dijous, 25 de setembre del 2008

Van dir sobre el valencianisme

¿Preus finals socialistes?
El dia 23 de setembre del 2008, un dimarts plujós, el president de la Generalitat, Francisco Camps Ortiz, va dir en el ple de les Corts Valencianes:


«Crec fermament que la nostra llengua valenciana és part essencial de nosaltres, del nostre patrimoni i de la nostra identitat. És un element d'unió i d'enriquiment per a tots els valencians, i es funda en la història comuna compartida per tots mosatros, els valencians.»


El misteri és com lliga això amb el fet que no arriben ni a una quarta part dels estudiants els que poden aprendre amb normalitat el valencià, que no hi ha cinemes que projecten pel·lícules en valencià, que els funcionaris tinguen requisit lingüístic castellà però no valencià, que el web de les Corts funcione en castellà de manera predeterminada i que hi haja seccions només en castellà (Corts Infantils), que els pressupostos de La Generalitat no es publiquen íntegrament en valencià i que el síndic de greuges li ho haja de reclamar al conseller i que este com si sentira ploure —i després s'omplin la boca de valencianisme de llanderola—, que en les activitats públiques i privades la ignorància del qui no saben (valencià) puga ser imposada als que sí que en saben i el parlen, que als tribunals de justícia s'aplique la injustícia (lingüística i processal) contra els qui s'hi expressen en valencià...

D'altra banda, hi ha el curiós portaveu parlamentari del PSOE (i del PSPV encara, sostenen) en les Corts valencianes, Ángel Luna González, que firma un article, «Hacia el final del debate» (El País, 25.09.2008) que diu molt dels seus plantejaments polítics i de la deriva que encara viu el seu partit. Ni més ni menys que ix en defensa de la «seua» proposta de la ponència marc de canviar el nom del pspv a pscv. El mal és que no té cap argument seriós per a fer-ho, excepte que el pp valencià sembla que es diu aixina o que, segons ell, ningú fa ús de la denominació País Valencià en l'espai públic:


Si el 40 % dels valencians de hui han arribat ací o han naixcut en les tres últimes dècades, ¿els diria res esta defensa nostra d'una cosa que els queda tan lluny?


¿A quina «defensa» es referix, si és ell qui pretén carregar-s'ho? Si han arribat fins ací i en eixe estat lamentable —el PSPV— ¿té això res a vore amb el nom o més aviat amb les persones que l'hi han dut, Luna González entre altres? Al capdavall, això de «Comunitat Valenciana» sabem d'on ve i per què, i era eixe joc amb dos baralles el mateix que practicava el PSOE quan governava.

Arribats ací ja no dubtem dels valors que deu tindre este personatge polític, que vol pintar la façana només per imitar als qui han aconseguit el poder. És a dir, cap diferència amb el PP, mimetització, i aixina obtindrà el poder. Però, ¿per a què vol eixe poder? ¿Per a fer la política del pp? Eixa és la seua proposta de democràcia, el torns polítics del segle xix.

La coincidència fa que el diputat Betoret Coll del pp sense saber-ho va descriure en el ple de les corts les posicions d'este «pspv» encara hui de Luna González:


Per tant, els demane que en pròximes propostes de resolució o en pròximes propostes que facen a esta cambra, exercixquen eixe pseudovalencianisme que pareix que porten només en les seues sigles però que no exercixen de veritat.


¡Nyas!, només cal que se'l lleven de les sigles i ja tindrem el mateix pseudovalencianisme del pp. Per cert, Betoret Coll en esta ocasió s'ha expressat en castellà. Luna González ho fa sempre en castellà en la cambra parlamentària... ¿Hi té això res a vore? ¿Té això res a vore amb el «pseudovalencianisme» que els critica Betoret Coll? La meua opinió és que sí, sobretot en el cas de Luna González, que no pertany al 10% de la ciutat de València que mos expressem en valencià (hui m'he enterat en la ràdio que al País Valencià, la llengua ha «creixcut negativament» un percentatge de 7 punts des del 1985. Veg. Levante).

En certa manera, tal com diu la foto d'una botiga del centre comercial El Saler, este cap de setmana tenen el congrés que pot saldar la degradació política del pspv, es diga finalment com es diga. O pot ser que no, vaja, si només es tracta del següent, en paraules de Luna González:


[A]rticular un discurs que explique, racionalment, a eixa important grup social que no es diu d'esquerres, que els socialistes podem garantir un govern més democràtic, més tolerant i més integrador, que pot dur-nos a una societat més eficient econòmicament i més cohesionada socialment, una societat en què ells, també, eixiran guanyant.


