No m'havia sobtat tant com ara. Trobe que el fet no era tan habitual. Des de fa un temps, que no sabria dir si són dies o setmanes, m'he fixat en el contingut intencional que aporten les fotografies que acompanyen les notícies del diari El País. Me s'ha quedat gravada la foto d'Arrimadas com una monja mística pregant en un moment d'iŀliminació (o com una mare de déu, si vols també). Hui és Rivera assenyalant amb el dit cap al lector, com aquell Tio Sam americà, però amb un gest seriós, enfadat, que contrasta amb el somriure tan habitual del representant de Ciutadans. És clar, en la pàgina següent, Iglesias amb la boca oberta, com sempre esperem vore'l mentres recita alguna de les seues catilinàries.
Bé, deu ser cosa meua. Al cap i a la fi, si compre eixe diari no és per devoció ideològica, sinó pel ventall d'informacions i per alguns articles d'opinió. En tinc prou i, segurament, massa. Tampoc tinc temps per a llegir-ne més.