divendres, 30 d’abril del 2021

L'estany on boquegem

Un antic company de pis —i amic, a pesar de la distància actual—, Vicent Mifsud, cita una de les faenetes que tinc a mig fer, el seguiment de l'ús lingüístic dels parlamentaris en les Corts Valencianes, i això em motiva a continuar la caracterització sociolingüística dels parlamentaris d'esta legislatura, que tinc un poc abandonat. I tot arran d'una petita polèmica tuitera perquè el desús dels valencià dona poc de marge a l'empatia i a la renúncia dels pocs espais en què el valencià pot ressonar. Aixina que una volta que Martínez Dalmau i Mollà Herrera han intervingut en castellà, els han guipat i li ha sabut malament a Toni Mollà.

El cas és que els dos membres del govern valencià solen intervindre en valencià en les Corts Valencianes, però la situació sociolingüística de pressió de mitjans en castellà fa que qualsevol intervenció en castellà innecessària en la cambra eixugue més encara el pobre estany on boquegem de mala manera els pobres samarucs que quedem amagats per la idea antiga (o romàntica) de la mata de jonc.

Per tant, hauré de posar un poc més d'interés en la faena de classificar la llengua dels delers expressius lingüístics dels parlamentaris valencians.

dijous, 29 d’abril del 2021

Errades i prejuís

Cada dia dec fer més errades a l'hora de picar els apunts d'este bloc. A l'hora que m'hi pose ja estic un poc massa cansat de la vista i, certament, no soc un mecanògraf net ni fiable. Per això programe macros en el Word, per a evitar anar picant innecessàriament, ja que la faena de correcció i traducció té molts automatismes que es poden resoldre amb la repetició d'unes quantes ordes de substitució, esmena i marca per a revisió.

De totes formes, el corrector de l'Open Office no em funciona massa bé per a corregir estos retalls que elabore cada dia, i la gossera, la relectura massa immediata i el cansament fan la resta: acabe omplint-ho d'errors. Cosa que em preocupa relativament, preferiria no fer-los, però tampoc voldria obsessionar-me —no hi ha perill— amb la netedat d'estos escrits. Una de les coses que també s'aprenen amb la lectura de documents de tot tipus —tal com exposava Armando Petrucci—, és que amb un poc d'interés quasi tot pot arribar a entendre's, i que l'ortografia pot donar per a més del que mos pensem i del que la solem utilitzar.

Al cap i a al fi, la llengua no és l'ortografia, i crec que servix de poc ser molt polit, si no transmets idees bones o si transmet una llengua de manualet carregada de prejuís cap a la llengua general. Ho dic perquè he vist en un text literari que volia reflectir la llengua d'una xiqueta dels anys xixanta de les comarques del voltant de València però on apareixien els prejuís habituals de la llengua d'ensenyament: «aquest», «dues», «feina»... Símptomes d'errades i d'errors.

dimecres, 28 d’abril del 2021

La mort per nacionalitats

Dos periodistes espanyols (un basc, Roberto Fraile; i un navarrés, David Beriain), entre altres persones (Ara.cat, 27.04.2021), han segut assassinats en un atac terrorista a un comboi que rodava un documental sobre la caça furtiva a Burkina Faso. La primera volta que he sentit la notícia este matí en la ràdio també havia mort un irlandés (Rory Young). Després només pareixia que hagueren mort els periodistes espanyols, ja no parlaven de l'irlandés. Sembla que també ha mort un soldat dels que protegien el comboi.

Es trist haver de lamentar la mort de les persones per nacionalitats, però es veu que no donem per a més. Per tant, com que no eren valencians ni m'identifique com a espanyol, ¿me la bufa, no? Bé, eren europeus, això sí que m'arriba. I també, per tant, tinc un sentiment per l'irlandés. El soldat de Burkina Faso, i la resta del país, deuen ser el decorat per a que alguns occidentals puguen esbravar les seues ànsies de depredació, tortura i mort (vegeu Caycam).

