Llavors, és possible que una bandera d'Espanya al centre de València vullga dir el mateix que la d'Itàlia —ho hauria de confirmar— en el cas del meu veí, com els taulellets aquells que es posaven davant l'entrada de casa: «Ací viu un italià»; per tant: «Ací viu una espanyola».
València encara forma part d'Espanya —per poca iŀlusió que mos faça—, però si la senyora necessita mostrar que és espanyola en Espanya, pot ser que siga perquè ha detectat que els valencians no mos considerem espanyols, cosa que, certament, m'alegraria tant com em sorprendria.
O és possible que siga perquè viu envoltada d'estrangers d'altres nacionalitats —que no coneixem, perquè no hi ha cap més bandera— i vullga exhibir la marca de la seua per a donar-se a conéixer i que no hi haja confusions, que ningú no pense que no és espanyola —és el que tots pensem quan vegem algú que no va exhibint la rojigualda—. (Pensant-ho aixina, els espanyols en València es veu que serien una minoria que vol ser visible, mentres que la resta de valencians i forasters són més discrets.)
Bé, hi ha més opcions, com ara que la senyora considere que ha de mostrar eixa ensenya nacional perquè ella no és espanyola, però és molt amiga dels espanyols o vol atraure'ls, com dient «¡Sou benvinguts, espanyols!» És una bona iniciativa, vaja, perquè la senyora —valenciana o d'on siga— és sent acollidora dels espanyols que van perduts pel món i no saben on acudir en estos temps perillosos de pandèmia.
Tinc quimera que no l'encerte, que estic confús. Deu ser que la rentada i l'està eixugant al sol. La lliga amb brides, perquè és l'única manera de retindre l'espanyolitat sobre el ferros roents de la barana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada