La tinta electrònica avança, però molt a poc a poc. Es veu que el negoci està dóna prou en l'estat actual i no apareixen les evolucions que fa molts anys que sentim que serien possibles, fins i tot una pantalla per a l'ordinador amb tinta electrònica. No res, que no arribe. Mentrestant, perc un poc de temps comparant el Boox Note 10.3 i el nou Likebook Mimas 10.3. El primer està disponible i l'altre acaba d'eixir, aixina que, encara que el més nou (Likebook) tindrà alguna millora, caldria esperar si mos volem decidir per la novetat. Però això sempre és igual, com més esperes, més nou... O no cap, que també és un estalvi.
Veig que fan moltes més coses que el Kindle, i algunes fins i tot em podrien ser útils, com ara subratllar els PDF o escriure notes (en els mateixos documents o a banda). Inclús escriure amb un teclat extern connectat per Bluetooth. I no descarte que això de dibuixar puga tindre alguna gràcia. Vorem.
Em costa déu i ajuda fer un petit canvi en la versió del Tirant que he penjat en html i pdf en la xarxa. Bé, el que més costa és fer la versió azw3. A més, és clar, el temps de mirar les edicions diferents per a comprovar que el canvi és correcte. Al final, la versió per al Kidle no m'ix tal com voldria i la deixe estar. Amb els altres dos formats ja n'hi ha prou.
Això de les conversions entre formats de llibre electrònic dóna quasi més faena que l'edició del llibre mateix. Fins i tot intente retorcar l'html per a fer un epub o amb l'esperança de fer un html i, amb els conversors corresponents, que m'aparega en el lector amb un aspecte agradable. De moment, costa un poc de trobar eixe combinacions, sempre trobe que els pdf es veuen millor que els del format propi del Kindle.
I amb coses d'eixe, me se fa allà quina hora.
En lloc d'anar llegint i ventilant-me el munt de llibres i revistes que me s'acumula com el plom dins dels ossos, encara m'entretinc provant a editar llibre en format pdf per al Kindle. Prove ara amb El señor de Bembibre de Gil y Carrasco. Trobe algunes edicions en la xarxa, però no em satisfan. I quan tope amb uns pdf de l'edicions de 1920, cortesia de la Universitat de Toronto (25 megues) i de la Biblioteca Digital de Castella i Lleó (46 megues), em pega per incloure en la meua versió les imàtgens que decoren l'edició. La diferència estètica és notable, més encara en una obra d'este estil.
Veig que les imàtgens, encara que siguen retallades, pesen massa encara i el llibre tindrà massa megues. Les canvie a blanc i negre. Uf, aixina la cosa queda molt més lleugera. De fet, el Kindle també és en blanc i negre i, per tant, tot acaba lligant.
Edite per al Kindle El vistador del preso de Concepción Arenal, perquè a Takse li ha pegat per llegir-lo, aconsellada a distància per Manuela Carmena. Manuela Carmena en poc de temps ha aconseguit semblar aquella mesura de totes les coses fusteriana que fea temps que estàvem enyorant, una volta desapareguts Joan Fuster i José Luis Sampedro. Mentres l'edite comprove que hi ha idees a tindre molt en compte i que no són cap casualitat que formen part d'eixa història desconeguda de la humanitat relacionada amb la coŀlaboració, l'empatia, la racionalitat i la justícia:
Si lo que allí sucede es bueno, ¿qué inconveniente hay en que se sepa? Si malo, debe saberse para remediarlo.
Estava parlant del reglament de les presons de Prússia. I qui diu Prússia, en estes qüestions, pot dir que cal recordar-li-ho al ministre de Justícia i al govern espanyol actuals.
Sóc prou aficionat al llibres electrònics i vaig ampliant la meua biblioteca amb les versions electròniques de llibres que m'interessen i que sovint són massa cars o no localitze en paper. Ara, he de reconéixer que l'edició electrònica està encara bastant endarrerida, sobretot quant a la qualitat de l'edició. Quan faig l'adaptació dels llibres en pdf a la grandària del Kindle, he de fer bastant faena no tan sols de maquetació, sinó fins i tot de correcció ortogràfica. Comprove sovint que el procés d'adaptació digital s'ha fet amb una escàner i sense revisar el text resultant. I això que estic parlant de llibres en francès (accents i guionets perduts o trabucats), on sembla que tenen un poc més de temps de pràctica en estes coses. De fet, les versions en català són poques (i prou mal fetes), però les versions en castellà també solen ser un desastre.
