El motiu per a presentar-la en castellà és que no sé quin tipus de funcionari hi ha a l'altre costat, i tem que siga un valencianòfob que, en vore que la queixa no està castellà, extravie «accidentalment» la reclamació, faça com que no l'entén o ves a saber què... A més, trobe que posant la queixa en els dos idiomes donava exemple de la lliçó que el seu ajuntament hauria d'ensenyar-se: usar les dos llengües oficials.
Entenc el raonament defensiu que fa, però trobe que és precisament un dels raonaments que, contra el que ell espera, fa que eixes persones es confirmen en els seus prejuís (cosa que no sol ser massa difícil). El prejuí confirmat seria: «si saben parlar/escriure en castellà, escriuen/parlen en valencià per a fer la mà».
A més, enviar-ho en bilingüe té una derivada que crec que tampoc és útil: impedix destapar problemes més greus que una mala retolació, com serien no atendre correctament, perdre la documentació, fingir que no entén l'escrit, etc. Utilitzar la clossa del bilingüisme és la pràctica habitual de l'administració valenciana de sempre. El resultat és que es fomenta llegir la columna en castellà (del dogv o del bocv i altres publicacions oficials) i no cal practicar el valencià.
En últim lloc, i no és anecdòtic, si els escrivim en castellà, ¿per a què necessitarien capacitació lingüística en valencià? Mosatros mateixos estaríem diguent-los que no cal.
Li escric i, quan acabe, parlant de prejuís injusts, coincidix amb el final del juí a l'antic major Trapero. Em deixe dur per les llàgrimes d'Olga Tubau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada