dijous, 31 de març del 2016
La segregació
dimecres, 30 de març del 2016
S'engul el temps
dimarts, 29 de març del 2016
La condemna del pensament
dilluns, 28 de març del 2016
A miques
diumenge, 27 de març del 2016
Cita dominical / 385: Xavier Vidal-Folch Balanzó
dissabte, 26 de març del 2016
Poques acadèmiques
Tal com es va conformar l'avl i tal com s'està renovant ara, em sembla que una composició de llista de candidats 7/3 (o l'actual 16/4) em fa pensar que no tan sols estan presents els criteris tècnics per a proposar persones, sinó que també hi ha un «criteri inconscient», ambiental. En este cas, la desigualtat que es genera no consistix a proposar candidats que no siguen vàlids, sinó que implica que es «desconeixeran» o «no es proposaran» candidats vàlids que siguen dones. Sí, d'això són els comptes, d'hòmens i dones. La regla de la paritat (en un percentatge determinat) no hauria d'implicar que s'imposaren candidates que no siguen vàlides, sinó que es farà l'esforç de conéixer-les, proposar-les i nomenar-les. Perquè n'hi han.
A més d'això, jo «corregiria» l'elecció amb la intervenció de l'atzar, perquè alguns estudis indiquen que mos deixem dur massa sovint per afinitats i semblances, que si mos ho mirem de prop, davant de l'espill, acceptarem que no és la millor recepta per a moltes coses, com ara esta.
divendres, 25 de març del 2016
A la vora del sud
Anem un poc al sud del país imaginari: Elda i Petrer. Estem de «commemoració fantàstica», que cantava aquell, per un Pequeno mig segle (coses nostres). Entrant pel nord a Elda topes amb un dels desgavells de la democràcia sotmesa al capitalisme: un «parc temàtic» sobre l'Espanya suburbial dels anys cinquanta. I cap de les eixides de la redona t'indica cap a on has d'anar. ¿Duríem els refugiats de guerra a la nostra vergonya particular? Les elits repartixen les culpabilitats econòmiques i ideològiques.
dijous, 24 de març del 2016
Les idees de la mort
dimecres, 23 de març del 2016
Ací em pica
dimarts, 22 de març del 2016
L'autor dels apunts
dilluns, 21 de març del 2016
Null hom gos llistar
Els diccionaris no acabem d'aclarir les possibilitats d'ús del verb llistar en l'accepció més general:
(gdlc) v. tr. Fer llista o llistes.
(diec) v. tr. Fer llistes (en alguna cosa).
(dnv) v. tr. Fer llista o llistes. Va llistar els llibres de la biblioteca.
(gd62) v. tr. Posar en llista; fer llista o llistes. Llistar els assistents a una reunió.
(dcvb) v. tr. Guarnir de llista o llistes.
L'accepció més clara podríem dir que és la del dcvb, que es referix a les ratlles decoratives. En el cas del diec i el gdlc, no hi ha exemples, però entenem que es referixen a les ratlles decoratives i a les sèries enumeratives. Amb tot, despista bastant eixe aclariment «en alguna cosa» del diec. L'única classe d'exemple que donen el dnv i el gd62 és per a l'accepció de la sèrie enumerativa, que deu ser l'accepció més comuna en àmbits administratius (i en general).
En resum, es suposa tant podem llistar 'fer ratlles' com 'fer sèries enumeratives'. Tanmateix, he fet una cerca ràpida i no he aconseguit trobar cap exemple del primer cas, llevat de l'exemple del dcvb (1313):
Null hom... no gos d'aquí avant listar ne vetar per forsa, ne batcegar, negunes vestaduras.
I sembla que no hem gosat, certament.
diumenge, 20 de març del 2016
Cita dominical / 384: Abelard Saragossà Alba

La gent, contra la creença que tenim, parla en el huitanta per cent de les coses molt bé.Abelard Saragossà Alba, fragment de l'entrevista del programa La Represa de Ràdio Godella, 18.03.2016.
