La traducció juridicoadministrativa partix d'un text escrit que és revisat i corregit, un producte fixat i sense variacions. Per contra, la transcripció del discurs oral parlamentari és un exercici més simple, d'una banda, perquè es trasllada a l'escriptura la mateixa llengua de l'emissió, però és més complex perquè no hi ha una referència fixa, sinó que cal escoltar, interpretar i traslladar a l'escriptura un element sonor que du en la informació no tan sols variacions de llengua i tema, sinó també components de soroll ambiental, de dialectes, de tonalitats, de registres, inclús totes les variacions associades a les peculiaritats físiques, de caràcter o d'ànim que es apareixen en la veu dels parlamentaris.
Tot això també explica per què han millorat i s'han estés molt més els programes de traducció automàtica (i els processos per a utilitzar-los) que els de transcripció automàtica aplicats als àmbits de discurs públic, com ara el discurs parlamentari. Les Corts Valencianes estan utilitzant dos programes de transcripció automàtica ara mateix, i cap dels dos oferix un producte fiable i acabat útil per a interpretar un discurs. L'única cosa que ha permés és estalviar un poc la quantitat de picatge a màquina, encara que a canvi d'un resultat que requerix una correcció interpretativa que no evita haver d'escoltar dos voltes el discurs emés.
En els parlaments de referència, com ara les Corts Espanyoles, l'Assemblea Francesa, el Parlament Britànic, el Consell Nacional suís —m'agradaria situar ací les Corts Valencianes, però per ara no seria el cas—, esta activitat de transcripció i correcció la porten a terme persones que han de tindre una formació universitària i coneiximents superiors de normativa lingüística i de llengua (en un o més idiomes). A més, haurien d'estar informats sobre temàtiques d'àmbits i nivells molt variats. Tenint en compte tots els temes que es tracten en els parlaments, convé que els transcriptors correctors siguen capaços de localitzar i entendre tota classe d'informació que no és tan sols política, sinó també mèdica, agrària, econòmica, legal, etcètera.
Vaig arredonint les macros per a afinar la transcripció correcció. Són les que ja tenia al 2014. Només cal pegar-los un repasset, perquè la mecànica actual ja no és transcriure a mà, sinó que ara corregim una transcripció automàtica. El mal d'esta automatització a mitges és que, mentres el traductor automàtic és sistemàtic, el transcriptor automàtic és impredictible, no tant pels continguts, sinó per tots els factors discursius, ortològics i ambientals que intervenen a l'hora d'interpretar i traslladar l'oralitat a l'escriptura. Per exemple, el senyor Puig es convertix habitualment en Puche o en Pujol. També és cert que la transcripció automàtica no permet previsions sobre resultats graciosos —com sí que passa amb la traducció automàtica, com ara una temporada que «Josep Saludable» era la versió automàtica de «Josep Lozano»—. La transcripció és més volàtil, però anirà millorant —també humorísticament, segur.
