dijous, 31 de març del 2016

La segregació

El Termcat ha respost ràpidament. No hi ha inconvenient per a segregador -ra. Parlant de segregar i del català (trobaríem casos iguals en moltes llengües) hi ha qui amolla que una «defensa exagerada de l'hibridisme» és tan rebutjable com la «defensa de la puresa de la raça». I es queda més ample que llarg, supose. N'hi ha que no tenen melic. A voltes sembla que mirem al sol i n'intuïm les ombres.

dimecres, 30 de març del 2016

S'engul el temps

Mentres espere que el Termcat decidixca si fa cap proposta alternativa per a segregador -ra, m'entretinc millorant el Multicerca: aconseguixc que el dcvb que hi tinc inserit funcione en l'Internet Explorer de Windows (i en el Firefox de l'Ubuntu). A més, demà afegiré un altre cercador científic en la posició 24, per a substituir el cercador perdut del Realiter. He canviat també esta setmana el tema del bloc de les Fitxes de Dubtes i Terminologia, que fa anar una versió adaptada al cas del Hipwords. La informàtica no segrega temps, se l'engul.

dimarts, 29 de març del 2016

La condemna del pensament

La condemna del pensament no necessita el debat. El dogma, la convicció creient i l'etiqueta resum, són un refugi contra la gelor del pensament, un milacre de la inteŀligència... Serien un milacre de la inteŀligència, deixem-ho aixina.

dilluns, 28 de març del 2016

A miques

Les anàlisis esmicolen i permeten interpretar, entendre, comprendre. Hi ha qui s'ho passa pipa esmicolant, i pretén que tornarà a muntar-ho millor. Per tant, ni interpreta ni entén ni comprén. Les anàlisis, però, no són un manual d'ús ni una guia de muntatge, tant si es tracta d'un moble com d'una llengua.

diumenge, 27 de març del 2016

Cita dominical / 385: Xavier Vidal-Folch Balanzó

Mirant si en sabem prou.
Com que sabem poc, especulem molt.
Xavier Vidal-Folch, «A la yihad en taxi», El País, 26.03.2016.

dissabte, 26 de març del 2016

Poques acadèmiques

Tal com es va conformar l'avl i tal com s'està renovant ara, em sembla que una composició de llista de candidats 7/3 (o l'actual 16/4) em fa pensar que no tan sols estan presents els criteris tècnics per a proposar persones, sinó que també hi ha un «criteri inconscient», ambiental. En este cas, la desigualtat que es genera no consistix a proposar candidats que no siguen vàlids, sinó que implica que es «desconeixeran» o «no es proposaran» candidats vàlids que siguen dones. Sí, d'això són els comptes, d'hòmens i dones. La regla de la paritat (en un percentatge determinat) no hauria d'implicar que s'imposaren candidates que no siguen vàlides, sinó que es farà l'esforç de conéixer-les, proposar-les i nomenar-les. Perquè n'hi han.

A més d'això, jo «corregiria» l'elecció amb la intervenció de l'atzar, perquè alguns estudis indiquen que mos deixem dur massa sovint per afinitats i semblances, que si mos ho mirem de prop, davant de l'espill, acceptarem que no és la millor recepta per a moltes coses, com ara esta.

divendres, 25 de març del 2016

A la vora del sud

Anem un poc al sud del país imaginari: Elda i Petrer. Estem de «commemoració fantàstica», que cantava aquell, per un Pequeno mig segle (coses nostres). Entrant pel nord a Elda  topes amb un dels desgavells de la democràcia sotmesa al capitalisme: un «parc temàtic» sobre l'Espanya suburbial dels anys cinquanta. I cap de les eixides de la redona t'indica cap a on has d'anar. ¿Duríem els refugiats de guerra a la nostra vergonya particular? Les elits repartixen les culpabilitats econòmiques i ideològiques.

dijous, 24 de març del 2016

Les idees de la mort

No mos podem sobreposar a la mort. Però sí que hauríem de sobreposar-mos a les idees que mos hi duen. En som víctimes pels fets i pels raonaments. Tanmateix, si estem jugant a l'exclusió, el rebuig, la desigualtat, la imposició de la misèria i les autocràcies, el resultat no serà de coquetes amb mel. L'educació en la violència i la rapinya no respon als valors que es suposava que havien de conformar la Unió Europea. Ni als valors ni als interessos. Llevat dels interessos d'alguns, com sempre.