dissabte, 19 de març del 2016
Anar més
divendres, 18 de març del 2016
Brutalitat social
dijous, 17 de març del 2016
L'estaquirot i el rellamp
dimecres, 16 de març del 2016
Plantilles i filloles
dimarts, 15 de març del 2016
Sindicalisme testicular
Acabe el dia amb el cap carregat de sindicalisme de baixa intensitat: un representant de l'ugt em crida a l'orella uns quants dogmes rancis i destrellats diversos sense atendre a raons ni acceptar un debat. Li s'acumula un floquet blanc de saliva en el llavi. Ell, el secretari, el que té la firma autoritzada, només firmaria, per «poders», el que «ell» estava diguent. En lloc de fer servir els «poders» semblava que anava a testicular. Abans que ho fera, Pallarès Piquer, el polític present en la taula negociadora, li demana que faça servir un canvi de to. M'ha sorprés i crec que no li ho he agraït com calia. És clar, al final perc, ja que, sindicalment, tinc més bona memòria (escrita), però estic en minoria.
Més tard, tribunal d'un concurs on discrepe de l'aplicació del reglament de provisió interina: apliquen restriccions «secretes» o no declarades a les titulacions d'idiomes pel que fa als coneiximents que acrediten. No volen debatre i em diuen que envie la meua discrepància en un escrit. Doncs, millora aixina, perquè no crec que m'hagueren cridat a l'orella, però tampoc em sembla que hagueren entés que hi ha un reglament nou, una normativa nova i que no poden continuar fent les mateixes interpretacions del passat. Almenys en este cas no han testiculat.
dilluns, 14 de març del 2016
El risc comunicatiu
diumenge, 13 de març del 2016
Cita dominical / 383: Repsol

¿Tens ja el regal per al Dia del Pare? Guia Repsol 2016. Molt més que restaurants, racons amb encant i rutes gastronòmiques. Regala-la.Anunci de Repsol en el diari El País, 12.03.2016.
dissabte, 12 de març del 2016
L'asbelatge de vora el camí
divendres, 11 de març del 2016
Patiment quirúrgic
dijous, 10 de març del 2016
Comptes que no es reten
dimecres, 9 de març del 2016
El ratolí disloca el muscle
Avance un poc amb el vba del Word. Faig el primer quadre amb botons de selecció que aplica les macros que trie. ¡I funciona! M'ha costat un temps tindre la paciència i el cap disposat per a entendre l'explicació del llibre en angllés i d'ocasió per a una versió anterior del Word que vaig comprar no recorde si per Internet o en una llibreria de segona mà. Recórrec també a les explicacions que trobe per Internet. La qüestió és que, contra els volantins que calia fer amb «Word Basic», ara s'ha simplificat la creació d'eixos quadres:
- Cal crear un «frmUser»
- Posar-hi els botons «opt» en la vista d'objecte
- I donar-los les propietats adients
- La crida a les macros (o als documents que s'hagen d'obrir) es fa en el codi del botó «OK» (jo li dic «Aplica»), seguint una cadena d'instruccions If...Then...Else If...Then, etc.
I això és com tot, que una volta sabut, tot és fàcil. En tot cas, com que sóc funcionari, veig un altre jo demanant-me per què em calfe el cap en tot això en lloc de continuar escrivint amb boli, usant goma d'esborrar i fent les còpies en paper carbó. Es suposa que l'explicació té a vore amb l'ètica i la democràcia. Però la deixarem per a un altre dia. Després de vore que en les Corts Valencianes la presidència fa servir un ratolí —que té llunt del cos i li costa estirar el braç i quasi dislocar el muscle— per a activar el micròfon de cada diputat, veig que la cultura l'eficiència en la gestió, l'ergonomia i la salut laboral, no són encara els principis bàsics que es suposa que haurien de ser.
dimarts, 8 de març del 2016
El tancat per al bestiar
Cada u hauria de posar una molleta de pa per al camí que hauria de dur els refugiats —i la resta de persones— cap a una altra Europa possible i necessària, on les diferències i les desigualtats estiguen fonamentades en el dret, la justícia, els drets humans i la democràcia. Hem de decidir en què som diferents, per què i fins a on arriben eixes diferències. Es suposava que construíem una Unió Europea per a això.
Fa un dies vaig enviar cinquanta euros a acnur com a ajuda per als refugiats (de Síria i del país que siga). I diu Takse si amb això ja estem tranquils. Doncs, no, la veritat és que no, però es veu que la «humanitat» —com a concepte ètic— és això. O també és això. I eixe això és la part grossa de la construcció de les nostres societats: mos movem entre la por i la compassió. Pareix que ara mateix estem molt interessats a devaluar-mos èticament, alcem tanques, creem nous camps de concentració i afavorim les màfies i el tràfic de persones. I ja no sabem on estan les «bèsties».
dilluns, 7 de març del 2016
El debat segrestat
Estic pensant en el xantatge i el segrest. Hi ha qui es pensa que pot «segrestar» la llengua i estar seguit seguit demanant-ne un rescat. Són els qui, en una societat com la valenciana (i la catalana, per extensió), desarticulada i sense mitjans d'informació audiovisuals, es pretén preceptor i usuari intolerant d'un suposat «estàndard» i, al mateix temps, es qualifica a ell mateix de coneixedor profund i imbatible de la varietat del seu poble. Són els abanderats d'avantguarda de la salvació de la «pàtria» i, a més, són la «reserva espiritual» de les arrels culturals i lingüístiques del país (de dalt o de baix).
Tope amb un article d'Umberto Eco (del 2004; veg. A passo di gambero) que em fa ressonar l'enclusa: «Podrem dir que la cultura d'esquerra ha esdevingut hegemònica gràcies a una política persistent de xantatge ideològic. [...] És veritat.» Parla d'un cas italià i de la història italiana. Però ara mateix em sembla que també parla per a mi, ara que un company m'ha fet vore que «la coŀlaboració té com a derivat coŀlaboracionista». En el mateix rengló em recorda el règim de Vichy, i deixe córrer el debat, que està a punt de passar del marduix del refrany a l'argument «ad hitlerum».No hi ha discussió possible, atés que la «veritat» no es discutix. El dubte, el matís, el suggeriment, la documentació o la proposta alternativa, són traïció. No res, que mos se veu vindre a hora de camí. (I ací posarien un refrany més o menys adient i amb una intenció ofensiva ben manifesta.)
diumenge, 6 de març del 2016
Cita dominical / 382: Albert Bastardas i Boada

La solució [...] per a la complexitat lingüística espanyola no sembla pas impossible si, tot plurinacionalitzant-se, l'Estat es «desnacionalitza» i cessa de ser identificat només amb un dels grups etnolingüístics dels que componen actualment Espanya.Albert Bastardas i Boada, Ecologia de les llengües (1996).
dissabte, 5 de març del 2016
L'encert dels errors
En general no tenim en compte el solatge que deixen els errors. Les recerques científiques, contràriament a la dita popular —¡un error, vaja!—, diuen que aprenem dels encerts, no dels errors, però els errors molt sovint són conjunturals i són el tapís sobre els que resplendixen els encerts. Eixe solatge aplana el camí dels qui l'encerten, perquè s'estalvien cometre eixe error i, amb un poc de sort, l'encerten. O almenys ho pareix mentres ixen guanyant amb la comparança.
El cas és que els errors són la norma, són el dia a dia, perquè sol ser cert que tot ho podríem fer millor. I els errors dels errors són la crueltat, la malaltia, les patologies socials i ètiques, el sindicalisme de les elits, l'humor de dretes, el neoliberalisme per als pobres, la subvenció, el malhumor d'esquerres i l'austeritarisme. N'hi ha molt per a triar, i trobe una cita que me l'encerta: «El nou pensament necessita, doncs, el «bon temperament» de qui valora l’encert dels errors, i no es limita simplement a refutar i rebutjar.»
En canvi, els encerts, el milacre, el paradís en la Terra, no és habitual i florix sobre eixe solatge i fa figa ofegat per l'excés de nitrat. Ahir vaig xutar «bé», però el porter me la va parar; més tard vaig marcar perquè la vaig tocar de cap «malament». Conjuntura: era una patxanga.
divendres, 4 de març del 2016
La pàtria sense urnes
Suspensos encolomats a les polítiques actives d'ocupació: la seua capacitat és «limitada», el servei «va reduir» el personal; el nombre d'ofertes «encara és baix»; la cooperació entre agències és «marginal»: les privades donen serveis «limitats»; no hi ha «cap seguiment» i la garantia nuvenil «no estan donant els fruits» esperables. Desastre sense paŀliatius.I es suposa que ara volem canviar de govern en Espanya, però no pot ser perquè n'hi han uns quants que preferixen tindre una pàtria i no tant una democràcia.