Un poquet de mínim esforç sociolingüístic a l'abast de qualsevol persona interessada en la cosa eixa de la llengua minoritzada pròpia de cada u. Envie una resposta al missatge publicitari de Ricard Camarena, que m'arriba només en castellà a pesar que periòdicament els faig vore que seria molt més receptiu si m'enviaren la versió en valencià. Ho torne a intentar:
Hola:
Espere que tingau èxit i sort en la nova etapa.
Per a variar i millorar, podríeu incloure el valencià també en estos avisos publicitaris. Seria un gest cordial i amistós envers els possibles clients que, si no ho feu, continuarem tenint com a excusa eixa petita i absurda manca de sensibilitat lingüística per la vostra part.
Moltes gràcies.
A poc a poc, s'encén el foc... I s'acabaran algun dia les excuses. És una possibilitat. L'altra possibilitat seria la que contava ma uelo sobre un deute que tenia des de fea molts anys i que li reclamaven que pagara encara que fora a poc a poc. Com que no pensava pagar, responia: «¡És que no puc anar més a poc a poc!» Era un acudit, és clar, que ma uelo no va deixar cap deute. Només el del temps d'haver-me ensenyat més coses sobre l'horta o el truc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada