dimecres, 31 de març del 2021

Save the children and the language

L'anunci d'una ong demana que enviem un missatge per sms amb la paraula ajuda... Bé, més restricticament demanen que siga «ayuda». Pareix que la missió d'eixa entitat no siga només salvar els xiquets, sinó imposar el castellà també en l'àmbit de la solidaritat, a pesar que té el nom en anglés, Save the Children.

No entenc massa bé a què es deu eixa dèria d'imperialisme castellà associada a una possible consciència social. De fet, estic segur que no deuen estar pensant en salvar el infants del món per a fer-los aprendre o per a fer-los oblidar o ignorar cap llengua.

Els demane si els arribarien els diners si en lloc d'«ayuda» escric «ajuda» i al cap d'uns dies em responen com haguera demanat pel preu de les peres en Kabul:

Buenas tardes, En primer lugar, muchas gracias por tu interés en colaborar de forma regular con Save the Children con una aportación económica y también por el interés que has mostrado en Save the Children y en la infancia por la que trabajamos.

Hui he insistit amb un nou missatge, fent-los vore que no m'estaven responent i que guanyarien més si adoptaren la possibilitat de participar en les seues campanyes, si més no, en totes les llengües oficials que hi ha a l'estat espanyol. A vore què diuen.

dimarts, 30 de març del 2021

Reinstaŀlat amb dubtes

Per tant, com diríem seguint el cas d’ahir, hui m’ha tocat reinstaŀlar l’Ubuntu afegint àrea d’intercanvi (swap), perquè sembla que això va bé en el cas que el sistema operatiu estiga en un disc mecànic. La volta anterior no li’n vaig posar, perquè em pensava que no calia, però he vist que hi ha qui diu que sí que va bé i que és en els discs ssd on no se n'ha de posar. Aixina que uns quants gigues d'aire (el doble que de ram per a que no patixca).

Quan ja ho tenia fet i he pogut arrancar tant en Ubuntu com en Windows 10, m'ha tornat a eixir el problema que no em deixava iniciar l'Ubuntu ahir: «/dev/sda1: clean» etcètera en la pantalla negre de l'inici. Hui he pogut entrar fent «contr+alt+supr», però pot haver segut casualitat. He vist que el missatge no diu res de roín i que pot tindre diverses causes (Nvidia, falta d'espai en alguna partició...). Espere que no em torne a passar que no em deixa arrancar el sistema operatiu.

Ara em toca tornar a configurar l'Open Office i mirar com està la cosa de les còpies de seguretat, que sempre anem perdent llançols en estes bugades.

dilluns, 29 de març del 2021

Marejos de dilluns

Anava a renegar un poc del web de l’Institut Nacional de la Seguretat, que no acaba de funcionar del tot bé per a facilitar la identificació amb el sistema Cl@ve, que t’identifica, però si vols registrar un paper, et diu que no tens prou nivell de seguretat per a fer-ho. En canvi, si que puc enviar un paper i ja em diran alguna cosa. Estava fent això, de colp ha començat a fallar l’Ubuntu, fins al punt que l’he hagut de reinstal·lar. I a pesar de la nova instal·lació no acaba d’anar fi, no carrega l’Ubuntu Software, no instal·la el Chrome... En fi, demà serà un altre dia que hauré de mirar de torejar els embolics informàtics en què em clave. Espere que siga cosa del dilluns.

diumenge, 28 de març del 2021

Cita dominical / 645: Carlota Rubio

Mirant biologia quotidiana.
Eliminar vicis del vocabulari o una estètica imposada en segons quins contextos és poderós, però apropiar-se’ls i desdibuixar-los encara pot ser-ho més.
Carlota Rubio, «És com que literalment parlem així», Núvol,
08.03.2021.
.

dissabte, 27 de març del 2021

La foto del sàbat / 35

Per fi estan recuperant l'entorn de la muralla àrab de València, quan ja mos pensàvem que no ho voríem. Eixe penjador desubicat de la història posterior segur que va fora, com els ha passat als gats que vivíem des de fea generacions en el solar ajardinat que els havia tocat en sort.

divendres, 26 de març del 2021

Assetjant la discrepància

En l'article de Rosa Montero «Vengan de donde vengan» (El País, 21.03.2021) tope amb el frament següent:

El cas Tóth és una campanya típica i modèlica d'assetjament el diferent i és un bon exemple de com la barbàrie i la intolerància governamental piden anar silenciant a poc a poc un país i pervertint els seus valors democràtics.

