El que em sembla que no hauria de ser acceptable després de l'experiència que vam patir amb Canal 9 durant massa anys, és que tornem a tindre en pantalla periodistes que no saben parlar en valencià amb una mínima fluïdesa i naturalitat pròpies de valencianoparlants en exercici diari. Llevat de Maria Forner i algú més, sembla que no sàpien mai quan s'obrin o es tanquen les vocals, o quan es fan sonores o sordes les consonants...
Si mirem els comentaris sobre el Canal 9 dels anys que siguen, probablement toparem amb el mateix problema: la selecció del personal que ha de parlar en el mitjà deu patir els efectes d'un entorn sociolingüúistic i d'una educació que no forma les persones per a parlar en valencià públicament. No ho deuen fer en primària, no ho deuen fer en secundària i no ho deuen fer en la universitat. I tampoc els ho demanen en els processos de selecció. Si ho feren, possiblement l'educació ho tindria en compte.
Pel que sé, l'antic lletrat de les Corts Enrique Soriano era (i és encara, crec) el president del consell rector de l'ens. Per tant, està clar que l'interés pel valencià depén només de l'audiència, ja que «ells» no en tenen gens. A pesar de la lletra de les normes i els discursos, els fets ho demostren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada