Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris natura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris natura. Mostrar tots els missatges

dissabte, 23 de maig del 2026

dissabte, 16 de maig del 2026

La foto del sàbat / 302

Mos visita la migradora dels cards (Vanessa cardui).

dissabte, 2 de maig del 2026

La foto del sàbat / 300

La tórtora ha fugit espantà i hem descobert el niu. Més tard ha tornat. Ara toca covar-los.

dissabte, 25 d’abril del 2026

La foto del sàbat / 299

Invasió floral d'alguna varietat de bauhínia vora el trànsit de l'avinguda d'Aragó.

dimecres, 22 d’abril del 2026

Hotelet d'insectes

«Demà cavalla», «demà acaba ja»... Takse crea jocs de paraules inesperats per a que jo m'entretinga demostrant que consevol destrellat em fa riure. Cavalla en carxofes per a demà, atra volta peix. Tornant pel riu, hi ha una reserva per a insectes on conviuen diverses plantes aromàtiques, unes mostasses altíssimes, gramínies...

No vegem els insectes, però s'intuïx que n'hi deuen haver, perquè hi ha un bon tràfec de pardalets: estornells, todons, tórtores, caragolets, gafarrons, merles, i uns palputs passejant tan campals fussant pels roglets de verd de fora del jardí, sense parar massa atenció a les neure de la prioritat nacionalista, però molta més als productes de proximitat.

dissabte, 18 d’abril del 2026

La foto del sàbat / 298

Un immigrant prenent possessió d'un territori imaginat.

dissabte, 21 de març del 2026

La foto del sàbat / 294

Un poc de primavera amb estams dolços de la flor de la mostassa.

dissabte, 14 de març del 2026

La foto del sàbat / 293

El soliguer ha passat a pegar una miraeta als seus dominis del centre de la ciutat.

dissabte, 7 de març del 2026

dilluns, 8 de desembre del 2025

«Perdona», va dir

L'ama del gos que em perseguia em va dir «perdona». Sort que era menut i que s'ho va pensar un poc quan vaig parar de córrer i li vaig amollar alguns xits estridents mirant-lo des de darrere d'unes ulleres d'eixes que fan espill. El va agarrar al braç, cosa que supose que al gos li va semblar un premi, però no vaig dir res perquè no tenia alé i perquè tampoc és que entenga d'això d'educar —ni gossos ni persones—. Els dos gossos que els atres passejants portaven lligats no van fer cas de mi.

Al jardí hi ha qui deixa també les cagueraes que fan els gossos, aixina que cal córrer vigilant no xafar-ne cap. A més, tiren botelles, pots i bosses, embolcalls de paper, plàstic, paper d'alumini... Sí, em va bé trobar alguna bossa de Consum per a anar omplint-la amb els residus que arreplegue després de córrer i que tire al contenidor groc tornant cap a la dutxa.

No sé què falla en tota esta història... Ah, sí, que me se va parar el rellonge abans de començar a córrer, aixina que no sé si vaig tardar molt o massa. Al final, com sempre, dos bosses plenes per al contenidor. Les cagueraes encara són biodegradables. I mosatros acabarem sent també de plàstic. «Perdona.»