dimecres, 23 de març del 2016

Ací em pica

Em diu ma mare que l'expressió fa: «Ací em pica, ací em cou i ací et trenque l'ou». Una companya dia: «Ací em pica, ací em cou i ací et trenque la punta de l'ou». No crec que em toque cap tonya justet esta setmana. La resta de l'any ma mare me'n compra d'un forn de la Vall cada quinze dies. Mala Pasqua tenim per davant amb atemptats terroristes en Bèlgica, en Turquia i allà on siga, amb la guerra en Síria, amb els morts que provoca la cara més indigna i cínica del Consell Europeu enmig de la mar. El terrorisme de Daïx assola el món àrab i la resposta europea és criminalitzar els que fugen d'allà, defugir responsabilitats i deures i afonar drets i llibertats. Ací em pica, ací em cou i mos trenquen l'ou en el front.

dimarts, 22 de març del 2016

L'autor dels apunts

El tema Hipwords de Wordpress no incorpora el camp de l'autor de l'apunt en cap lloc, o no el sé trobar en el fitxer corresponent a l'apunt (single.php). A més, pretenc introduir-lo en una fillola (child), perquè aixina podré mantindre la configuració quan el tema es pose al dia. La fillola contindrà el fitxer content-single.php on introduiré després de la instrucció <?php the_content(); ?> la instrucció <?php the_author(); ?>. I aixina apareix l'autor de l'apunt en el lloc i amb la forma que li done amb atributs css normals. Casualment i sortosament, la idea funciona.

dilluns, 21 de març del 2016

Null hom gos llistar

Els diccionaris no acabem d'aclarir les possibilitats d'ús del verb llistar en l'accepció més general:


(gdlc) v. tr. Fer llista o llistes.
(diec) v. tr. Fer llistes (en alguna cosa).
(dnv) v. tr. Fer llista o llistes. Va llistar els llibres de la biblioteca.
(gd62) v. tr. Posar en llista; fer llista o llistes. Llistar els assistents a una reunió.
(dcvb) v. tr. Guarnir de llista o llistes.

L'accepció més clara podríem dir que és la del dcvb, que es referix a les ratlles decoratives. En el cas del diec i el gdlc, no hi ha exemples, però entenem que es referixen a les ratlles decoratives i a les sèries enumeratives. Amb tot, despista bastant eixe aclariment «en alguna cosa» del diec. L'única classe d'exemple que donen el dnv i el gd62 és per a l'accepció de la sèrie enumerativa, que deu ser l'accepció més comuna en àmbits administratius (i en general).

En resum, es suposa tant podem llistar 'fer ratlles' com 'fer sèries enumeratives'. Tanmateix, he fet una cerca ràpida i no he aconseguit trobar cap exemple del primer cas, llevat de l'exemple del dcvb (1313):

Null hom... no gos d'aquí avant listar ne vetar per forsa, ne batcegar, negunes vestaduras.

I sembla que no hem gosat, certament.

diumenge, 20 de març del 2016

Cita dominical / 384: Abelard Saragossà Alba

Mirant els parlants.
La gent, contra la creença que tenim, parla en el huitanta per cent de les coses molt bé.
Abelard Saragossà Alba, fragment de l'entrevista del programa La Represa de Ràdio Godella, 18.03.2016.

dissabte, 19 de març del 2016

Anar més

Ma mare diu que no coneix a Meló, però sí a Copi, encara que l'expressió que coneix és «anar més que el tren Cagueta». No sap d'on ve la cosa i jo no sé si és cosa de Santander, com diu alguna referència que trobe per Internet. Açò de l'edat i la llengua sempre té sorpreses. Tota la vida anant més que Meló i ara em diu que no i em descobrix el Cagueta. El putxero li ha eixit abundant, boníssim, i l'ensalada de ceba tendra, que tampoc no n'havia fet en la vida, ben bona.

divendres, 18 de març del 2016

Brutalitat social

És ben preocupant que uns ramats o altres de seguidors d'uns clubs de futbol hagen demostrat el seu odi o menyspreu per persones que es dediquen a captar i que en algun cas tenien inclús problemes físics. No sé si era brutalitat o ideologia i m'és igual. Més preocupant em sembla que la societat consentixca i avale eixes activitats i comportaments —d'unes persones i altres—, que sí que són una mostra d'una societat que no sé si menysprea o odia els pobres i menys afavorits, però que fomenta les desigualtats i la falta d'equitat en la distribució de recursos i oportunitats, en la protecció social, en l'alimentació, l'educació, la sanitat i l'habitatge. Vist aixina, la brutalitat és part d'una «gresca» social que es suposa que no hauríem d'acceptar. Per tant, no ho han de resoldre la policia i el codi penal sinó la política.

dijous, 17 de març del 2016

L'estaquirot i el rellamp

En diuen destitució «fulminant» i pareix que no en sàpien altra. No és destitució «sorpresa» o «ràpida», «inesperada» o fins i tot sense adjectivar, «destitució» i prou. No, es veu que ha de ser «fulminant». I el cas és que l'afectat, el diputat de Podemos Sergio Pascual, no ha caigut fulminat per un raig ni s'ha desintegrat en miquetes atòmiques. Ha estat destituït —per mitjà de mecanismes discutibles, si vols— d'un càrrec per Pablo Iglesias, que supose que deu tindre atribucions per a fer-ho. Però pareix que per a alguns periodistes no n'hi ha prou amb l'activitat regulada i la quotidianitat democràtica, cal que el «líder» tinga amb una pistola de Megamind que liofilitze a tort i a dret. Estem sempre entre l'estaquirot i el rellamp.

dimecres, 16 de març del 2016

Plantilles i filloles

Faig proves amb la plantilla Wonderflux de Wordpress. Sembla un recurs interessant i molt adaptable. Però ja havia avançat prou la faena de renovació de l'fdt i, per tant, em quede amb la plantilla Hipwords. Això sí, després d'un assaig que no ha funcionat bé del tot, consulte un vídeo i aconseguixc tindre una fillola (child en diuen en anglés) per a que les actualitzacions del Hipwords no me se carreguen la configuració. Ara cal que em decidixca a pujar-ho tot al servidor. Supose que m'esperaré a tindre un poc de temps per davant, per si de cas em cau la falla al cap.

dimarts, 15 de març del 2016

Sindicalisme testicular

Acabe el dia amb el cap carregat de sindicalisme de baixa intensitat: un representant de l'ugt em crida a l'orella uns quants dogmes rancis i destrellats diversos sense atendre a raons ni acceptar un debat. Li s'acumula un floquet blanc de saliva en el llavi. Ell, el secretari, el que té la firma autoritzada, només firmaria, per «poders», el que «ell» estava diguent. En lloc de fer servir els «poders» semblava que anava a testicular. Abans que ho fera, Pallarès Piquer, el polític present en la taula negociadora, li demana que faça servir un canvi de to. M'ha sorprés i crec que no li ho he agraït com calia. És clar, al final perc, ja que, sindicalment, tinc més bona memòria (escrita), però estic en minoria.

Més tard, tribunal d'un concurs on discrepe de l'aplicació del reglament de provisió interina: apliquen restriccions «secretes» o no declarades a les titulacions d'idiomes pel que fa als coneiximents que acrediten. No volen debatre i em diuen que envie la meua discrepància en un escrit. Doncs, millora aixina, perquè no crec que m'hagueren cridat a l'orella, però tampoc em sembla que hagueren entés que hi ha un reglament nou, una normativa nova i que no poden continuar fent les mateixes interpretacions del passat. Almenys en este cas no han testiculat.

dilluns, 14 de març del 2016

El risc comunicatiu

«Front la mitigació del canvi climàtic» és una frase d'eixes possibles que els diputats poden arribar a escriure pensant-se que saben què estan dient. Al cap i a la fi, també entenem tots què deuen estar volent dir amb eixa frase, a pesar dels errors normatius i semàntics que hi podríem trobar els llepafils. Com sembla evident, la qualitat de la iniciativa no s'ha de valorar només per les habilitats lingüístiques dels qui les impulsen. Sovint mos expressem a grapats i amb estirabots i som acceptats raonablement. Altres voltes mesurem les paraules i som interpretats en clau malvada. La comunicació sempre està en risc.

