dissabte, 31 d’octubre del 2015

Com una monja

No m'havia sobtat tant com ara. Trobe que el fet no era tan habitual. Des de fa un temps, que no sabria dir si són dies o setmanes, m'he fixat en el contingut intencional que aporten les fotografies que acompanyen les notícies del diari El País. Me s'ha quedat gravada la foto d'Arrimadas com una monja mística pregant en un moment d'iŀliminació (o com una mare de déu, si vols també). Hui és Rivera assenyalant amb el dit cap al lector, com aquell Tio Sam americà, però amb un gest seriós, enfadat, que contrasta amb el somriure tan habitual del representant de Ciutadans. És clar, en la pàgina següent, Iglesias amb la boca oberta, com sempre esperem vore'l mentres recita alguna de les seues catilinàries.

Bé, deu ser cosa meua. Al cap i a la fi, si compre eixe diari no és per devoció ideològica, sinó pel ventall d'informacions i per alguns articles d'opinió. En tinc prou i, segurament, massa. Tampoc tinc temps per a llegir-ne més.

divendres, 30 d’octubre del 2015

L'accent i la clossa

Obliden l'accent del cognom de Ricardo Darín en el cartell del film Truman. O no l'han posat perquè no calia, perquè de la història del cognom no ha creat eixa excrescència final. L'ortografia de les llengües té coses d'eixes. I, per baix, les closses diacrítiques que tant mos servixen per a salvar tanques com per a entropessar en el pla.

dijous, 29 d’octubre del 2015

Caure bé

En general, és irrellevant què pots pensar d'algú. Més encara, adonar-mos que actuem d'acord amb prejuís o percepcions hauria de ser un toc de prevenció davant de l'error ben probable que cometrem si jutgem algú pel fet que mos cau bé o malament en lloc de valorar què fa realment eixa persona. Sí, no cal enamorar-se de les lleganyes, en tenim i prou. I polítics, també en tenim, i saben que cal jugar a caure bé. Com els xiquets.

dimecres, 28 d’octubre del 2015

Y a rien à jeter

Diu el company Joan-Carles Martí, elxà amb sogra de 83 anys, que «estar com un tabaquet de flors» és una dita de la contornada —la diu la sogra—, per a dir que s'està molt bé o com la pera en el tabac, que diuen. És la primera volta que senc la dita elxana... Bé, que lligc la dita, perquè la cosa ha vingut per Migjorn. Li agraïxc a Joan-Carles que l'expose públicament, perquè la meua cerca per Internet no havia donat cap resultat.

El debat va començar llançant en alemany el xiquet amb l'aigua bruta (das Kind mit dem Bade ausschütten) i acabà amb el tabaquet de flors, passant per l'anglés (To throw out the baby with the bathwater) i l'italià (gettare il bambino con l'acqua sporca).

A partir d'ara la cerca donarà algun resultat encara que no tingues sogra elxana. Les llengües desapareixen fins i tot perquè oblidem deixar-les apuntades en algun lloc. I pot ser una sort, perquè en lloc d'anar repetint sempre les mateixes raons, això mos obliga a crear, recrear (o calcar, si convé). Per tant, tal com diuen en francés, y a rien à jeter.

dimarts, 27 d’octubre del 2015

L'elecció dels corruptes

En els mitjans pareix que la corrupció haja canviat de bàndol. Ara els corruptes són els catalans. Almenys els catalans que no volen ser espanyols, que no volen compartir nacionalitat amb la corrupció espanyola. I on no arriba la corrupció, ahí està la llei. La llei, que no la democràcia, no parlen de la democràcia, sinó de la llei, com si la llei tinguera un valor superior per damunt de la decisió política dels ciutadans. Sí, en la política també hi haurien de participar més sovint els ciutadans. Almenys, els corruptes els triaríem a consciència, que el món també vegem com va i volem a la nostra quota de responsabilitat, tal com fan en altres estats, en altres països, en altres pobles (en altres diputacions, en altres mancomunitats...).

dilluns, 26 d’octubre del 2015

La forma i la paraula

Ho vaig dir, mirant-ho des de baix, pel camí que voreja el pantà, que no sabia quin era el cim de la Xortà. Entre els dos cims que més pujaven, hi havia un ullal i un cap de rèptil (més andragó que sacristana). Encara no sé quin dels dos devia ser. Ara, casualitat, diu Coromines que (La)Xortà deu vindre del llatí lacertane < lacertare < lacertu 'llangardaix'). Imaginació i etimologia són facetes molt relacionades en els canvis amb què anem formant les paraules.