I ara no sé per què he escrit esta entrada, amb la faena que tinc. Per cert, hat trick ahir en la patxanga d'entrenament, i sense parar de parlar en valencià. Sort que els qui parlem valencià al País Valencià no tenim tantes ínfules salvapàtries i mos dediquem al valencià de cada dia, a escriure'l i parlar-lo amb qui siga i a on siga, que és com cal mostrar-lo, ensenyar-lo i fer-lo realment útil i vàlid com a instrument de comunicació i de pensament. I tot això, complint la Constitució espanyola, que tant fa pel castellà i pels qui reivindiquen el dret a la ignorància de les altres llengües de la península.

dimecres, 24 de setembre del 2008

Els rolls i l'administració

L'administració del paper del vàter
Hui, amb pluja i tot, pretemporada de futbet. No em retrobe amb el gol per ara, diríem.

En un altre camp, pel que observe, diria que hi ha una secta d'individus que tenen com a principi o regla no canviar el roll del paper del vàter quan s'acaba. El noranta per cent de les vegades em toca posar-lo a mi al canutet extraïble que l'aguanta. El més preocupant és que eixa secta ha aconseguit parasitar l'administració pública i vés a saber quina altra de les disfuncions inexplicables de l'administració es deu a la seua actuació. Estic pensant que Font de Mora Turón hi deu tindre alguna relació. A més, pel que em diuen, pot ser que la secta es componga tant d'homes com de dones, així que les conselleres no se n'escapen tampoc, ben segur.

Els diputats tornen a pegar la vara a les Corts. M'adone que la meua petició a la comissió de peticions no ha estat atesa encara, i ja han passat tres mesos i vint-i-dos dies. La llei de peticions estatal (LO 4/2001) diu que tenen un termini de tres mesos per a atendre'm. Haurem de fer un altre pas. Potser faré una petició per a que facen el favor d'atendre les peticions.

divendres, 19 de setembre del 2008

Les crisis d'alguns

La crisi segons el meu nebot Carles
El mercat capitalista depén de la crisi d'algú. Sempre hi ha d'haver algú en crisi de manera que algú altre obtinga un benefici i, per tant, este últim no deu estar en crisi. Per això, ¿qui està en crisi realment quan no es parla de crisi? Eixe és el gran problema de la crisi i no el fet que ara se'n parle tant.

Havia previst parlar de la traducció d'On the road de Jack Kerouac, però abans he vist alguns retalls de diari que voldria fer desaparéixer de damunt la taula.

Tenim que els diaris Avui i el diari El País (19.09.2008) ens diuen:


Europa nega la persecució del castellà a Catalunya



Albert Segura


La Comissió Europea no ha rebut cap queixa per discriminació i elogia el model lingüístic del Principat | Admet que els catalans canvien constantment al castellà "sense ni tan sols adonar-se'n"






Brussel·les condemna l'ús separatista de les llengües



R. M. de Rituerto, Brussel·les


La Comissió Europea condemna els intents d'utilitzar les llengües per a promoure el separatisme [...]


Que cadascú deduïxca què té més interés real per als ciutadans i què pertany a les neures nacionalistes dels mitjans.

I parlant de neures, George Steiner, un mestre de pensar —a voltes—, ha hagut de desdir-se de les seues afirmacions sobre el gallec, aparegudes en suplement del diari El País, on semblava refer una frase de José Antonio Primo de Rivera per a glòria catalunyesa: el català és l'única cosa seriosa que es pot ser a Espanya —si no vols ser espanyol, és clar.

Amb tot, Steiner no se n'està de clavar-se en un altre embolic, si fem cas de la notícia de C. E. en el diari El País (19.09.2008):

El meu comentari irreflexiu va ser una resposta al xovinisme regional que amenaça ara la unitat d'Espanya.


Segons sembla, Steiner s'erigix en defensor d'algunes unitats nacionals sobre altres i pretén respondre a uns xovinismes regionals. Bo és saber-ho: esperem la resposta al manifiesto xovinista regional espanyol de Savater i Grisolía.

Finalment, dos mesures per a combatre eixa crisi que es suposa que ens plou damunt. Segons F. Garea en el diari El País:

Bono reduirà a una tercera part els viatges oficials dels diputats



Si tots els viatges tenien la mateixa utilitat, ¿per què ho deixa en la tercera part? ¿Una tercera part de malbaratament de cabals públics ja és prou estalvi?

I una altra mesura de combat de la crisi a través del desviament de fons públics en el mateixa diari, en la notícia de María Fabra:

El Consell posa 11 milions en Castelló Cultural per a evitar que es dissolga



Curiosament, una entitat que es dedica a pagar-li uns diners a José Luis Gimeno, antic alcalde del pp de Castelló de la Plana.

