semblar mentres dormen.

Països i sistemes

Oriol Junqueras va demostrar ahir en Salvados que és un ciutadà més, que al voltant de la taula amb desconeguts, per amables que siguen, accepta la seua condició d'igual. No em va semblar un líder polític dels que segresten la paraula i tergiversen les idees amb les receptes adients i la proporció suficient de mitges veritats. Comet errors i encerts, i treballa pel seu país amb el seu país, d'eixos en qui confiaries la teua vida. No te la demana. En això confie. I convé llegir a continuació l'article de Santos Juliá (este i altres) «El sistema» (El País, 19.10.2014), per a entendre què hi ha amagat per baix de massa líders i de les sigles que enlairen per a entelar la perspectiva i, amb premeditació, el pensament.

Cita dominical / 310: Joan J. Vinyoles i Vidal i Joan Ferran i Serafini

xiqueta. La República.
Ús: Pertany a la terminologia valenciana del final del segle xix (mot documentat amb posterioritat al 1873).

Joan J. Vinyoles i Vidal i Joan Ferran i Serafini, Llenguatge subterrani de la política.

E vola?

Hi havia un acudit vell que acabava quan la mare superiora italiana li demanava per l'angelo (un paracaigudista) a la monja valenciana: «E vola?», i ella responia: «¡Dos i com el puny!». Però no l'he recordat tant per l'ebola com pels collons a tires que deu tindre el conseller de sanitat madrileny Javier Rodríguez (sense que sàpia massa bé d'on ve això dels «collons a tires»).

La bona dictadura

El relativisme cultural és un recurs «natural» simple i fàcil d'extraure. Hi ha països on «és» millor una bona dictadura que una mala democràcia... El que és difícil és caure en què això és una estupidesa (racista o classista, com vullgues dir-li).

Delictes de rics

¿Quina relació poden tindre Zara (Inditex) i els milions de parats que hi ha en Espanya? No cap, senc de passada que li diu Risto Mejide a Pablo Iglesias amb la vehemència del qui sap que no té raons. El sistema dels rics no té cap relació amb els pobres. L'estafa ideològica té una vigència permanent, i és tan poc evident, ¿oi? «Trabajar más y cobrar menos», com pontificava eixe que també està en la presó per delictes econòmics.

Economies

«Ous fregits» i «ous caiguts» i algú pensa encara que l'economia del llenguatge té a vore amb l'estalvi del pensament.

Entre caquis

Eleccions al Consell de Personal de les Corts valencianes, ja sense el president dimitit Juan Gabriel Cotino Ferrer. Aconseguim vora un 50 % més de vots que fa quatre anys. Hi ha més candidatures que mai i serà un consell molt variat. Això serà interessant, més encara si realment es produïx el canvi polític en les eleccions autonòmiques (i locals) de l'any que ve. L'amic Oriol desconfia de la famosa relació de Cotino amb els caquis, no deu ser innocent eixa insistència en eixa faceta tan presumptament banal de la vida de l'antic president. Que no siga un avís en clau relacionat amb les imputacions que haurà d'aclarir entre llegonada i llegonada.

Maduixes o fraules

Observe que no he fet servir mai en este bloc els mots maduixa i fraula. Com que fan referència al mateix fruit, l'explicació deu ser que no m'agraden massa ni les maduixes ni els maduixots —típics estos de la Vall quan jo era menut—. Sí que he fet servir maduixot per a titular una fotografia en un apunt. I estava pensant, és clar, en els «fresons» de quan era menut. En poesia pot ser, però no me se va ocórrer mai que pugueren ser fraules i fraulots més enllà, atés que l'educació en valencià va anar directament a collir maduixes.