diumenge, 25 d’octubre del 2015

Cita dominical / 363: Angus Deaton

Mirant la democràcia amb dades.
La democràcia necessita dades d'alta qualitat, obertes a tots i transparents.
Angus Deaton, «La amenaza de la desigualdad», a partir de la traducció de Jesús Cuéllar Menezo, El País, 25.10.2015.

dissabte, 24 d’octubre del 2015

Marina a trossos

Cuixot, ametla i bacallà, i qui no tė país —o nació— és perquè no li agrada la varietat. La Marina és la síntesi del país que encara podríem somiar.

divendres, 23 d’octubre del 2015

Lucidesa mesquina

Krugman amolla de passada que les grans riqueses van acompanyades d'una gran mesquineria. És la versió d'això que diem sovint, generalitzant i exagerant, de les persones que com més en tenen, més en volen. No cal que et donen el Nobel d'economia per a vore-ho, fins i tot més del que som capaços d'acceptar. D'ahí naixen algunes xenofòbies inesperades que esdevenen populistes en alguns llocs, com ara en el cas del primer ministre hongarés, aplaudit poc o molt, però que pertany al grupet dels polítics europeus de dretes que s'han reunit esta setmana (Sarkozy, Rajoy, Merkel, Tusk i altres, entre els quals ¡Berlusconi!) per a decidir si esta vegada guanyen els rics o perden els pobres... ¿Mesquineria? En diuen lucidesa: no tenen dubtes entre ser rics i ser justs.

dijous, 22 d’octubre del 2015

Les fitxes en bloc

Per fi aconseguixc pegar la penúltima pinzellada del bloc en què s'ha convertit les fitxes: Fitxes de dubtes i terminologia. No em lluïxc massa buscant noms, el disseny és simple, espere que fàcil de llegir i d'entendre. Ara el maldecap serà incloure-les en el Multicerca. Són coses que cal fer, però costa moltes hores de pantalla tft. Si foren de tinta electrònica. Però no sembla que estiguen pensant en traure-ho, això.

dimecres, 21 d’octubre del 2015

Trossos al sol

Lectures per a edats diferents. No ho acabem d'apreciar, però el temps passa i acabem trobant els estils, les històries —o només trossos— que més mos agraden. Entre en ¡Todo por mi país! de Fernando González, Gonzo, i en deixe dur. Després, em decidixc a córrer esta setmana, ara que la pluja ha passat. Comence a alçar el vol pel riu: 12:54 (6:22+6:32). Ara a migdia ara hi ha més gent per la pista que en estiu. Es nota que volem aprofitar el solet.

dimarts, 20 d’octubre del 2015

Ain't no sunshine

No acostume a fer-ho, però hui he seguit el consell de Diego A. Manrique en l'article «El hombre que supo parar» i em pose el documental Still Bill sobre Bill Withers. No n'entenc ni la quarta part, ja que el meu anglés oral és ben limitat, però em resulta interessant i m'agradaria poder vore la versió amb subtítols (encara que foren en anglés). Algun dia, supose.

Mentrestant, en la tele continuen pegant-li voltes al Salvados de diumenge amb Iglesias i Rivera. Espere que no mos facen un debat amb Mariano Rajoy i Pedro Sánchez, perquè no cal tornar a sentir les banalitats que porten en el sarró ideològic. Trobe els acords i em dedique uns minuts a l'Ain't no sunshine.

dilluns, 19 d’octubre del 2015

Turisme ideològic

Per fer un poc de descompressió, veig un documental sobre Assange i Wikileaks que hi ha en Youtube fet per periodistes islandesos. Això em recorda el debat d'ahir entre Iglesias i Rivera, quan Iglesias no es trea la pasta dels dits i Rivera només savia oposar a la sanitat universal espanyola la idea, com si fóra roín, que era cosa única en el món. Vaja, en una cosa bona que som únics, i se la vol carregar. ¿Turisme sanitari? Doncs, regulem-lo, tal com hauríem de regular els tirans i dictadors de països amb petroli que vénen a estiuejar a Espanya. ¿O és que tot es reduïx a enriquir-se abusant de qui faça falta? El debat no hauria de ser sobre que, suposadament, no es puga pagar la sanitat universal, sinó com s'ha de pagar? L'economia fa previsions ideològiques, certament, i l'euro que et gastes en el que és sobrer, desapareix del pressupost del que hauria de ser imprescindible. N'haurien de dir «turisme ideològic».

