M'hi pose unal mica i localitze tres versions de la cançó amb tres estils diferents de traducció i de representació: Miquel Pujadó, Lídia Pujol i Lilit i Dionís.
Miquel Pujadó (Josep Maria Espinàs) | Lídia Pujol (Isabel Olid) | Lilit i Dionís |
Al meu poble, i no és pretensió,/ tinc molt mala reputació./ Obri el bec o em quedi callat,/ em miren com a un empestat./ Tanmateix, no faig cap barrabassada/ tot fent la viu-viu lluny de la gentada./ Però els decents no poden sofrir/ qui no segueix el seu camí./ No els decents no poden sofrir/ qui no segueix el seu camí./ Tothom diu penjaments de mi/ —llevat dels muts—,/ és clar que sí!/ | En el poble, sense intenció,/ Tinc molt mala reputació./ Tant se val si faig mal com bé/ Tothom em pren per no sé què./ No em fico amb ningú, sóc tranquil de mena/ Només vaig tirant, jo vaig fent la meva./ Però la gent troba impertinent/ Que facis ruta diferent./ Sí, la gent troba impertinent/ Que facis ruta diferent./ Em maleeix tota la gent/ Excepte els muts,/ és evident./ | Al meu poble, sense voler jo/ Tinc molt mala reputació/ Faça el que faça és igual/ Sempre han de xafardejar./ No pense que faig mai mal a ningú/ Seguint el camí que crec oportú./ No li agrada a la bona gent/ Que faça un camí diferent./ No li agrada a la bona gent/ Que tinga la meua pròpia fe./ Tothom, tothom em maleïx/ Llevat del mut,/ li ho agraïsc./ |
Quan passegen una bandera/ i una cabra li va al darrera,/ més m’estimo quedar-me al llit,/ no és cosa meva aquest brogit./ Penso que a ningú li faig la punyeta/ si em nego a escoltar el timbal i la corneta./ Però els decents no poden sofrir/ qui no segueix el seu camí./ No els decents no poden sofrir/ qui no segueix el seu camí./ Tots m’assenyalen amb el dit/ —llevat dels mancs—/ de dia i nit./ | Quan és la festa nacional/ Em quedo al llit, que m’és igual./ No desfilo seguint el so/ Que va marcant cada cançó./ No vull molestar cap bona persona/ Passo d’escoltar el flabiol que sona./ Però la gent troba impertinent/ Que facis ruta diferent./ Sí, la gent troba impertinent/ Que facis ruta diferent./ Tothom m’assenyala amb la mà/ Excepte els mancs,/ i doncs és clar./ | Sempre el dia de la Hispanitat/ Jo tinc ressaca i mal de cap/ Que la música que marca el pas/ Sempre m'ha tocat el nas./ No pense que faig mal a cap persona/ No volent seguir el cornetí que sona./ No li agrada a la bona gent/ Que faça un camí diferent./ No li agrada a la bona gent,/ Que tinga la meua pròpia fe./ Tothom, tothom m'assenyala amb el dit/ llevat del manc/ Ja vos ho he dit./ |
Quan veig un xoriço empaitat/ per un burgès gras i suat,/ faig una traveta eficaç/ i es fot de cap el senyoràs./ Tanmateix, em sembla que hi ha pitjors bromes/ Que deixar fugir un lladregot de pomes./ Però els decents no poden sofrir/ qui no segueix el seu camí./ No els decents no poden sofrir/ qui no segueix el seu camí./ Tothom se’m vol llançar al damunt/ llevat dels coixos/ i algun difunt./ | Si veig un lladre malaurat/ Que el persegueix un pobletà/ Faig la traveta i no, no em dol/ Si cau a terra el pagerol./ No vull molestar cap bona persona/ Si deixo escapar el lladre de pomes./ Però la gent troba impertinent/ Que facis ruta diferent./ Sí, la gent troba impertinent/ Que facis ruta diferent./ Tothom vol fer-me cops de peu/ Tret dels invàlids,/ ja m’enteneu./ | Si veig un lladregot pel carrer/ I darrere seu va un banquer/ Al banquer li faig la traveta/ I que se'n vaja a la quinta punyeta./ No pense que faig mal a cap persona/ Deixant lliure al que sols furta una poma./ No li agrada a la bona gent/ Que faça un camí diferent./ No li agrada a la bona gent/ Que tinga la meua pròpia fe./ Tothom, tothom va darrere meu/ tots menys els coixos/ Com ja sabeu./ |
No em cal ser bruixot o endeví/ per a intuir la meva fi./ Trobaran una corda barata/ i me’n faran una corbata./ Penso que no vaig contra cap axioma/ seguint una ruta que no porta a Roma./ Però els decents no poden sofrir/ qui no segueix el seu camí./ No els decents no poden sofrir/ qui no segueix el seu camí./ Tots em veuran gronxant-me al vent/ llevat dels cecs,/ és evident! | No cal consultar cap augur/ Per veure clar el meu futur./ Ja busquen una corda llarga/ I em penjaran qualsevol tarda./ No vull molestar cap bona persona/ Seguint el camí que no porta a Roma./ Però la gent troba impertinent/ Que facis ruta diferent./ Sí, la gent troba impertinent/ Que facis ruta diferent./ Tothom vindrà a veure’m penjat/ Excepte els cecs,/ és obligat. | No es necessari ser endeví/ Per a conèixer el meu destí./ Si troben un gruixut penjoll,/ Me'l posaran al voltant del coll./ No pense que faig mal a cap persona/ Seguint els camins que no van a Roma./ No li agrada a la bona gent/ Que faça un camí diferent./ No li agrada a la bona gent/ que tinga la meua pròpia fe./ Tothom, tothom vol vore'm penjat,/ Llevat dels cegos,/ Que no podran. |