Caminals i laberint

Vaig pegar una volta pels camins del Groguet, d'Alcudiola, del Canyar, de l'Era del Forn, etc., al terme de la Vall, fins que vaig topar amb unes quantes eixides tancades. Supose que haguera pogut resoldre el laberint, 🔗 però no vaig saber com i vaig haver de tornar arrere. Hui mirant les imatges del satèŀlit m'ha semblat trobar alguna possible eixida, però anant a peu o en bici, perquè pareix que les hagen barrat per als cotxes, segurament per tal d'evitar accidents. Voltant per aquells caminals, dos pintades de «Boronë», que és un senyal típic de la zona.

Este matí pareixia que els pardalets ja estaven revolucionats buscant fulles, branquetes i palla. Hi havia oronetes ocupant els nius que aguanten de l'any passat.

Siluetes i ombres

À Punt ha adaptat i incorporat al seu web una aplicació de Joan Font que segueix l'exemple del Wordle, modificat en este cas per a descobrir, mirant la silueta del terme municipal, de quin poble es tracta. La idea de Joan Font s'aplica als municipis mallorquins 🔗, i la versió d'À Punt, 🔗 als municipis valencians. Com que no conec la forma que té ni tan sols el terme del meu poble, me se fa quasi impossible d'endevinar —llevat d'alguna boià— cap dels 542 pobles valencians. Hui tocava Elda, m'hi he acostat fins a Asp, però no hi he arribat. En el de Joan Font, i mirant el Google Maps, he arribat a sis quilòmetres de Calvià (a Puigpunyent).

Diria que podria incloure les comarques, perquè estaria bé incorporar eixa divisió administrativa i cultural habitual i vigent en moltes activitats, però que encara té pendent des de la restauració de la democràcia al País Valencià la llei que les ha de consolidar com a entitats efectives també políticament, tal com sembla que hi haja intenció des del primer estatut d'autonomia.

Sobre les comarques ja hi havia algun joc fa anys (en parlava Vilaweb fa anys, al 2002) —encara en tinc un en Flash en l'ordinador— i en podem trobar en la xarxa, 🔗 però el problema que pot tindre és que fa pensar en altres maneres de viure i pensar. No hi ha planeta alternatiu, però sí molts altres mons possibles.

Més enllà de les siluetes i ombres que mos proposen, hi deu haver alguna cosa millor. I pitjor, vaja.

La volta a l'Edetània

Deixaré un poc de banda l'estrés polític d'estos dies. A Xàtiva, el venedor de làmpares de la botiga no sap situar Sollana. Les àrees d'influència marquen molt la cultura que anem acumulant, el coneiximent del nostre entorn. Jo tirava més cap a Gandia, Xeraco, Vilallonga, Potries, Cullera, Sueca, l'Alqueria de la Comtessa, Castelló de Rugat... I coneixia Sollana sobretot pels embussos anant amb el cotxe a València. Per la meua família de Carcaixent, a més, tenia relació amb Xàtiva, Alzira, Llombai, Catadau o Xàbia i Dénia, Gata de Gorgos... Zones que supose que tenen dinàmiques diferents, en paraŀlel. No sé si estem articulant el país de la millor manera.

Certament, no puc parlar massa d'això. Al cap i a la fi, em moc poc i a trompades i per motius de lleure, més o menys com un turista. Faig turisme de rodalia. Compre oli a Cocentaina, a Alpatró, a Canet lo Roig, vi d'amunt i avall. Puc fer la llista d'Astèrix voltant la Gàŀlia, és a dir, l'Edetània, si volem. I em sorprén el país que sempre estic descobrint, que em sembla que no es reconeix prou encara com a país, com a entitat de ciutadans que aporten varietats lingüístiques i culturals harmòniques i identificables que es cultiven i aporten valors a la convivència, a l'equitat i a la construcció d'una societat democràtica.

Roderes

Les roderes dels ibers solquen encara les muntanyes de Rafelguaraf, prop d'una pedrera romana on cuegen els cullerots. El company Vicent Sanchis mos les mostra amb passió i un munt d'hipòtesis sobre la història del país. A poc a poc els petorrets, el timó, el romer, la pebrella, reomplin les traces en la roca dels ibers, dels romans i dels qui han passat després pels grans horts de tarongers. Faig una foto de la casa de l'hort de la Senyoria, on va sojornar Antoni Maria Alcover i Sureda al començament del segle xx. Per la rodalia també estan canviant els tarongers pels caquis.

