dijous, 26 d’octubre del 2006

Personalitzacions: AVL i Mac OS X

Lluis Llach a Fraga. Ja ens han renovat la direcció de l'AVL, i els arraps i les maganxes han mostrat la cara més trista de la lingüística valenciana. Diguem-ne lingüística, atés que associar-ho tot a la política (al partidisme) ara mateix em sembla un recurs compensatori massa banal. La presidenta repetix en el càrrec, amb l'ajuda de les pressions del president de la Generlitat, Francisco Camps Ortiz (PP), segons apreciació de l'altre candidat, Emili Casanova Herrero, que ha lamentat l'ocasió perduda per a «despolititzar» la institució. Això de «despolititzar» és una cosa que tampoc caldria fer: simplement canviar de política. Perquè la política és essencial en totes les qüestions públiques. La reelecció d'Ascensión Figueres no és que siga mal símptoma, sinó que és la continuació del procés de malaltia infantil —diríem— que encara rosega l'entitat. Una pallola que no acabem de passar. Si ens entretenim amb els símils biològics, esperem que el curs natural tinga alguna virtut en estes coses humanes, és a dir, artificioses. Per exemple, l'elecció de Manel Pérez Saldanya és un cas d'artifici, atés que ha passat d'oposar-se a la creació de la institució a ser-ne secretari. La natura fa el seu curs. En un altre tema menys interessant, intentant condicionar-me el Cube per a les faenes habituals (Mac OS X 10.3.9), tope amb un obstacle bastant molest: no hi ha manera de poder canviar el color de fons general de l'ordinador i de les aplicacions. Per exemple, no aconsguixc que em mostre els colors que he decidit per a l'ordinador (tal com puc fer en Windows) en Word. Li he d'assignar color a cada document, cosa que modifica el document. En canvi, en Windows és una opció de visualització ben pràctica que faig servir per canviar els fons blancs —que em cremen els ulls— per un avorrit to verdós que no em molesta gens. Si hi ha algun lector per ací i en sap res, espere que m'ho indique. El Mac OS X és agradable en moltes coses, però en altres té un comportament angoixant propi de l'AVL, diríem. Finalment, per compensar que no tenia imàtgens del Llach a Montcada (01.10.2006 dg.), penge un bonic cartell sobre la seua actuació a Fraga (a l'Aragó, país veí que continua discriminant els seus ciutadans catalanoparlants).

dimecres, 18 d’octubre del 2006

¿Dimissions a la sueca per València?

Cecilia Stegoe Chiló i Maria Borelius: dones, sueques, que dimitixen.
Digué el president de la Generalitat Valenciana Francisco E. Camps Ortiz en el debat sobre l'estat de la comunitat del 2006 (Diari de Sessions, núm. 154; ho traduïxc de l'espanyol):


I parlant d'educació i qualitat cal recordar que el valencià s'aprén en l'escola, a més d'en les famílies. És en els col·leges i instituts on major esforç social estem fent per l'ensenyament en valencià i del valencià. Esta és l'aposta de tota la societat valenciana per recuperar el seu ús social fonamentalment en el sistema educatiu. Em satisfà poder dir que este és un dels grans èxits del poble valencià. Les xifres són eloqüents: des de 1995 s'han incrementat un 130% els alumnes que estudien en valencià en els centres educatius de la nostra comunitat. Mentres que en 1995 només estudiaven 74.277 alumnes en valencià en les 1.074 línies existents, este curs ho faran 170.000 estudiants en més de 2.500 línies distribuïdes en més de 1.000 centres.


En canvi, no va dir res del que podien fer eixa mínima part de jóvens que aprenen el valencià a l'escola quan ixen dels centres esducatius. És cert que el major «esforç» (eixe eufemisme!) que estan fent és als centres educatius, atés que només hi ha cinema en espanyol, l'administració només funciona plenament en espanyol, la policia només funciona plenament en espanyol, els ciutadans valencians no tenen garantit el dret a rebre els serveis públics i privats en la seua llengua, ja que que l'administració no ha procurat que el mercat respecte els drets lingüístics dels ciutadans —excepte els dels ciutadans castellans.

¿Per a què, per tant, tant de suposat «esforç» del senyor Camps i companyia? Per a res. Per a lluir la seua demagògia únicament. Ai, si un moviment tectònic ens acostara una mica a Suècia, quina gelor i quina neteja...

divendres, 13 d’octubre del 2006

Incompatibilitats i discriminacions

El peix al Mercat Central de València
Ja tinc algunes andròmines més sobre la taula amb les quals he actualitzat les possibilitats del Cube: un iMic de Griffin i un concentrador de Belkin (dissenyat per al Mac Mini), que em permeten tindre so i connectar bona cosa més de perifèrics. Li he hagut de fer unes potetes al Cube per tal de poder-ho connectar tot més o menys ordenadament.