El «cas Tóth» té a vore amb l'assetjament que està patint l'escriptora Krisztina Tóth pel fet d'haver optat en un formulari d'una revista digital per retirar del pla de lectures escolars un llibre de Mór Jókai.

El que m'ha sorprés no és la defensa que fa Rosa Montero de l'escriptora. La cosa és que eixe fragment m'anava de perles per a pensar en el cas Hasél, però he vist que l'única relació que he trobat entre Rosa Montero i Hasél és esta (Twitter, 19.02.2021):

Pot ser que s'haja de llevar el delicte de presó, no de multa, i no ho sé quan demanen assassinats concrets amb noms i cognoms, i quan hi ha delictes de violència directa (agressió a periodista, etc.) però, vaja, per descomptat no cal donar-li suport com a màrtir de la llibertat d'expressió.

I en un altre moment Montero considera que hi ha qui no el defendria si Hasél haguera dit el mateix, però fora militant de Vox. Segurament Montero té raó i hi ha qui no el defendria, però llavors és quan estaríem caiguent en la incongruència (això que ara hem descobert que cal denominar «dissonància cognitiva») i alimentant el braseret que està cremant les pàgines on venen els drets i llibertats de la Constitució espanyola.

Mos l'hauria de bufar que Hasél siga més o menys destarotat. La cosa és que els jutges han segut capaços d'admetre la causa i de condemnar-lo com a mesura d'assetjament —l'estratègia del desànim— tal com estan fent alguns a Hongria amb Krisztina Tóth. Encara que ara descobrírem que Krisztina Tóth ha defraudat a hisenda o li pega al gos, ¿ja no estarien assetjant-la? Denunciar l'assetjament que patix algú ¿és convertir-lo en un màrtir de la llibertat d'expressió quan les seues idees concorden amb les nostres o quan no hi concorden?

No conec a Hasél de res i les poques voltes que l'he sentit parlar, em sembla dogmàtic i amb idees tan reaccionàries com les que diu combatre. És diferent... de mi, i també a pesar d'això cal que s'expresse lliurement, perquè convé saber amb qui compartim el viatge. Aixina podrem evitar alguna volta que mos sorprenguen tan sovint els mentirosos que prometen democràcia, diàleg, drets lingüístics, equitat i igualtat fent ús d'una llibertat d'expressió que només permet parlar entre línies. Com si haguérem tornat als anys que enyoren els magistrats que van jurar els drets fonamentals del franquisme. I els que no els van jurar, perquè no tenien l'edat, però ja veus.

dijous, 25 de març del 2021

Balbucejant els codis

En el Multicerca, el codi javascript del cercador que regirava el diccionari de l'avl estava fallant, aixina que amb l'ajuda del web de W3chools m'he posat a mirar de canviar la sintaxi i he pogut fer que tornara a funcionar, cosa que m'ha dut a calfar-me bona cosa el cap, perquè en això del codi informàtica html o javascript no acabe d'aprendre a expressar-me amb fluïdesa i sempre estic balbucejant, però aixina i tot em fa paper i acabe programant quasi tot el que intente.

De fet, el petit conflicte que vaig tindre fa uns dies amb un usuari en la comunitat de Microsoft tenia a vore amb un petit «apanyo» informàtic que estava intentant i que al final em va eixir: mirar de desactivar el missatget de «Benvingut de nou» que apareixia cada volta que obria en el Word —la versió que mos han posat en la faena— un document de l'ordinador.

La cosa va ser consultar la xarxa en anglés i van aparéixer algunes possibles solucions que vaig poder adaptar al meu ordinador —començant per la d'Allen Wyatt— i ja m'he pogut estalviar l'entrebanc molest que eixe avís suposava a l'hora de fer una faena en què vas obrint i tancant documents i eixe missatge només servia que per a interferir el tecleig.

A bacs i redolons, anem fent també amb eixos llenguatges de les màquines que inventem els humans.

dimecres, 24 de març del 2021

Una altra vida salvatge

Fa unes setmanes que han començat les obres de recuperació de l'entorn de la muralla àrab del centre de València. La mala pata del cas és que els obrers han entrat com un elefant en uns encants i els gats que vivien protegits per les ruïnes, les brosses i el garrofer, han hagut de fugir atemorits en ple dia pes carrers del barri. Supose que l'ajuntament no li ha dit res de l'inici de les obres a la xica de la protectora que el cuidava, cosa que haguera estat bé: això de fer obres per a fomentar la cultura i protegir els monuments antics hauria de formar part d'una estructura integral de tractament del medi, tant si estem pensant en els valors històrics, com en els naturals i inclús en els drets dels animals.

Fa anys que no veig un teuladí pel centre de València. Estornells, oronetes, merles, algun soliguer, tórtores i coloms, rates penades i els calderers. Poc més. Supose que durant una temporada llarga ja no voré gats des del terrat. En canvi, no crec que l'enrenou espante les gavines que controlen el centre de la ciutat des de les grues i altres talaies improvisades. La protecció de l'entorn hauria d'incloure la possibilitat de la vida salvatge també al mig de la ciutat. D'una altra vida salvatge.

dimarts, 23 de març del 2021

N'hi han que troben l'oremus

Em sorprén un clavill en els paraŀlelismes retòrics que estava establint Fernando Vallespín en l'article «El síndrome de Caín y Abel» (El País, 21.03.2021):

[...] sempre són més virulents els conflictes entre els qui es veuen més pròxims, com ara serbis i croats, catòlics i protestants a Irlanda del Nord, o —¿per què no?— catalans independentistes i espanyols.

Vaja, i és capaç de demanar-se ell mateix «¿per què no?». Crec que pareix clar que s'ho demana precisament perquè nota que està fent alguna trampa amb eixa comparació, que hauria de ser entre catalans i espanyols o entre independentistes i unionistes. ¿O és que u no pot ser independentista i espanyol? ¿O unionista i català? El cert és que també vaig sentir fa uns dies en la ràdio que Andrés Trapiello, d'una banda, generalitzava romànticament per a retratar com eren tots «els madrilenys», i d'una altra banda, ¡alerta!, precisava que no tots els catalans eren independentistes. ¡Quin descobriment! Això sí, esta volta no va dir res sobre el fet que hagen superat la majoria absoluta en vots i escons en les últims eleccions catalanes.

Alguns inteŀlectuals troben l'oremus —en lloc de perdre'l— quan es tracta de la santíssima espanyolitat.

dilluns, 22 de març del 2021

A vatros

Arriba la comanda de vins de L'Estanquer (Canet lo Roig). Fea ja més d'una setmana que ho havíem encomanat —per consum de proximitat i en valencià—, cosa que mos inquietava, però de matí ha passat el xicon que fea el repartiment. Els escric als del celler per a dir-los que havia arribat perfectament, a pesar d'un poquet de retard respecte a la quasi immediatesa a què mos han acostumat no sé si de manera massa responsable ambientalment i psicològicament.

Per sort em responen —ràpidament— amb un missatge senzill i agradablement planer:

Gràcies a vatros. Disculpeu el retard.

I a vosatros també, per millorar i ajudar a apreciar els productes del país. El possible retard tan relatiu, hauria de ser un temps per a apreciar i aprendre el valor i el cost de les coses que aprofitem i de les que malbaratem, tant si parlem dels pronoms com del medi natural i, en el fons, de les èpoques que tavessem sense notar que vivim.

diumenge, 21 de març del 2021

Cita dominical / 644: György Lukács

Mirant biologia quotidiana.
L'aplicació de l'analogia de l'organisme per a l'estat i la societat sempre ha tendit, i no per casualitat, a demostrar el «principi natural» que en un moment concret presenta qualsevol estructura social.
György Lukács, Die Zerstörung der Vernunft, (1954), a partir de la versió en anglés de Peter Palmer.

dissabte, 20 de març del 2021

La foto del sàbat / 34

Una cadira de l'Hospital General de València. Una mostra més del que entenen algunes persones i institucions —les institucions «entenen» a través de les decisions que adopten les persones responsables— per democràcia i igualtat de drets. ¿O hem d'entendre que el cartell està volent impedir que s'hi assenten els qui parlen en anglés o en castellà? A estes altures, qualsevol excusa absurda és possible, inclús podem creure que en castellà era una expressió existencial: hi ha qui es sent més allà que ací, més encara en un hospital.

divendres, 19 de març del 2021

Convençuts i apalllissats

Este matí sentíem per la ràdio un comentarista que fea un paraŀlelisme entre processos polítics que coneixia i que considerava semblants, com ara que hi haguera persones que passaren de pensar una cosa a estar convençudes d'una que inclús podia semblar incompatible amb la primera. Com que això sol passar, no ho discutirem. A més, atribuïa eixe estrany, però sincer, convenciment a alguns polítics, com ara a la madrilenya Ayuso.

Ara bé, el que m'ha semblat curiós és que aportara un exemple tan dubtós i manipulable com el d'«alguns polítics del procés», que ell vea convençuts del seu independentisme..., cosa que posava en dubte que això fora mínimament racional. De fet, m'ha cridat l'atanció que evitava tractar altres casos palmaris —en què podem dubtar de la sinceritat d'alguna de les conviccions—, com seria el cas de les suposadaes idees republicanes, progressisstes, feministes o simplement democràtiques d'unes quantes figures polítiques del psoe.

