dijous, 30 de juny del 2016

L'ocasió del temps

El temps està passant i estan passant les eleccions generals i els seus efectes paradoxals. L'alegria de les municipals i autonòmiques era massa justeta, molt adobada i pactada, però justeta d'eixe aire fanàtic i beat que dóna tanta seguretat encara en la nostra vida política quotidiana. Amb poca faena de la dreta i unes quantes allunades de l'esquerra, la dreta retrògrada ha unflat de nou el seu globus ideològic, però l'aire de dins és el mateix de sempre.

Cal ser crític, discutidor i propositiu, i encara més convindria aprofitar el temps i l'impuls dels canvis que pensàvem que havíem de fer, abans que les generalitzacions faŀlaces que tot ho empastren tornen a fer creure que té igual un corrupte o un altre, un inepte o un altre, un mentirós o un altre, mentres siga el d'ells.

dimecres, 29 de juny del 2016

El més enllà, demà mateix

Les eleccions que acaben de passar, poden servir de senyal, si més no, del fet que la política és una balança d'interessos i propostes i que si vols mantindre el desequilibri al teu favor, caldrà fer un poc més de faena. En les Corts valencianes, per exemple, no s'està acabant de notar quina és l'espenta que havia de reorganitzar i modernitzar la institució. Per exemple, mos està costant déu i ajuda resoldre una simple qüestió formal i conceptual com és la conversió de les antigues hores extraordinàries en gratificacions per serveis extraordinaris. La inèrcia de l'embolica que fa fort de tantes dècades no s'acaba de canviar.

I si anem aixina, es fa difícil pensar en una proposta d'enfortiment de la institució com la que proposava Víctor Lapuente ahir en el diari El País per al parlament espanyol:

El nostre parlament no té mitjans per proporcionar anàlisi no partidistes de les polítiques públiques. Una funció essencial quan les lleis són cada dia de més complexitat tècnica. No podem demanar als polítics que siguen experts en tot el que legislen. Però sí que s'envolten d'aquests experts.

I eixos experts haurien de ser funcionaris... I la selecció es podria fer per concurs oposició en què es valoren el mèrit i la capacitat, com es sol fer amb caràcter general en les Corts valencianes.

Estem intentant-ho, però encara no hem començat a revisar la relació de llocs de treball, que necessita un bon repàs des del mateix dia que es va aprovar, que aixina s'han fet també algunes coses. I només tenim ja tres anys per davant. Perquè, un experiment progressista no hauria de creure en el més enllà.

dimarts, 28 de juny del 2016

Uns coixins com uns bunyols

Em responen de l'Optimot que no duplique la faena: que treballen en coŀlaboració amb el Termcat i, per tant, no cal que els envie la consulta als dos. En realitat no ho havia fet, perquè havíem les consultes dos companys cada u pel seu compte. No sé si els deu haver cogut un poc que els del Termcat hagueren sabut respondre. He de dir, però, que jo vaig enviar la consulta a l'Optimot sense contexts d'ús i això els deu haver deixat un poc fora de joc. Al final, la cosa és que això que en castellà ferroviari hi ha qui en diu «balona» en català són coixins d'aire... I si tinguérem tramviaris en qualsevol altra banda del món, com ara al mig del desert del Gobi, és possible que en digueren «bunyols».

dilluns, 27 de juny del 2016

La por dels vencedors

Hui no podré elaborar res massa inteŀligible. ¿Hui? Bé, ja sé que això és un dels meus forts, però encara més després del sorpasso electoral del Partit Popular a les nostres esperances... ¿Dic «nostres»? Les d'alguns, que s'han acomplit amb escreix. La corrupció política pot ser un programa polític (no declarat), però l'alternativa política no pot ser simplement una lluita moral.

La llàstima per la bubota maltractada i la por de la revenja són motors més eficients que les proclames sense contingut i l'exhibicionisme sense autocrítica. A més, hi ha vora un trenta per cent d'abstencionistes que no es senten moguts a fer res pel seu país. O que s'han sentit deslligats del seu compromís ideològic amb l'esquerra, perquè les neures ideològiques ho tenen, això.

Ara cal aguantar la por dels vencedors. I la locució del No-Do d'eixe temps la sentirem amb la tonadeta de Pablo Iglesias. ¡Quines coses!

diumenge, 26 de juny del 2016

Cita dominical / 397: Metges sense Fronteres

Mirant la humanitat com fuig .
Al Níger, unes 300.000 persones fa mesos que estan fugint d'un costat a l'altre per a salvar la vida.
Metges sense Fronteres, juny del 2016.

dissabte, 25 de juny del 2016

Aquell que diu que...