Els falciots de la plaça han arribat hui. Fins ara passaven per dalt al cel. Hui s'han decidit a baixar al nivell del carrer. Que vagen a espai.

dimarts, 27 d’abril del 2021

Un poc del Japó

Després de vore els tres films d'Outrage de Takeshi Kitano, continue sense entendre el comportament i la gestualitat d'eixos «hòmens» japonesos que passen de la ira beŀlicosa a la submissió histriònica o el plor en cosa de segons, i que tenen una paraula i una tonaeta insultant sempre a punt.

He aconseguit pensar que em sonen algunes paraules, sobretot les salutacions, però n'hi han uns quants insults (carallot, inútil, idiota, imbècil...), que tenen unes erres curioses al final, que no he pogut desxifrar, i menys encara tenint en compte com els pronuncien en els films.

Molta sang, una visió del japó marginal, el món dels yakuzes —paraula que també s'entén prou bé quan la diuen—, i un argument embolicat pels jocs foscos de poder «familiar» i empresarial resolts amb pistoles i ganivets, amb la corrupció policial regirant el femer. Tot prou sec, alcohòlic i, en el fons, lamentable, sense cap llicència d'argument enganxós que puga embafar.

dilluns, 26 d’abril del 2021

L'embolic de la cultura

El dia en què no van morir Cervantes (que va ser el 22) ni Shakespeare (que va morir el 3 de maig del calendari gregorià, que era l'utilitzat per a Cervantes). L'embolica que fa fort és una dita valenciana, i aixina es crear i s'alimenta la història de la cultura en general. Per tant, és normal que si un editor valencià (Vicente Clavel Andrés) va tindre la pensada en Barcelona que convenia que no s'oblidara Cervantes —no sé què podia opinar en 1925 de la literatura valenciano-catalana—, hi haja qui es pense que el «Día del Idioma Español» —empeltat a la festa del llibre espanyol original— va començar a València, una de les grans ciutats de Veneçuela, ¿oi? Talment com Barcelona, vaja.

diumenge, 25 d’abril del 2021

Cita dominical / 649: Massimo Sideri

Mirant els diners públics i l'ocupació.
La fórmula sempre és de Keynes: l'ocupació ha de sumar les noves professions i restar les faenes velles utilitzant diners públics per a la transició.
Massimo Sideri, «L'automobile elettrica di Keynes», Homo Technologicus, 23.04.2021.

dissabte, 24 d’abril del 2021

La foto del sàbat / 39

Vins de proximitat etiquetats i empaquetats en una llengua ecològicament beneficiosa per a l'entorn humà i ambiental. I els vins, també.

divendres, 23 d’abril del 2021

Anem provant

He sentit uns fragments de l'esborrany de debat que han mantingut en la Cadena ser este matí entre uns caps de llista a les eleccions de la Comunitat de Madrid. Mala cosa. La democràcia ha de ser alguna cosa més que eixe simulacre de discussió adobat amb impertinències, burles i ofenses fingides emés per una empresa radiofònica fins que han hagut de tallar perquè el de Podem (Pablo Iglesias) se n'ha anat i la de Vox (Rocío Monasterio) sostenia una verborrea embogida per vore si l'expulsaven.

El del psoe (Ángel Gabilondo) i la de Más Madrid (Mónica García) no han sabut o no han volgut aprofitar la situació per a usar els altaveus de l'emissora de manera propagandística. La contenció i el desistiment són opcions més democràtiques que depredar i arrasar les idees i el dret dels adversaris; fins i tot cal respectar la paraula i el dret dels enemics.

La democràcia deu ser alguna cosa més, però això també, per mal que mos sàpia. I ahí entra la responsabilitat de les persones que es presenten en les llistes electorals, però sobretot la responsabilitat democràtica dels qui hem de votar. Estem al caire de l'abisme i la democràcia consistix a viure sempre triant si mos deixem caure o preferim mantindre-mos en la voreta, sòlidament aferrats a uns principis i valors delicats i boirosos que mos embolquen amb la tenoreta del dret, l'intercanvi i la transigència. La seguretat dels dogmes, la pau dels cementeris, la força de la coerció, la convinença de les mentires, la comoditat de l'esclavitud. Anem provant.

dijous, 22 d’abril del 2021

També depén de cada u

No han respost per correu electrònic, però hui m'ha arribat la versió en valencià de la documentació per al canvi de titularitat del contracte de l'aigua, servei gestionat per Emivasa. Els la vaig demanar el 15 d'abril, aixina que la cosa no ha tardat massa. Llàstima que no hagen tingut en compte la meua gestió inicial en valencià i que ho haja hagut de reclamar. Un petit atemptat innecessari contra medi ambient.

Per si no ho hem notat, totes les discriminacions injustes que patim o que patixen, no es resolen només amb lleis, reglaments i protocols, sinó que inicialment és molt rellevant el comportament personal i la solidaritat coŀlectiva. Tant si estem parlant del masclisme, de la xenofòbia o de la castellanització lingüística excloent.

Per tant, està clar que d'això es tracta de no desistir i d'insistir. Com diu Carme Junyent, (també) depén de cada u de mosatros.

dimecres, 21 d’abril del 2021

Una lliçó sobre la lectura

S'acosta Sant Jordi. Intente fer una llista de llibres que es suposa que mos interessen, i la cosa es fa molt llarga, quasi interminable, i no paren d'aparéixer novetats. Aleshores em ve al cap el llibre d'Armando Petrucci Una lliçó de paleografia, que et deixa una idea sobre la història de l'escriptura que veig que és el que fa entrebancar la llista: l'educació ha arribat a tanta gent que això d'escriure ja no és l'artifici escàs, solemne i màgic que era. L'alfabetització general fa impossible la pretensió clàssica d'haver-ho llegit tot —ni tot això que abans es dia que calia haver llegit. Eixes llistes selectes també s'han desbordat.

dimarts, 20 d’abril del 2021

Separació per sexes

Arriben nous membres amb propostes innovadores que amplien els temes i els punts de vista que solem tocar en Taula de Filologia Valenciana, com ara el màrqueting o l'augment de l'ús de la llengua com a conseqüència i no com a centre de les actuacions. Molt bé, està bé diversificar-se i mirar d'aprofitar estratègies i dinàmiques diferents.

El cas que em sembla preocupant és que la junta directiva de l'associació són deu hòmens i una dona. I que els debats que tenim per correu electrònic, estranyament participa cap dona. A més de fer-me recordar aquell acudit que contava ma mare —que acababa «ací som tots hòmens i estem sopant»—, trobe que és preocupant i trist que pareix que sapiam incorporar a la «mitat del cel», que dia aquell film.

Ho he comentat alguna volta, però no veig com es deu fer això. De fet, coneixent unes quantes tècniques lingüístiques i la faena que fan, em passa pel cap si no serà que això que fem el l'associació no és més que pegar-li voltes al nano, i elles procuren ser més pràctiques i efectives. Això sí, estic convençut que no és cosa de la biologi dels sexes, sinó d'educació, caràcter i percentatges. Per sort hi ha associacions i entitats on hi ha més sort per eixe cantó.

dilluns, 19 d’abril del 2021

La millora democràtica de la gestió lingüística

Vaig escriure als periodistes de la fundació Civio, perquè vaig vore que el seu interés es centrava en «contribuir a la mejora de la calidad democrática» d'Espanya i, sorprenentment per a mi, eixa millora de la qualitat democràtica no pareixia que tinguera cap relació amb la millora de la gestió lingüística de les administracions públiques, ja que no vaig trobar que tingueren cap notícia ni línia de treball relacionada amb això.

M'ha respost ben amablement Olalla Tuñas, responsable de la comunitat en Civio:

Yo soy gallega y galegofalante así que entiendo lo que comentas en tu correo sobre la necesidad de proteger las lenguas minoritarias y minorizadas del estado también en la administración pública. Desde Civio no tenemos proyectado ningún proyecto sobre este tema, aunque siempre que podemos establecemos alianzas con otros medios locales para que nuestro trabajo sea traducido a las otras lenguas. De hecho, la semana pasada un artículo nuestro salió publicado en valenciano: «Sense mitjans contra el coronavirus: com Espanya va intentar fugir a cegues del "tsunami"». Como sabes, somos un equipo muy pequeño, de apenas 10 personas, así que no podemos cubrir todos los temas que nos gustarían. Te animo a que te suscribas a nuestro boletín si todavía no lo has hecho para seguir de cerca nuestro trabajo.

M'interessa la seua tasca, que és ben útil i necessària, i faré per donar-los suport, i per aportar-los alguna proposta en este àmbit. En tot cas, també diria que es dona el cas contrari: hi ha organitzacions i persones molt centrades en la gestió lingüística i ben poc preocupades de la gestió democràtica. No cal dir que això també és habitual per ací quan es tracta d'imposar l'ús del castellà, que és una gestió lingüística que ni tan sols es diu gestió lingüística, és simplement la «normalitat».

diumenge, 18 d’abril del 2021

Cita dominical / 648: José Álvarez Junco

Mirant la impunitat judicial.
La judicatura va ser totalment depurada pel franquisme. En 1939, digam que no quedava ni un sol jutge que no anara a missa. Eixa judicatura va passar després la Transició sense cap porga i això provoca que hui siga un un cos de l'estat, en general, tan endarrerit i conservador.
José Álvarez Junco, segons l'entrevista que li fa Natalia Junquera, «Donde hay secreto, prospera la impunidad», El País, 11.04.2021.

dissabte, 17 d’abril del 2021

La foto del sàbat / 38

Dreta al mig del camí, ben decidida a dirigir el trànsit, la garsa. Al poc, quan va vore que mos acostàvem, va fugir.

divendres, 16 d’abril del 2021

L'empedrat que xafem

L'empedrat eixe de les bones intencions que du a l'infern —eixe infern que són els altres, com dia Sartre—, es fa llarg, cada dia més llarg i més poblat de bones intencions que avancen l'arribada del foc de l'avern.

Tots som els altres, no tant perquè tingam bones intencions, sinó perquè en patim les conseqüències, per molt que mos pensem que els altres són, això, tal com diu l'expressió, «uns altres». No, som mosatros mateixos. Però preferim pensar que són entitats alienes i desconegudes a les quals no devem cap respecte i que no estan en posició d'exigir-mos coherència.

Hui he provat a demanar un poc de coherència entre les paraules i els actes. I he topat amb el cinisme d'una persona que em recorda que ja ho sé massa, que una cosa és el que es diu i una altra el que s'ha de fer. I supose que espera que aixina podrà mantindre el càrrec dins de l'administració pública. I supose que té raons per a pensar aixina. Després me la trobe en les manifestacions feministes. Vaja.

dijous, 15 d’abril del 2021

El blanc de l'altra cara

M'arriben els papers per correu postal per a fer el canvi de titularitat del subministrament d'aigua, que deu fer mig segle que està a nom d'algú que no vaig conéixer mai. Ho gestione a través del web d'Emivasa, que està quasi tot en valencià —amb mancances i errors diversos—. No molt sorprenentment, però prou inesperadament, m'arriben els quatre fulls només en castellà per una cara i en blanc —que deu ser un pseudònim del valencià— per l'altra cara. Per tant, no puc continuar esta gestió, que es convertix en una reclamació per mala gestió lingüística.

En la pàgina web de contacte amb la ciutadania —que està en valencià a mitges—, els demane la documentació en valencià —i que apanyen lingüísticament eixa pàgina mateix—. I ara, com quasi sempre, toca esperar.

dimecres, 14 d’abril del 2021

El farol «novedós»

Veig que Xavier Graset i Forasté, interessat per la qualitat de la llengua que s'utilitza en el seu programa (Més324, 13.04.2021), de tant en tant —a voltes amb la coŀlaboració dels convidats— fa això tan típic de prescriure una paraula en lloc d'una altra sense haver consultat els diccionaris... Bé, més concretament, sense haver consultat el diccionari eixe normatiu del sud que tenim els valencians al costat del bou i la sevillana, amb el retrat de la neboda fallera sobre un tapetet de punt de ganxo, damunt del Telefunken blanc i negre.