De totes formes, la referència al procés independentista en Catalunya és un poc més lamentable i recriminable argumentalment: l'opinador no recordava ni comentava que eixe procés es va dur a terme tan democràticament com van saber i poder, amb urnes i votacions; i que molts ciutadans que hi van participar pacíficament van ser apallissats i lesionats pels dubtosament demòcrates «espanyols», representats essencialment pels partits majoritaris espanyols, tan sincers i convençuts de la seua raó, la raó d'estat, diguent-ho en eixes paraules grosses sense sentit que solen brandar quan no tenen raons democràtiques.

Haguera segut més significatiu i aclaridor que comentara el cas dels governants i jutges que estan «sincerament» convençuts que estan salvant una entitat que es diu Espanya —no necessàriament la democràcia— quan envien a la presó o sancionen persones que han fet ús dels seus drets i llibertats democràtiques. Eixe convenciment sí que és preocupant, tant si és fals com si és real. No sé en quin caso és pitjor.

Al cap i a la fi, els polítics «convençuts» que el procés independentista català té sentit, no estan exposant només la sinceritat de les seues conviccions, sinó més encara les falsetats d'alguns que es diuen demòcrates i, a més, espanyols, i han arribat a convertir eixa combinació d'adjectius, «demòcrata espanyol», en un perill per a la salut de la democràcia i de la resta de les persones espanyoles o d'arreu.

dijous, 18 de març del 2021

Moderació inclusiva

Un moderador del fòrum de consultes de Microsoft ha pres interés en la meua notificació d'abús i ha respost amb claredat i atenent perfectament el fet que el meu interlocutor estava infringint les normes de conducta. A més, ha mostrat exemples que indiquen que és una pràctica establida en els fòrums de Microsoft, on fins ara s'agraïx la participació coŀlaborativa i no l'hostilitat lingüística.

Això no ha evitat que l'interlocutor murcià insistira en imposar la seua llengua i, de pas, atribuint-me coses que no he dit. A més, ha fet ús d'eixa pràctica habitual de pensar que les llengües són fronteres excloents en lloc de ponts transitables. Òbviament, per a arredonir la seua posició de prepotència ha amollat que l'espanyol és «un idioma que compartimos 600 millones de personas en todo el mundo», seguint eixa tendència a creure que qui la té més gran té més raó.

Com que hem entrat en el camp de les metàfores, rescate la «cita dominical 494» que em va proporcionar Marta Rebón fa quasi dos anys (06.05.2021): «Les bones metàfores mos regalen altres perspectives, fronteres menys rígides, noves categoritzacions que substituïxen les ja gastades.»

dimecres, 17 de març del 2021

La comprensió intolerant

Estic intrigat per descobrir la manera d'eliminar el cartellet de benvinguda que apareix cada vegada que òbric un document en Word, un avís que és un destorb i que fa més nosa que servei. Esperant trobar una solució simple, m'he adreçat a la «Community» de Microsoft per a demanar alguna ajuda. He exposat que volia desactivar eixa funció i, vaja, he topat amb l'Espanya «democràcia plena», però d'intransigència poregosa de la diversitat lingüística.

Un usuari expert del fòrum —a qui minuts abans havia posat una bona valoració per una resposta que havia donat a un altre usuari— m'ha enviat una resposta molt eloqüent de la contradicció en què viuen algunes persones «plenament demòcrates» però espanyoles:

Por favor, y respeto a los millones de hispanoparlantes del mundo te pido que, en un foro en español, escribas en español. De esta forma podré indicarte los pasos para desactivar el mensaje, que no solo es de bienvenida, ya que permite ir rápidamente al último lugar de edición.
Gracias por tu comprensión.

M'he mirat les normes de conducta del fòrum de Microsoft i no he trobat enlloc cap indicació que l'ús de llengües diferents s'haja de considerar una falta de respecte ni que el fòrum haja de ser en «españolaporellos». Per sort sí que s'hi donen indicacions que he convidat a llegir a l'expert cartagener (que és on treballa el xicon):

Codi de conducta de Microsoft Community:
- Mantingau els temes dels fils de conversa. Es pot discrepar amb la publicació d'un altre usuari, però no desvieu el tema de el fil de conversa per a fer-ho.
- Eviteu continguts inapropiats. No realitzeu comentaris grollers, obscens, ofensius o intolerants. No insulteu.
- NO: Amenaceu, assetgeu, insulteu, discrimineu o intimideu cap persona o grup de persones per cap raó, incloent-hi edat, gènere, discapacitat, ètnia, orientació sexual, raça o religió.