Tot arribarà, segur, i aniran millorant a poc a poc les versions digitals dels llibres, perquè la professionalitat i la qualitat haurien de tonar a ser factors importants per al funcionament del negoci.
Al Kindle li desapareixen les carpetes amb què havia ordenat els llibres. Ara em toca recompondre la biblioteca. Res de nou esta temporada, estic en fase de recomposició en informàtica en la faena, on no acabe d'acostumar-me al Word 2010, a l'Internet Explorer 10 (mos prohibixen l'ús del Firefox) o, en general, al Windows 7. Sort que les macros continuen funcionant quasi igual.
Ara mateix els Bluesfuckers de la meua cosina deuen estar reben el premi Ovidi a la millor maqueta en el Micalet. Jo hauria d'estar allí pegant algun bot —supose que també actuaran—, però sóc de poc eixir, hui hem tingut futbet —l'edat no crec que m'afecte tant, que ma mare no para amunt i avall—, i he de sumar-hi els malestar funcionarial que arrossegue de la faena, aixina que em quede en casa.
La conversió del llibre per al Kindle (i també, és clar, la versió pdf) esta volta ha passat per la conversió del típic pdf en A4 al format rtf de Word. D'ací el passe a l'Open Office i l'alce en el format html (de pàgina web). Llavors, des del Word faig l'edició dels codis html i li incorpore un full d'estil css. El resultat és un document agradable i llegidor en el navegador. El copie i l'apegue en un document d'Open Office, li lleve els comentaris i en faig una versió doc. L'edite finalment amb el Word i l'envie a transformar al web d'Amazon (amb l'Open Office faig la nova versió pdf). Espatarrant.
Ja ho sé, és un mareig, però quan t'hi acostumes, li trobes el trellat i la seguida. L'única curiositat en esta tranformació ha estat la conversió del codi «page-break-before: always;» que he aplicat per a separar els capítols en html s'ha convertit en un salt de pàgina que no he pogut manipular ni amb el Word ni amb l'Open Office. Per sort, el conversor d'Amazon l'ha entés correctament (contràriament al que li ha passat al d'Online Converter).
Unes quantes hores de codis, un aprenentatge lent, candenciós com el sambori. I un altre llibre al sarró.
I quant al format Kindle, les millors versions les he aconseguides fent el document en Open Office i passant-lo a .azw3 amb el Calibre. Una altra possibilitat, ha estat convertir el document d'Open Office a Word (que permet detalls d'edició diferents) i passant-lo pel servei de conversió d'Amazon a través del correu (al document azw3 resultant li se pot canviar la metadada de l'idioma amb el Calibre).
Bé, en resum, tot un mareig ben innecessari i, a pesar de tot, instructiu, si tens interés en la informàtica i l'edició en valencià. No és el cas de Serafín Castellano Gómez ni de tota la colla de despitralats idòlatres del nom d'una llengua que tan sols fan servir per a provocar enfrontaments socials irracionals que els puguen beneficiar electoralment, hui contra el diccionari de l'avl i mai prenent cap iniciativa política que afavorixca l'ús del valencià en el cinema, en la ràdio, en la televisió ni en els diaris. Paradoxalment, per a ells, el més important no és el contingut sinó la metadada.
No hi ha mans amb la metadada de l'idioma per als llibres en pdf el Kindle. Veig que per a fixar-la no tan sols cal modificar-la en el Calibre sinó, a continuació, fer la conversió del llibre, encara que no li canvies els format, perquè és llavors quan es memoritza l'idioma. Ho he aconsegut tant amb mobi com amb azw3. Però no he aconseguit que ho fera amb els pdf. Cap dels recursos que he trobat per ara en la xarxa m'ha permés especificar el català com a idioma del document. La independència catalana seria una opció per a aconseguir que eixe pas fóra més senzill. Caldria provar-ho.
Li pegue voltes a les metadades dels pdf i dels documents amb què elabore els llibres electrònics. Faig els documents (pdf, .mobi o .epub) amb l'Open Office, a través del web d'Amazon i a través d'altres webs, i sovint retornen amb la dada idiomàtica incorrecta, sobretot si són en català. La solució sembla que són diversos programetes que permeten modificar la metadada de l'idioma, començant pel Calibre. Així he aconseguit que la meua edició del Tirant lo Blanch [veg. format .azw3] siga entesa com a llibre en català i, per tant, el Kindle m'òbriga el diccionari de Bromera —que és el que tinc instaŀlat per ara— per a les definicions de paraules.
Per contra, encara no he aconseguit introduir eixa metadada ni des de l'Open Office ni des del Word, a pesar que òmplic la casella corresponent. Sembla que es perd en algun (mal) pas.
Sí, me s'ha passat el dia i veig ara que no he arribat a temps, que hui era la data i que, vaja, ho deixaré per a l'any que ve, a vore si amb un any per davant tinc temps d'arredonir la conversió del Tirant lo Blanch de Joanot Martorell a unes provisionalment definitives versió web 🔗 i versió Kindle. Les tinc molt avançades —de fet, ací hi ha un pdf adaptat per al Kindle quasi arredonida—. A més, com que des d'ahir Takse s'enjugassa amb l'últim Kindle Paperwhite, ja no tinc tant la sensació de fer la faena per a mi només.
M'apanye dos articles d'Emili Casanova per al Kindle. Un és sobre els demostratius (1991) i l'altre sobre les conjuncions finals en català, particularment sobre «per a que» (1988). M'he llegit el segon de moment, perquè encara he de completar la fitxa sobre la qüestió (vegeu «Per a que mos ho pensem»). Passen els anys i la normativa actual continua ignorant la forma bandejada inicialment per Fabra, forma que documentem històricament —més del que sembla, fins i tot a partir del segle xv— i que dialectalment és ben present, i més encara en l'ús de cada dia.
Quant a les qüestions tècniques de l'adaptació, l'adaptació consistix a traure les imàtgens de l'article de Google Books amb el Google Book Downloader i apanyar-les amb el Gimp i encaixant-les amb l'Open Office en un document per a fer un pdf amb fulls de format b6 (o menors) —per a que càpien en l'aparell—. Si no es llig bé a la llarga, perquè el cos de la lletra és massa menut, es pot llegir perfectament a l'ampla. Ve a ser com la normativa, que si la mires a l'ampla, sol adaptar-se millor a les circumstàncies.
Agarre el pdf-Shuffler per a fer que encaixen un poc millor les pàgines del The amateur emigrant d'Stevenson en el Kindle. Aixina em queda un text com si tinguera cos 8, que, santa Llúcia em conserve la vista, encara puc llegir. La idea és aprendre un poc més d'anglés i de traducció mentres lligc la versió catalana que ha preparat Anna Llisterri i que he d'afegir a la llista de les lectures actuals que apareix en la franja dreta d'este bloc.
Continuant amb la literatura, no sé massa bé per què ni quan en faré cas, però retalle una petita llista d'autors noruecs que trau el diari El País per a fer una lectura intensiva en eixa fornada literària, començant per Gran Manila de Kjartan Flogstad. De tant en tant —m'agradaria fer-ho més sovint, però es veu que no tinc temps— faig eixe tipus de lectures en context. Recorde que ho vaig fer fa anys seguint Literatura catalana dels anys vuitanta d'Àlex Broch, i alguna vegada més posteriorment, com ara per a llegir unes quantes referències importants de ciència-ficció. M'alce la llista noruega.
A més dels entreteniments transcriptius —no he picat esta setmana res massa destacat que anara més enllà de la indignacó habitual davant d'algunes actituds increïbles en una cambra de suposada representació democràtica—, m'he entretingut preparant un pdf del Journal du voyage de Michel de Montaigne en Italie (1774): format B6 sense màrgens, tipus Georgia, grandària 14 (notes: 11) i poca cosa més. Li falten la majoria de les notes de la part en italià, que aniré afegint a poc a poc, tot i que trobe que no són realment necessàries, petits aclariments sobre l'italià que fa servir Montaigne. El penge ací, per si a algú li interessa llegir-lo.
Encara estic mig torbat per les esmenes que ha fet l'Institut d'Estudis Catalans en el diec2. No és natural conforme està plovent, aixina que hi puc apreciar unes raons atmosfèriques afaenades rentant i refrescant els caps pensants embolicats entre l'etimologia i la simplicitat ortogràfica.
Acabe la primera fase de l'adaptació per al Kindle del Tirant lo Blanch de Joanot Martorell. Com que totes coses em costen tant de polir i no sé si mai ho acabaré tal com havia pensat (fent un ¡bloc! amb el text complet), de moment deixe la versió actual en el dropbox (ací) per si algú té interés a pegar una llegideta al llibre clàssic valencià per antonomàsia en l'aparell que s'està menjant el món de paper.
Ja que l'autor ha tingut la gosadia de fer la faena i llançar-se al format electrònic, em descarregue de la botiga de Kindle el llibre de Sico Fons, un poc per fer pàtria, un poc per vore de què va la cosa. Un clic i ja el tinc. Que el llija costarà més, perquè tinc massa coses per davant.
Ara mateix tinc alguns llibres pendents. En primer lloc, i serà l'últim a eixir, la primera versió del diccionari, que tardarà, perquè com ell puc fer servir en el format Word i la faena és més llarga del que sembla, vaig afegint paraules, però no m'acaba de llançar a editar-ne el contingut i el format. En segon lloc, l'edició per al Kindle (en un pdf b6-iso) del Tirant lo Blanch, que ja quasi la tinc. Després voldria adaptar la Revista de Llengua i Dret, el número 58, amb el mateix format. I el que sembla que serà més complicat, les Converses filològiques de Pompeu Fabra, que ja he vist que el Calibre fa una conversió deplorable a mobi.
L'únic entrebanc per a acabar res de tot això, és clar, són les hores que no tinc i la facilitat que sí que tinc per a passar d'una cosa a una altra i no acabar-ne cap.
Estic revisant el text del Tirant lo Blanch per millorar la versió per al Kindle que estic preparant. He de restituir els signes d'admiració i interrogació i fer algunes esmenes de transcripció. Seguixc les edicions de Hauf (1992 i 2005), el facsímil de París-València (2003) i el que podem trobar en la Biblioteca Valenciana Digital. És una faeneta un poc mecànica que accelere amb algunes macros en Word i fent l'edició final amb l'Open Office per a crear el pdf final. Revisant dubtes i comparant versions, veig que en el facsímil de París-València em falten almenys els capítols clviii a clxi.
Per això, hui he aprofitat per a no moure'm de casa. Malauradament han entrat per les finestres informatives l'actualitat de Wert fet un bouet —diu—, el desballestament de l'estat social i de dret, els sous de Miguel Soler i Francesc Romeu en les Corts valencianes de 2.500 euros per «assessorar», la pensió «alimentària» de 2.500 euros de Gonzalo Pascual (el còmplice de Díaz Ferrán), el dia de portes obertes de les Corts valencianes que Cotino no vol pagar als uixers, una independència política negada per a Catalunya però instaurada i ovacionada en Alcorcón per al negoci de Sheldon Adelson i còmplices polítics implicats... ¿Quina Constitució està vigent?
Per continuar amb les proves, convertixc la versió de text del Tirant lo Blanch que va fer Hauf en un pdf un poc editat (fa molt de temps que ho vaig fer) i adaptat a les mides del Kindle. Veig però que la grandària 14 de la Times New Roman té un traç massa prim i no es deixa llegir tan bé comparada amb la Georgia, que és la que he utilitzat per a Guerre et paix. Ho canviaré. La resta de les opcions són les mateixes: elimine totes les opcions generals i deixe les de les imatges en el 20 % de compressió i 170 dpi de resolució. El Tirant ocupa 3,3 megues. El primer volum de Guerre et paix n'ocupa 2.
Mire per Internet si n'hi ha —segur que sí— algun Tirant en pdf, però no el trobe. Només era per vore'l, però sembla que no és tan simple. No el trobe tampoc en Amazon. Ho hauríem de resoldre, això.