No és la primera volta que esmena l'ús de la paraula farol i dona l'alternativa catxa. Si mirara el dnv —per gust, no per obligació—, voria que remet de catxa a «farol 2», i que eixa accepció és:

2. m. JOCS En els jocs d'atzar, envit enganyós, que es fa com si es tinguera un bon joc, i que pretén provocar l'abstenció o la retirada dels contraris.

La cosa no és menystenir les preferències estilístiques de cada u, si fora el cas, però és que poc després li demana al convidat pel més «novedós» de no sé què, adjectiu este que malmet la pretensió de filar una miqueta per a aconseguir un cabdell lingüístic d'una qualitat com la que pareix que pretén. A més, em fa patir un poc més, perquè eixe «novedós» és una importació moderna que hauria d'esperar que li tocara la tanda després del farol de tota la (meua) vida de jugador de pòquer de joventut a cals amics.

Quan ja ho tinc quasi tot escrit, veig que Maria Rodríguez Mariné ja ho escrivia prou paregut en l'Ara.cat el 06.20.2018. Amb tot, em sembla que en aquell moment, si haguera obert el dnv, també haguera trobat eixe apretar que preferia abandonar com si fora una causa republicana que no arriba mai a tibar prou.

dimarts, 13 d’abril del 2021

Els límits

Escoltant el tercer grau que li fa el Graset a Giorgos Kallis en el Més324 d'anit, comentant el seu llibre Límits, em ve al cap el gràfic eixe de l'«evolució de l'home» o de les races del món que hem vist des de la infància i que segurament tenim clavat en el prefrontal i mos condiciona la manera de pensar en mosatros, els hòmens, i la manera d'oblidar-les a elles —de fet, també a mosatros, les dones—. La manera de pensar, i la manera de fer.

I aixina anem encaixonant idees sense fonament o realment boges, com ara els conceptes excloents, destructors i discriminatoris que s'amaguen quasi sempre en eixes coses de la monarquia, la nació, la religió, el mercat, el creiximent econòmic... Sobre algunes d'eixes coses pareix que Giorgos Kallis dona idees per a pensar-les un poc en un altre sentit fins arribar un poc més enllà dels límits, no tant mirant si anem ascendent ni descendent. Podria ser que simplement si el lloc és decent.

dilluns, 12 d’abril del 2021

Sense milacres

El melgó (si encerte la varietat Medicago lupulina) està creixent més del compte, no tan sols arrapat al terra o a les parets, sinó que està estirant el cap i ofega el plantatge, la semprenflor (o botgeta) i quasi tot el que puga anar per baix. Els teuladins es mengen les llavoretes per a canaris ràpidament, llevat de les llavoretes negres menudetes. Passa un grup de cinc picaports i uns núvols amenacen de deixar caure encara algunes gotes, però no. Sant Vicent de festa a València. Mascaretes encara al bar de la plaça, sense milacres.

diumenge, 11 d’abril del 2021

Cita dominical / 647: Guillem Calaforra Castellano

Mirant com miren.
Els hispanistes solen tenir un parell de defectes de fàbrica en el seu discurs. Un de molt habitual és l'ús indiscriminat de fonts carpetovetòniques i passades de moda.
Guillem Calaforra Castellano, «(D)escriure els altres», Ronda de Cerveses al Patio Virtual, 13.06.2018.

dissabte, 10 d’abril del 2021

La foto del sàbat / 37

Amb tan poca cosa i en un paper tan humil, s'aconseguix molt. Si foren signes dels temps, que bo seria.

divendres, 9 d’abril del 2021

Detallets de codi

Es veu que n'hi han errors de codi en els diversos blocs que faig anar en Wordpress. Pel que sembla, tenen relació amb els canvis provocats per la instaŀlació d'extensions, per l'ús i l'envelliment de les plantilles, per les actualitzacions del programa... Tot això acaba provocat que la funció d'inspecció del navegador Chrome em mostre un fum d'errors, que en realitat són causats per uns pocs detalls de programació.