Tornant a la compressió cortesana, i un poc en relació amb la faena que cal fer, l'únic polític que hi havia hui en la mesa negociadora era Marc Pallarès (Podem). Morera (Compromís) estava en l'enterro de Francesc de Paul Burguera en Sueca. Dis-ne força major. En canvi, el representant de Ciutadans no havia de vindre hui. Ahí tens els ous, Joana. Hem fet un petit pas avant, a força de renegar i esmenar. A vore fins a on podem arribar.

diumenge, 18 d’octubre del 2015

Cita dominical / 362: Francesc de Carreras

Mirant ocurrències sobre el bilingüisme.
Jo m'apunte a un catalanisme que aprofite el bilingüisme natural que es respira en la societat.
Francesc de Carreras, «Por un nuevo catalanisme», El País, 29.09.2015.

dissabte, 17 d’octubre del 2015

Nivells sindicals

L'assemblea d'ahir en les Corts va anar més bé del que havíem previst. I potser hi va tindre molt a vore un gest que millora la connexió entre els representants sindicals i el personal reivindicatiu que no s'atrevix a clavar-se en el treball vindicatiu: «els del consell de personal» no vam seure en l'escenari, sinó en el pati, al mateix nivell i amb les mateixes cadires, davant dels companys. Amb només un assaig no podem traure conclusions. A la pròxima ocasió, vorem si la possibilitat d'implicació i coŀlaboració realment funciona millor aixina. I, bé, si no en sabem més, doncs, tampoc mos n'anem per les altures de la solemnitat impostada.

divendres, 16 d’octubre del 2015

El gra periodístic

La distància entre la informació i la intenció és la redacció periodística. Tal com contaven hui en dos redaccions diferents de la mateixa notícia, si el rector de la universitat ha estat agredit, si concretament el que ha passat és que li han pegat una puntada de peu sense conseqüències, ¿el fet esdevé una anècdota curiosa? Probablement. L'elecció del vocabulari marca la distància entre el fet i la intenció. Si Artur Mas vol «dur Catalunya a una terra promesa», ara només caldria que l'arquebisbe de València, el tal Cañizares, diguera que els valencians només acollirem el forment identitari: ai, d'allà dalt, ni un gra.

dijous, 15 d’octubre del 2015

Els caps de la jornada

Al final del dia tot són oblits i esgotament psicològic. Recorde que a primera hora del matí m'he posat en marxa amb alguna actuació política, amb algun comentari periodístic, amb alguna dada que feria els meus sentiments humans i polítics. Però no n'he pres nota. Només recorde l'anunci de Volkswagen d'ahir, «Das Auto», que em fea pensar en la barra que tenen; això de l'1 per cent de la població que posseïx el 50% de la riquesa mundial; que el PSC vota amb cdc i pxc per a impedir que el seminari de Vic pague l'ibi; els diputats alemanys que experimenten què és passar un riu apilotats en una llanxa pneumàtica; el govern valencià que encara no ha suprimit el cjc per on passegen uns quants fantasmes polítics, perquè els socialistes li donen aire a l'elitisme polític... I encara n'hi havien més coses per a desdejunar amb els ulls ben oberts. Però ara, al final de la jornada, amb el cap ple de convencions gràfiques, càlculs retributius i apedaçaments sindicals, no sé per on acabar l'apunt. Au.

dimecres, 14 d’octubre del 2015

Contenidor d'esquerres

Es veu que ha tancat algun cenacle de l'esquerra humida i persistent d'aquella clandestinitat que, per sort, hem superat. Ho dic perquè arreplegue uns quants llibres i revistes que han deixat al costat i dins d'un contenidor del fem:

  • Bases per a una política lingüística democràtica a l'estat espanyol de Rafael Lluís Ninyoles
  • Capitalismo, crecimiento económico y subdesarrollo de Maurice Dobb
  • Contribución a la crítica de la economía política de «Carlos» Marx
  • El antieconómico de Jacques Attali i Marc Guillaume
  • Iniciació a l'economia marxista d'Ernest Mandel
  • Invertir en hombres de Jacques Delcourt
  • La inflación en la fase actual del capitalismo d'Emili Farré-Escofet
  • La situación del obrero alemán de Ludwig Heyde
  • Materiales (revista)
  • Sociología de la familia y el matrimonio d'Andrée Michel
  • The meaning of the 20th century de Kenneth E. Boulding
  • Vida conyugal y vida sexual de Valentín Moragas Roger i Federico Corominas
  • Zona Abierta (revista)
  • I me'n vaig deixar uns quants més dins del contenidor que podien ser interessants, si més no com a curiositats històriques. Un poc de militància i molta bona intenció que brolla dels ullals de la memòria cívica.