Eixes són les crisis per al alguns. Per cert, a l'Argentina van cap a l'estiu.

dijous, 18 de setembre del 2008

Travessant les crisis, les mars i els murs

Al carrer de Baix de València
Estic que no sé per on començar, perquè la preocupació per este aiguabovo que és la crisi m'emboira les idees. Per sort, hi ha solucions per a estalviar diners que només demanen una mica de poliglotisme —per mal que els sàpia als de la llengua comuna e indivisible—, com ara uns auriculars sense fils model JBL 610: segons el suplement del diari El País, 239 euros; en una botiga de Barcelona, 147 euros; i en una botiga d'Alemanya, 125 euros, sempre amb ports inclosos. Decididament, la botiga alemanya Mp3-player.de fa la millor oferta. A més, ho envien per l'empresa DPD (que ací es canalitza a través de Seur), que ha funcionat perfectament.

Sort dels traductors d'alemany que hi ha en xarxa, diríem, perquè la botiga Amazon.com ens havia deixat bastant xafats, ja que té els mercats trossejats en departaments estancs en segons quins productes. I sort de la xarxa, en general, gràcies a la qual he pogut canviar la zona que té assignada el reproductor Yamaha E810 amb el comandament a distància: l'he fet apte per a totes les zones o regions. Per fi he pogut posar el dvd de Plein soleil, que només he aconseguit a un preu raonable en el format nord-americà (zona 1).

Quant a la crisi econòmica, caldria tindre en compte que no és un fenomen meteorològic, sinó que més aviat és una campanya publicitària d'algú a qui li interessa crear pànic i desconfiança econòmica i que, de passada, pretén que entre tots paguem els deutes que algunes sangoneres econòmiques han deixat. Malauradament ens movem a colp de campanya ideològica i una temporada és la persecució de la llengua castellana —un altre fenomen meteorològic, les llengües—, el terrorisme local o internacional, el canvi climàtic, l'obesitat, els separatismes o els integrismes nacionals... La qüestió és no pensar, no analitzar, sinó sintetitzar, reduir, moldre, adobar i empapussar els cervells.

I, això és, acabem veient un programa de Caiga Quien Caiga on els esbirros de Carlos Fabra, actual president de la Diputació de Castelló, assetgen i allobixen la periodista del programa, i tot amb un caire mafiós prou esperpèntic. T'adones que hi has anat a parar perquè el temps no existix en realitat i el món del segle xxi també és del segle x o la mateixa prehistòria en segons quins llocs. Però, caram, hi ha pasteres pitjors travessant la mar.

dilluns, 15 de setembre del 2008

Neurones enredrades

Gossets en valencià
Abans d'arribar a l'entrada dels cinemes UGC, al carrer de Catadau de València, vam trobar una perruqueria canina, on podria haver tornat després de vore la pel·lícula Mamma mia!, perquè tot i l'excusa de les cançons d'ABBA, el musical fa que el cabells te s'enredren amb les neurones.

Després d'això, el cap de setmana ha fet un gir copernicà: passeig pel botànic —hi entrem debades amb el carnet de la universitat—; i dinar al vegetarià Ana-Eva, on t'atenen en valencià, però no han tingut encara la idea ecològicament recomanable de fer la carta en català i anglés. Trobe que això és bàsic per a algú preocupat per la salut general dels planeta i dels éssers que hi viuen.

Per cert, comprem en Vidal un vi gran reserva d'Utiel-Requena (2001): bastant lamentable. En canvi, un altra vi de la zona, Coto d'Arcis (bobal), ens reconcilia amb la zona. No som grans experts i esperem no estar parkeritzats, cosa que s'ha esdevingut a bona part del món interessat en el vi, segons denuncia Alice Feiring en el seu llibre The battle for wine and love or How I saved the world from parkerization.

Finalment, m'arriba Plein soleil de René Clément (1960). En realitat m'ha arribat la versió titulada Purple Noon en un dvd per a la zona 1 de l'imperi. Espere poder fer la conversió a zona 2 i gaudir finalment d'una altra revisió de la novel·la de Patricia Highsmith The talented Mr. Ripley.

dijous, 11 de setembre del 2008

Més a espai que els massais

Fent via saludable amb les MBT
Entre altres coses, hui es posa en marxa més o menys el nou període de sessions a les Corts valencianes amb una sessió de la comissió de coordinació. Cap al nord fan festa nacional i ací festegem la inanitat. Per sort anem fent camí, per exemple, amb les sabates mbt, que tenen una botiga al carrer del Periodista Azzati de València. Encara que no em paguen la propaganda, confirme que són molt còmodes i fins i tot podria assegurar que saludables. Els primers dies sembla que cansen, mentres t'acostumes a buscar l'equilibri impossible, però després oli en cresol.

