Un antic company de pis —i amic, a pesar de la distància actual—, Vicent Mifsud, cita una de les faenetes que tinc a mig fer, el seguiment de l'ús lingüístic dels parlamentaris en les Corts Valencianes, i això em motiva a continuar la caracterització sociolingüística dels parlamentaris d'esta legislatura, que tinc un poc abandonat. I tot arran d'una petita polèmica tuitera perquè el desús dels valencià dona poc de marge a l'empatia i a la renúncia dels pocs espais en què el valencià pot ressonar. Aixina que una volta que Martínez Dalmau i Mollà Herrera han intervingut en castellà, els han guipat i li ha sabut malament a Toni Mollà.
El cas és que els dos membres del govern valencià solen intervindre en valencià en les Corts Valencianes, però la situació sociolingüística de pressió de mitjans en castellà fa que qualsevol intervenció en castellà innecessària en la cambra eixugue més encara el pobre estany on boquegem de mala manera els pobres samarucs que quedem amagats per la idea antiga (o romàntica) de la mata de jonc.
Per tant, hauré de posar un poc més d'interés en la faena de classificar la llengua dels delers expressius lingüístics dels parlamentaris valencians.