    dimarts, 13 d’octubre del 2015

    Desproporció exaltada

    L'exaltació vindicativa i l'exigència intransigent són inversament proporcionals a l'esforç que fem per estudiar, aprendre i fer propostes abans de vore-mos el bou damunt. Eixa és la conclusió a què arribe després d'una assemblea. ¿Errònia? Segur que sí, perquè les generalitzacions fallen, però l'encerte en els casos concrets que m'inspiren eixa sensació. En fi, estem educats aixina. (Anava dir que som aixina, però som de moltes més maneres i anem sent d'altres.)

    dilluns, 12 d’octubre del 2015

    L'ombra dels barrets

    Tants caps, tants barrets, i tantes idees diferents que s'amaguen baix dels barrets. Al carrer dels «sombrerers» de Barcelona diries que l'ombra dels barrets és allargada.

    diumenge, 11 d’octubre del 2015

    Cita dominical / 361: Pau Marí-Klose

    Mirant classes de llengües.
    Els fills de pares de classe obrera castellanoparlant tenen una probabilitat més baixa de desenvolupar una professió liberal o gerencial que els fills de classe obrera catalanoparlant. En contrast amb els valors estadísticament esperables, pocs ciutadans catalans amb cognoms comuns amb la resta d'Espanya (García, López, Rodríguez, etcètera) seuen al parlament o tenen un alt càrrec de la Generalitat.
    Pau Marí-Klose, «¿Un solo pueblo?», El País, 06.10.2015.

    dissabte, 10 d’octubre del 2015

    Mar d'històries

    Costa poc entreveure els prejuís que conformen la host dels altres. La nostra, en canvi, en direm història. Histèria bastida amb misteris. Per la mar i pel cel.

    divendres, 9 d’octubre del 2015

    Un nou octubre

    Nou d'octubre inesperadament lliure. València està airejant-se, està espolsant estores i regirant idees sobre una ciutat que encara és possible. ¿En Europa? ¿En Espanya? Sendes novelles per on podríem passejar, vistes les velles.

    dijous, 8 d’octubre del 2015

    Això que no hauríem de dir

    Tornem a les ganes d'escriure això que diuen bé, això que també es diria «normatiu» —tal com comentàvem amb el doncs l'altre dia—, i que provoca no tan sols errors, sinó inconsistències innecessàries entre el pensament i l'escriptura. Pareix que davant d'un full en blanc hi ha polítics valencians que ja no saben transcriure al paper les propostes que estan pensant. Es nota quan trobes que hi ha un interés a birbar la segona preposició del conjunt prepositiu per a, com si fóra una mala cosa reproduir el model general de llengua dels valencians de cada dia. Si digueres que és que el model d'això que diuen «prestigi» és el català de més amunt, encara podria entendre's un poc —ah, quan hi havia la tv3—, però no és eixa la situació i el missatge que embolcalla les paraules va ben bé en sentit contrari d'on es suposa que volem anar. Al final, la conclusió és que el valencià no té nivell. I ja sabem a on anem a parar.

    I tot això em ronda pel cap després de parlar hui amb una «aferrissada» militant del no sé què de la llengua i que vol que l'ajuntament censure uns texts en valencià mal escrit —és a dir, que no complix la normativa ortogràfica— que una associació envia a publicar en el llibre de festes del poble: diu que preferix que es publiquen en castellà. I no veu que ha acabat ella també al punt exacte on pretenien acabar eixos «violadors del vers» valencians, per dir-ho impròpiament.

    dimecres, 7 d’octubre del 2015

    Guerra zombi

    Mentres corria per la pista del riu subvencionada per la fundació de la dona de l'amo de Mercadona (millora marca d'enguany: 13:03), em venia al cap la peŀlícula d'anit, World War Z, i no sabia massa bé com posar-la en relació amb els immigrants i els refugiats que assalten eixes fronteres que «tots» pensem que no hauríem de tindre. Com a societat pareix que no sapiam si els hem d'acollir, si convé que els acacem amb les metralletes o si serà millor la proposta del film i mos injectem una malaltia que actue com a camuflatge. És una vacuna al revés o, més aviat, es tracta d'assumir que realment estem malalts si pensem que podem passar per damunt dels problemes alçant murs o alliberant-mos de la «funesta mania de pensar», com dia aquell. ¿Zombis? De moment són persones, i tenim moltes metralletes i bombes. A mossos, si cal. L'única frase ressenyable del film és l'afirmació que fan en Jerusalem, on tenen murs, però les fronteres obertes: tots els humans que puguen entrar en la ciutat no es convertiran en zombis. Drets humans en dien abans.