diumenge, 13 de març del 2016

Cita dominical / 383: Repsol

Mirant el masclisme invisible.
¿Tens ja el regal per al Dia del Pare? Guia Repsol 2016. Molt més que restaurants, racons amb encant i rutes gastronòmiques. Regala-la.
Anunci de Repsol en el diari El País, 12.03.2016.

dissabte, 12 de març del 2016

L'asbelatge de vora el camí

En el film d'ahir, The revenant, no crec que entre tanta vegetació hi haguera asbelatge. Coneixia la brossa, però no sabia com es dia. Em pensava que devia ser «fenàs», que sí que hi ho és com a sinònim (¿alternatiu?) segons el Termcat: fenàs, fenàs de bou, fenàs de cua de cavall, fenàs de cuca, fenàs de cuques. Els diccionaris habituals només recullen «albellatge», tot i que el nom popular de la Marina Alta varia entre: albelatge, asbelatge, ambelatge, belatge, herbelatge, segons la tesi de Vicent Beltran El parlar de la Marina Alta: el contacte interdialectal valencianobalear. Antoni Orengo en diu asbelatge en el llibre Herbari bell del País Valencià, un llibre amb molt bones fotos i consells sobre com tindre les plantes en el jardí o en tests.

divendres, 11 de març del 2016

Patiment quirúrgic

Sense futbet, interromput per la disbauxa fallera, hi ha hagut cineman: The revenant (2015) d'Iñárritu. Una odissea personal que em deixa prou gelat, a pesar que siga espectacular, a pesar que els paisatges siguen impressionants i que estiga molt ben filmada. Ara, recorde Jeremiah Johnson de Pollack (1972) i note que, a pesar de la distància temporal i tècnica, esta em provoca més sentiments, m'activa algunes neurones espill, no tan sols les del fred i el patiment quirúrgic.

dijous, 10 de març del 2016

Comptes que no es reten

L'estancament de la política espanyola està servint per a anar descobrint unes quantes coses que caldria canviar només es puga. Un govern «en funcions» hauria de retre compte de la seua actuació i, més encara, si considera que té legitimitat per a adoptar decisions tan greus com participar en la política europea sobre els refugiats. Certament, les llacunes normatives, tan abundants, no solen ser accidentals i cal fer com en les novel·les negres: «¿Qui en trau profit?» Llavors podrem començar a entendre el perquè de quasi totes les coses. I encara que de tant en tant pugam topar amb l'estupidesa —que sempre pot explicar alguna malifeta—, les lleis de la física i les raons de l'economia descriuen millor la causa de les inequitats i les desigualtats injustes. Però eixos comptes no es reten mai.

dimecres, 9 de març del 2016

El ratolí disloca el muscle

Avance un poc amb el vba del Word. Faig el primer quadre amb botons de selecció que aplica les macros que trie. ¡I funciona! M'ha costat un temps tindre la paciència i el cap disposat per a entendre l'explicació del llibre en angllés i d'ocasió per a una versió anterior del Word que vaig comprar no recorde si per Internet o en una llibreria de segona mà. Recórrec també a les explicacions que trobe per Internet. La qüestió és que, contra els volantins que calia fer amb «Word Basic», ara s'ha simplificat la creació d'eixos quadres:

  1. Cal crear un «frmUser»
  2. Posar-hi els botons «opt» en la vista d'objecte
  3. I donar-los les propietats adients
  4. La crida a les macros (o als documents que s'hagen d'obrir) es fa en el codi del botó «OK» (jo li dic «Aplica»), seguint una cadena d'instruccions If...Then...Else If...Then, etc.

I això és com tot, que una volta sabut, tot és fàcil. En tot cas, com que sóc funcionari, veig un altre jo demanant-me per què em calfe el cap en tot això en lloc de continuar escrivint amb boli, usant goma d'esborrar i fent les còpies en paper carbó. Es suposa que l'explicació té a vore amb l'ètica i la democràcia. Però la deixarem per a un altre dia. Després de vore que en les Corts Valencianes la presidència fa servir un ratolí —que té llunt del cos i li costa estirar el braç i quasi dislocar el muscle— per a activar el micròfon de cada diputat, veig que la cultura l'eficiència en la gestió, l'ergonomia i la salut laboral, no són encara els principis bàsics que es suposa que haurien de ser.

dimarts, 8 de març del 2016

El tancat per al bestiar

Cada u hauria de posar una molleta de pa per al camí que hauria de dur els refugiats —i la resta de persones— cap a una altra Europa possible i necessària, on les diferències i les desigualtats estiguen fonamentades en el dret, la justícia, els drets humans i la democràcia. Hem de decidir en què som diferents, per què i fins a on arriben eixes diferències. Es suposava que construíem una Unió Europea per a això.