L'únic problema del Mac, en general, i ja ho he assumit com a cosa tradicional, són incompatibilitats de caràcters tant en Word com en HTML que fan que apareguen coses estranyes en les pàgines. Supose que amb un poc de paciència ho podré aclarir —tot i que hi ha coses que no tenen solució en temes de compatibilitat entre sistemes operatius. Per exemple, tinc un disc dur extern IOmega que actualment només em funciona amb Linux, i no tinc ni idea de la causa.

Tota esta narració de tecnologia casolana no té més interés que mostrar una de les milanta formes amb què el temps que empresonem s'allibera lentament per a l'eternitat.

Per cert, els comerciants del Mercat Central de València també vénen per Internet. Però només en castellà! Per què deu ser que discriminen els valencians? Puga ser que pel mateix motiu que uns representants sindicals minoritaris són capaços d'aprovar un reglament de consell de personal —pels dos terços legals exigits per als quals encara eren necessaris— que fixa que la reforma del reglament es podrà aprovar simplement amb la majoria absoluta, per a la qual cosa ja no són necessaris.

La vida, que té coses molt estranyes, com un disseny fantàstic i una incomoditat manifesta en el cas de les connexions del Cube.

dijous, 5 d’octubre del 2006

Un diputat de Benissanó

Benissanó
Tinc un moment entre cinta i cinta per a esventegar-me després de sentir les quatre coses mal rosegades sobre la llengua que ha dit el diputat Serafín Castellano (PP de Benissanó) en el rebuig de la moció de censura socialista. Ells —els dirigents del PP— que tant s'estimen el seu «idioma valencià» i, com es pot vore a Benissanó mateix (octubre 2006: únicament en espanyol), prediquen amb l'exemple, que és la millor prèdica:

Benisanó posee tal riqueza histórica y monumental, que esta página no es sino una introducción con la que tentar a quienes, imbuidos de curiosidad y ganas de disfrutar de nuestra cultura más señera, recorren los pueblos y ciudades de nuestras tierras valencianas. Con esta página tratamos de contribuir de manera decisiva a un mejor conocimiento de nuestra localidad.


¿I pretenen enganyar encara a algú amb eixa fira? És evident que sí i resulta trist comprovar que a voltes fins i tot ho aconseguixen. Per sort, tot això és fum de botja (i de bojos).

diumenge, 1 d’octubre del 2006

Lluís Llach a Montcada: la faena de la llengua

title="Què
Divendres passat Lluís Llach féu un molt bon recital a Montcada (Horta Nord). El cantant diu que es retira a poc a poc, però ningú sabria dir per què, si tenim en compte la qualitat de les seues actuacions. És clar, els músics que van a el Llach em semblen fantàstics i els arranjaments de les peces em resulta sorprenent cada vegada. Fins i tot el vici de mormolar emfàticament fragments de la cançó quasi s'ha reduït als llocs on el recurs té algun sentit. Decididament, ens haurem de plantejar anar a veure'l a París este novembre que ve.

Quant al públic assistent, hi havia un predomini de nostàlgics dels seus principis ètics o dels temps passats en què fórem valents —a més de joves amb samarretes d'Obrint Pas—. Això dels principis és una afirmació agosarada causada per petites experiències personals, però espere que només s'ofenga qui tinga motius, perquè també hi havia companys i companyes amb coses dites i fetes per a millorar la nostra societat. Naturalment, l'Enric Morera (BNV) no sé encara on classificar-lo.

Podria comentar ara coses que es diuen sobre les eleccions a l'AVL, però com que es diu de tot, i poc de bo, només puc assenyalar que si es conformara un equip amb Emili Casanova Herrero i Manel Pérez Saldanya, crec que la cosa tindria molt de trellat —encara que l'oposició blavosa interna seria ben sensible—. Espere que l'equip que siga es prenga més seriosament la vitalitat actual del català al País Valencià —que, com podem observar a la foto, per a l'ajuntament de Rita Barberá, el valencià no aprofita ni per a aventures americanes ni per passetjar-hi per damunt.

Finalment, apunte ací que demà tinc una cita per a una faeneta interessant amb un diccionari escolar. Com que es tracta de treballar amb un antic professor meu de bàsica, la cosa té connotacions especials, més encara tractant-se de diccionaris, tema que m'interessa especialment.