No tot lo món l'encerta sempre

Per entretindre'm vaig començar a fer un test —en diuen «prova diagnòstica»— que À Punt ha penjat en el web dels Apunts de Llengua 🔗 que pretén que cadascú prove a fer-lo i comprove com va de coneiximents de valencià. Un joc que pot tindre alguna gràcia i utilitat. Com que hi vaig detectar un error antilògic —per no dir-ne «antològic»— que, per tant, tendirà a actuar en sentit contrari i amb més eficàcia que la pretensió de facilitar l'ús del valencià, els vaig enviar un missatge per a que feren l'esmena:

En la prova diagnòstica dels Apunts de Llengua indiqueu que la resposta «A l'estiu tot lo món viu» és errònia. Si consulteu el dnv 🔗 comprovareu que eixa oració és correcta. De fet, a més de correcta, és la frase proverbial. «A l'estiu tot el món viu» em sembla que no és cap frase tòpica, només és una versió sense interés de l'expressió col·loquial. Seria bo que ho esmenàreu, per tal d'evitar que algú es pense que hi ha un error on no n'hi cap.

No m'han respost encara i la pregunta continua penjada en la prova diagnòstica. Mal diagnòstic, evidentment.

Amabilitat escrita

Fea calor ahir, però amb poc humitat, aixina que vaig fer una eixideta al riu: 07:17 + 06:48. Almenys la segona part ha segut més ràpida. Recorregut curt, perquè fea un mes que no m'havia acostat a camejar. Aixina m'he estalviat rampes i punxades hui.
Em responen amablement Ferran Garcia-Oliver i d'Àpunt sobre els meus suggeriments d'esmena quant al «ma» ('aigua' infantil) valencià —que no àrab— i a la garsa i l'esmerla de Corella —que eren, efectivament, una garsa (Pica pica) i una esmerla (Turdus merula)—. És agradable dialogar quan és possible mantindre l'amabilitat, hi haja acord o hi haja desacord, amb agrons i moixetes pel mig.

Una mà d'aigua en cistella

Encara que puga resultar curiosa la semblança amb la paraula àrab ماء, em sembla que no hi ha documentació que confirme que eixa paraula àrab haja pervixcut com a terme afectiu del llenguatge infantil relacionat amb l'aigua: ma. El professor i acadèmic Emili Casanova (crec que seguint Coromines, ara no ho puc confirmar) dóna una altra explicació més lògica: «forma onomatopeica ma, viva en el sentit de bes a l'Empordà, i relacionada amb mamar i mama».

Fa romàntic i evocador pensar que és un lligam cultural més que tenim amb la cultura d'eixes persones que van ser criminalment tractades i expulsades inhumanament i violentament al segle xvii del País Valencià. Però sembla que, en el cas d'esta paraula infantil, el suposat lligam és només una evocació romàntica. La va expressar amb molt de sentiment Ferran Garcia-Oliver en el programa Plaerdemavida d'Àpunt (30.07.2018) dedicat a la poesia de Teresa Pascual. Llàstima que l'evocació anara acompanyada també d'un altre error: van escriure la paraula en àrab al revés. ¡A vore si és que «ham» també ve de l'àrab!