Fa un dies vaig enviar cinquanta euros a acnur com a ajuda per als refugiats (de Síria i del país que siga). I diu Takse si amb això ja estem tranquils. Doncs, no, la veritat és que no, però es veu que la «humanitat» —com a concepte ètic— és això. O també és això. I eixe això és la part grossa de la construcció de les nostres societats: mos movem entre la por i la compassió. Pareix que ara mateix estem molt interessats a devaluar-mos èticament, alcem tanques, creem nous camps de concentració i afavorim les màfies i el tràfic de persones. I ja no sabem on estan les «bèsties».

dilluns, 7 de març del 2016

El debat segrestat

Estic pensant en el xantatge i el segrest. Hi ha qui es pensa que pot «segrestar» la llengua i estar seguit seguit demanant-ne un rescat. Són els qui, en una societat com la valenciana (i la catalana, per extensió), desarticulada i sense mitjans d'informació audiovisuals, es pretén preceptor i usuari intolerant d'un suposat «estàndard» i, al mateix temps, es qualifica a ell mateix de coneixedor profund i imbatible de la varietat del seu poble. Són els abanderats d'avantguarda de la salvació de la «pàtria» i, a més, són la «reserva espiritual» de les arrels culturals i lingüístiques del país (de dalt o de baix).

Tope amb un article d'Umberto Eco (del 2004; veg. A passo di gambero) que em fa ressonar l'enclusa: «Podrem dir que la cultura d'esquerra ha esdevingut hegemònica gràcies a una política persistent de xantatge ideològic. [...] És veritat.» Parla d'un cas italià i de la història italiana. Però ara mateix em sembla que també parla per a mi, ara que un company m'ha fet vore que «la coŀlaboració té com a derivat coŀlaboracionista». En el mateix rengló em recorda el règim de Vichy, i deixe córrer el debat, que està a punt de passar del marduix del refrany a l'argument «ad hitlerum».

No hi ha discussió possible, atés que la «veritat» no es discutix. El dubte, el matís, el suggeriment, la documentació o la proposta alternativa, són traïció. No res, que mos se veu vindre a hora de camí. (I ací posarien un refrany més o menys adient i amb una intenció ofensiva ben manifesta.)

diumenge, 6 de març del 2016

Cita dominical / 382: Albert Bastardas i Boada

Mirant nacions i llengües.
La solució [...] per a la complexitat lingüística espanyola no sembla pas impossible si, tot plurinacionalitzant-se, l'Estat es «desnacionalitza» i cessa de ser identificat només amb un dels grups etnolingüístics dels que componen actualment Espanya.
Albert Bastardas i Boada, Ecologia de les llengües (1996).

dissabte, 5 de març del 2016

L'encert dels errors

En general no tenim en compte el solatge que deixen els errors. Les recerques científiques, contràriament a la dita popular —¡un error, vaja!—, diuen que aprenem dels encerts, no dels errors, però els errors molt sovint són conjunturals i són el tapís sobre els que resplendixen els encerts. Eixe solatge aplana el camí dels qui l'encerten, perquè s'estalvien cometre eixe error i, amb un poc de sort, l'encerten. O almenys ho pareix mentres ixen guanyant amb la comparança.

El cas és que els errors són la norma, són el dia a dia, perquè sol ser cert que tot ho podríem fer millor. I els errors dels errors són la crueltat, la malaltia, les patologies socials i ètiques, el sindicalisme de les elits, l'humor de dretes, el neoliberalisme per als pobres, la subvenció, el malhumor d'esquerres i l'austeritarisme. N'hi ha molt per a triar, i trobe una cita que me l'encerta: «El nou pensament necessita, doncs, el «bon temperament» de qui valora l’encert dels errors, i no es limita simplement a refutar i rebutjar.»

En canvi, els encerts, el milacre, el paradís en la Terra, no és habitual i florix sobre eixe solatge i fa figa ofegat per l'excés de nitrat. Ahir vaig xutar «bé», però el porter me la va parar; més tard vaig marcar perquè la vaig tocar de cap «malament». Conjuntura: era una patxanga.

divendres, 4 de març del 2016

La pàtria sense urnes

Per fi augmenten les vendes de cotxes elèctrics, tot i que la xifra fa riure: 496 fins a febrer. En la mateixa pàgina del diari (El País, 03.03.2016) Xavier Vidal-Folch cita un informe de la Comissió Europea sobre la suposada faena del govern espanyol:
Suspensos encolomats a les polítiques actives d'ocupació: la seua capacitat és «limitada», el servei «va reduir» el personal; el nombre d'ofertes «encara és baix»; la cooperació entre agències és «marginal»: les privades donen serveis «limitats»; no hi ha «cap seguiment» i la garantia nuvenil «no estan donant els fruits» esperables. Desastre sense paŀliatius.
I es suposa que ara volem canviar de govern en Espanya, però no pot ser perquè n'hi han uns quants que preferixen tindre una pàtria i no tant una democràcia.

dijous, 3 de març del 2016

Els porcs solts

Comenta Eugeni Reig que al porc javalí o senglar per Albaida li diuen «porc solt». I aixina, el refrany «donar més faena que un poc solt» tindria un protagonista inesperat. Bé, no he trobat de moment documentació que confirme eixa idea d'Eugeni. El senglar té bona cosa de denominacions (i variants formals): senglar (singlar), javalí (jovelí, jevalí), porc fer, porc feréstec, porc cerval, porc salvatge, porc montés, taixó (toixó)... Al capdavall, em sembla que no cal que un senglar vaja solt per ahí, perquè els porcs, si cal fer alguna malifeta, són animalets molt capaços de fussar i rosegar omnívorament si per descuit se n'ixen del tancat. I això sense posar-mos a escriure faules.

dimecres, 2 de març del 2016

Traducció d'oïda

Apareix en la revista Mètode la suposada expressió valenciana «de sentides» en «L'estrany cas del guaiac». Com que l'havia sentida mai, faig una cerca però no la localitze. Llavors, agarre el Salt 4.0 i traduïxc «de oïdas». ¡Aquiriqüè!, apareix eixe «de sentides». Provaré a dis-los-ho als de Mètode, perquè la revista està molt bé i uns detallets de mala traducció d'eixe tipus no haurien de passar el control de qualitat. I continue amb la mosca Drosophila subobscura, que està vist que estarà ben ampla per tot el planeta quan desaparegam.

dimarts, 1 de març del 2016

L'AVL es renova per terços

Hem estat comentant Takse i jo la renovació d'acadèmics que hi haurà en l'avl. Tot ha vingut perquè un collistaire de Migjorn ha fet un comentari sobre les travesses per a la renovació. No estava jo pendent de res de tot això, ni m'enrecordava que enguany tocava eixe procés. Han de substituir Rafael Alemany Ferrer, Manel Pérez Saldanya, Joan Alfons Gil Albors, Miquel Navarro Sorní, Maria Soledat González Felip i Pere Maria Orts i Bosch. Mos han eixit un bon munt de noms, pensant a més —tal com dia el collistaire— que caldria incorporar dones per a aconseguir que n'hi hagen més entre els acadèmics, ja que ara mateix només n'hi ha una (Verònica Cantó). Tot i que el criteri d'incorporar dones per arribar a una «quota» pareix discutible, no ho és tant si pensem que és indiscutible l'existència d'una «discriminació positiva» que s'ha aplicat sense remordiments per a que «tot siguen hòmens i estiguen sopant», per dir-ho com l'acudit aquell. Tal com diu algun estudi que s'ha fet sobre la qüestió de les millors eleccions de càrrecs, caldria fer anar l'atzar i avant, tenint cura només que la llista d'elegibles estiguera composta pel mateix nombre d'hòmens i dones. Tots podem ser igual d'incompetents, però els hòmens pareix que vullgam evitar que les dones ho demostren. O que ho desmentixquen, amb una miqueta de sort.