Hui que no me s'ha fet molt tard m'afanye a fer una nota sobre un curiós error que apareix en la notícia del diari El País (27.03.2009) «El Consejo de Ministros aprueba hoy la reforma para liberalizar los servicios». S'hi esmenta una «ley omnibús» i jo, és clar, em pensava que tenia res a vore amb el portugués palavra-ônibus, que fa referència a un mot jòquer, que té un significat tan poc precís que servix per a un munt de «coses» o significats.
I, sí, hi tenia quelcom a vore, però en realitat es tractava d'un error en l'escriptura del mot llatí omnibus ('per a tota mena de coses o amb tota mena de coses'), que és realment una mala denominació per a una llei, denominació que, segons he llegit, pot haver estat copiada d'algun ús de l'anglés de l'administració dels eua. Bé, els juristes es deixen influir pel cresol de la nostra societat.
A més a més, l'error també estava en el fet que, en castellà, el vehicle de transport coŀlectiu per carretera s'ha d'escriure ómnibus, segons indica la rae.
En realitat, doncs, diversos errors acumulats per a una llei que, si no vaig errat, ací es sol dir «text refós» en alguns casos (i supose que hi deu haver alguna altra denominació més comprensible i comuna).
Finalment, i tornant a les polèmiques que mos alimenten, apunte una altra frase de Miquel Àngel Pradilla en La tribu valenciana (pàg. 41):
De fet, el secessionisme tradicional —molt influent en l'àmbit socioideològic— sempre s'ha mogut en una quasivirtualitat a l'hora de generar producció escrita.
I això supose que és el que el feia negatiu, perquè podríem pensar que el secessionisme, eixa inflamació, es cura escrivint... en català o en castellà. Perquè el que no pretenien precisament era crear una llengua per a un altre país.
