Després de dinar al mig de València contrastem punts de vista sobre un mateix objecte. El cas és que no hem acabat de definir l'objecte, però tenim el punt de vista massa ben apamat. Hi ha mètodes científics que arriben massa prompte la vacuna, encara que no hajam establit realment quins són els símptomes, la malaltia, els pacients o els òrgans afectats. Fem sociolingüística recreativa, és a dir, política lingüística de barra de bar. Passa la vida: La crisi com a triomf del capitalisme titulava Josep Fontana un llibre seu. I Rafa Gomar, Vidres en la moqueta. En els nostres debats no hi ha moquetes, però molts vidres que tallen i un excés d'estat permanent de crisi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada