Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estatut. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estatut. Mostrar tots els missatges

divendres, 28 de novembre del 2008

La mala educació

Educand.
Comencem pel futbet: anem recuperant terreny, tot i que ara em dedique a fer de pulmó de l'equip, que és una manera suau de dir-ho. Al capdavall, a això vaig, a córrer bona cosa.

Pel que fa a les Corts, hui també hi havia alguna comissió, cosa estranya un divendres. S'entretenen aixina, perquè el lloc on es gestiona la sobirania valenciana és això, un entreteniment o un tràmit. I ja podem agrair que facen lleis buides de contingut, com la d'immigració que han aprovat fa uns dies, segons dia l'oposició —i ja m'ho crec—, perquè si alguns pugueren legislar el que volen realment, açò seria el Congo o el Vaticà, segons la tendència irracional que primara.

Per exemple, hui m'assabente (Vilaweb) que segons Concha Gómez, secretària barcelonina d'Educació de la Generalitat valenciana, ella no sap parlar valencià. Espere que no negara que parla en català, perquè quan transcrivim les seues intervencions en les Corts valencianes, vaja, no hem notat que no ho fa en cap de les dos llengües oficials de les Corts. A vore si resulta que parla en anglés —que és la moda en eixa conselleria— i mosatros mos hen trilingüitzat de colp. Com l'acudit aquell, però sense que faça gràcia. Doncs, sí, em sembla que Concha Gómez és un exemple ben clar de mala educació, en tots els sentits.

I, a més, Francisco Camps Ortiz, actual «ocupant» del palau de la Generalitat, que s'ha posat molta majúscula en l'estatut valencià eixe que ni ell ni Ignasi Pla i Durà ens van deixar votar, i això li fa creure que pot parar els vents i ofegar les ones de la mar i televisives. ¿Què pretén que ignoren els valencians tancant els repetidors d'Alginet i la Llosa de Ranes? Potser que la manifestació de demà per l'ensenyament públic. Bé, il n'y a que la fin de triste, que diuen per allà. Això, i unes cosconelles, i a viure.

dijous, 28 de desembre del 2006

Dels Borja a açò, passant per Suècia

Palau Ducal de Gandia, d'aquells Borja
Decididament és temporada de faena i de poc temps per a estes ratlles espasmòdiques. Entre les correccions, l'escaneig i la lectura del correu habitual, el temps vola.

Amb tot, tenia alguna cosa a apuntar. Hi ha la indignació de sentir tot un conseller dit Maragall (d'Educació) usant l'anècdota de dos nois d'Olot que no sabien prou de castellà com es veu que cal saber si vols sobreviure en este estat. És a dir, en lloc de vore que anem bé, perquè han pogut viure en català sense cap problema, ha premut l'accelerador cap a Burgos: cal un decret que ens impose més castellà. I Madrid i la ministra Cabrera tenien la solució. En canvi, a Burgos continuen sense saber-ne ni pruna de català, de gallec o de basc. O potser és que ja els havia arribat la dita que diu que «Espanya serà catalana o no serà»?

D'altra banda, dos anècdotes més sobre l'oblit o la manipulació de la realitat. El suec Kristian Lundberg va escriure la crítica d'un llibre que encara no s'havia escrit (El País, 21.12.2006 dj.). I tenia una raó ben clara: «la seua antipatia envers Mattsson» —l'escriptora Britt-Marie Mattsson— «[era] el que l'havia mogut a avançar-se». Amb tot, va fer una bona ressenya, pel que diuen. Llàstima que la realitat li xafara la guitarra.

I, més a prop i en sentit contrari, el Centre d'Informació i Documentació Jurídic i Administratiu (CIDAJ) de la Generalitat valenciana publica el text reformat de l'Estatut d'autonomia valencià, però omet una disposició derogatòria. No és casual, naturalment, tal com informa el diari Levante (21.12.2006):


Denúncia de la Intersindical Valenciana



El Consell elimina la polèmica clàusula derogatòria de l'Estatut en la versió oficial de la pàgina web

La disposició esborrada d'Internet posava en qüestió la vigència de la Carta Magna

Julia Ruiz, València

La polèmica disposició derogatòria del nou Estatut d'Autonomia que per a alguns juristes posa en qüestió la seua pròpia vigència ha deixat de ser un problema en Internet. La versió oficial de la Carta Magna que apareix en la web oficial de la Generalitat no inclou la citada clàusula que sí apareix en el text que va ser publicat el passat 11 d'abril en el Boletín Oficial del Estado (boe).

L'avís ho va donar ahir la Intersindical Valenciana que va qualificar el fet com «molt greu», ja que suposa «falsejar la normativa». Es tracta, afig, d'una «operació de reescriptura de la història que no té gens que envejar a la novel·la 1984, de George Orwell, o les fotos trucades del règim estalinista de l'URSS».

«Desafortunada»

Com en el seu moment va avançar Levante-emv, la polèmica disposició dóna per derogada la Carta Autonòmica de 1982 malgrat que formalment el nou Estatut és un text que reforma l'anterior. Si aquest últim ha estat derogat la conseqüència seria que no hi ha Estatut. El mateix president del Consell Jurídic Consultiu (CJC), Vicente Garrido, va considerar a títol personal «desafortunada» la clàusula derogatòria, encara que va mantenir que la incorrecció no tenia conseqüències jurídiques.

El Consell de la Generalitat va menysprear en el seu moment les crítiques que des de diversos àmbits es van abocar per considerar el text una «nyap». No obstant això, és significatiu que en el repertori legislatiu del Centre d'Informació i Documentació Juridicoadministratiu de la Generalitat (cidaj) del web de la Generalitat només es faça esment de la clàusula en el preàmbul i desaparega després en l'articulat. La Intersindical va recordar que a partir de gener el dogv es publicarà únicament per Internet i va recordar que l'obligació de la Generalitat de donar informació veraç.


Bé, ací puc dir que tinc alguna cosa a vore amb la notícia, atés que em vaig adonar de l'omissió per casualitat i vaig avisar els companys, perquè em va semblar ben estrany, atés que les Corts sí que havien publicat la clàusula en la publicació que ens havien distribuït.

A pesar d'això, no crec que calguera citar Orwell o el règim soviètic, la cosa no té eixe nivell, per sort, encara.

diumenge, 2 d’abril del 2006

Rebaixats també en valencià

Rebaixes a també en valencià.
He pegat una mirada a l'edició que ens regala la Generalitat Valenciana del nou Estatut d'autonomia valencià. No puc jutjar encara el contingut del text, allò que ens farà més lliures i més feliços que abans —si això era possible—, però si el rigor i les intencions podem dir que es desprenen de l'edició que ens ha arribat a les mans, el resultat és el previsible i el que ens podem esperar de la qualitat legislativa i política que regna al parlament valencià, a Oriola o a Marbella, per donar tres referents del mateix nivell.

Potser he exagerat en l'afirmació anterior, tot i que tampoc sóc capaç d'assegurar que no m'haja quedat curt. Si observem l'edició, comprovem que les versions catalana i espanyola tenen criteris diferents —i igualment incoherents— quant a l'ús de majúscules i minúscules. Eixa incoherència prové del fet que no es fa política legislativa per millorar la societat i les relacions entre les persones, sinó que la política legislativa és simplement l'instrument per excel·lència del «poder personal» d'alguns polítics. Refent la dita, ara diríem: fes la caguerada més grossa o més menuda, però que tothom sàpia que l'has feta! I per això les editen en els diaris i butlletins oficials amb què («ens») governen.

Sincerament, crec que m'he fixat en un detall marginal, les majúscules i les minúscules, però tot i ser superficials, són de la mena d'indicadors mínims que ens avisen del que hi ha més a dins. Per exemple, l'article de «Les Corts» apareix en català sempre en majúscula (pel que he vist), però en espanyol a voltes sí i a voltes no —a pesar que el nom sempre apareix en català, que eixa és una altra: ens volen intraduïbles!—. I un tall de «Diputats», «Administració», «Senadors», «Comissions», «Mesa», «Llei» i altres excessos de falsa dignitat, fins a arribar al súmmum: els «Notaris» i «Registradors» i el «President». No hi ha notaris comuns, que no siguen majúsculs? I, pitjor encara, no hi haurà «presidenta» de la Generalitat? Supose que Pujol i Solà (et alii, molts alii) en dirien masclisme —i no «sexisme», que per ací seria un eufemisme— i majúscules abusives —on jo diria «majúscules d'indignitat».

Com podíem esperar, els «nostres» hòmens i dones de la política han donat el nivell del que són capaços, i l'«altura de mires» i altres badomies retòriques i suades que han repetit en les Corts socialistes i populars són el nostre sostre democràtic actual. Estic segur que els ciutadans i ciutadanes valencians ho podrem millorar sense acalorar-mos massa. Com dia Drieu la Rochelle: «Sabrem qui som quan vorem què hem fet».

dissabte, 1 d’octubre del 2005

La dièresi amb un canut

Esta setmana ja s'ha produït —divendres— la provisió interina del lloc de cap de Publicacions. La Mesa de les Corts ha fet cas del reglament i fet ús de la borsa de treball —eixes borses que no caduquen mai, a pesar que no es fan oposicions; però això és un altre tema— i ha col·locat la traductora que hauria d'haver segut la cap fa quinze anys. Per ara ha anat fent els trasllat amb tranquil·litat des de l'altra banda del servei i deu estar avaluant què pot canviar i què pot aprofitar del llegat que ha rebut.

Per altra banda, el coordinador de transcriptors no ve este dilluns, i per tal que pugam acabar el ple que estem transcrivint amb un mínim de cohesió, va tindre la pensada d'improvisar una reunió per a passar-mos un full amb algunes de les errades que més sovintegen en les transcripcions. (Un full amb errors, també cal dir-ho). M'ofén —no personalment, sinó professionalment— descobrir que hi ha qui no sap posar la dièresi amb un canut o que no s'ha assabentat que el diputat Maluenda diu «auia» en lloc de «aigua» —tots dos recollits el Diccionari valencià, (ed. Bromera, 1996)— i més encara que el coordinador escampe eixe desficaci en un full sense dir-li a la persona responsable que menys males cares i més responsabilitat professional de tècnic/ca lingüístic/ca que és molt a pesar seu.

El mal és que el lloc que ocupa el coordinador no supera el llindar psicològic mínim de remuneració superior que permet assumir responsabilitats i tindre discussions professionals amb els companys suposadament coordinats. Tanmateix, no és disculpa si no hi ha reivindicació d'eixe greuge. I no n'hi ha.

Arteta i la poca ètica


Pel que fa a altres temes, cal conservar en la memòria —per a res de bo, és clar— l'article d'Aurelio Arteta «Cooficiales porque sí» (El País, 26.09.2005 dl.) que com ja anuncia el títol va de no dir res de trellat, però de voler tindre raó «perquè sí». Vaig escriure una carta a El País, més per esbravar-me que perquè veja que siga raonable dir-li res a tot un catedràtic de filosofia moral i política que insinua que potser és «demasiado tarde para el debido regreso», però que no aclarix si vol tornar a 1975, 1939, 1707 o a alguna altra caverna, quan ell devia ser feliç amb les llengües d'Espanya, Portugal, Andorra, França i Itàlia prohibides, totes llevat d'una.

Per compensar, Moisés Naím (El País, 28.09.2005 dc.) en «Cuando lo normal es raro»:
En temps com estos, en què els valors han esdevingut tan habituals en la retòrica política, és important estar molt alerta davant la possibilitat que les nostres opinions, plans i decisions es fonamenten en suposicions falses sobre allò que és normal. Quan això ocorre, els valors conduïxen a males decisions i no a una major claredat moral.


Estatuts


Per cert, tenim estatut català. Un referent i un consol per als valencians que encara aspirem a tindre un País Valencià i no una llicència per a matar urbanitzar, eufemisme que encobrix les pràctiques mafioses més diverses.

dimecres, 1 de juny del 2005

Estiu calent, Estatut gelat!

Primer dia d'horari d'estiu, així que he hagut de conviure des de les huit del matí amb el meu jubilós i quasi jubilat cap de Publicacions. Ho dic perquè ahir vaig tindre la segona conversa tensa de final de temporada. Vaja, trobe correcte que se'n vaja amb l'orella calenta: la fotocopiadora no funciona de fa un any, el lloc de coordinador no es cobrix —mentres es fan altres concursos— i una administrativa fa de transcriptora correctora, cosa que ratlla amb coses pitjors que les anteriors. Però segons ell, això no són problemes que ell haja de resoldre, són acusacions que li faig! Se les fa tot sol, naturalment.

D'altra banda, continue llegint en els diaris que un vocal (Azparren?) del Consell General del Poder Judicial espanyol diu que els partits polítics (psoe i pp) hi han traslladat les quotes de poder, i que hi regna l'amiguisme per damunt del mèrit i la capacitat. Nosaltres ho veiem i ell ho confirma. L'advocat americà del cas d'O. J. Simpson (Barry Shenk) explica que «alguns responsables públics estan més preocupats per salvar la cara que per fer justícia», i trobe que no parla de ningú de les Corts Valencianes. I algú diu que a Galícia «els drets són favors».

I després que Takse llegira Primo Levi i que pp i psoe estiguen «cometent» un estatut d'oli de ricí, sense trencament de la barrera electoral jibaritzadora del 5%, sense nom per al país, sense llengua per a tots, sense igualtat de gèneres, sense comarques: no volen que exigim el compliment dels nostres drets laborals i ciutadans!

dimecres, 25 de maig del 2005

El nostre destí manllevat i inadaptat


Un llibre d'autor i data desconeguts. Alegoria del País Valencià? Del nou estatut que ens han pronosticat PSOE i PP?