Naturalment, li ho he enviat en castellà, perquè no tinguera excusa per a dir que no ho entenia. A més, he notificat l'abús a Microsoft, però no crec que prenguen massa interés en reparar el mal moment que m'ha fet passar, ja que jo soc un nouvingut al fòrum i ell n'és un habitual i expert del tema de l'ofimàtica, encara que poc «expert» —ni interessat— en aplicar l'ètica, la mà esquerra sociolingüística i un poquet de pluralisme democràtic, que això no ho venen en les farmàcies ni va inclòs en el manuals d'instruccions.

dimarts, 16 de març del 2021

La inspiració dels dies

Amb un ull en els moviments polítics que pareix que s'han revolucionat estos dies (moció de censura interrupta a Múrcia, eleccions o censura a Madrid, Pablo Iglesias que bota del govern en marxa, Ciutadans que es desintegra perquè s'han descobert el llautó, Laura Borràs presidenta del parlament català, Meritxell Serret que torna de l'exili...), prenc nota a més dels llibres que no pareix d'eixir i que sempre em semblen massa necessaris o imprescindibles (Torra, Gelonch, Forcadell...), i em torbe si pense que acabaré el que tinc entre mans i hauré de tornar a triar entre els que passen «la vida en dorment» a les estanteries.

M'entretinc refent un embolic retoricista i burocràtic. A pesar del que recomanen reiteradament els manuals i els cursos de formació sobre el llenguatge de l'administració, hi ha molt funcionaris que no perden l'ocasió de complicar el llenguatge polític i juridicoadministratiu:

acorda fixar la finalització del termini el dia ... ≠ acorda que el termini finalitze el dia ...

Hi ha hagut sort i bona predisposició, hem convingut la diferència i ho hem redactat un poc més clar. Els funcionaris, per sort, també tenen dies més inspirats.

dilluns, 15 de març del 2021

El demèrit

Vaig vore una resolució del lletrat major de les Corts Valencianes on es convocava una prova d'un procés abreujat per a un lloc de treball d'informàtica. Com que no vaig vore on estava la valoració dels coneiximents lingüístics, ni com a mèrit ni com a requisit ni com a part de la prova, vaig fer la consulta ràpidament al sindicat per vore si, tal com estic disposat a sospitar immediatament —sense obsessions, només amb l'observació de la pràctica real—, els gestors de la institució estaven pensant d'eliminar la capacitació lingüística dels funcionaris —la presidència de Compromís no ha segut una garantia de res en este sentit.

Això va ser dijous, aixina que era previsible que el meu sindicat (stas) tardara encara uns dies a respondre —si és que ho feen, perquè no tenen prou caps per a tants barrets—, aixina que he continuat la recerca hui. He vist que la convocatòria va començar l'any passat abans de les restriccions de la pandèmia, i és aleshores quan es va publicar la convocatòria i es va fer la valoració dels mèrits lingüístics. Per tant, la resolució que havia vist era la continuació d'eixe procés. Vist això, he escrit al sindicat per a dir-los que he aclarit el cas de la valoració desapareguda: ja s'havia fet.

En fi, si saben o no saben valencià eixos informàtics, està en mans de l'entorn sociolingüístic i de la voluntat, ja que com que no és un demèrit, és possible que alguna de les persones candidates hagen tingut el costum de fer-se entendre en la llengua del país. No tenim la sort encara que la ignorància lingüística en valencià sí que siga un demèrit per a treballar en la funció pública.

diumenge, 14 de març del 2021

Cita dominical / 643: José Antonio Martín Pallín

Mirant les unanimitats.
Si algú es llig una sentència del Tribunal Suprem nord-americà, vorà que cap en absolut és per unanimitat. La unanimitat ja és un símptoma molt preocupant de dictadura.
José Antonio Martín Pallín, Tot es Mou, 04.03.2021.

dissabte, 13 de març del 2021

La foto del sàbat / 33

Han refet un mur del carrer de Palomino de València, que deixa darrere un solar multiús on no sé si acabaran edificant o acabarà sent útil per als veïns del voltant. Al poc han aparegut uns grafits que han donat un toc alegre al carrer per on anava un tros de l'antiga muralla dels àrabs.

divendres, 12 de març del 2021

És l'hora

Deu ser difícil resumir o condensar l'obra d'una vida en idees i propòsits clars i amb un dibuix de línia ben definida que esbosse els contorns d'una societat possible. I més important encara, d'una societat millor. Més o menys una sensació aixina he tingut llegint la lectio —en llatí medieval, aixina ho han titulat, hi ha coses que mereixen la solemnitat de la tradició— de Vicent Pascual Granell l'any 2017.

Més que fer un elogi del temps passat i d'una vida passada en l'esforç i la lluita, em sembla que conté la llavor d'unes línies d'acció pel futur d'una societat democràtica, innovadora i crítica amb ella mateixa que pretén millorar cada dia:
És l’hora, ja, que els docents abandonem l’ideal d’homogeneïtat lingüística, cultural i acadèmica a les aules. Si alguna vegada va existir, a hores d’ara ja no és possible. Si volem convertir el valencià en la llengua compartida, l’escola ha d’adequarse a l’alumnat que s’hi incorpora, assumir la perspectiva de la diversitat no com a problema sinó com a riquesa i recurs, i desenvolupar els instruments didàctics i organitzatius necessaris per a garantir l’èxit de tots els alumnes.
Assenyala els camins. Vorem per a on tirem.

dijous, 11 de març del 2021

On diuen que la gent és...

Per a variar, hui mos ha alegrat la simpatia de la xica de Correus, a la plaça de l'Ajuntament de València, que mos ha atés en valencià amb molta alegria, a pesar que li estàvem explicant que mos havien fet anar fins allà sense passar per casa. Ha posat cara de circumstàncies. Una cosa per l'altra, doncs.

Passat això, envie un escrit al sindicat a vore si realment coixeja que no facen la valoració de mèrits pels coneiximents de valencià en un concurs per a informàtic de les Corts. Contestaran l'endemà de la vespra, espere. Per tant, amb ànims en conflicte, podem deixa caure la llagrimeta de l'ull vegent la rebuda de Meritxell Serret a Vallfogona de Balaguer, després de més de tres anys d'exili independentista a les Europes del nord enllà, on diuen que la gent és...

dimecres, 10 de març del 2021

Hipòtesi masclista

Mos hem de fer a la idea que la democràcia és un treball diari i un vernís superficial. Eixe treball i eixa democràcia es fa també gràcies a les dones polítiques, que suposadament haurien de tindre un poc més de trellat en estes dates de març. Però és habitual vore que també ixen a demostrar que la igualtat també és la igualtat en el destrellat, com ara la vicepresidenta Calvo parlant de la llei de llibertat sexual (Eldiario.es, 04.02.2021) o de tantes coses més, o la ministra d'Exteriors, González Laya (Euronews, 09.03.2021), parlant de la retirada de la immunitat als eurodiputats independentistes lliures en Europa que haurien d'estar empresonats en Espanya (¡Espanya!), que és on es provoquen —perdò, ella diu que es resolen—, els problemes de Catalunya. Al cap i a la fi, que les dones poden aportar més trellat, en general, allà on intervenen, pareix una hipòtesi —masclista, en el fons— amb moltes enemigues disposades a refutar-la. Trellat, ni més ni menys ni sexista, però que n'hi haja és també un treball diari.

dimarts, 9 de març del 2021

El cigronet tipogràfic

Vaig enviar un missatge a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya:

He vist la campanya pel punt volat i m'ha estranyat que no es fera referència al codi HTML de la ele geminada. Vos agrairia que m'indicàreu com valoreu l'existència i l'ús del codi HTML ŀ (corresponent a la primera ele del dígraf de la ele geminada) i si penseu fer-ne difusió i promoure'n l'ús. Moltes gràcies.

A pesar que ells no tenien massa a vore amb la reivindicació, m'han resposta amablement:

En relació amb la qüestió que ens plantegeu, la Direcció General de Política Lingüística va difondre les actuacions sobre el Dia del Punt Volat, i us remetem al web dels organitzadors: https://diadelpuntvolat.wordpress.com/ Gràcies per utilitzar aquest servei.

Mirant el web dels organitzadors, m'entere per la Viquipèdia que el codi html de la mitja ele geminada (ŀ) que s'havia homologat l'any 1991, es va tornar a deshomologar l'any 1993, encara que continua podent-se utilitzar en la xarxa —jo ho solc fer sovint—.