Hauré de revisar les plantilles i les extensions, és a dir, despullar el bloc i tornar-lo a vestir. A més, hauré de tornar a usar l'ftp per a revisar les carpetes i els arxius que contenen el programa, per si puc toquetejar algun detallet d'eixos codis informàtics que no acabe mai d'entendre del tot. Bé, com tantes altres coses, certament.

dijous, 8 d’abril del 2021

Persistència allunada

La malfiança és un hàbit inevitable i generalment necessari i ben fonamentat. En tot cas, no ha de ser el factor determinant per a dur avant les reivindicacions i propostes que considerem justes. Si mos deixem dur pels prejuís o les certeses sobre l'actitud passiva i desentesa —fins i tot negativa, defensivament o no— dels qui s'han de beneficiar de la millora (laboral, salarial, legal, del tipus que siga) i que ja faran prou si no mouen un dit per a impedir-ho, la nostra societat encara estaria no sé si en el feudalisme o en algun règim pitjor encara.

Tant si es tracta dels trans i el feminisme com de la consolidació dels llocs de treball seguint la Directiva 1999/70/CE, pots esperar que no tots els trans ni tots els interins estiguen disposats a fer un mínim esforç —per amable que siga— per a aconseguir el respecte dels drets, i menys encara si cal estar en posició d'exigència crítica.

En fi, per a això estem els allunats i allunades persistents.

dimecres, 7 d’abril del 2021

Ajuda per SMS

Els de Save the Children no em responen en valencià, però sí que responen i amb mà esquerra, encara que em canvien el nom:

Hola Miguel,

Por temas de registros de palabras, la palabra válida es AYUDA en castellano.

Si envías otra sí recibimos la donación pero nos saldría codificada de otra manera y aunque recibimos la donación no podemos registrar de forma correcta las donaciones que vienen de esta campaña y hacer el seguimiento y control de la misma, pero tomamos nota e intentaremos buscar una fórmula para incorporar tu sugerencia. De hecho ya traducimos siempre los spots que se emiten en tv3 y cada vez hacemos más publicaciones en todos los idiomas oficiales.

https://www.savethechildren.es/informe-desinformacion-sexual-pornografia-y-adolescencia

Aquí por ejemplo lo tenemos en valenciano.

Gracias por tu interés en apoyar el trabajo de Save the Children

Un saludo.

Això, el dia que em permetran escriure com als danesos i els neerlandesos, que sí que els han tingut en compte per als sms —podrien fer-ho en anglés, ¿oi?—, segurament em podré mostrar més solidari que ara. En un estat plenament democràtic i en ple segle de la globalització infinita que està arrasant el planeta i les llengües, mala solidaritat seria eixa de fer una gràcia i traure-li un ull.

dimarts, 6 d’abril del 2021

Empar en valencià

Tenia un tall de veu meu fet fa ja molts anys en una aplicació (Voki) que llegia un fragment d'una noveŀla (ara no recorde si era una de Graham Greene o de John le Carré). Ara els Flash em sembla que ja no funcionen en els blocs del Blogger i el tall ja no funciona. Per tant, he llevat eixe miniafegitó tècnic d'este bloc de la franja dreta.

Abans de llevar-lo he intentat vore si continuava en el web, però no l'he trobat. Això sí, he vist que ara hi ha un web, Oddcast, que oferix personatges virtuals que poden reproduir el text que escrigues. M'ha fet gràcia que inclogueren el català. Més en concret, el valencià en la veu —com no podia ser altrament— d'¡Empar! Espere que el dia que els valencians tingam veu de xic que no siga necessàriament de Batiste o Pasqualet. Si més no, que siga de Micalet, vaja.