Pel que fa qüestions polítiques, una qüestió que em plantege —i que espere exposar en algun lloc— és per què el síndic de greuges considera que no pot atendre les queixes sobre el funcionament de l'administració de les Corts. He vist que sí que ho fan altres ombudsmans com l'europeu o el de Nova Zelanda, i encara no he llegit en què es basa eixa restricció que s'imposa el mateix síndic valencià, actitud que evidencia una dependència o servitud política o institucional que es suposa que no ha de tindre. Espere que els diputats em puguen atendre en algun moment.

Finalment, com que continue sense llegir el diari El País —llevat dels caps de setmana—, estic en pla desinformació desintoxicant. En canvi, m'informe amb tv3 i el canal 3/24, que per cert van celebrar ahir els vint-i-cinc i els cinc anys, respectivament. Parlant de televisions, vaig caure casualment fa uns dies en un doblatge d'una pel·lícula de John Boorman en Punt 2: necessita millorar, tant en els criteris lèxics i fonètics com en l'actuació de les veus, que paraven d'allò més postisses, en l'estil dels telefilms ploraners d'Antena 3. Hui fan Match Point de Woody Allen en TV3, mirarem de gravar-la.

dilluns, 8 de setembre del 2008

Pels camins

Camins d'aigua
Divendres passat no vaig anar al futbet per un error de comunicació. En canvi, vaig fer la corregudeta pel riu: 12:38. Naturalment, pesen les cames, la falta de seguida i l'edat, pel que sembla. Esta setmana, si no plou massa, sí que mos estrenarem en el futbet.

D'altra banda, he passat el cap de setmana On the road (de Jack Kerouac), amb llibre i sense. Com que encara no he acabat el llibre, només avance que m'ha sobtat molt que Manuel de Seabra troba que és possible «seure estúpidament» en català, cosa que en el context de la novel·la no sabia què volia dir. Segons els diccionaris d'anglés, dumbly també vol dir 'en silenci'. Estic esbrinant si no és més aviat això.

A la faena continue afegint terminologia del Termcat (l'oberta) al Wordpress. Costa Déu i ajuda de fer anar el servidor gratuït que oferixen. De fet, costa bastant més que la creació de les macros amb Word per a convertir el format XML dels arxius del Termcat al que necessitat el Wordpress. Però són les coses de l'administració pública cortesana.

Demà tenim demostració d'un programa de transcripció d'Speechware. Ja coneixem una miqueta les limitacions que tenen: no transcriu el català (no crec que siga tan complicat, si transcriuen moltes altres llengües), és personal i necessiten una certa qualitat de gravació. A vore si la demanda que pugam crear obté una oferta.

dimarts, 2 de setembre del 2008

Gespa nova, transcripcions i pressupostos valencians

Eines que s'engolirà la mar
Sembla que enguany farem el campionat en un camp de futbet nou de trinca. Fa poc encara l'estaven asfaltant. Espere que també renoven els vestidors.

Mire de fer una prova de transcripció amb l'Speechware. Supose que demà a les 09:00 ho podrem fer. Amb tot, hi ha tràmit previ d'una telefonada que espere que podrem resoldre a pesar que jo no tinc línia directa amb l'exterior. Per cert, no tenen prevista la transcripció del català —ni sembla que s'hagen preocupat gens per eixa llengua—, així que no sé fins a quin punt podrem usar el seu programari. Pot ser que inicien i tot una col·laboració per a implantar el català, cosa que seria ben interessant per a tots. Esperem que només siga cosa de diners...

Vam dinar ahir a l'OCCC mentres Jordi Tardà supervisava la desintal·lació de la seua exposició de Tintín, exposició que, una vegada més, m'he perdut deixant-ho d'un dia per a l'altre. Tot serà que l'acabe vegent en qualsevol altre lloc més difícil que a deu minuts de casa.

Finalment, per hui, un company em diu que ha aparegut en el diari Levante la reclamació —ja tradicional— sobre el web de la conselleria d'economia valenciana que, trampejant amb excuses, continua sense publicar els pressupostos en valencià.


El Síndic de Greuges ha demanat a la Conselleria d'Economia que revise els continguts de la seua pàgina web perquè puga ser visitada també en valencià, després que un usuari denunciara que gran part dels continguts de la llei de pressupostos de la Generalitat per a 2008 només poden veure's en castellà.


Morenilla, el síndic adjunt elevat, li fa un recordatori al senyor conseller del pp que fa molt de mal als ulls al cap de vint-i-cinc anys de llei d'ús i algun de la declaració d'Ares amb què s'ompliren la boca estos senyors i senyores. Bé, crec que no cal que done més dades sobre qui és l'usuari. El que em fot és que només en siga un. Vaja, si és que avançàrem més d'una altra manera, m'hi apuntaria, però tenint en compte que no és aixina, crec que hauríem de fer ús dels recursos que tenim, per escassos que mos semblen i encara que sapiam que són coses que s'engolirà la pròxima onada.