En fi, vegent el que s'ha de vore a cals tribunals i eurodiputats espanyols «plenament» confusos pel que fa a qüestions democràtiques (veg. «El jutge revoca el tercer grau dels presos de Lledoners»; veg. «L'Eurocambra retira la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí»...), no m'estranyaria que el procés d'independència de Catalunya estiguera entrebancat, en el fons en el fons, per eixe cigronet tipogràfic.

dilluns, 8 de març del 2021

L'olla i els cigrons

La bona intenció sobre això de l'ús del valencià a voltes també adopta la forma de presa de pèl. I es veu que convé que mos el deixem prendre, mentres en tingam, perquè n'hem vist de més grosses i de pitjors. Dissabte passat, Juan Magraner tancava el programa La Llavor (06.03.2021) com sol ser habitual, amb una dita en valencià... ¿En valencià? Sí, literalment, sí, però diria que fallava en alguna cosa:

Sembra de cigrons el primer divendres de març.

Les dites no cal que rimen, «si no vols pols, no vages a l'era», «Qui fa el que pot, no està obligat a més», però a algú que parle en valencià habitualment li resultarà estrany la poca gràcia de la rima en valencià i la forma tan feliç com encaixa en castellà, com ara:

En marzo, la pepita y el garbanzo.
El garbanzo, que no lo vea marzo.
En marzo, el garbanzo.

Encara que el temps de sembrar el cigrons depén dels climes de cada lloc, sí que sembla que alguna relació agrícola i poètica tenen en castellà. En valencià, en canvi, la relació pareix que només naix de la possible utilitat de la sentència, que no sé si és real al País Valencià per a la sembra dels cigrons. Això sí, si calia parlar dels cigrons, podem trobar en l'Alcover (s. v. ciuró; consulta: 08.03.2021):

Per un cigró no deixa de coure's l'olla.

Per tant, que bullga la cosa, que poc més podem demanar d'eixa cadena de ràdio si els anuncis institucionals de la Generalitat valenciana mos torren a desficacis fonètics o lèxics, com ara últimament amb els «convivients» d'una campanya de prevenció del còvid. Tal com es diu en valencià —i ja hem repetit massa voltes—, a cal sabater, sabates de paper. I, tal com diuen en la meua família, si no t'agrada, posa-li un floc. I tampoc rima.

diumenge, 7 de març del 2021

Cita dominical / 642: Juan José Millás García

Mirant la realitat.
La realitat és un deliri consensuat.
Juan José Millás García, Hoy por Hoy, Cadena ser, 28.02.2021.

dissabte, 6 de març del 2021

La foto dels sàbat / 32

La imatge de hui no és meua, és d'Òmnium Cultural i dels magistrats que violenten la justícia i fan possible la broma. Fa gràcia com a vinyeta, però fa temor riure, per si de cas...

divendres, 5 de març del 2021

Aportacions recalcitrants

En un capítol del llibre Corregir mata Pau Vidal diu que li pengen una llufa, però no he entés de quina llufa parlava. Això m'ha fet pensar en un comentari que han deixat en el meu bloc Fitxes de Dubtes i Terminologia precisament sobre Pau Vidal. La «llufa» en este cas sí que era prou clara: «exponent de l’ortodòxia més recalcitrant», encara que m'ha semblat que no quadrava gens amb el que estava llegint en el seu llibre, que està farcidet de provatures i jocs —a més d'idees i propostes— ben poc ortodoxos.

L'única cosa que sí que he hagut de dir, en el sentit del que vaig dir divendres passat en «La normativa per un foraet» (26.02.2001):

No pareix que tinga sempre present que el País Valencià fa uns quants anys que disposa d’obres normatives (avl), documentació que ajuda a resoldre alguns «oblits» de l’iec, pensant sobretot en el català occidental —de la mateixa manera complementària que ací solen útils les obres de l’iec.

Poc després d'haver dit això, recordant que Pau Vidal afirma (2018) que coent és invariable, sense tindre en compte que també existix coenta (veg. dnv), veig que sí que sabia (en 2016) que existia el diccionari de l'acadèmia. Aixina que puc pensar que es confirma que es desentenen prou d'una part de la normativa i, per tant, d'una part de la llengua. Intentaré tornar-los-ho a recordar (a Pau Vidal, a Magí Camps, a Carme Junyent...), tal com faig sovint com una de les meues «recalcitrants» aportacions a estes coses de l'ús del valencià.

dijous, 4 de març del 2021

La proximitat a distància

M'he descuidat un poc de continuar la recerca de webs en valencià de botigues amb productes de la contornada, això que es diu «de proximitat» i que confie que realment ho siguen, no com el raïm suposament ecològic que ve del Perú... Tinc localitzats vins, cerveses, mel, oli i mascaretes, i poc més deu fer falta per a viure estos dies que ja s'allarguen. La resta és cosa de cames, la paraeta del mercat i les botiguetes que tope passejant per desemboirar-me del treball a distància —que encara no és el teletreball que hauria de ser, tot i que diuen que «ha vingut per a quedar-se».

