No deixes que este llibre reforce la teua visió del món. No l'utilitzes per a no pensar.
Jessa Crispin, pròleg de Cómo acabar con la escritura de las mujeres de Joanna Russ, a partir de la traducció de Gloria Fortún.
No deixes que este llibre reforce la teua visió del món. No l'utilitzes per a no pensar.
Jessa Crispin, pròleg de Cómo acabar con la escritura de las mujeres de Joanna Russ, a partir de la traducció de Gloria Fortún.
Quasi tothom vol continuar dormint: exigim un esforç i seguirà la inèrcia!
Joan Coromines i Vigneaux, Cartes 1976-1983. A la recerca del català usual de Joan Coromines i Vigneaux i Joan Sales i Vallès, edició a cura de Josep Ferrer i Costa i Joan Pujadas i Marquès.
Les solucions basades en el consum van aparellades a la desigualtat i no són efectives.
Bel Zaballa i Madrid, «No és la calor, és el capitalisme», Vilaweb, 07.07.2026. 🔗
Llegir ha adquirit una centralitat cultural nova.
Núria Corbella Rius, «Llegir en temps de Goodreads», Núvol, 25.06.2026. 🔗
És propi de la pudícia posar tants més vigilants com menys amenaçada està la fortalesa.
Narrador de «Marius», Les misérables de Victor Hugo.
Cap país pot excloure deliberadament la meitat de la seva població de l'educació i esperar que el seu futur no es vegi afectat.
Madina Ayar, «Atrapada a l'Afganistan: m'he d'inventar un marit que no existeix per poder sortir del país», Ara, 12.06.2026. 🔗
Quan l'educació, els coneiximents de les persones expertes i les distincions lingüístiques són menyspreats, només queda poder i identitat de tribu.
Jason Stanley, «How fascism works : the politics of us and them».
A casa també, quan no sabem una cosa la busquem en un llibre. I també t’has de rentar les mans.
No hi ha antídot contra el verí de la calúmnia.
Mirem més els mòbils que els ulls de l'altre i, quan es debilita eixa mirada compartida, també es debilita l'empatia.
Elisa Beneyto Gómez, «Matar un rossinyol», El Grat, abril 2026.
Ara i ací, el 8 de març de 2026, als pobles de la Safor, han aparegut davantals, amb pitrera i tot, de color morat, penjats als balcons. Seré jo l’única que m’espante? M’ho explica una veïna… A això el col·lectiu d’ames de casa li diu feminisme.
Empar Pellisser, «Entre l’odi i l’autoodi està l’oxímoron», Diari La Veu del País Valencià, 13.03.2026. 🔗
Una societat no es mesura per la duresa de les prohibicions, sinó per la inteŀligència de les solucions.
Rosa María Peris Cervera, Diari de Sessions de les Corts Valencianes, 15.04.2026. 🔗
Cap llibre no pot existir per ell mateix; sempre es troba en una relació de suport i de dependència en esguard dels altres; és un punt en una trama.
Michel Foucault, «Resposta al cercle d'epistemologia», L'ordre del discurs i altres escrits, segons la traducció de Pompeu Casanovas.
Falta avui un gran poeta que pregunti com es corromp el cor quan la riquesa material mou el món sense cap volta que l'aturi.
Maria Bohigas Sales, «Els miserables», Núvol, Nadal 2025.
Va ser aleshores que va tenir una epifania: el món estava ple de problemes greus com la pobresa, les malalties infeccioses, la sobrepoblació, l'erosió del sòl, la contaminació o la corrupció de la política. La característica més comuna de tots aquests problemes era la complexitat. De fet, els problemes eren tan complexos, que només entendre les ramificacions que comportaria qualsevol intent de solució estava fora de l'abast de qualsevol ment humana.
Xavier Sala i Martín, «Douglas Engelbart: augmentar l'inteŀlecte humà», Entre el paradís i l'apocalipsi.
Res no autoritza a pensar que un poble que només respecta un contracte per raons pràctiques no l'incomplirà el dia que trobarà que l'incompliment és més profitós.
Julien Benda, «Vue d'ensemble. Pronostics», La trahison des clercs.
Sense pressió social, sense ruptura real amb les estructures de poder, sense una ètica que torni a vincular llibertat amb responsabilitat, el dret és quelcom absurd.
Magda Polo i Pujadas, «Epstein i els sofistes», Núvol, 17.02.2026. 🔗
Una societat que no humilie els seus membres.
Gustau Muñoz Veiga, «La mala imatge dels valencians», Espill d'un temps.