dilluns, 5 d’abril del 2021

La directiva de la interinitat

En coses sindicals i laborals, un company m'envia la informació sobre un informe del lletrat major del parlament de la Rioja referent a l'aplicació de la directiva 1999/70/CE de la Unió Europea i de les sentències posteriors, relatives a la sanció i la solució de la interinitat prolongada en els llocs de treball, compendi normatiu i legal que haurien d'estar aplicant també en les Corts Valencianes, si no fora que la gestió que està duent l'equip de govern actual comandat per Enric Morera (Compromís; amb suport dels socialistes i d'Unides Podem) tendix a mantindre la institució com un ens suplent i submís al legislatiu; i en la gestió de l'administració institucions, com un mandarinat de lletrats, sense contrapesos ideològics ni gestió i responsabilitats compartides amb equips i personal tècnic de diverses disciplines professionals.

Supose que deixaran per a una altra vida la possibilitat de democratitzar i modernitzar la institució, cosa que exigiran segurament al sandemà de passar a l'oposició.

diumenge, 4 d’abril del 2021

Cita dominical / 646: Esther Monzó Nebot

Mirant els discursos de la dominació.
Els grans eixos del capitalisme, de l’heteropatriarcat, del racisme i del monolingüisme encara difonen el discurs que córrer una marató eixint del quilòmetre 42 i amb el camí pintat de fluorescent és com fer-ho partint del quilòmetre 0, de vegades sense ruta marcada.
Esther Monzó Nebot, «La veu de la paciència puja un altre turó: la traducció i la representació d’Amanda Gorman», bloc de la Revista de Llengua i Dret, 25.03.2021.

dissabte, 3 d’abril del 2021

La foto del sàbat / 36

Un molt bon vi, etiquetat en valencià, de la varietat de raïm giró. Si en l'etiqueta diguera «gran cru» o alguna cosa corresponent a la classificació del vi que fan a França, podríem fabular que l'inici del segle xix va anar d'una altra manera. Però va anar com va anar i estes són les recialles, en lloc de tindre la denominació d'origen també en valencià, com correspondria per poc xovinistes que mos deixaren ser, la té en castellà, perquè ells sí que en són i ho poden ser, pel que sembla, i sempre estan disposats a excloure-mos d'alguna manera.

divendres, 2 d’abril del 2021

Mitja viena

La meua família fea servir patxarell i bataroni per a referir-se a algun xic d'una manera entre graciosa i afectuosa amb un toc de malíccia. He recordat que encara hi havia un altre apeŀlatiu d'eixe tipus: cames verdes, que tenia per a ma mare possibilitats semblants a les dos paraules anteriors. Em sembla que deu ser cosa de Carcaixent, perquè trobe en el bloc Perles de Carcaixent una referència a un tal Batiste Cames Verdes:

Qui era Cames Verdes? Batiste «Cames Verdes» era una persona que apanyava bicicletes del barri de les Barraques.

En dies com hui pots vore per enèsima volta Ben-Hur i recordar estes coses, com ara també l'entrepà de truita de mitja viena —em semblava deliciosament gran— que em fea ma uela els divendres quan tornava del coŀlege on estava intern durant la setmana i que jo em menjava assentat als escalons d'entrar a la tintoreria.

dijous, 1 d’abril del 2021

Tot s'apega

Sovint pareix que oblidem això que es diu de si els Estats Units tussen, la resta del món tremolem o agarrem una pulmonia, o una cosa pareguda amb més exageració o amb un poc menys i mos quedem amb un costipat. Per tant, traslladant-ho en la pràctica exemplar a les coses de la llengua, si en el castellà d'Espanya s'estén la confusió entre els verbs oír i escuchar, això mos farà tossir també i mos se convertirà en un problema de traducció moltes voltes insoluble i que, a poc a poc, farà que també pugam estar sentint —la ràdio, el company que no calla, els estornells del matí— però participant de la confusió direm que escoltem. I tossirem, algú mos sentirà i dirà «¡salut!». O mos «escoltarà» i mos «auscultarà», per si afecta més a dins.

I ara, per a comprovar en la pràctica el futur que mos ve del passat, mirarem el vídeo sobre la desaparició del rossellonés que van passar per tv3.