Ara hi ha qui es pregunta si no serien més positives les fraules. En parlà Jaume Corbera fa uns anys, «Fraules i maduixes» (25.05.2011), fent una bona reflexió sobre les paraules que anem perdent sense saber massa bé com. Bé, sí són tan dessaborides com les maduixes i els maduixots que solem comprar actualment, quedarem com Camot de totes totes. Perquè el cas és que ara mateix, al País Valencià, sense rtvv, malament està que ningú mos venga unes bones fraules ni les maduixes de sempre. No sé si la fresa, en el sentit que siga, ho resoldrà tot.

Cita dominical / 309: Paul Krugman

Quan l'economia estiga en el camí de la recuperació, els negociants embrollaires faran diners fàcils de nou i pressionaran amb força contra qualsevol que tracte de limitar els seus objectius finals. Més encara, l'èxit dels esforços de recuperació semblarà predeterminat, tot i que no ho era, i es perdrà la urgència de l'acció.

Paul Krugman, «Lest we forget», The New York Times, 27.11.2008.

Normatives de Babel

La llengua comuna és el dret d'expressió i la voluntat d'entendre's. El masclisme, el racisme i el nacionalisme són les normatives de Babel.

Consciències opaques

Amb la targeta de crèdit fiscalment opaca (a)pagues moltes consciències. Fins i tot les de qui no en tenen.

Els colors del pensament

Els colors de les senyeres entelen el pensament.

L'aquarel·la del país retrobat

Les aquareŀles de mon tio Marià, la vespra del dia eixe en què mos alliberen la nació segrestada la resta de l'any, són la porta del paisatge valencià costaner i vilatà. A vora mar, pels espadats de la Marina, pels mercats de terrissa i vidre, pels parcs de Carcaixent, per la Ribera, la Costera o per Mallorca, el mediterrani viu dels ports i la peixca, la casa de l'hort, el racó medieval de la ciutat moderna. Amb l'aigua i el toc imprecís d'un pinzell que s'estima el seu país.

El vi i el virus

Dinem al restaurant Blanqueries, perquè tenen un menú a bon preu, no per a cada dia, sinó per a estes ocasions de conversa amb els amics. Els falta tindre la carta i el web en valencià. (Ah, i esta volta no faig cap comentari en Tripadvisor, perquè no me la deixen publicar en català.) La sommelier mos recomana, com a alternativa a un priorat que se'ls ha acabat, Seis Quintas de Martúe, reserva del 2011 (touriga nacional, tinta roriz i touriga franca). Mos l'ha encertat, molt bo i a un preu acceptable.

Voltem per València, fa calor encara, és a dir, que en torna a fer. L'ebola ha arribat a la península Ibèrica. El comentari que em fa Takse és que, toca, pot ser que ara sí que li troben una vacuna. Cotino Ferrer, president de les Corts, dimitix. No vullgues saber per què, que ho faça i prou, a vore si aixina la mesa de les Corts comença a complir els seues deures legals i laborals. En canvi, la ministra de sanitat, Ana Mato, que es penjava les medalles del compliment dels protocols contra l'ebola, com si sentira ploure i vegera que el virus de l'ebola se'n va amb aigua.

Genuïna funció comunicativa

El diari El País incloïa ahir dos notícies significatives, almenys per a mi:

el país obri demà en Internet una edició digital en català

---

De front: Lluís Llach

La segona és una entrevista amb Lluís Llach, que detalla serenament per què qualsevol persona pot estar ja convençuda que un se'n va quan l'altre no l'accepta. Per a confirmar-ho, la primera notícia relaciona eixe nou servei del diari en català amb el procés polític de redefinició de l'estat espanyol que s'està impulsant des de Catalunya. I em resulta particularment pastós el paràgraf següent:

La nova oferta digital es basa en la llengua, en la seua genuïna funció comunicativa i es un reconeiximent pràctic a la diversitat.

Un diari que s'ha caracteritzat per impedir l'expressió en català en les cartes dels lectors de l'antiga secció del País Valencià —fent una defensa retòrica permanent del valencià a través del desús de la llengua: típicament cavernícola castellanista—, ara es sent impel·lit a contractar personal fins i tot per a fer un «reconeiximent pràctic» de la diversitat. Sembla que han descobert el Mediterrani de les llengües:

Les llengües són instruments de comunicació a disposició de la llibertat dels ciutadans que vullguen usar-les; eines per a la construcció de societats plurals i obertes, en compte d'armes al servei de causes ideològiques o de divisions i fronteres. I esta llengua catalana que unix i comunica és la que mosatros també fem servir i farem servir encara més a partir d'ara.

Fa més de cent i de trenta anys que eixe paràgraf és vàlid, però el temps sempre es perd en romanços.

Cita dominical / 308: Alan Mattingly

Com dien en Scarface, la primera lliçó que cal aprendre és que no s'ha de subestimar la cobdícia dels altres.

Alan Mattingly, «Los estafados que vuelven a reincidir, The New York Times - El País, 02.10.2014.»

Factures amb IVA

Una advocada ha fet una factura amb iva. En hisenda no saben com es tramita eixe paper. Han detingut el ciutadà quan pretenia que el llanterner també li la fera igual. L'associació d'evasors fiscals amnistiats per Montoro ha desmentit que es tracte d'un dels seus membres: «Els nostres associats no demanen mai factura.»

Unitat del son

En les unitats del son hospitalàries estan estudiant si els somnis que tenim són sons o són malsons. Les conclusions, quan despertem. De moment podem avançar que això de la «unitat del son» es pot considerar un excés nacionalista.

Rojors

La informació televisiva que tan mal racionada tenim per ací, mos ha mostrat Arias Cañete, antic ministre del pp, que vol ser comissari de clima i energia i mira d'explicar en el parlament europeu, més roig que un titot, els seus negocis, que consistixen en gran part en abusar de l'energia i malmetre el clima. La rojor no és perquè té vergonya per tot el que ha d'explicar, és la seua circulació sanguínia, que no està preparada per a l'acte de retre explicacions sobre res.

Els budells de Tripadvisor

Havia fet tres comentaris en Tripadvisor sobre els restaurants que he visitat este estiu i al cap del temps m'ha arribat un missatge de la companyia:

Hola,

Muchas gracias por escribir una opinión en TripAdvisor. Lamentamos comunicarte que no podemos publicar tu opinión, ya que, por el momento, no contamos con la infraestructura para poder procesar opiniones en tu idioma, aunque esperamos, eso sí, poder hacerlo en el futuro.

Mientras, si lo deseas, puedes enviar tu opinión en uno de los idiomas que por ahora podemos procesar. Para ello, usa el formulario que usaste anteriormente: http://www.tripadvisor.es/UserReview

Árabe Chino Danés Holandés Inglés Francés Alemán Griego Indonesio Italiano Japonés Coreano Noruego Polaco Portugués Ruso Español Sueco Tailandés Turco Atentamente, El equipo de asistencia de TripAdvisor

No m'ha sorprés l'escrit. A estes altures, hi ha poques variants de la mala gestió lingüística (o la discriminació inclús) que no haja constatat i que em resulten sorprenents. No fan tant que, suposadament, no es podien publicar llibres en català per al Kindle en Amazon. En tot cas, encara que no s'acaben d'explicar, entenc que els motius deuen tindre a vore amb els filtres contra els comentaris falsos, insultants, difamadors, racistes, sexistes, etc., ja que per a detectar-los cal llegir els comentaris. Tanmateix, he fet una cerca en Internet i m'he sentit acompanyat i he firmat la petició en Change.org sobre la qüestió.

A banda, en Tripadvisor mateix podem localitzar un fòrum que recull tant la petició, com comentaris més o menys estrambòtics i ben aclaridors, que mostren la bena que són les llengües passades pel filtre del nacionalisme, o la pretensió de ser equidistant entre els discriminadors i els discriminats amb l'excusa de la bisexualitat... O del bilingüisme, que tant ve a ser una variant d'això del sexe (dels àngels).