Les estadístiques s'han d'interpretar: en un mateix diari espanyol (El País, 11.06.2016), el mateix dia, en dos articles d'opinió, apareix la paraula castellana dizque (adverbi), per cert, segons el drae, cosa de les Amèriques. A més, apareix al final del rengló tallada amb un guionet en els dos casos: «diz-que». Si no fóra per la calor, «dizque con pinta de alacrán y se te acabó el guarapo», en podríem fer una noveŀla.

divendres, 24 de juny del 2016

La llum incoherent

Passa un xic de matí per baix del balcó, tira una escopinyada. En el vàter de la faena hi ha tres tasses i dos pixadors verticals: hi ha xics que estan educats per a pixar drets en les tasses i deixar-les totes esguitades. Hi ha qui fuma i qui rosega xiclets, i la cosa pareix que siga embrutar amb el fum, amb les puntes, amb els parquetets dels xiclets o del tabac que tirem a terra. Són pares i mares amb prioritats i valors. Mos queda camí per davant per a millorar la coherència que mos fa anar «dins sa fosca lluminosa» d'eixes idees tan nostres. Despús-demà tiraran el vot al contenidor. Espere que encerten el color.

dijous, 23 de juny del 2016

Una veda per al Salt

M'he passat el dia entre l'almadrava, la tonaira, l'almadraveta i la solta, a més d'altres qüestions quasi tan impossibles com ara trobar un document jurídic redactat en català. Per poc que m'hi fixe veig més calcs i despropòsits dels que serien esperables entre persones que saberen en quina llengua estan escrivint. Endolle l'Open Office i corrobore els magnes «beneficis» que ha dut el programari Salt a la producció juridicoadministrativa en català. Em sembla que eixe calador necessita una veda. Acabe de les simfonies de Sibelius i passe a Einar Englund.

dimecres, 22 de juny del 2016

Tirant la llinya

Intente relaxar-me mentalment amb la quarta de Sibelius. Hui he estat fent un poc de cerca per al projecte de llei de peixca (en diuen «pesca», és clar) i aqüicultura. Hi ha uns quants vocabularis en la xarxa, però no ho contenen tot. A voltes t'has de fer a la idea que a l'espanyol (¿a l'americà, més aviat?) no li se pon el sol en la mar i dir que és una llengua és una simple pretensió: és un cabal insondable. El català, que també la té llarga, està un poc més arraconat, vora una fina franja d'horitzó. Per això, quan tires la canya, o la xàrcia, a més del plàstic habitual que tot ho empudega, trobaràs que els peixos ja no porten la quadribarrada al llom, com es dia fa uns quants segles. I sort si, tal com anem, encara n'hi ha peixos.

dimarts, 21 de juny del 2016

Administració dels estils

Després del descobriment del «pleonasme» es fa difícil explicar les represes pronominals que es fan i, més encara, les que no es fan, perquè molts dels casos més discutibles tenen a vore amb el sentit i la varietat dialectal que amb una distinció entre «correcte» i «incorrecte» acceptable. En la Generalitat estan revisant els criteris estilístics, que del 1994 cap ací devem haver ideat alguns canvis possibles. I desitjables, possiblement. Llàstima que la palatalització dels incoatius —i tota una «peixca» de coses semblants— no acabe de passar el filtre de la ficció administrativa. Si no tinguérem tics juridicoadministratius, no mos ho creuríem. Sense eufòries, això sí.

dilluns, 20 de juny del 2016

Poca cura telefònica

No sé com atendrà el llanterner de la companyia, però si comence a valorar-ho per l'atenció telefònica, que Unión Alcoyana tinga personal que ¡no entén! el valencià i que ni tan sols tinga prevista la manera de dir-ho amablement, és ben lamentable i prou inconcebible a estes altures, almenys per a mi. Ja m'havia acostumat a un seguit de disculpes i a que almenys m'entengueren. No m'ho esperava. Això farà que decidixca canviar de companyia, segurament. Haurien d'assegurar un poc més l'atenció telefònica.

diumenge, 19 de juny del 2016

Cita dominical / 396: Michel de Montaigne

Mirant els valors de les persones.
¿Per què no valorem una persona per això que és propi d'ell? Té molts criats, un palau preciós, molta autoritat, molta renda: tot això està al seu voltant, no en ell.
Michel de Montaigne, Essais, 1, xlii.

dissabte, 18 de juny del 2016

La barca de la llengua

Hi ha tècnics lingüístics que pareix que sempre estiguen pensant en restringir i prescriure la llengua, com si el «registre» fóra previ a l'ús de la llengua, el germen de la comunicació humana. Com sempre, mos costa entendre que les causes són anteriors a les conseqüències. Com si pensàrem que els déus són anteriors a la barca.

divendres, 17 de juny del 2016

Com un ocell


Si no fóra per la música, seria per una altra cosa, però és per la música. Ah, la literatura, l'assaig, la pintura o el dibuix, el cinema i els còmics... Fins i tot fer una macro en Word simple, comprensible i eficaç. La sensació de l'art és a l'abast de la paciència i de la dedicació, un ansigne de desig, un gram de generositat, un poc de talent, i més paciència, per si de cas. Un bri de pensament volava per la cova com un pardalet.

dijous, 16 de juny del 2016

Activitats extrainfantils

Head, shoulders, knees and toes... Classes d'anglés, un poc de Fauré amb la flauta, una pizza, i la infantesa pot adquirir molt de sentit. We got life.

dimecres, 15 de juny del 2016

L'espasa que mos ha tallat el cap


L'espasa de Dàmocles mos ha tallat el cap, però encara no ho hem volgut vore i anem com uns pollastres sense cap escampant sang, fetge i tot de residus de plàstic i petrolis diversos, de metalls pesants, de verins més o menys saborosos. Quin és el preu social i mediambiental d'una societat opulenta? Eixos comptes no mos els conten. En fi, de totes formes, n'hi ha massa que farien mala cara i no voldrien sentir-los. Eixosl són els vots.

dimarts, 14 de juny del 2016

Això que no tenim

Els problemes lingüístics solen ser símptomes de problemes socials. Per exemple, això dels registres no és cap problema lingüístic. Si mos ho mirem com a cosa de llengua, no és ni millor ni pitjor dir afurri en lloc de borradura. La diferència —i això ja és un fet social— és que podem preferir una o altra segons motius diferents.

En el diccionari podem trobar liquen, vérbol, vèrbol, bérbol, bèrbol, borradura, forret, alforro, afurri, alfurri, granulla, granellada, gorrapassa, gorripassa, calors, granissa, eixida, eixidura, gorradura, borronadura, brotada, foguerada, morfea, exantema, sinantema, maleguera, furunculosi... que no són sempre del tot sinònims, però que tenen alguna relació semàntica. Haver de triar-ne alguna és possible que li provoque alguna cosa d'eixes a un escriptor (o a un traductor).

Ai, i si superàrem la desconnexió entre els territoris, la subordinació respecte a altres llengües i la discriminació dels catalanòfons, tampoc ho acabaríem de tindre resolt, però debat podria ser positiu per a l'ús del català i no com ara.

dilluns, 13 de juny del 2016

La remor dels debats

Encara hui tenim quatre hòmens —que es denominen «líders» a ells mateixos— en el televisor en un debat suposadament polític, però que només és electoral. Als eua ja han tingut un president negre i estan pensant-se si tindran una presidenta. En això són un exemple a seguir que convindria aplicar també per ací, tot i que cal recordar que ací no triem presidents sinó parlamentaris i això requerix debats, no tan sols ramats.

diumenge, 12 de juny del 2016

Cita dominical / 395: José Ignacio Torreblanca

Mirant els crits contra el pensament.
Dialogar amb un eriçó és impossible: li preguntes, es sent qüestionat; si li demanes que argumente, s'enrosca; si li mostres una dada, et llança una punxa. Mentres la resta rumiem els nostres dubtes i incerteses, els eriçons es passen tot el dia cridant certeses.
José Ignacio Torreblanca, «Erizos», El País, 21.05.2016.

dissabte, 11 de juny del 2016

Revés d'accents

I en l'estació del tren de Perpinyà te se desmunta un poquet la paradeta: «Perpinyá». ¿Vols dir que calia? El centre es mou al voltant de la indiferència, també en Europa. Ací em sembla que una queixa al síndic de greuges no tindrà massa recorregut. Ja vorem si em decidixc a demanar-los-ho als de sncf, encara que no sé de qui és competència això.

divendres, 10 de juny del 2016

Trescant pel piano

He estat mig matí amb Els Catarres, però a última hora m'ha semblat que necessitava compassar la música al trescament de les abelles (amb Glenn Gould interpretant Bach en una emissió televisiva de 1964).