La increada consciència de les comarques

Havia pensat fer un altre apunt, però l'interminable Víctor Pàmies, abusant del que es pensa que sé jo de res, m'escriu per vore si li puc resoldre un dubte sobre la composició d'algunes comarques valencianes, després d'un comentari d'un tal «Maestrat Viu», que deu ser, si no vaig errat, Josep Meseguer-Carbó.^[1]

---

1. Sí que anava jo errat: es tractava de Pau Fabregat, el secretari de l'associació.

---

Encara acalorat pel futbet, faig el croquis següent:

	Webs municipals	Onomasticon de Coromines	AVL (fullets i CTP*)
Vilafranca	Ports	(Alt) Maestrat	Ports
les Coves de Vinromà	Maestrat	Alt Maestrat	Plana Alta
la Torre d'en Doménec	--	Maestrat	Plana Alta
Vilanova d'Alcolea	--	Alt Maestrat	Plana Alta
Vistabella del Maestrat	Maestrat	Alcalatén	Alt Maestrat
Atzeneta del Maestrat	Maestrat	Maestrat	Alt Maestrat
Benafigos	Maestrat	Maestrat	Alt Maestrat

*CTP: Corpus toponímic valencià, 2009.

No sóc cap expert en geografia i menys en geografia política o històrica, que és del que es tracta. Puc fer alguna consulta, però, efectivament, com que això de la comarcalització del País Valencià és un de tants deures pendents que apareix en l'estatut d'autonomia valencià, supose que tots podem fer les nostres apostes sobre la configuració que tindrem de les comarques quan tingam mosatros també un estat propi.

En el cas de Vilafranca, el nom de la ciutat des del 2004 és bilingüe, ja que també és oficial Villafranca del Cid. Si pertany o no al Maestrat, Vicenç Rosselló (Geografia del País Valencià, 1995) diu: «no pertany al Maestrat "històric"». Tanmateix, parla de Vilafranca en parlar de l'Alt Maestrat. L'Atles del País Valencià d'Edicions 62 (2001), també inclou Vilafranca en l'Alt Maestrat. En l'Onomasticon s'intuïx que Coromines accepta (amb Espinàs) que està a l'Alt Maestrat. Per contra, l'ajuntament de Vilafranca diu en el seu web que està situat en la comarca dels Ports. Per tant, si històricament era aixina i l'ajuntament del poble ho diu, com dien aquells, in dubio...

El nom oficial de la Torre dels Domenges és la Torre d'en Doménec des del 2008. Segons Coromines (Onomasticon) pertany al «Maestrat», amb Atzeneta del Maestrat i Benafigos. L'ajuntament de la Torre d'en Doménec no diu res de la comarca.

Coromines situa les Coves de Vinromà (l'ajuntament diu que al Maestrat) i Vilanova d'Alcolea (l'ajuntament no diu res de la comarca, però el seu terme circumda la Torre d'en Doménec) a l'Alt Maestrat. Curiosament, diu que Vistabella del Maestrat està a l'Alcalatén, però el web de l'ajuntament de Vistabella situa eixe poble (amb Atzeneta i Benafigos) al Maestrat. Els ajuntament de Benafigos i Atzeneta ho corroboren (els fullets de toponímia de l'AVL situen Atzeneta a l'Alt Maestrat, Vilafranca als Ports; però la Torre d'en Doménec i Vilanova d'Alcolea a la Plana Alta).

La comarcalització de referència més general és la de l'atles d'Edicions 62 i la de la gec. Però això, en estes coses de comarques «increades», no vol dir massa i ho hauríem de revisar (fins i tot fent-los-ho saber als de la gec i esmenant la Wikipedia, si és possible).

L'any que ha passat

Retorn a la pàtria, al poble i a la casa familiar... Sí, un espai imaginari que construïm i que és eixe terròs que un dia et va pegar al cap quan t'amagaves del teu cosí baix d'un taronger... Et deixa tocat de terra. S'esterrossa. I es refà quan passa la pluja.

Estranya forma de vida

Estem de volta per cals del nord o del sud, segons com es mire el país o els països. Gent d'identificació estranya, que diu aixins i natros i que viu encavallada entre oliveres mil·lenàries i destruccions mil·limètriques.