    dimarts, 6 d’octubre del 2015

    Finestres amb baf

    Estic fent canvis informàtics en els meus ordinadors. Segur que em carregue alguna cosa que no toca. En primer llocs, actualitze els Windows al Windows 10, que és més senzill del que em pensava. No cal eliminar l'Ubuntu ni res, s'instaŀla al mateix lloc. La veritat és que no sembla que haja canviat massa el funcionament de l'aparell. Intente fer el mateix amb l'Asus EeePC de ma mare, però ahí apareixen els problemes, que si no va la xarxa, que si deixen de funcionar les tecles de funcions de l'aparell (Fn)... Li diré que es passe a l'Ubuntu i avant. En fi, paciència i una canya.

    dilluns, 5 d’octubre del 2015

    Hort ortogràfic

    Em costa déu i ajuda acabar de muntar una taula per a això que ara anomenen «hort urbà». No era difícil, però les fotos del manualet no es veien bé i les instruccions estaven fetes un poc amb els peus. Els detalls són una part important del tot. Com ara les meues reiteracions a cometre errors de picatge, que convertixen estos apunts meus en un «hort ortogràfic» ple de mala brossa... Bé, en lloc de «mala brossa», caldria dir «brossa no procedent», atés que hi ha a qui li agrada la junça i qui preferix els «serenatos» (que diuen al meu poble). En això, la gramàtica hortolana ha de ser més comprensiva que la que mos engolim en escola.

    diumenge, 4 d’octubre del 2015

    Cita dominical / 360: Ramin Jahabegloo

    Mirant l'occident.
    El món de patiments i tragèdies dels immigrants que contempla hui Europa està tan llunt dels seus pensaments com el planeta més remot.
    Ramin Jahabegloo, «El dilema moral de Occidente», (El País), 29.09.2015, a partir de la traducció de María Luisa Rodríguez Tapias.

    dissabte, 3 d’octubre del 2015

    Crítica cívica

    Només hi ha una fina línia que separa el rumor insidiós de la crítica cívica: la reclamació. En sabem molt de comentar i unflar el baló, de malarplar, dels rumors, però estem poc acostumats a practicar el deure cívic de coŀlaborar per escrit per a tindre una administració i una societat més equitativa, funcional i, simplement, més agradable.

    divendres, 2 d’octubre del 2015

    Contra la quimera

    Després d'una mesa de negociació en les Corts sempre estàs un poc derrotat si aspiraves a aconseguir millores justes i equitatives. Perquè el temps i les males pràctiques solen jugar a favor de qui remena les cireres, fins i tot encara que ja no les remene. La banda de l'empastre que hem tingut durant massa anys regint les Corts se n'ha anat i ha per als que mos quedem i per als nous gestors vicis, mals hàbits i una institució que ha perdut el seu pes democràtic, ja que en lloc de ser el centre del poder legislatiu i de la fiscalització política del govern era una mera comparsa de l'executiu.

    I pel cantó laboral, mos han clavat un gol en els primers cinc minuts, però hem aconseguit arribar a la pròrroga amb la carrera laboral, un canvi de grup que arrosseguem des del 2010 i la previsió que els interins tindrà opcions de reduir la seua inestabilitat laboral. De moment, arrancada de rossí (o de cavall o com en diguen en cada lloc. Ja vorem si hi ha una parada o resulta ser el Pegàs que somiàvem, hi pugem i acabem amb la quimera que pot ser burra vella (o com en diguen en cada lloc).

    dijous, 1 d’octubre del 2015

    Later be last

    La voluntat política de millorar l'administració pública valenciana és molt engrescadora, però les rutines i les inèrcies són els factors més determinants d'un poder difús que pot enterbolir i entrebancar la iniciativa política. Estic que talle claus... Bé, no tant, que jo no m'acalore d'eixa manera, només em fa mal el cap. Hem tingut hui un assaig de la mesa negociadora de demà, mos havien convocat a una suposada reunió informal i ha estat més aviat un parany ben formal —parat per la plana major dels manifassers— per a que mos les engolirem com a punys. No mos han esquilat tant com volien, però hem comprovat que continuen amb la maquineta ben esmolada. Per sort, Morera i Pallarès mos han permés notar un poc que els temps polítics estan canviant, encara que siga com dia la cançó del Dylan:

    The line it is drawn
    The curse it is cast
    The slow one now
    Will later be fast
    As the present now
    Will later be past
    Your old road is
    Rapidly fadin'.
    And the first one now
    Will later be last
    For the times they are a-changin'.
    L'ocasió fa el lladre, dient-ho al revés.