dijous, 9 de juny del 2016

Notes les llàgrimes

Pel que siga, sense que haja de fer cas de la lletra —encara que esta no siga en suec, que sí que no entenc encara i que és com canta Laleh sovint—, la tornada d'esta cançó em fa vindre la llàgima. Eixa llàgima és fàcil esta temporada, que en tenim una darrere d'una altra. Coses de les famílies llargues. Encara que és un costum de fa ja molts anys. Agarre el cotxe i vaig plorisquejant uns quants quilòmetres per carretera, a voltes sense tindre massa clar cap a on, cap a on siga, però que siga bonic, per la Safor, per la Ribera, per la Vall d'Albaida, pel Comtat... Mirant d'anar allà on «the trees still green in november».

dimecres, 8 de juny del 2016

Totes aquelles dreceres


Sort tenim en la faena de poder aprofitar les travesses que mos proporcionen els serveis lingüístics, plens de tècnics i tècniques afaenats, dedicats amb passió i espere que mitjanament ben pagats. D'una banda, Marga (Enciclopèdia Catalana) atén les esmenes que li fem i mos les millora: «Sàqiyat al-Hamrà». D'una altra, algú en l'Optimot mos explica que el garrote, ho diuen en castellà quan les vies dels trens es garsen, és diu colzada (s'hauria de reeditar el diccionari Terminologia ferroviària de Roser Milà i Gallart: encara estan venent la del 1993). No cal dir que els coŀlegues del Termcat (Joan R. i companyia) mantenen molt pulcrament tant el Cercaterm com la Neoloteca, que són els primers llocs de referència per a moltes coses. A meś, acaben de facilitar l'enllaç a cada fitxa, cosa que també haurà de fer —dic jo— l'avl amb el seu diccionari (que de moment no permeten l'enllaç directe als termes).

Aixina anem fent, coŀlaborant i, també un poc, competint.

dimarts, 7 de juny del 2016

De tant mirar la lluna


Un mes arrere... Aixina passen moltes coses, però sents que ja només les recordes. Tires avant, amb l'ànima dolguda, provant de no mirar tant la lluna.

dilluns, 6 de juny del 2016

Les bèsties de dins


No m'esborre de la llista Migjorn perquè em resulta interessant llegir diverses maneres de reflexionar sobre una mateixa qüestió. Són formes molt diferents de pensament, perquè també tenim visions molt diferents de la llengua. De la llengua i, pel que lligc, de la democràcia, dels drets, dels deures, dels éssers humans, dels éssers vius o de la contaminació. De tot. I això ho fa interessant, encara que em convida sovint a fer d'espectador i a no participar-hi com a collistaire. Perquè hi ha un punt en què es fa impossible el debat i inútil el comentari: quan abunden els dogmes, no hi ha arguments i es fan desqualificacions personals.

Bé, fins i tot això resulta interessant, perquè més val aprendre-ho a través del correu que trobar-s'ho en persona. Amb una miqueta de sort, quan t'ho trobes davant dels morros, ja vas amb la lliçó apresa i no fas més cas del necessari.

diumenge, 5 de juny del 2016

Cita dominical / 394: Ignacio Sánchez-Cuenca

Mirant la coherència de les idees.
Si en la nostra esfera pública hi haguera un compromís més ferm amb el coneiximent i la recerca, els arguments polítics que circulen per la societat tindrien un major grau de refinament i coherència interna.
Ignacio Sánchez-Cuenca, La desfachatez intelectual.

dissabte, 4 de juny del 2016

Pedres entre les ungles


Mos ho hem de proposar, que «viatjarem amb un cavall alat», perquè aquella infantesa mos féu com som, «ballant de puntes».

divendres, 3 de juny del 2016

Era alegre


«Una lenta tristesa» empenyora els dies, perquè se'n van i no tornem mai, ni els mateixos ni (els) diferents. «Ara que estic a punt d'estar més trist que mai» cal recordar l'alegria que mos ha permés arribar-hi.

dijous, 2 de juny del 2016

Passeu, passeu al desastre


Es fa incomprensible i difícil d'acceptar, però accepte que «pots donar-li el tomb al desastre» és inevitablement cert, i necessari. Per trist que siga.

dimecres, 1 de juny del 2016

Tot a la mar


La literatura deu ser responsable del poc mirament que tenim per la mar. Hi hem abocat de tot, fins i tot les promeses de les fotos engroguides que trobem en els àlbums retrobats al cap dels anys.