D'altra banda, he firmat en una campanya d'acnur, que és una cosa que no costa gens i espere que siga mínimament efectiu. He intentat apuntar-me com a soci, però no veig que tinguen web en valencià, aixina que els ho he proposat: quan el tinguen, segur que m'associe econòmicament amb ells. Espere que la resposta no siga la típica excusa, com la que vaig rebre d'alguna ong, que estaven molt preocupats i treballaven pels drets i les injustícies, mentres anaven practicant innecessàriament la imposició del castellà, que és una forma de fer una gràcia i traure un ull, parafrasejant una dita de proximitat.

dimecres, 3 de març del 2021

Entre condemnes i impunitats

Encara que parega que siga exagerar un poc, quan lligc alguns titulars em torna a vindre al cap la pregunta «¿plena de què?» que em fea pensant en eixa fantasiosa i panxacontenta democràcia que alguns polítics volen defendre amb garrotades i juís inquisitorials (Eldiario.es, 25.02.2021):

La onu condena a España por someter a una niña víctima de violencia sexual a un desnudo integral y exploración genital para comprobar su edad

Tinc quimera que a cap dels implicats organitzats en la funció pública habitual que consistix a actuar contra els drets humans patirà ni els menyspreus ni les desqualificacions que s'apliquen en els mitjans als perillosos tararots que quasi cremen una furgona de la policia. Pareix que els interesse més que mos centrem a maleir i criticar un accident irresoluble —hi ha tararots a tot arreu— en lloc de proposar depuració de responsables i millores en la gestió de la funció pública armada amb fusells o amb formularis i expedients.

Els tararots ja estan emmanillats i a disposició judicial. Llevat que els mitjans tinguen informacions diferents, els delinqüents fiscals milionaris, els malfaeners, els corruptes i els prevaricadors continuen actuant impunement.

dimarts, 2 de març del 2021

Redundància identificadora

Anava a dir-li a Takse que li posara un 1 a l'aplicació que ha utilitzat en el navegador per a matricular-se a la certificació de nivell de l'escola oficial d'idiomes, però m'ha dit «¿per què?», i era cert, li havia anat prou bé: només havia topat amb el fet que li demanaven el nia però el número que apareix en el carnet és el d'expedient, que ja em diràs per a què el vols si et demanen l'altre número que no apareix allí, sinó que has d'anar a buscar-lo al web.

A més, amb qui estava jo cabrejat era amb els qui han fet el tràmit de l'apr en l'Ajuntament de València, perquè per a accedir m'he hagut d'identificar a través de l'Agència Tributària, m'he baixat l'aplicació Cl@ve Pin, m'han enviat els codis, he fet les fotos del carnet, del permís de circulació, he fet els pdf per a enviar-los-ho i, quan ja em pensava que acabava, ¡encara em demanen que he de firmar a través del programa Autofirma! Si ja m'he identificat a l'inici del tràmit, ¿per a què m'han de voler tornar a identificar ara amb un altre programa que, com és natural, no m'ha funcionat en l'Ubuntu?

Certament, les poques voltes que l'administració no actua com una burocràcia prepotent i autoritària, et sorprens i t'alegres tant. No passa cada dia, no. I a pesar que fa un quart de segle que funcionariege, no m'acabe d'acostumar que hi haja funcionaris, jóvens inclús, que pensen que la seua funció en l'administració és inventar tràmits i deures i restringir drets i possibilitats a la ciutadania.

dilluns, 1 de març del 2021

Arribatge d'esmenes

Un poc de moviment. M'arriba un missatge de la companya Susanna de l'avl que m'informa que han atés alguna de les propostes que els he enviat sobre el contingut del diccionaride la institució:

Li comuniquem que s’ha incorporat al diccionari l’accepció de arribatge relativa a l’afluència massiva de peixos, s’ha canviat l’exemple de l’accepció 6 de taula i s’ha corregit la definició de jaló.

El canvi d'arribatge tenia a vore amb una necessitat professional directa, ja que eixe era el terme que s'utilitzava en alguns documents que havia de traduir i corregir. El cas de l'exemple de l'accepció 6 era quasi una obvietat que havia passat desapercebuda per la confusió existent —tal com hem comentat en alguna ocasió— en estes coses del mobiliari casolà elevat de categoria.

L'últim canvi, el de jaló, era una d'eixes que són alhora comunes i gracioses: hi havia un alienació en lloc d'alineació, que és un d'eixos balls de lletres que passen molt sovint en este bloc i en les publicacions, a voltes amb gràcia inesperada com la de la imatge (que ja vam comentar fa uns anys).