El bou de la Vall parla clar en valencià!

El bou de la Vall demana la vida per al Xúquer. (Per l'altra banda: «PP Lladres».)

Llistes públiques i informes angoixats

Bona notícia de matí a les Corts: la comissió de valoració ha decidit fer cas de la meua sol·licitud i ha publicat la llista amb els resultats del concurs d'arxivers. Bravo! La cosa ha costat una setmana de converses i un escrit indignat per registre que els vaig enviar quan vaig vore que parlant no trauria trellat.

Ara, com a delegat sindical de l'stapv he fet un comunicat a tot el personal de les Corts agraint el canvi de criteri i esperant que eixa línia de transparència continue i siga la tònica general. És a dir, xafant ulls de poll, pensarà algú.

Finalment, com a coronació del dia, el meu cap atrafegat i angoixat perquè havia de fer un informe per a permetre'ns acudir als cursos d'estiu de la Conselleria de Cultura (un curs de l'Abelard Saragossà). No penjaré el suposat informe, perquè hi ha coses que fan més vergonya que servei —diríem—, però deixe constància que el fa en castellà, ell que pretengué fer-me creure el primer dia meu de treball —desembre del 2000— que allà tot es feia en valencià. Sort que tanta asseveració em va assegurar en tot el contrari. Això a banda, vore'l desorientat per quatre ratlles que havia d'escriure ha estat un esquetx (segons el Cercaterm; en anglés: sketch) propi de Dinamita del Tricicle.

Líders en prostíbuls: ¡nou èxit de «trau la llengua»!

«Som líders» es sent cantar en els clubs, himne oficial dels discursos de Zaplana i Camps. (El País, dv. 24.06.2005)

Ens trauen la llengua del mig a la Valldigna

Tinc el diari una mica abandonat, després que Font de Mora i González Pons ens tragueren la llengua descaradament. Segurament el cansament que produïx haver-los de patir és difícilment reparable.

De fet, que la cosa de traure la llengua tenia a vore amb una burla no va costar gens de comprovar. Al mateix monestir de la Valldigna, divendres passat —i la previsió és que s'ha de repetir—, l'endemà mateix, com aquell qui diu, en eixe cresol de no sé quin país en què vol convertir-lo camps, els organitzadors de la Generalitat d'uns actes culturals sobre «les tres cultures» jueva, cristiana i musulmana, van tindre la llengua fluixa de demanar-los als ponents —historiadors i escriptors valencians— que feren les intervencions en espanyol perquè hi havia públic forà. El més trist és que l'atac d'autoodi va ser fulminant i els ponents van intervindre en espanyol.

Qui era eixe públic forà? Senzillament, la claca que havien aconseguit els organitzadors perquè l'acte cultural resultara un èxit d'assistència: entrepà i autobús = excursió de la tercera edat. D'on venien? És ben igual, no? Potser de Toixa, de Requena o d'Aiora. La cosa és que el tema dels moriscos els sonava a xinés per molt en espanyol que els ho feren. I és que es tractava d'aconseguir un èxit com fóra, una audiència sotmesa i captiva, principalment. Com a prova per a la posteritat, el llibret de l'acte, Multaqa, en espanyol llegible tot (amb algunes cosetes en valencià gris clar i amb lletra cursiva). Som això, un adorn en cursiva.

D'altra banda, a les Corts resolen el concurs d'arxivers amb l'opacitat més absoluta i amb greus símptomes d'arbitrarietat, que comencen perquè el lletrat major s'inventa una reforma del reglament de provisió de llocs amb personal interí. Anem reclamant, doncs, i a l'hora d'escriure estes ratlles és un patiment pensar-hi.

El govern del PP es burla dels valencians

Realment, no calia, ja ho sabíem que mos treen la llengua en tots els sentits. Veg.

Julio de España i el «Vi Espanyol».

Manifest i «Vi Espanyol»

En resum trist i previ, ha mort Pere Esteve.

En una trista fugida cap avant, uns intel·lectuals espanyols mostren la seua visió del món i del seu país en un manifest. Es veu que denuncien que s'està produint una persecució ferotge contra l'espanyol i l'espanyolitat a Catalunya. Certament, la realitat no els impedix defendre-ho sense proves i amb falsedats infantiloides, com el renec que diu que hi ha algun xiquet a Catalunya que no coneix l'espanyol, segons Albert Boadella. Milacre, en diria jo —en este català meu del País Valencià que també desconeixen molts milers d'estudiants—. En tot cas, això s'apanya amb una mica d'educació, la mateixa que els falta als milers d'espanyols que diuen no saben parlar cap altra llengua, i que decidixen inclús ignorar voluntàriament i decidida les llengües oficials diferents de l'espanyola.

Tenen por, diuen els intel·lectuals, però estic segur que el que temen són els mateixos monstres que genera el somni de la seua raó. Tot i això, potser tenen motius per a témer alguna cosa, ja que la racionalitat no està ben repartida i les idees que ens semblen justes, també tenen defensors sense idees ni cap noció de justícia. Novament, espere que la recepta que ells volen aplicar a Catalunya, l'apliquen al País Valencià i a la totalitat d'Espanya. Amb eixe esperit, espere que la seua angoixa no provinga només del fet que a Catalunya potser han descobert que trontolla la sensació que només podem ser (obligatòriament) espanyols. Al capdavall, allà encara es pot viure en espanyol, però a voltes també sembla que hi ha ciutadans que volen viure en català, amb els mateixos drets i deures. On s'és vist!

D'altra banda, per a compensar, i potser per atraure's tota eixa intel·lectualitat efervescent —de litines— a les terres catalanes del sud, és a dir, valencianes, el president de les Corts Valencianes, Julio de España —en el nom no porta cap penitència— convida els treballadors a conferències diverses al final de les quals s'oferix un «Vi Espanyol», així, amb majúscules i tot. Estic segur que l'am-polla deu tindre, això, reminiscència fàl·lica, com és degut i natural.

• Enllaç catalanament asserenat: «Frankfurt» de Joan Solà.
  

Estiu calent, Estatut gelat!

Primer dia d'horari d'estiu, així que he hagut de conviure des de les huit del matí amb el meu jubilós i quasi jubilat cap de Publicacions. Ho dic perquè ahir vaig tindre la segona conversa tensa de final de temporada. Vaja, trobe correcte que se'n vaja amb l'orella calenta: la fotocopiadora no funciona de fa un any, el lloc de coordinador no es cobrix —mentres es fan altres concursos— i una administrativa fa de transcriptora correctora, cosa que ratlla amb coses pitjors que les anteriors. Però segons ell, això no són problemes que ell haja de resoldre, són acusacions que li faig! Se les fa tot sol, naturalment.

D'altra banda, continue llegint en els diaris que un vocal (Azparren?) del Consell General del Poder Judicial espanyol diu que els partits polítics (psoe i pp) hi han traslladat les quotes de poder, i que hi regna l'amiguisme per damunt del mèrit i la capacitat. Nosaltres ho veiem i ell ho confirma. L'advocat americà del cas d'O. J. Simpson (Barry Shenk) explica que «alguns responsables públics estan més preocupats per salvar la cara que per fer justícia», i trobe que no parla de ningú de les Corts Valencianes. I algú diu que a Galícia «els drets són favors».

I després que Takse llegira Primo Levi i que pp i psoe estiguen «cometent» un estatut d'oli de ricí, sense trencament de la barrera electoral jibaritzadora del 5%, sense nom per al país, sense llengua per a tots, sense igualtat de gèneres, sense comarques: no volen que exigim el compliment dels nostres drets laborals i ciutadans!