
Si la llengua és «generativa», no ho és com un mitjà que permet que un subjecte comunique tot el que vol: ho és perquè la llengua mateix determina què poden dir els parlants.Patrice Maniglier, La vie énigmatique des signes.
Si la llengua és «generativa», no ho és com un mitjà que permet que un subjecte comunique tot el que vol: ho és perquè la llengua mateix determina què poden dir els parlants.Patrice Maniglier, La vie énigmatique des signes.
El periodista li pregunta pel carrer a Spottorno, l'antic cap de la casa reial —o com es diga el càrrec que tinguera— i posseïdor d'una de les targetes fraudulentes de Cajamadrid, si el «petit Nicolás» és un impostor. Li demana pel mort o pel degollat, ¿no?
Desmunte l'aspiradora i l'apanye. Li lleve l'interruptor intern, que s'ha cremat, i hi pose una regleta de connexió. Ara funciona només amb l'endoll. Amb això compense que ahir, amb els guants de porter dos talles més grans, me se colara un baló facilet per dalt. I amb el bricolatge manual vaig passant la vaga de bricolatge mental què em provoca la saturació de notícies sobre la truculència diària.
Els diners que no n'hi havia per a l'rtvv, perquè Alberto Fabra anava a salvar escoles i hospitals, han estat l'ocasió per a endeutar-mos a tots amb 1.350 milions d'euros, que és el crèdit que han demanat per a pagar-li el projecte Castor a una empresa que provocava terratrèmols i que no té altra finalitat que contaminar. Ah, i uns accionistes que deuen estar ben agraïts i remunerats. Eixe desastre de gestió l'hem conegut i el patirem durant anys. En canvi, pp i psoe han pactat que no volen que sapiam a quins viatges dediquen els diners públics els diputats i els senadors. Un contaminació diferent.
La calamitat que ara arriba / no té ben res de nou. / Ja fa temps que és aquí. / Fa temps que l'acollim.Salem Zenia, fragment de «Nnger» («Calamitat»), Itij aderγal (Sol cec), traducció de Carles Castellanos.
Després de fer jaç a les simfonies de Sibelius en l'Sportify, passe a Bruckner, de qui em va convéncer la novena des de la primera volta que la vaig sentir. La tercera ara, després de passar per la primera i la segona. Abans, he passat per la primera d'Ernst Toch. Me la va descobrir José Luis Pérez de Arteaga en la ràdio de diumenge de vesprada. Ah, i de tant en tant convé tornar als de sempre, com ara Debussy o Beethoven. A Mahler el tinc en reserva, que l'any passat en vaig abusar un poc.
Robatoris i impunitat, és el dia a dia de les elits socials i polítiques. I fins i tot ho fan iŀlegalment, segons el diari. Deu ser això que vol retransmetre en valencià Rus per eixa televisió on pensa tirar uns quants milions d'euros de tots els valencians que ell pensa que són seus. I deuen ser-ho, ¿no?
Si dimitira Juncker, podria ser que Europa mos donara de nou una lliçó política. Mosatros els corresponem mostrant-los què no s'ha de fer, com ara utilitzar els diners públics de manera opaca i per a interessos personals i privats, que és una de les coses que fan els diputats i senadors. Diuen des del pp que la transparència els llevaria «llibertat» per a dur avant la seua activitat. Ara és quan et ve al cap allò tan de dretes de no confondre la llibertat amb el llibertinatge...
Em done de baixa de la revista Presència. Fa temps que ho hauria d'haver fet, més d'un any, crec, quan van canviar els continguts i van desaparéixer precisament els que més m'interessaven. Després van canviar el format i el paper. Un desastre per a mi. Em sap mal, però no acumule la revista per vici, sinó que m'agradava pels continguts, sobretot literaris i lingüístics. I van deixar de tindre «presència» en la revista sense més explicació. Llàstima.
Sempre per algun costat, enganxen l'espavilat. / Qui siga llop, que faça de llop, / és de molt el més cert de tot.Jean de La Fontaine, «Le loup devenu Berger».
La indolència i la desídia són les virtuts dels desastres quotidians.
Diu que diputats i senadors no justifiquen els diners públics que es gasten en els seus desplaçaments. I parlen de transparència amb la boca plena. La legislació és una llacuna plena de remolins on s'ofega l'interés públic.
Petites ironies per ací i per allà, la conversa esdevé esgrima i els arguments se'n va pel desaigüe del temps. Negociacions sindicals, en diuen.
Reunió protocoŀlària de Font de Mora Turón, el president de les Corts, amb els membres del Consell de Personal de les Corts. Bones paraules i dubtes sobre l'afer que tenim pendent en els tribunals, la reclassificació dels uixers, aprovada per l'estatut de personal i que encara no han aplicat. Pregunta Font de Mora pel significat de les sigles STAS i CAP. Li ho expliquem, dubtant, perquè, al cap i a la fi, els de l'STAS no representem sigles, sinó idees i propostes. Els del CAP expliquen això de «Candidatura Alternativa Personal de les Corts» i afigen, com si això fóra realment significatiu: «independents».Es veu que la independència per a alguns consistix a amagar les dependències.
Vaig somniar en una carculla / oblidada en la platja, i en despertar / viu una caravana de foscor sobre l'horitzó.Joan Vicent Clar i Camarena, Infinitud de paisatge.
Estem parlant d'un reglament genèric per a proveir llocs de treball interins, i hi ha qui s'acosta al debat per a mirar de disfressar el seu interés particular en un criteri general. L'egoisme ben entés comença per u mateix.